El dia abans de l’estrena el passem sencer a Fabra i Coats, hem de preparar la sala: públic, llums, situar les escenes i situar-nos nosaltres.
Baixem caminant des de l’institut i aquestes són les primeres impressions:
Sergio: tengo una impresión muy rara, saber que voy a actuar…, Jordi: estoy cómodo, Alex: yo estoy nervioso, Gio; es increíble, Oriol y Fortune: es diferente, Gabriel: maravilloso, Kilian: gigante, Alba y Daniela: me lo imaginaba de otra forma, Gemma: brutal,
Sílvia: Qué nervios!
Anahí: impresionante, Valerie: espectacular, Keilyn: me gusta el lugar…
Esmorzem mentre la Sílvia i en Sergi es coordinen amb els tècnics de la sala 
per concretar-ho tot. 
Poc després arriba en Sacha el violoncel·lista i també es va situant a l’espai.
Encara que s’aniran fent ajusts, escalfem fent-nos massatges per trios i el joc de la numerologia, no parem fins arribar a 20 mirant-nos els ulls.
En Sergio ens proposa un crit d’apoderament i el fem mitjanament convençuts, tot seguit comencem a repassar les escenes intentant recordar les noves posicions, les entrades i sortides i mentrestant els tècnics van muntant els llums.
Fem l’escena de la taula concentrats, podem parlar i fer les rectificacions necessàries, però sobretot sense perdre la concentració, ningú es conscient de que no hem posat les màrfegues a sota el pupitre. 
Se’ns proposa jugar amb la sonorització del pupitre, sorprendrem segur el públic. 
En Sergio proba diferents efectes…
Anem repassant totes les escenes ajustant els llums, la música…
