Mes: febrer de 2018

El “Projecte Marc” va sorgir després de visitar varies vegades el Museu Nacional d’Art de Catalunya i comprovar com es feien les cartel·les. Se’ns va acudir fer una petita exposició al nostre institut i vam emmarcar elements  que nosaltres veiem de manera quotidiana i fer que la resta d’alumnes i professors s’hi fixessin en ells. Vam dedicar tota una classe a buscar aquelles petites imperfeccions recorrent tot l’institut. Una vegada vam trobar allò que cridava la nostra atenció ho vam fotografiar. A classe vam acabar de decidir quins eren més interessants.

 

 

 

 

 

 

 

El procés de muntatge va implicar molt esforç, començant per les cartel·les, que van ser inspirades en les del museu. Vam decidir que totes les cartel·les serien creatives no descriptives, vam pensar que als nostres espectadors se sentirien més atrets. Després vam fer ús de cartró ploma i vam imprimir les cartel·les (dos per full). Primer vam enganxar i després les vam retallar.

El procés del marc va ser el següent; vam començar prenent les mesures, després vam imprimir el disseny del marc i el vam retallar ajustant cada marc a les seves mesures i el vam enganxar a cartró ploma, al igual que les cartel·les.

Una vegada ja ho vam tenir tot enllestit, vam sortir de l’aula cadascú amb la seva cartel·la i el seu marc i vam anar a a convertir la nostra petita imperfecció en la nostra obra de art.

 

Aquell dia va ser molt especial, era molt gratificant veure com la gent parlava i comentava sobre això. Quan passaven per davant es quedaven molt sorpresos i es paraven a llegir la cartel·la per veure de que es tractava.

La següent setmana, vam fer una xerrada al professorat de tot el institut per informar-los que fem a la matèria d“En Residència” i explicar-los tot sobre les nostres visites al museu nacional i les tasques que fem a l’aula. Primer vam començar fent 3 grups, els alumnes com a guies, i els professors (12 aproximadament per cada grup) de visitants. Vam pactar un recorregut perquè no ens trobéssim amb altres grups pel camí i provocar un col·lapse. Cada grup havia decidit un lloc on presentar-se i fer una petita introducció.

 

Era una sensació estranya, el simple fet de estar amb una classe explicant una cosa, i les persones que ens escolten siguin tots els teus professors va ser molt especial. Ens vam convertir en guies de la nostra exposició. Quan vam acabar de fer tot el recorregut, mostrant i explicant totes les obres que havíem pactat, tots els grups vam tornar a la sala d’actes, on estàvem inicialment, i vam estar responent alguns dubtes que tenien o explicant alguna anècdota. Desprès va començar la xerrada de la Sandra i la Mariona i alguns alumnes ens vam quedar per continuar aclarint dubtes. El professorat del nostre institut ens va felicitar per la nostra tasca. Va ser una experiència diferent i enriquidora!

El passat 24 de gener de 2018 vam anar a fer una nova visita al MNAC. Vam conèixer dues noies que havien elaborat un projecte amb beca feia uns anys. El projecte tractava sobre el concepte de còpia d’una obra d’art, un concepte molt diferent a l’occident i  l’orient.

Vam quedar amb les noies al rebedor del museu i ens van guiar fins a una sala on hi vam veure una gran caixa. Ens van explicar que aquesta caixa no l’obririen fins que acabessin la xerrada. Ens comentaren que mentre aquí les falsificacions són molt mal vistes i es veuen com un atac a la creativitat de l’autor de l’obra, a orient es veu com un mèrit que et dediquin una còpia, ja que, si una obra es falsifica, és suficientment important com perquè te la dediquin.

A un petit poble de la Xina, anomenat Dafen, hi habiten uns 10000 pintors dedicats exclusivament a la falsificació d’obres importants. Treballen en fàbriques en una mena de cadenes de “muntatge”. Cada pintor s’especialitza en una part de l’obra diferent i l’obra va passant de pintor en pintor.

Les artistes van tenir la idea d’intentar introduïr unes obres falsificades al Museu Nacional i al Museu del Prado, amb l’excusa de que eren obres perdudes durant la guerra civil i recuperades posteriorment. Van viatjar fins a Dafen i van demanar a diversos pintors que copiessin les obres escollides a partir d’una petita imatge en blanc i negre i la fitxa tècnica de cada obra. El procés va durar unes tres setmanes i aleshores van viatjar cap a Catalunya i van ser seleccionades i distribuïdes als dos museus de destinació. Van contractar una empresa de confiança per tal que portessin al MNAC i al Prado. Sorprenentment, al MNAC van aconseguir entrar-les tot i que no van passar el control de seguretat. L’encarregada va descobrir ràpidament que eren falses punxant-les amb una agulla. En treure-la, com que la pintura era molt recent, l’agulla va sortir tacada de pintura. En canvi, les obres que anaven dirigides al Museu del Prado, no van córrer la mateixa sort, i van ser identificades com falses abans d’entrar al museu.

En acabar aquesta explicació van procedir a obrir la capsa. En obrir-la, vam veure que al seu interior restaven les obres que van tractar d’entrar al Museu Nacional. En veure-les, gran part dels alumnes se n’adonaren que eren falses, atès que la pintura era visiblement molt recent, i fins i tot es podia olorar una aroma de pintura fresca. Sobretot, hi havia una que de seguida es podia percebre en el traçat del pinzell que no era el quadre original.

Per finalitzar la sortida, ens vam acomiadar de les artistes i les vam felicitar pel seu treball.

Elena Martí i Pau Vega