CONEIXEM EL MUSEU NACIONAL DES DE DINS

El passat dimecres 22 de novembre el grup del projecte «En residència» vam fer la nostra segona sortida al Museu Nacional.

Aquesta visita va ser més llarga i d’un caire més formal i ordenat que l’anterior. Durant la primera part vam anar a veure la sala de Renaixement i Barroc en ple muntatge. Després  vam veure les reserves d’obres de gran format, de pedra i de paper. Vam tenir l’oportunitat de visitar parts del Museu Nacional que el públic general habitualment no pot conèixer.

…una anècdota que ens va explicar va ser que hi havia una obra que feia uns 5 metres d’alt i 10 d’amplada, i la van haver d’entrar fent un forat a la paret. A més, també ens va explicar coses sobre com exposar les obres i les estratègies que ells tenen per atraure al públic.

Vam entrar a una sala que no era gaire gran per ser una reserva, però tenia un sistema molt eficaç per conservar les obres sense ocupar molt espai, les penjaven d’una mena de paret mòbil i així ocupaven menys volum. El Jordi ens ho va explicar amb molt entusiasme i interès, es notava que li agradava que nosaltres visitéssim el museu i volguéssim aprendre coses noves.

…ens van ensenyar com ordenaven i trobaven les obres, i ho feien per un sistema de nombres, els qual tenien cada un dels quadres i després buscaven la xifra per el sistema informàtic per trobar la seva localització.

…vam anar a veure la reserva de pedra i escultura. Era la més gran de les tres i la que em va agradar més, ja que era més visual que les altres, i en la que ens van fer l’explicació més interessant, des del meu punt de vista. Allà també ens ho va explicar el Jordi, i ens va dir que aquesta era la reserva que més s’estimava, i es podia veure en com ho explicava!

Pau Vega

…després vam anar per l’interior del museu i allò semblava ¨Prision Break¨ i va estar molt guay!

Aisha Gutiérrez

En Jordi ens va portar a les reserves de pedra i a l’hora de marxar vam sortir per dins del museu, em va encantar!

Clara García

La Mercè ens va explicar que allà guardaven la col·lecció més gran de dibuixos, cartolines i cartells de tota Catalunya, va ser molt interessant i a mi em va impactar  la manera com ho tenien ordenat, era en armaris compactes, ens va explicar que ho guardaven així per a què  no es fes malbé.

Cristina Manzanares

Vaig aprendre moltes coses sobre la conservació del paper i la emmarcació més adequada per a cada tipus de material utilitzat en el dibuix, a més la dona va ser molt agradable. Vam veure com estava organitzada la reserva com restauraven els dibuixos, fins i tot vam tenir la oportunitat de veure uns quants d’ells, eren molt bonics. Al veure’ls em produïa una sensació agradable, em va semblar sorprenent ja que semblaven molt fràgils (encara que no els podia tocar) i amb un valor molt especial, em donaven ganes de «cuidar-los» i mirar-los durant una llarga estona.

Natalia Liendo

 

A la segona part vam visitar els magatzems d’obres. Primer vam veure el magatzem d’obres de gran format amb el Jordi. Em va agradar que ens deixés moure les “parets” on es guardaven les obres. Va explicar un robatori, una anècdota d’una obra infestada de micròbis i la compra-venda d’obres. Personalment em va agradar molt.

Elena Martí

Vam arribar a les 10:00 i ens vam anar a les 14:30. Va ser una visita molt llarga, però amb alguns continguts molt interessants.

Karla Monera

Personalment la part que més em va agradar va ser la reserva d’escultures de pedra, ja que hi  havien escultures molt interessants i “súper” ben fetes. Aquesta exploració va ser explicada pel Jordi, conservador de pedra, fusta i tela. Sabia un munt de coses i va ser molt interessant aquesta part. Però va ser esgotador estar tanta estona drets. Una part molt interessant també, i que em va cridar molt l’atenció,  va ser quan el Jordi ens va portar per uns túnels com amagats del interior del museu, que semblaven de pel·lícula…

Marc Marín

El que més em va agradar de tota la visita va ser quan vam anar a al reserva de paper on es guardaven els dibuixos fets a llapis. Em va semblar molt difícil tenir controlat tot allò i més difícil encara quan es una única persona que treballa amb el munt de dibuixos que n’hi ha. Em va impactar amb quina delicadesa es guardaven els dibuixos, emmarcats, amb un paper per sobre per a què no es pogués fer malbé el dibuix amb els dits…

Regina Díaz

La part que em va agradar més va ser quan vam anar a les reserves de pedra, amb el treballador, Jordi Casanovas. Em va semblar molt interessant veure les diverses pedres, més ben dit, escultures; ja que no sabia que mantenien aquelles restes antigues i la importància que hi tenen en el museu. Es basa en la recollida de diverses peces trobades a Barcelona, les quals no s’han pogut trobar exactament el seu passat. L’ordre estava ben estructurat, de les més grans fins a les més petites. Al apropar-te a elles, podies observar detalls increïbles: el material i la seva història. La qüestió és que et quedaves fascinat!

També, va ser divertit com vam desplaçar-nos al museu, des del magatzem de les reserves, ja que vam passar per la part més interior del museu on els visitants no hi solen passar, només els treballadors. Hi havia canonades i escales diverses.

El Jordi, ens va explicar molt bé sobre aquelles reserves i vam poder veure la gran proximitat que hi tenia a aquestes. Feia que ens poguéssim endinsar fàcilment en la història que hi havia darrere de les obres.

Milena Titova

UNA VISITA PERFORMATIVA AL NOSTRE INSTITUT

Dimecres 15 de Novembre 2017, van venir dues representants del departament educatiu del Museu Nacional  a visitar el nostre institut. L’objectiu era fer una visita guiada i intentar que es qüestionessin el que nosaltres estàvem dient, és a dir, fer una visita poc convencional. La nostra idea era disfressar l’escola amb un ambient de molt més “bon rotllo” del que realment és entre el professorat i nosaltres, els alumnes. Per fer-ho vam haver de pactar amb els professors per a què ens seguissin el fil. A classe hi ha companys que fan teatre i això ens va ajudar a realitzar la performance.

 

En una visita guiada convencional normalment no ens qüestionem el que ens van explicant ja que podem preveure què passarà i com passarà. La nostra seria diferent.

Ens vam dividir en grups i cadascú va treballar una part de la visita. Vam començar a la façana de l’institut, la porta principal es troba al Carrer Rogent i és modernista. La Cristina va  explicar de manera convencional les diferents etapes que ha viscut l’edifici de l’institut. Després vam anar al vestíbul on vam presentar els conserges i alguns professors com ara el Joan Talarn, de ciències, i en Lluís, de tecnologia. Després vam anar a veure l’Aurelio, també professor de tecnologia, i pel camí ens vam anar trobant a diferents professors i els vam abraçar i petonejar, les nostres convidades van començar a al·lucinar. El plat fort va ser quan vam entrar a l’aula de música. El Matías, el professor, ja estava avisat de les nostres intencions i va tocar el piano i ens va fer cantar tots junts. La Milena companya nostra i cantant del grup de rock va ser la veu protagonista. Finalment ens vam abraçar tots fent veure que ens havíem emocionat. Ja havíem aconseguit el nostre objectiu.

Per acabar vam finalitzar el recorregut i vam anar cap a la nostra aula. Allà vam desvetllar el nostre secret. La Sandra i la Teresa s’ho van creure tot, llavors vam aprofitar per reflexionar sobre si ens podem creure tot el que ens diuen durant una visita guiada, si la nostra actitud ha de ser passiva o cal que ens qüestionem el que ens diuen.