Hem sortit a passejar al voltant de l’institut…

i hem vist coses que normalment no mirem:

– A Antoni maria Claret al costat del teatre gaudí hi ha un edifici molt singular.
– Todas las tiendas tienen persianas con dibuixos distintos.
– Davant de l’institut hi havia un cotxe dels mossos i dos mossos xerrant amb dues persones.
– Les rodes del cotxe dels mossos estaven molt desinflades i el cafè està tancat.
– Dels dos agents un anava molt ben vestit, molt polit i arreglat i l’altre duia l’uniforme desmanegat.
– La paret de l’escola de primària té uns graffitis molt xulos.
– Un gos davant de l’escola de primària tirava de l’amo i es rebel·lava una mica.
– Hi ha menjar per gats en una porta del costat de l’institut.
– No hem vist cap gat, però.
– Hi havia un aparador on les tradicions de consum s’atropellaven: sant Valentí, nadal, tot barrejat a punt per gastar.
– Un pétalo tirado por ahí. Esta mañana había un niño con una rosa y un regalo…igual es de su flor.

CAMINS de tornada

El passat divendres vam fer un passeig al voltant de l’institut amb l’única intenció d’estar ben atents a tot allò que ens envolta i que normalment ni mirem. Vam veure moltes coses i de seguida les vam posar en comú. Va ser tan intreressant que ara hem descrit els nostres camins de tornada perquè els treballarem a la propera sessió.

1.
Sortiré de l’aula. Per alguna raó soc de les últimes, com sempre. Tinc gana, tinc pressa, però de totes maneres sempre soc la última. Per sort, els dimarts el professor marxa abans que els alumnes i no m’he de quedar a parlar amb ell. SEMPRE em quedo a explicar-li la meva vida a algun docent, pesada que soc, suposo que per omplir el silenci i intentar ser simpàtica. Però els dimarts no. Si ningú em para pel passadís marxaré per la porta, on segurament ja s’ha dissipat l’acumulació d’alumnes amb presses. I cridaré un adéu precipitat sense resposta, per fi llibertat. Passaré a través del portal de ferro vermell esquivant les persones que s’abracen o caminen endinsant el cervell en els seus telèfons mòbils. Ara em moc ràpid, abandonant en dos carrers el gruix de desertors aturats. Ara enfilaré el carrer Indústria durant tres travessers i baixaré pel carrer Castillejos, esquivant si puc, la mirada de la dependenta del forn Bou perquè em fa por que em pregunti per què ja no compro pa allà, o més aviat em fa mandra arribar tard a cada per veure’m obligada a contestar. Així doncs, passo ràpid. A la cantonada giraré a l’esquerra. Si el semàfor està en verd, o si no venen cotxes, creuaré el carrer Còrsega i el recorreré aturant-me davant de l’aparador d’algun nou emprenedor que no sap que no durarà ni dos setmanes resistint el lloguer, o potser, al bar japonès amb amos xinesos em toparé amb el bebè de la família corrent entre les taules seguit de prop de l’avi. Si, per contra, no creuo, seguiré per la vorera muntanya seguint l’olor del durum kebab de la cantonada oposada. Finalment, baixaré per Cartagena. Al centre de yoga hi veuré un parell d’angloparlants discutint apassionades sobre alguna cosa. Passo la farmacia. Trec la clau i entro al portal.

2.
La meva rutina sempre és la mateixa, mai canvio res del meu camí cap a casa.
Surto de classe, el primer que faig és buscar una de les meves millors amigues i el meu novio. Tot seguit esperem a la porta de l’institut al nostre amic que estudia a tercer de l’eso. A continuació baixem pel carrer marina fins la parada del bus. Normalment esperem a l’H8 o la 47. De vegades baixo sola i altres vegades amb els meus amics,a l’autobús normalment es queden Yazmin i Shalin que es baixen juntes a la següent parada.
A l’últim arribo a casa i no faig res.

3.
Al acabar las clases cojo la mochila y salgo del aula, bajo las escaleras y me voy directa hasta la salida, real, solo salgo. Ya afuera voy con la gente y nos vamos hasta la parada de bus donde nos dividimos entre las personas que suben en la H8 y la 47. Siempre me voy en el H8 con Shalin, subimos hasta la parada de Shalin, no me acuerdo como se llama, pero siempre me bajo ahí con ella aunque mi parada está a 5 minutos más en bus. Hablamos en el portal de su casa hasta las 15:45 aprox. Ahora comienza mi trayecto sola. Al despedirme saco mis auriculares para no aburrir el camino a casa. La parada de metro Navas está cerca de la casa de Shalin así que me dirijo hacia ella, como siempre. Espero el metro porque aunque esté ahí no voy a correr, la última vez me caí por las escaleras, no pienso volver a pasar vergüenza. Llega el metro y me subo, lógicamente. Son 7 paradas así que tardo unos 14 minutos en llegar a Santa Coloma, cuando llego suelen ser ya las 16:00. Salgo del andén hasta la parte donde se entra y salgo por una de las 3 bocas de metro. Al salir del metro camino hasta llegar a casa, tampoco tiene mucha historia solo es caminar una subida, pasar por un mercado y llegar a casa. En total tardo 1 h y 15 min. de regreso a casa. 

4.
Visc molt a prop de l’insitut, tan tan a prop que gairebé el veig des de la finestra de casa. Hi ha molta gent que em diu això és una merda! o com pots viure tan a prop de l’insti? però en realitat m’agrada molt aquesta sensació de proximitat; em fa sentir molt bé, molt segur. Sempre que acaba el dia, recullo més o menys ràpid i procuro marxar sol perquè no vull que ningú em vegi sortint i sàpiga on visc. O surto molt ràpid o m’espero alguns moments assegut al departament mentre tohtom marxa. Si em cal alguna cosa passo pel supermercat o per alguna botiga propera . Sempre que surto de l’insti procuro dir adéu a tothom que em trobo i miro el despatx del cap d’estudis per veure si el veig. Des de fa dues o tres setmanes sempre que marxo faig una ullada als llimoners que van plantar els alumnes de 1r d’ESO a l’entrada del centre.
Surto per la porta i giro a la dreta i en menys de 2′ soc a casa. De vegades pujo els cinc pisos fins a casa per moure’m una mica més.

5.
Cuando salgo del instituto voy todo recto, siempre veo el mismo supermercado y estoy caminado i cruzo la carretera i voy i veo el mismo bar que siempre están las
mismas personas. Siempre esta el autobús subiendo por el mismo lugar mucha gente llendo. I el camino no es muy largo pero me gusta ir aveces subo todo luego bajo por el mercadona i voy todo recto para abajo. Y Solo tengo que girar i lla estoy en mi casa bueno eso es todo.

6.
En tornar de l’institut visc una mica lluny és anar per glòries i agafar el tramvia fins l’última parada mentrestant el tranvía arriba en ficu a una cadira miró cap a la finestra y comenzó a pensar en coses de la meva vida, pensatiu de qualsevol cosa y també mirant a la gent al voltant,després de l’última parada de tramvia ciutadella|vila olimpica camino desde el tranvia fins la meva casa un camí recte algo llarg a vegades me cansa aquest camí després de aquest cami lo primero que veig és un skate park skaters fen skate uns trucos molts bons cruzo al carrer continuo recte y ya estic al meu hogar 

Què és l’amor?

Divendres passat vam mirar 500 hundred days of Summer i vam parlar força estona sobre l’amor, l’enamorament i les expectatives que hi posem. Avui hem definit l’amor.

1.
El amor es un sentimiento o una idea muy ambigua ya que depende de cada uno definir lo.Para mi el amor es una simple idealización de la sociedad para que pensemos que solo seremos felices al lado de una persona. Es una completa mentira porque podemos encontrar la felicidad en la soledad por ejemplo. Muchas personas piensan que el amor maternal o paternal es el único amor puro o el que nunca decepciona esa es una idea que respeto pero no comparto ya que no hay nada en la vida que sea perfecto y que no decepcione, todos alguna que otra vez hemos sufrido por amor y no importa en qué sentido sea.

2.
Segons la primera definició del diccionari, l’amor és una inclinació o afecció profunda envers una persona. Aquesta pot estar dirigida a qualsevol individu.

Crec que és molt difícil de definir l’amor amb paraules. Quan parlo de l’amor i el sento de veritat, els mots no troben el seu camí, i quan per fi soc lliure de l’opressió que em suposa aquest sentiment ja no m’en recordo del que volia dir realment estar enamorada.

La racionalitat no és aplicable en un cas com aquest. Intentaré fer doncs una metàfora pobra que no iguali de cap forma l’amor. El que falta, que s’imagini.

Jo: un vaixell a la deriva, o més aviat una xalupa.
Tu: un dofí o una gavina o un tauró que m’acompanyarà durant una etapa.

L’amor: el mar, la immensitat, l’aigua, la profunditat plena de nàufrags enfonsats.

La racionalitat: el port on torno després de les tempestes, i les aventures, i les desesperacions, i del que sempre marxo.

Mirat així, totes les històries de pirates poden convertir-se en històries d’amor.

3.
¿Qué es el amor? 

Según el diccionario es: sentimiento de vivo afecto e inclinación hacia una persona o cosa a la que se le desea todo lo bueno. ¿Realmente es eso? Lo más probable es que sí,el diccionario nunca falla, però creo que el amor es algo más profundo, más complejo de lo que parece. 

Tengo la creencia de que el amor verdadero empieza con amarse a uno mismo, cuando te quieres a ti mismo significa que sabes cómo amar de verdad. En un pasado nunca llegué a amar de verdad a alguien, yo suelo querer mucho o poco a las personas pero nunca las llegué  a amar. Hasta que hace un año conocí a un grupo de personas que por primera vez sentí que de verdad los amaba inconscientemente, no sabría explicar como me di cuenta, ni cuando los comencé a amar, pero creo que sabría explicar el porqué. 

Se que amar es una palabra muy fuerte, normalmente se quiere a las personas, no se las ama, pero con este grupo de personas es diferente. Cuando los conocí me parecieron personas increíbles, divertidas y agradables, personas en las que podía confiar. Al paso del tiempo les quería, se habían ganado un cariño que ni yo conocía. Cuando los conocí aún más sentí que les amaba, los ánimos que me daban para que siguiera adelante, el amor que me transmitían con sus actos, ese amor incondicional que me daban sin nada a cambio, siempre hicieron que me sienta bien conmigo misma. Mucha gente me dijo que siempre tengo que amar a mi familia antes que a nada, claro que los quiero, però no es lo mismo alguien que siempre te está animando, que alguien que solo te llama por tu cumpleaños. Hoy en día son las únicas personas a las que diría que las amo con sinceridad, a ese grupo de personas, a mi madre y a la perrita de mi primo.  

4.
Per a mi l’amor no és només el que sents per la teva parella; també pots tenir un amor entre amics o l’amor entre pares i fill. Sempre que ens pregunten sobre amor ho relacionem directament amb un novio/a. Personalment mai m’he enamorat, encara som molt joves com per saber el que és estar enamorat d’algú. Òbviament sí que m’ha agradat algú però no com per dir “estic enamorada”. El meu únic amor ara mateix és cap a mi mateixa, que és el més important.

5.
L’amor és un sentiment, una emoció, el que sents per una cosa, persona o a qualsevol cosa que li tinguis molta estima. No sempre és correspost a l’amor dels altres.

Diguem que en part et fa feliç i en l’añtra és el pitjor que et pot passar en aquesta vida ja que et pot deixar depressiu, sense ganes de res o encara pitjor, et pot transformar.

Crec que ningú sap què és l’amor de veritat, encara que la gent estigui enamorada tota la vida de la persona amb qui comparteix la vida. Dubto que continuï existint el mateix amor que va existir quan es varen conèixer aquelles dues ànimes. 

L’amor que tu tinguis per cada persona serà diferent per cada persona diferent, depèn de com ho vegis. L’amor nohauria d’existir, és un punt dèbil que ens dona la vida. 
Desitjaria que no existís l’amor, no dona res a part de la felicitat, gelosia, lluites de parella, etc.

6.
Que es el amor?    
*Es un sentimiento, que no necesariamente tenemos que demostrarlo con un  NOVIO. *También se puede demostrar con nuestros padres, hermanos amigos etc.
*Puedes demostrarlo con una carta,un abrazo. No hay necesidad de  dar un extravagante regalo, solo di “TE AMO”- “TE QUIERO”.
*Demuéstralo de la forma como mas te sientas cómoda
La verdad no exactamente que es el amor en términos de noviazgo,si he tenido novio, pero no he llegado a sentir “EL AMOR” de esa manera.
Pero si lo se respecto a mi familia, a mi familia la aprecio mucho. yo sin ella no se que haria.

7.
El amor es sentimiento a una persona que tu amas fijamente  pero  esa persona no esta enamora de otra persona. Os deseo feliz sant  valentín a todos. 

8.
Que es el amor?Yo hablare del amor AMOR  en pareja lo que según dicen “mariposillas en el estomago”
El amor para mi tiene cuatro etapas difíciles de controlar:La primera sería enamorarse de esa persona, no separarte de ella y compartir bonitos momentos. Aunque esa persona no este contigo sigues pensando en ella y si te preguntaran por él/ella no tendrías mas q buenas palabras y horas para enamorarte.La segunda sería cuando vas conociendo mas esa persona y vas viendo todos sus defectos o descubriendo más intereses comunes que puedas tener con esa persona.Puede Haber altibajos pero igual os estáis conociéndoos y es lo que importa.
La tercera etapa serían las peleas,promesas,momentos horribles donde sabéis como es cada uno cuales son sus defectos y te peleas con esa persona y es donde decides si si sigues ya perdonas o pides perdón a esa persona en vez de ser orgullo o estropear la relación.
y la cuarta etapa es donde en la tercera etapa  has superado las peleas y todo lo malo y las dos personas siguen juntas con confianza con amor y  con todo todo lo bonito que puedas creer tu sobre el amor. Para mi el amor es superar ciertas cosas ,enfados y enamorarte sin importante que tan malo tenga esa persona, aunque aveces hay que tener tu amor propio y no dejarte engañar

9.
Bé, per a mi l’amor són moltes coses. Tantes que no sabria com definir-les. El que sí que sé és que és un sentiment que transmeti’m a les persones que estimem, però cadascú de la seva forma. Hi ha varius tipus d’amor:

Hi ha l’amor d’amics: aquell amor que sents cap als teus amics de preocupar-se, empatitzar, donar amor i afecte, d’estar sempre per animar, consolar i ajudar quan necessita. I no només això, sinó de riure, plorar, passar bons i mals moments junts.

L’amor de parella és idèntica, et preocupes per ella, la cuides i la “consenteixes” molt. Vols passar el màxim de temps amb aquella persona i desitges que no acabi mai. I dintre de la pregunta “què és per mi l’amor” em pregunto “importa a qui estimem?” La societat per norma general, ens ha fet creure que l’amor és heterosexual, moltes persones en canvi, canvien aquest pensament i ens diuen “estem orgulloses de ser com som” i d’aquí podem treure resposta,” no importa a qui estimem, sí que és sincer”. Hi ha un amor, el qual és “l’enamorament” el qual seria un sinònim del qual diria jo “odi”, ja que quan diem “Quan l’odio” ja estem dient que sentim un sentiment cap a ell, el qual és l’odi, o diem que l’odiem perquè ens agrada i no volem admetre-ho. A part, ens fixem més en les coses que fa per després parlar sobre allò, això fa més propens a què ens acabem enamorant.

I l’amor que per mi és el més important, és el mateix amor en si. Em refereixo a l’autoestima que tenim cap a nosaltres mateixos. Em va passar que coneixia una persona que no s’estima a si mateixa, tenia molt baixa autoestima tot i que no ho mostrava ni deia res al respecte. Ella temia, temia perquè no comprenia que els seus amics l’estimessin. No va ser fins fa relativament poc que es va esforçar per “autoestimar-se”.  
Per mi l’essencial de l’amor no és voler a una persona per com et fa sentir, no és enamorar-se d’un noi o noia per la seva personalitat o pel seu físic, no, per mi l’amor és estimar a les persones amb les seves inseguretats, defectes i virtuts i ensenyar-lis a fer el mateix. 




La nostra càpsula del temps

Ja fa uns quants divendres que la Míriam ens va parlar sobre les càpsules del temps. Hem vist algun documental i ens n’hem informat força. Ens sembla una bona idea fer-ne una, enterrar-la al pati i que la descobreixin en un futur proper o llunyà. A continuació expliquem els objectes que hem triat. Per cert, avui 4 de febrer de 2020, ja és oficial que som l’institut Teresa Pàmies.

GERARD
Una agulla d’estendre + un val de descompte del Bonpreu
He triat una agulla d’estendre que porto a la butxaca petita de la motxilla des del 14 d’abril del 2019, el dia de l’examen de les oposicions. L’he triat perquè és un objecte que em va portar molt bona sort durant el procés d’oposicions, però potser ja està bé que faci la seva i deixar de pensar-hi. També hi posaré un val de descompte del Bonpreu: sempre que me’n donen un penso que el faré servir però mai ho aconsegueixo. Els he triat perquè vull que al futur tothom tingui sort i que es compleixin les seves expectatives.

YAZMIN
Un trozo de papel

Mi objeto es un trozo de papel que me dieron en Venecia. Por vacaciones de Navidad me fui a Milán, nos dimos cuenta que estar dos semanas enteras solo en ese lugar era aburrido así que decidimos ir a Venecia ya que era el destino más barato. Sinceramente no es un objeto tan importante para mí, siendo sinceros se me olvidó tirarlo y como dijeron que necesitábamos un objeto que tenga valor pero no tanto lo cogí. Aunque lo encontré en el fondo del bolsillo pequeño de mi mochila, ahí fue cuando me di cuenta que no lo tiré. Creo que cuando abran la caja y vean el trozo de papel no sabrán que hace eso ahí, lo más probable es que le den poco interés. 

NICOLE
Una pulsera que me regaló mi padre

Porque tengo mas iguales ya que me dio unos cuantas. Es importante porque todo lo que tenga que ver con él lo es, porque al tener más me da igual deshacerme de uno.

ERIK
Una imatge meva

Porque tengo mas iguales ya que me dio unos cuantos. Es importante porque todo lo que tenga que ver con el lo es,porque al tener mas me da igual deshacerme de uno.

JAN GÓMEZ
El meu objecte és un preservatiu

He escollit aquest objecte per als nois de futur vegin com ha evolucionat la qualitat d’aquests productes. També per que utilitzin sempre protecció davant d’una relació sexual. Aquest objecte no és important per mi. Perquè està caducat i no el puc fer servir. Espero que el nois siguen preventius i que la taxa de naixement  no pugi dràsticament per els adolescents.

CARLA ESPRIU
El meu objecte és una arracada de festa.

Aquesta arracada és una imitació d’or, en realitat és ferro pintat. És llarga i té forma de gota d’aigua. Aquestes arracades les vaig comprar amb unes amigues abans d’anar-nos de colònies. Vam fer un viatge amb tren ja que vivíem en un poble i no hi havien botigues. Va ser el primer viatge en tren que vam fer soles. Desprès, vam comprar roba i arracades per la festa de les colònies. Són importants ja què em recorda al primer viatge i festa de colònies que vam fer tota l’escola. Posaré aquesta arracada ja que és un objecte important perquè té una història personal al darrere, però, no el vull, ja què vaig perdre l’altra mentre ballava. No espero res quan la trobin, suposo que m’agrada saber que no va acabar en una deixalleria ja que va ser important durant un temps.    

MÍRIAM
Collar hecho por mi hermana

Yo no conocía a mi hermana por q soy adoptada a si q seria la hija de mi madre adoptiva, pero como no se hablaban mucho entonces, un día decidieron verse de nuevo y cuando la conoci me regalo un baul lleno de joyas hechas por ella. Es importante por q fuela una de las ultimas veces q la vi y como ahora la familia no se lleva muy bien, lo quiero poner en la capsula para que sea un recuerdo que a lo mejor en un futuro si me lleve bien con ella y la recuerde con eso. Espero q despues de todo cambié el motivo por q me no quiero ese collar cerca mio y llevarme mejor con mi hermana y sobretodo me da ilusion usar una cápsula del tiempo.

ÁLEX
“Una cápsula del tiempo es un recipiente que almacena una foto recuerdo familiar balon de futbol representativos de cierto período o sobre un tema específico, que tengan un significado particular para una comunidad, grupo de personas, persona concreta o por toda la humanidad y que se esconde con la esperanza de que sea recuperada por esta o estas en un futuro más o menos lejano. Es decir, son recipientes con mensajes para el futuro.”

CHLOE
Tinc dues coses que m’agradaria afegir a la càpsula del temps: un bitllet d’avió i un tiquet de la compra

El primer és important per mi perquè significa el viatge que faré (en el moment d’enterrar la càpsula, hauré fet) a Paris, una ciutat que mai he visitat tot i ser la meva capital per part materna. El segon perquè documenta la meva “pasta” preferida del moment.
M’agrada la idea de les càpsules del temps perquè és informació de primera mà, a la qual podem accedir a la història sense un munt d’intermediaris, de forma més verídica. A part, em sembla emocionant el fet d’enterrar una caixa i no saber del cert què passarà amb ella, si serà descoberta en el moment propici, abans d’hora o per sempre abandonada.

ABI
El objeto que pondré en la caja del tiempo serán unos pendientes.

Solo hay un simple motivo para ponerlo en la caja,que es que no lo quiero tener en casa.A pesar de todo son especiales porque me los regaló mi hermano que es una persona muy importante para mi .No espero gran cosa de esta caja del tiempo ya que no creo que a nadie le importe estos pendientes

GABBY
ES UN BOTE PEQUEÑITO DE PERFUME
.
PORQUE TENGO UNO MEJOR. LO QUIERO PONER EN LA CÁPSULA DEL TIEMPO POR QUE YA NO TIENE. FUE UN REGALO DE MI ABUELA CUANDO YO TENÍA 11 AÑOS.