Anna Dot EN RESIDÈNCIA

Compartim la peça audiovisual realitzada el passat dia 10 de juny de 2020, el dia de la reobertura del Museu Nacional d’Art de Catalunya, en què la composició sonora realitzada amb els sons del confinament va ompir els espais del museu i va ser alliberada.

Fuga sonora. Obertura

Anna Dot EN RESiDÈNCiA a l’Institut Maria Espinalt

Amb els i les alumnes Júlia Aguilera, Irene Alemany, Pol Casanovas, Tristan Clemente, Héctor Fayos, Marc Ferrer, Elka Gallardo, Salma Idrissi-Ibrahimi, Daniela Martínez, Luca Perpinyà, Gael Prat, Pau Pujol, Tobias Rosenfeldt, Jordi Saumell i Erol Serrano i el professor Guillem Baladia.

Amb la col·laboració de Control Z i la contribució sonora de l’alumne Hugo Prat.

Realitzat en el marc de l’11a edició de Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu.

La residència d’Anna Dot a l’Institut Maria Espinalt ha estat comissariada i coordinada per l’Associació A Bao A Qu i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

“Fuga de sonora. Obertura” és una acció simbòlica que celebra que ja podem començar a trobar-nos i que les portes ja es comencen a obrir! Sobretot les de casa, però també les dels centres educatius i els museus. Durant el confinament, hem estat enregistrant elements del paisatge sonor de casa nostra. Amb aquestes gravacions hem fet una composició sonora. El dia de la reobertura de portes del Museu Nacional d’Art de Catalunya, la volem deixar sortir per les portes del museu, la volem fer volar cap enfora per alliberar-la.

Per seguir la RETRANSMISSIÓ EN DIRECTE de l’acció:

>>Dimecres 10 de juny a partir de les 10.30h als perfils d’INSTAGRAM:

https://www.instagram.com/abaoaqu

https://www.instagram.com/museunacional

I dimarts 16 de juny, publicarem, l’enregistrament de l’acció en aquest mateix bloc i al web del Museu Nacuinal!

Fuga sonora. Obertura

Anna Dot EN RESiDÈNCiA a l’Institut Maria Espinalt

Amb els i les alumnes Júlia Aguilera, Irene Alemany, Pol Casanovas, Tristan Clemente, Héctor Fayos, Marc Ferrer, Elka Gallardo, Salma Idrissi-Ibrahimi, Daniela Martínez, Luca Perpinyà, Gael Prat, Pau Pujol, Tobias Rosenfeldt, Jordi Saumell i Erol Serrano i el professor Guillem Baladia.

Amb la col·laboració de Control Z i la contribució sonora de l’alumne Hugo Prat.

Realitzat en el marc de l’11a edició de Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu.

La residència d’Anna Dot a l’Institut Maria Espinalt ha estat comissariada i coordinada per l’Associació A Bao A Qu i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Durant el confinament hem intentat continuar amb el nostre projecte des de casa, comunicant-nos a través de videotrucades. Si abans del 14 de març, quan encara ens podíem trobar a l’institut, havíem estat escollint objectes i materials per tancar en les nostres càpsules del temps, de cop, hem estat nosaltres que ens hem trobat encapsulats a dins de les nostres cases.

Des d’aquí dins, seguint amb la reflexió sobre els materials invisibles que havíem iniciat en la nostra visita a l’exposició “Nadie sabe que los gérmenes acaban de llegar”, ens hem fixat en els sons que protagonitzen la nostra nova rutina. Quin és el nostre paisatge sonor del confinament? Quins sons es repeteixen a diari en la nostra llar? Quins han estat importants?

Partint d’aquestes preguntes, vam començar a recopil·lar gravacions de tot allò sonor dels nostres dies: els llençols de’n Luca, el bolígraf de l’Elka, el menjar del gat de la Júlia, els assajos de piano de la Irene, la placa d’inducció de l’Erol, el camió de les escombraries que passa per davant de la casa de l’Agnès, un cub de Rubik de’n Gael… Els sons que estan tancats a dins de les nostres cases. Quins sons devien ressonar per les parets de l’institut? I pel MNAC?

Quan la Sandra, del MNAC, ens va informar que el museu podria reobrir les portes a mitjans de juny, se’ns va ocórrer que seria molt bonic portar els sons al museu el dia de la reobertura de portes i alliberar-los des d’allà. Per això hem composat, a partir de tots els sons, una composició que anomenem “Fuga sonora. Obertura” i que farem volar el proper dia 10 de juny a les 10h des de les portes del MNAC.

Avui hem visitat l’Exposició “nadie sabe que los gérmenes acaban de llegar“

Tot partint d’un article d’Octavio Paz, en el què l’escriptor mexicà menciona el llibre La vida misma de Francis Crick, l’exposició juga amb el concepte de panspèrmia dirigida (teoria segons la qual la vida va començar a altre planeta i va ser sembrada a la Terra per microorganismes enviats per altes intel·ligències extraterrestres) i les possibilitats que aquesta ens suggereix. La línia entre la ciència i la ficció es torna difusa i ens imaginem com podria haver evolucionat la vida a milions d’anys llum del nostre planeta, o potser sobre aquesta mateixa superfície en un futur no molt llunyà.

• 

• 

• 

• 

Artistes de l’exposició: Anna Dot, Nicolás Lamas, Lucía C. Pino, Domas van Wijk, Josie Perry i Momu & No Es.

Avui obrim les portes a la resta d’alumnes de l’institut. A l’aula on hi fem classe habitualment, una de les parets és practicable i avui hem decidit que estigui oberta perquè la resta d’alumnes de 1r coneguin la feina que estem fent. A més hem fet un passaclasses explicant tot el que hem fet fins ara.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Vam visitar el MNAC. La Sandra Figueras ens va fer de guia i ens va introduir en aquest inmens laberint de sales, passadissos, sostres, terrats… En grups vam entrevistar a diferents treballadors del museu: 

• a en Jordi Casanovas (Departament de registre d’obra)
• a la Mireia Mestre ( Àrea de restauració i conservació preventiva )
• a en Xavier Abelló (Àre d’infraestructures i serveis generals)

Vam poder fer una visita no habitual dels espais: vam veure tallers de restauració, les sales de màquines i zones dels treballadors.

A banda de donar-nos moltes respostes, aquesta visita també ens ha obert moltes preguntes. Serà possible guardar una càpsula del temps al MNAC? Què hi posarem a dins? Com ha de ser?

Si existeix un lloc sense història, potser aquest lloc és el que ve inmediatament després del moment present, un espai del que encara no se n’ha dit res i no som a temps de dir-ne res. Alhora, aquest espai se’ns escapa ràpidament. Si aquest és un lloc sense història, és també un lloc molt fugisser. Però, a més, potser també és un lloc que podem aprofitar per fer que hi passi allò que nosaltres volem que sigui la història del futur. Si no existeix un lloc sense història, i si la història, tal com ens va dir en Xavier Abelló, respon els perquès del present, quines volem que siguin les respostes als per quès del futur? Potser les podem crear nosaltres?

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Idees per a les properes sessions Projecte artístic Future Library, de Katie Paterson, a la Biblioteca Deichman Bjørvika d’Oslo, a Noruega.

Vam començar la sessió fent mitja rotllana davant del mapa conceptual que tenim penjat a l’aula. Per començar, em van explicar què havien fet a la sessió del dimarts. En Guillem els havia mostrat la pel·lícula Cosmos, de Carl Sagan, i els havia despertat moltes reflexions, que em van compartir.

Els vaig dir que a mi em sembla que tot plegat ens està portant a una pregunta que havia sortit fa dies que és si la història es pot aturar, i que crec que té tant a veure amb l’univers, com amb els museus. Els vam mostrar les càpsules del temps d’Andy Warhol i també els vam parlar de les plaques Pioneer que, justament Carl Sagan, va enviar a l’espai quan es van posar en òrbita les sondes Pioneer 10 (1972) i Pioneer 11 (1973). 

La conversa va anar derivant cap a la proposta de fer la nostra pròpia placa o càpsula del temps o, com a mínim, missatge al futur i es va reafirmar la idea de demanar al MNAC si, en cas que n’arribem a fer una, ens la podrien guardar al magatzem, de la mateixa manera que les càpsules del temps de Warhol es van guardar al Warhol Museum de Pittsburgh.

Aquesta idea ens va donar peu a seguir treballant per grups les preguntes. Encara no estan acabades. Esperem poder-les acabar el proper dimarts.

Idees per a les properes sessions 

• Veure un vídeo d’una caixa de Warhol.
• Acabar les entrevistes.
• Veure el vídeo sobre missatges al futur:

En les dues últimes sessions ens havíem dedicat a fer el mapa conceptual. Abans de marxar de vacances de nadal van venir la Sandra i l’Agnès i vam planificar una mica com seria la nostra visita al MNAC. Hi anirem el 28 de gener i ens dividirem en tres grups per entrevistar paral·lelament a: 

• Josep Casanovas (dept. registre d’obra)
• Pilar Vila (arquitecta tècnica i dept. museografia)
• Mireia Mestre (àrea de restauració i conservació preventiva)

Avui hem fet els grups i dos d’ells ja han començat a formular preguntes. 

El tercer grup s’ha quedat encallat pel fet que els sembla que la nostra pregunta d’origen ens ha portat cap a d’altres preguntes. Avui s’ha posat de manifest l’estat de crisi en què es troba la nostra pregunta d’origen: “Existeix un lloc sense història?”. Alguns dels alumnes demanen que la reformulem perquè aquesta ens porta a una resposta: “No”. 

Davant d’això, pregunto: “Si no existeix res que no tingui història, podem fer que alguna cosa deixi de tenir-ne? Com podem aturar la història?”.

La visita al MNAC ens pot servir per seguir explorant la nostra pregunta d’origen així com per conèixer tècniques, maneres, punts de vista per a preservar la història, aturar-la o preveure la història del futur (mitjançant coses com la conservació preventiva, per exemple…)

La Sandra ens ha enviat unes fotos de llocs del MNAC on creu que podem continuar buscant la resposta la la nostra pregunta:

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

En la sessió del proper dimarts jo no hi seré. Seria ideal que treballessin una mica més en les preguntes per poder-les deixar enllestides la setmana que ve. He preparat tres documents de Drive perquè cada grup escrigui allà les seves preguntes.

Idees per a les properes sessions 

• Treballar en una càpsula del temps personal a l’estil d’Andy Warhol perquè se la puguin deixar al pis de batxillerat, a punt per obrir-la d’aquí quatre anys, quan acabin l’ESO. Cadascú es podria fer la seva.
• El disc que es va enviar a l’espai… en podem fer un nosaltres, entre tots? El podem llançar a l’espai? o ens el podrien guardar als magatzems del MNAC?…?? 
• Descobrir i experimentar amb tècniques que ens permeten llegir rastres de la història i preservar-los (sessió de treball amb el guix).

Avui ens dediquem a mirar enrere, a rebobinar, a fer un esforç de memòria per tal d’intentar plasmar tot allò que ens ha sorgit a partir de la pregunta inicial:

HI HA ALGUN LLOC SENSE HISTÒRIA?

Heus aqui el nostre mapa conceptual:

• 

• 

• 

• 

I a més de treballar en paper, aprofitem la tecnologia per realitzar un document col·laboratiu a mode de pluja de conceptes:

La sessió del 26 de novembre ens va passar molt de pressa i no vam tenir temps de veure les imatges de Gordon Matta Clark. També ens vam adonar que potser aniria bé veure llibretes d’artistes, per entendre una mica millor com hem de tractar la nostra. A més d’això, hem fet dues sessions de treball força intens i pràctic, i cal baixar a terra totes aquestes idees que han anat sortint, per no perdre el fil i no oblidar-nos del punt de partida, encara. 

Així doncs, el 2 de desembre farem una sessió més aviat teòrica que tindrà lloc a l’aula. Primer, veurem les imatges de Matta Clark i de’n Jordi Lafon (que les tinc preparades de fa dies i encara no les hem pogut mirar!) i exemples de llibretes d’artista (Federico Fellini, Picasso, Dieter Roth, Montsita Rierola, Estel Boada).

Després, elaborarem un mapa conceptual que aglutini el què hem fet fins ara i les idees que han anat sortint.

En les dues últimes setmanes, la Irene ha insistit en què cal definir què entenem per història i crec que té raó. A més, podem relacionar-ho amb les preguntes que ella mateixa ha aportat sobre la història i amb fets històrics com ara els processos de colonització i l’aculturització de les comunitats colonitzades.

També podem començar a parlar dels museus i la seva preservació de la història. Parlar del MNAC i les fotos que ens ha enviat la Sandra.

Materials

• Les llibretes!
• Els dibuixos que hem fet fins ara.
• Cinta adhesiva.
• Rotuladors.
• El paper d’estrassa.
• Paper d’embalar.

GORDON MATTA-CLARK :

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

LLIBRETES D’ARTISTES :

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

•