Un curs sencer mirant coses. Mirant-nos a nosaltres i als altres. Als objectes que voldríem que algú desenterrés d’aquí cinquanta anys. A la ciutat. A les cases i als fantasmes. Als canvis petits que esdevenen importants.
Un curs sencer escoltant-nos. Explicant-nos coses.
I tres mesos tancats a casa, obligats a parar atenció a coses que sempre hi eren i que ara ens són imprescindibles.
Una manta ronyosa, una maleta, una nota oblidada.
Així construïm les històries, mirant de molt a prop i allunyant-nos-en dos pams, tot alhora.
I algú, mentre nosaltres mirem, ens mira a nosaltres.
I tot, tot, ja hi era.