Agnès Mateus i Quim Tarrida EN RESiDÈNCiA

Les darreres sessions avancem cada cop més ràpid i de m anera esbojarrada cap a la nostra creació final. Els nois i noies estan plens d’energia i de vegades juguen més que pensen, o això ens sembla als adults…

Els preguntem de què creuen que parlarem mitjançant el resultat del procés de creació:

“El treball de les darreres sessions per a mi ha estat intens, i no puc estar més agraïda per les activitats que hem fet i les obres de teatre que hem vist. També per donar-nos  l’oportunitat de compartir el món dels adolescents d’avui en dia”. (Yousara)

“Jo al principi pensava que les activitats que fèiem eren per diversió, però ara veig que tot era experimentar idees per a la creació final. El Quim i l’Agnès tenen coses que s’han anat apuntant a les classes i tots els vídeos amb les activitats que fem. Ara ja tenim l’escena dels xiclets, (…) També tenim la situació amb els musicalis i tik toks. I les prohibicions, les llistes de prohibicions que entre tots hem confeccionat.  I finalment la d’una persona explicant una història mentre uns altres ballen el  Fornite. Crec que a l’espectacle parlarem sobre l’adolescència i els nostres llenguatges, el no enteniment dels adults cap a nosaltres”. (Maya)

“El nostre espectacle parla de l’adolescència d’una manera molt visual”.  (Maria)

“La fúria en l’adolescència”. (Sarah)

“Sincerament crec que la temàtica del caos té molt potencial, i em genera molta emoció!” (Adrià)

“Del que sentim, de com parlem, del caos que vivim els adolescents…”

“Podran sentir el que nosaltres sentim, podran ser adolescents una altra vegada… Tornaran a sentir el caos, la por, l’alegria, la música, el ball, etc…” (Carme-Suze)

“Penso que serà com una explosió d’idees, com l’allau”. (Mireia)

“Avui dia 8 de febrer a les 10:15h hem pujat a un autocar que ens esperava. Ens hem dirigit cap al Teatre de la Massa que està situat a Vilassar de Dalt. Quan hem arribat el Quim i l’Agnès ens han guiat pel teatre, entre cametes. També ens han presentat els tècnics de so i de llum.

Ara estem esperant que comenci l’actuació, mentre l’Agnès s’està preparant. Poc a poc van entrant alumnes d’altres instituts fins que el teatre està ple i comença l’actuació.

Només el començament ja em va impactar al moment.  Sortia l’Agnès amb una màscara de pallasso ballant amb llibertat, com si no li importes ningú. L’obra parla de la violència de gènere. M’ha encantat la manera de mostrar  el seu punt de vista. L’espectacle m’ha agradat molt i he rigut molt en algunes parts. Per a mi ha estat una experiència inoblidable” (Yousara)

“Parla sobre temes diversos i captivadors, com són: la violència de gènere, el masclisme i la passivitat social. L’obra és molt entretinguda i juga molt amb el públic, et manté molt viu i intrigat, ja que constantment sorgeixen sorpreses”. (Adrià)

“Vam poder veure com és un escenari i l’actor just abans d’actuar.  La veritat, impressionant”. (Dúnia)

“Va ser una experiència molt bona, ja que com treballem amb ells en el projecte i ja portem temps junts, vam poder veure en directe el seu treball”. (Juanju)

“A mi m’ha impactat molt.  Al final, quan unes pilotes de goma han arribat a la platea, estava congelada! Tenia una pilota davant, però estava tan centrada en l’obra, que l’ha acabat agafant una altra persona”. (Maya)

“Un cop allà entrem al backstage. El Quim i l’Agnès ens ensenyen com s’organitzen, on és l’atrezzo, les màscares… Després pugem a platea, allà estan el tècnic de llum, el de so i el Quim. Comença l’obra! Aquesta obra ens fa obrir els ulls. Parla sobre els feminicidis, el masclisme i el sexisme, però tot això d’una manera clara i directe, sense embuts. És una obra impactant, quan creus que res més podria sorprendre’t, alguna cosa et sorprèn”. (Joan)

 

“El dimarts 29 de gener ens esperava a la Beckett en David Chia. Ens va fer una classe de Tap Dance. Però abans de ballar ens vam informar. Primer començàvem amb la Charo.  Ella tenia vuit cartolines numerades, a la seva esquerra hi havia un portàtil connectat a una TV. En el portàtil hi havia vuit vídeos. Cadascun corresponia a un dels números de les cartolines. Entre tots escollíem una de les cartolines numerades, li donàvem la volta i descobríem una part d’una imatge, com un puzle. Aleshores miràvem aquell vídeo.  Hi havia de tot però tot tenia una cosa en comú: art, moviment, percussió. Després de mirar tots els vídeos la imatge final era una bateria com a símbol de la percussió.

Després vam començar la classe amb el David. Ens va ensenyar uns passos simples i els vam ballar al ritme de la música. Després vam fer com un puzle, ens apreníem passos de ball per separat per després ballar-los tots alhora”. (Joan)

“El vídeo que més em va sorprendre va ser el del noi maquillat  tot de blanc, cara i cos. Es movia pel terra representant les deformitats patides per moltes persones després del llançament de les bombes atòmiques. Em va sorprendre per el seu significat i també em va fer sentir incòmode…”. (Gerard)

“Crec que el taller ens ha obert la ment a molts tipus de balls que la majoria no coneixíem”. (Maya)

“Jo pensava que el claqué només era un moviment de peus, però és ritme, esforç, emoció, motivació… “. (Mireia)

“A mi em va agradar molt la llibertat que vaig sentir aprenent aquest ball. Al principi em sortia bé perquè vam començar per passos fàcils, però a mida que es feia més difícil em costava més.  Amb l’ajuda del David vaig començar a pillar-ho. També em va agradar la idea de que podíem posar música que ens agradava per ballar al nostre rotllo i lliurar-nos”. (Sofia)

 

 

“El 22 de gener vam anar a passar el dia al Konvent de Cal Rosal. Però no, no anàvem d’expedició, anàvem de visita acompanyats dels residents del mateix Konvent, molt amables per cert. Aquell Konvent estava i està en procés de restauració. Una colla d’artistes han decidí  reconvertir-lo  per crear un nou espai de creació artística. A la sortida vam estar bona part del matí donant voltes per la casa, descobrint el Konvent mitjançant una gimcana que ens havien preparat prèviament. Un cop vam donar per finalitzada la gimcana ens vam reunir i vam obrir els sobres. Hi havia un missatge que ens deia que trobéssim la clau oculta per poder obrir la nau industrial abandonada al nostre costat. La vam trobar i vam poder visitar aquella antiga fàbrica tèxtil, actualment utilitzada com a espai de creació. (Adrià)

“…antigues fàbriques tèxtils abandonades. Aquestes estaven conquerides per l’art. Van repartir unes màscares, ens vam fer fotos i vam visitar les “galeries”. També vam baixar a un taller (encara en construcció) però actiu. Aquest és l’espai de treball de molts artistes”. (Joan)

“…la segona pista ens portava a la fàbrica. Ens vam posar els anoracs i vam anar cap allà. Hi havia moltes obres i espais de taller que ens van anar mostrant i explicant. Allà també vam gravar un vídeo on apareixíem un per un a través d’una finestra baixa en forma de circumferència!” (Dúnia)

 

 

 

 

“No hi ha paraules per descriure la fabulosa i fantàstica que ha estat aquesta sortida, el meu màxim agraïment al Konvent i al Quim i a l’Agnès per haver programat aquesta escapada”. (Adrià)

“El lloc era impressionant, molt gran, impregnat d’art. Havien cuidat cada detall. La veritat, comparant les nostres cases amb aquell espai, son molt avorrides”. (Maya)

“Un artista des del meu punt de vista vol dir persona que te una habilitat per a fer coses (qualsevol tipus de cosa)”. (Sarah)

“Per a mi un artista és una persona que pot fer qualsevol cosa sense haver de comprar o gastar diners en el material. Una persona amb molta imaginació)”. (Joan Josep)

“Per a mi un artista és una persona que expressa el que li agrada i el que sent de moltes maneres: cantant, ballant, dibuixant, escrivint…”. (Mireia)

“El passat 8 de gener vam anar al TNC. Van haver moltes coses que ens van sobtar, la majoria d’elles no les havíem vist mai. (Adrià)

“Un cop allà ens trobem amb un senyor que ens indica un carrer, però no un carrer normal, un carrer d’ús exclusiu del teatre. Veiem dos grans edificis a cada banda del carrer. A la dreta, el gran i conegut TNC, però l’edifici de l’esquerra era totalment desconegut per nosaltres”. (Joan)

“un carrer d’ús exclusiu del TNC és útil perquè així els camions de transport de material poden baixar i instal·lar els objectes d’escenografia de manera  immediata!” (Alessandro)

“ens va portar al teatre petit i una de les coses que ens va explicar era que l’ escenari i les butaques es poden moure i fins i tot posar l’escenari al mig del públic, al voltant i moltes combinacions més”. (Alba)

“Un cop a butaques ens van explicar els mètodes que feien servir en cas d’incendi, entre d’altres coses. Vam fer preguntes i vam baixar al soterrani. Allà estava “l’IKEA”, sí, un IKEA per a obres de teatre. Va ser molt impressionant trobar tant d’atretzo en un lloc”. (Joan)

“En concret ens va sorprendre el magatzem dels mobles de les escenografies que s’havien utilitzat per obres d’anys enrere i es mantenien per aprofitar-los en un futur. Allò semblava un IKEA, ja que era immens”. (Adrià) “Les màquines antigues per fer sons estaven a una sala plena de mobles i objectes variats” (Gerard)) “va ser molt interessant,  eren dos instruments que antigament s’utilitzava per representar el vent o la pluja”. (Irene)

“he aprés coses en relació a la seguretat, el so, els efectes, els llums… “ (Sofia)

“em va semblar bonic que uns alumnes que simplement estan fent teatre a l’institut tinguéssim l’oportunitat de poder veure un teatre per dins tant important com és el Teatre Nacional. (Ona)

“Just el dimarts passat 20 de novembre vam trencar la rutina i en comptes d’anar cap al la Sala Beckett, vam anar a prendre els núvols a una petita plaça de la Rambla del Poblenou.” (Adrià)

“Aquesta activitat tenia com a objectiu veure allò que no veus quan vas pel carrer caminant, amb patinet, bicicleta…”. (Joel)

“Vàrem anar a observar l’entorn que en envoltava. D’aquell mateix entorn, cadascú individualment havia d’observar 10 fets i desenvolupar una història per  a cadascun d’elles. Per exemple: Una parella camina, creua la plaça, l’home va amb tirants i la seva parella va abrigada fins el monyo. L’home va amb tirants perquè és nòrdic i no té fred i la dona va amb anorac ja que és sud-americana i allà no estan acostumats al fred.

Els fets havien de ser reals, però a partir d’aquells fets, tu podies inventar. Ens va ajudar molt,  ja que mai ens havíem fixat tant plenament en el nostre entorn, i aquesta activitat ens va fer obrir els ulls, i ser conscients de la realitat”. (Adrià)

“Les meves activitats preferides han estat totes en les què havíem d’escriure històries, és una de les meves passions. (..) és tot inesperat, mai no sabem el que farem, no hi ha cap norma, no hi ha res malament. I per això m’agrada tant”. (Maya)

“De totes les activitats que hem fet, no vull triar cap,  a mi m’han agradat totes!  Però una de les que més ha estat la que vam fer el dia que vam sortir a la Rambla del Poblenou. Aquesta activitat tractava de trobar cares,  imaginar-les pel carrer. Cadascun de nosaltres imaginava una cosa diferent. Vam aconseguir trobar bastants cares,  algunes gracioses i d’altres peculiars”. (Yousara)

Després vam mirar a través d’un marc, com si estiguèssim dins la televisió. Va ser un dia d’observar molt, de veure els diferents punts de vista, les diferents intencions i intensitats amb les que pots fer-ho.

Molts ens adonàvem que, malgrat ens consideràvem persones observadores, en realitat no ho èrem tant com crèiem!

Des d’aleshores hem fet les següents sessions a la Beckett. Cada dia el Quim i l’Agnès ens reben amb una nova sorpresa. Un dia ens trobem a una discoteca, un altre hem de fer la sessió als serveis per un problema d’espais, un altre hem d’entrar amb una màscara i moure’ns per l’espai a les fosques…

El grup passa per escalfaments, jocs de contacte i de cohesió, improvisacions i  balls. Cada dia anem afegint més ingredients a aquesta escudella que anem cuinant a poc a poc, entre totes.

En aquest procés tot s’hi val, res està malament o equivocat. Poc a poc van entenent que en tota creació hi ha llibertat, llibertat que sovint els costa assumir.

Les mirades de molts d’ells i elles van canviant. A la Dúnia se l’il·lumina la mirada quan somriu. Participa i demostra que s’ho passa bé.

Ells sovint tenen vergonya de les seves pròpies idees, i no se n’adonen que normalment són bones. Van agafant confiança i deixant-se anar, en un camí ple de confiança, respecte, joc i llibertat.

 

 

 

 

 

 

El 9 d’octubre vam anar a la Sala Beckett. El Víctor ens va ensenyar els diferents espais.

Ens va explicar de quina manera arriben les diferents companyies a la Beckett i tot el que cal tenir en compte fins que arriben  a presentar una obra.

Els nois i noies fan moltes preguntes, que porten a parlar dels diferents tècnics i especialistes que hi intervenen: il·luminador i tècnic de llums, responsable espai sonor, figurinista…

 

 

 

El 2 d’octubre el Victor Muñoz, coordinador artístic de la Sala Beckett va venir acompanyat del Quim i l’Agnès, va explicar el projecte i es van presentar. Les primeres impressions van ser intenses, el Quim i l’Agnès no deixen indiferents! Però els alumnes es preguntaven: farem teatre teatre? Ells encara tenien  la idea que fer teatre era aprendre un text de memòria i representar-lo. Ràpidament van veure que amb els nostres creadors no seria ben bé així…

Continua llegint «Arriben els creadors»

Han estat unes setmanes de coneixement mutu i adaptació, plenes de moments enriquidors, divertits, d’estranyesa, d’expectatives, de preguntes…!

Des del primer dia el Quim i l’Agnès ens van dir que per ells el procés de creació era com fer un “potage”. Van posant diferents ingredients dins l’olla, tot el que troben a l’abast, fins que arriba un punt que comença a tenir gust d’alguna cosa. A partir d’aquí, alguna creació conjunta neix i comença a créixer.

L’experiència comença amb les primeres sessions on estic jo sola amb els alumnes. Els presento. Són un grup de 2n d’ESO molt divertit, participatiu, xerraire i exigent: el Joan Alberola, la Dunia Benauda, la Irene Chito, l’Ona Demestre, la Maya Denny, la Yousara El Asry, l’Alba García, la Sarah Hassan, l’Adrià Marimón, el Juan Josep Mateo, l’Alessandro Miele, el Joel Munné, la Maria Pou, la Carme Pratdesaba, el Gerard Sancho, la Sofía Sandberg, l’Olalla Sanjosé, l’Aleix Sierra i la Mireia Soler.

Són molt diferents entre ells, hi ha un grupet d’amigues que volen seure sempre juntes, un grupet de nois amb ganes de jugar,  d’altres amb moltes ganes de fer Teatre amb majúscules…

L’Adrià diu que a ell li faria molta il·lusió  interpretar un monòleg. En canvi la Sarah no havia triat estar en aquest projecte, d’entrada no li agrada el teatre i em diu que es pensarà si es vol quedar o canviar d’optativa (finalment es va quedar!). L’Ona s’incorpora tard i fa aportacions molt assenyades, de seguida se sent a gust i ho diu. El Gerard somnia a interpretar un personatge del Fortnite, en canvi el Joan no vol ni sentir-ne a parlar d’aquest joc!

Comencen a fer preguntes i jo no tinc encara totes les respostes. Hem d’esperar que arribin els creadors…