Patrícia Dauder EN RESIDÈNCIA

Som el grup de quart de l’institut Caterina Albert que hem treballat amb la Patricia Dauder en tot aquest curs, nosaltres venim del barri del clot. Estem molt contents de que tots hagueu pogut assistir a la nostra presentació, ara els meus companys i companyes us expicaràn el nostre procés de creació, les coses que hem après i altres coses molt interessants, espero que tots gaudiu tant d’aquesta exposició com nosaltres hem gaudit creant-la.

Volem agrair a A Bao A Qu, el Consorci d’Educació, l’Institut de Cultura de Barcelona la possibilitat de participar al programa Creadors En Residència i també a La Capella de poder exposar en un centre d’art. També volem agrair a la Patricia Dauder el seu compromís amb nosaltres al llarg de tot el curs.

Des de setembre a gener amb la Patricia hem experimentat amb diversos materials, hem dibuixat, hem fet maquetes, hem conegut a diferents artistes que a la Patricia l’interessen…Després d’aquests mesos la Patrícia ens va proposar fer una obra que estigués relacionada amb el nostre Barri i amb la vida dels veïns del Clot. Ens vam adonar que al barri està ple d’edifics enderrocats o en construcció. Vam fer diferents expedicions per el barri per veure quines zones ens interesaven més i volíem intervenir per fer una obra, allà va ser on vam parar en el parc de Camp de l’Arpa.

Un lloc que ens va interessar perquè les restes dels edificis que s’han enderrocat ens permeten deduir o imaginar com eren les cases, les diferents habitacions, l’organització de l’interior, el mobiliari, els colors de les parets, els pisos…

Per a fer l’obra, primer, ens vam informar de com era antigament aquella zona, vam investigar sobre el carrer Degà Bahí ( en el que es troba la paret) i el parc on està situat, que actualment es un parc pero antigament va ser un solar problematic, després un parquing, més tard, una guarderia amb parking i degut a les queixes dels veïns es va construir un parc.

Vam veure les moltes demolicions de cases que s’havien fet en aquella zona, degut als molts canvis que havien passat, deixant així parets nues, on es poden veure l’estructura de una casa actualment inexistent. Això ens va permetre deduir o imaginar com eren les cases, les diferents habitacions, l’organització de l’interior, el mobiliari, els colors de les parets, els pisos. etc. Per això vam decidir intervenir en aquestes parets.

Alguna vegada heu pensat en la història d’una casa enderrocada?

En l’exposició veureu una part dels resultats del nostre treball dels últims mesos. 

Hem treballat en la paret restant de l’edifici, que s’ha ja s’ha mencionat anteriorment, al Carrer Degà Bahí. Per fer aquestes teles que penjen em hagut de portar a terme tot un procés. El primer pas va estar l’extracció de la capa de pintura més recent, deixant al descobert varies capes de pintura anteriors, que es superposen unes amb les altres. 

Mitjançant una tècnica que ens ha ensenyat la patricia, vem enganxar tires de tela de cotó impregnades amb midó d’arròs. Així, quan el midó s’asseca i les teles es retiren,  aquestes extreuen part de la pintura i les formes del mur.

La tècnica realitzada ens permet plasmar les filigranes, els colors o les textures de la paret. Aquestes obres expliquen la història del mur; s’observen les diferents capes de pintura, representant les diferents persones que van viure en aquesta casa. Dit d’una manera poètica, extraiem d’un lloc buit que un dia va ser habitat, part de la vida de diferents persones.  Estem buscant una empremta i, d’alguna manera, ens enduem els records que van presenciar aquestes parets.

En Residència ens ha tret de la rutina. De costum, quan aprenem, ens assentem en un aula amb la llibreta a escoltar els professors, però la Patricia ha utilitzat una metodologia completament diferent, més dinàmica i divertida. En les seves classes ens convida a experimentar i utilitzar la nostra imaginació. Intentar anar més enllà del lo literal, sense límits.

Durant el curs hem fet nombroses sortides, gairebé a cada classe sortim a l’exterior per investigar el barri i fer petites intervencions en espais urbans. 

Hola soc la Candela i volia agrair als meus companys i professorats principalment la Agnès, la Sandra i la Patricia Dauder, perquè al principi del curs no solia ser participativa, no m’integrava i era molt tímida i fent lo que es en residencia: sortides, recerques, dibuixos, projectes i activitats personalment m’ha ajudat molt, per exemple ara estic parlant davant de molta gent i abans no era capaç de fer això. Vull agrair molt el que hem fet i aprés durant el curs.

ALUMNES CREADORS EN RESIDÈNCIA 4t ESO

Institut Caterina Albert, curs 21-22

Durant les últimes sessions d’En Residència hem estat treballant en un espai concret del barri del Clot. Es tracta de la paret restant d’una casa enderrocada al carrer Degà Bahí amb Trinxant.  Hem fet us de materials poc comuns, com el midó d’arròs o la cola de conill. 

El procés s’inicia amb l’extracció de la capa de pintura més recent, deixant al descobert varies capes de colors i una gran immensitat de marques. Més tard, posem una capa de Fairy a la paret per tal que el resultat final es pugui extreure. Per columnes, enganxem tires de tela de cotó impregnades amb midó d’arròs. Així, quan el midó s’asseca i les columnes s’extreuen, aquestes queden amb les formes del mur. La tècnica realitzada ens permet plasmar les filigranes, els colors o les textures de la paret.

Aquestes obres expliquen la història del mur; s’observen les diferents capes de pintura, evocant les diferents persones que van viure en aquesta casa. Estem buscant una empremta i, d’alguna manera, ens enduem una part de la vida que hi ha hagut.

Amb la Patrícia estem explorant la idea dels espais simultàneament existents i inexistents. Llocs que han estat plens de vida, però que, un cop abandonats, han deixat de cridar l’atenció. Nosaltres els donem importància, els fem visibles i intentem imaginar-nos la seva història.

Neo i Abril

Extraiem empremtes d’un edifici enderrocat que un dia va ser habitat, enduent-nos així l’empremta d’un passat que actualment ja no existeix. Per a fer-ho ens hem informat de com era antigament aquella zona, vam investigar sobre el carrer Degà bahí ( en el que es troba la paret) i el parc on està situat, que actualment és un parc però antigament era un solar problemàtic, després un parquing, més tard, una guarderia amb parking i degut a les queixes dels veïns van acabar construint un parc. 

Laia Olaizola

Si algun dia enderroquen aquest mur pel motiu que sigui, nosaltres podrem dir que tenim part d’aquesta paret. Gràcies al nostre treball hem pogut obtenir emprentes de la vida dels habitants d’aquestes cases del nostre barri.

Pilar

La Capella és un espai que s’utilitzava com la capella religiosa de l’Hospital de la Santa Creu, el més important de Barcelona al segle XII, considerat un monument històric d’interès nacional. Avui en dia és un espai dedicat a l’art emergent. Hem visitat les seves sales i l’exposició “Imaginaris Multiespècies. L’art de viure en un món de contingència i incertesa “, comissariada per Christian Alonso

L’exposició Imaginaris multiespècies em va sorprendre gratament. A primera vista sembla que el elements no tenen cap relació entre ells. Però a mesura que vas passejant, comences a veure que totes les obres parlen sobre maneres de vida diferent, l’ésser humà, els animals, els microorganismes, la tecnologia… Vaig trobar molt interessant observar amb calma cada peça intentant entendre el seu significat. 

Una de les meves obres preferides va ser una escultura de vidre que recreaba un niu de Circus aeruginosus. El significat que jo vaig entendre era que representava la fragilitat i delicadesa de la natura.

Abril López

L’exposició em va agradar molt ja que vaig poder veure l’espai no exposarem, i conèixer com es l’espai per poder interactuar amb ell. 

Em va interessar molt l’exposició que vam poder veure, Imaginaris multiespècies, ja que tenia un rerafons que vaig aconseguir entendre amb les explicacions del David Armengol(el director de la capella). Ens va explicar que l’exposició reflexionava sobre el domini de l’espècie humana per sobre de la resta d’espècies i com seria el món si totes les espècies (plantes, animals, microorganismes…) fossin igual d’importants.

Laia Olaizola

A mi em va agradar molt la forma en la qual estava l’exposició, la forma tan original de posar monticuls de terra i plantar plantes, amb la combinació d’aparells tecnològics vells, em sembla molt interessant.

Carla Naranjo

A mi l’exposició em va encantar, van tractar d’un tema molt interessant per a mi i per primera vegada vaig entendre una exposició. La manera en la que estaba tot distribuït se’m va fer fàcil d’entendre i ho vaig trobar atractiu visualment. Realment em fa molta il·lusió poder fer una exposició a aquest espai, sento que podem fer una exposició atractiva visualment i elaborar-la bé amb l’ajuda de la Sandra i la Patrícia.

Iratxe Vázquez

Aquesta exposició em va entrar primer pels ulls i després per l’explicació. El títol de l’expo (imaginaria mulitespècies – l’art de viure en un món de contingència i incertesa) em va sugerir el següent text: Els éssers vius. Què està viu? Què no? Com afectem? Els ordinadors no estan vius, però projecten vida dintre. 

El desenvolupament i evolució de la natura a mans humanes. Posar totes les espècies al mateix nivell. Com hem maltractat i dominat la natura. VIDA

Més enllà d’això, em van cridar l’atenció dues zones específiques. La primera es creada per Eduard Ruiz i s’anomena “Mobilitat Intervinguda”. Aquesta mostra un parell de passaports amb dibuixos d’animals. Dues de les quatre cares mostrades estan tapades per una reixa de fils.

Empresonament d’animals als passaports; la nostra llibertat, la seva presó. Com el turisme i la globalització ha destruït ecosistemes. La fragilitat de la natura i l’esforç que requereix tenir-la, el vidre. La seva bellesa.

La segona part que em va interessar es titula “Jardí d’Exòtiques Invasores”. Un conjunt de plantes sobrevivint en petits turons de sorra repartits per la sala central.

Les suposades invasores de la natura. Qui envaeix en realitat? L’antinatura que suposa l’espècie humana. 

Com un camp de refugiats. No volen aquestes plantes. Venen de fora. Indesitgables.

Neo Moncosí

Iratxe Vázquez

La meva maqueta encara no està acabada, quan vam anar a visitar el edifici abandonat una part de la paret de l’edifici em va cridar bastant l’atenció així que la meva maqueta es basa en la petita taca de lila de l’edifici. En teoria és una habitació i el pis d’abaix és la cuina. Vull posar a dins un llit, un armari i fer una finestra a l’habitació, i al pis d’abaix vull posar una pica i uns fogons i decorar-lo de manera que sembli una cuina.

Laia Olaizola:

Vaig realitzar la maqueta pensant en fer el pis d’abaix de tot, fent les dues cases enderrocades, en els colors que vaig escollir es veu com un és una casa i l’altre color és una altre casa, vaig voler fer la forma que tenia la casa, per tant, vaig doblegar un cantó per fer la forma de la casa. Per dins vaig fer l’entrada d’una casa, un taller i una casa. No em va donar temps a acabar la casa, per això es buida però la base està.

Candela Reyes:

La meva maqueta és gran, en la segona planta té un dormitori amb un llit de matrimoni, al costat té el passadís amb escales que et porten a la primera planta, després té dues habitacions de dos colors; una és lila i l’altra blava que són les habitacions dels nens petits.A la planta de baix se suposa que hauria d’estar el lavabo, la cuina i un petit passadís que no em van donar temps d’acabar separats en 3 seccions i hi ha un cartó que és un calefactor.

Eric Bartra i Marc Marí:

La nostra maqueta està dissenyada amb la forma de la casa que vam veure, per elaborar-la vam buscar una caixa amb una superfície plana i vam fer la forma de la casa, vam utilitzar fusta un cúter i cinta de pintor. Vam fer la forma amb el cartró pla i amb la cinta, i vam fer la forma amb els plànols que havíem fet anteriorment, vam aconseguir fer alguns detalls però no ens va donar temps de fer molts detalls i d’acabar de pintar-la, com en un principi teniem pensat.

Carla Naranjo:

La meva maqueta està sense finalitzar, però la idea era fer el pis de dalt amb habitacions familiars i a la part de baix, un negoci; un bar, restaurant, cafeteria… Però no està acabada, només tinc feta la part de dalt, la de baix no la he ni començat a montar, però si tinc els esbossos que havia fet.

Abril López:

Per fer la meva maqueta, vaig elaborar un pla basant-me en les restes de l’edifici que vam visitar. A l’hora de fer la maqueta he intentat ser el fidel possible al pla. En la meva maqueta mostro com m’imagino que era el pis de dalt, un petit apartament de dues persones. M’he centrat a fer petits elements de la casa, com la rajola del lavabo, o la cuina. M’hauria agradat poder dedicar més temps a la maqueta, però estic orgullosa del resultat.

Neo Moncosí:

La meva maqueta es va basar en els sketches que vaig fer a partir de les línies marcades en l’edifici en construcció.  A l’iniciar els dibuixos vaig saber que la distribució original era diferent però tot i així vaig continuar. Gràcies a això, la meva maqueta ha quedat més estreta i petita.  L’edifici que he construït consta de dues caixes; a la imatge només surt la planta baixa. M’hagués agradat tenir més temps, però entenc que no és l’activitat principal del projecte.

Bruno Croce

Per fer la maqueta primerament vam anar a veure un edifici enderrocat a prop del carrer Rogent. A les parets de l’edifici encara es veien les restes dels murs que separaven les habitacions de manera que podem deduir que hi havia antigament. Aquesta és la meva versió:

Pilar Salvador:

Per fer la meva maqueta primer vaig pensar en com dissenyar-la  i la vaig dibuixar en un paper, després vaig començar a pintar amb lila pero com no hi havia el color que volia vaig barrejar el color blau i rosa per aconseguir el color que necesitava, a l’hora de posar el llit i el armari em vaig posar nerviosa perquè no em va sortir com volia i vaig torna a fer el llit fins obtenir la meva idea.

Laia Olaizola:
La sortida de la fundació Miró em va semblar molt innovadora, ja que l’exposició era com parlar de les escultures anant més enllà d’allò habitual en una escultura. En comptes d’escultures com de pedra com tothom pensa quan pensa amb una escultura, hi havia diferents escultures, com per exemple el que més va sorprendre, una escultura que constava de quatre tubs i anava sortint escuma d’ells, fent així una escultura que no para de canviar.

Iratxe Vázquez:
… va ser realment interessant, a l’exposició hi havia diverses obres de diferents artistes, totes increïbles. Encara que semblaven escultures simples, al llegir el text que explicava l’escultura ho podies entendre, va ser una experiència fantàstica.

Candela Reyes:
Aquesta sortida va ser innovadora, em va informar més sobre els materials d’una les obres de Miró, hi havien quadres i escultures d’art contemporani que no coneixia i d’altres si, també hi havien llocs amb vistes de tota Barcelona.
A més d’això em va inspirar una frase d’un escultor anomenat Jorge Oteiza, que deia: “Per mi les escultures són com les llaunes de conserves… me n’alimento i després les llenço”.

Carla Naranjo:
A mi em va agradar la sortida perquè mai havia anat a la Fundació Miró i mai pense que aniria a una. Em va agradar molt anar i veure tantes formes de art diferents, videos, esculturas, pintures, tapissos…
Les obres que més em van agradar van ser la escultura de la escuma, els diamants i la escultura de dos caps junts.

Pilar Salvador:
A mi de la sortida em van interesar moltes coses, sobretot la tele on hi apareixia un senyor cap abaix i semblava que hi era mort. També em va cridar l’atenció el vídeo de la dona de mantega, el vídeo era molt estrany però em va crear molta curiositat.

Marc Marí:
Durant la sortida a la Fundació Joan Miró vam observar varies escultures i vam veure com un visionat d’un curt d’uns ninots de mantega, i em va sorprendre perquè jo pensava que les escultures eren només de persones humanes o així, em va sorprendre alguna obra com la de l’escuma, que anava canviant cada cop que hi passava pel davant, o la que semblava feta de pell d’un pollastre. Vaig observar que els artistes buscaven diferents textures per a les seves obres. Va ser una sortida on vaig aprendre coses noves i m’ho vaig passar bastant bé.

Bruno Croce:

Des del meu punt de vista, la sortida va ser una genial experiència per observar obres que no observem normalment, en aquest cas escultures efímeres. Veure les diferents varietats d’obres que hi havia em va fer reflexionar sobre el vertader significat d’escultura i els diferents punts d’interpretar-la, crec que aquestes reflexions ens poden ajudar en futurs projectes. De totes maneres, l’exposició va ser molt interessant i la recomano a tots els públics.

Abril López:
Aquesta expsició em va fer plantejar-me el sentit de cada escultura. Al parar-me a pensar, m’adonava que cadascuna explicava una història. Em va agradar veure com alguns dels artistes no es deixaven limitar per conceptes com l’espai o el temps. Les escultures que més em van cridar l’atenció van ser aquelles que d’alguna manera s’anaven modificant, o evolucionant amb el pas del temps.

Neo Moncosí:
Aquesta exposició ens va fer reflexionar sobre “què és una escultura?”. Un conjunt d’obres que s’allunyen del que coneixem com a “escultura”. Aquí no trobem figures humanes fetes amb pedra o marbre. Podem veure des d’un tub amb escuma fins a una mòmia felina. Visionem curts, fotografies, peces de xocolata…
L’exposició ens dona a entendre que, avui en dia, tot és una escultura; sigui del material que sigui i representi el que representi.

Eric Bartra:
A mi la sortida a la fundació Joan Miró em va semblar molt interessant perquè les obres que hi havien em van semblar molt xules, i em va fer pensar molt sobre el significat de escultura, jo sempre he cregut que una escultura había de ser sobre un ésser viu, però l’exposició demostra que no té perquè ser així, hi havien moltes escultures abstractes i diferents al que jo pensava.

La Patricia Dauder ens ha proposat fer una activitat; visitar l’edifici enderrocat que hi al carrer Rosselló amb Xifrer, molt a prop del nostre institut. D’aquest edifici encara són visibles les parets pintades, el terres, les diferents nivells… l’activitat consisteix en imaginar-nos com podria ser la casa abans, dibuixar com creiem que serien el diferents nivells de pisos, descriure les habitacions i tot el que contenia la casa, inclús imaginar-nos com pordria ser la façana, de la qual no en queda cap rastre.

L’objectiu és que els nostres dibuixos de la casa els treballem a l’aula en una maqueta feta amb cartró i d’altres materials. En properes entrades podreu veure com ens han resultat les maquetes! De moment us mostrem les fotos de l’edifici enderrocat i alguns dels nostres dibuixos treballats durant la sortida.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

El pasado 28 de octubre los alumnos de En Residència del Institut Caterina Albert realizamos una actividad combinando el carboncillo, lápices y sensaciones en nuestras espaldas guiadas por la artista Patricia Dauder.

La actividad consistía en dibujar las sensaciones notadas en poner nuestra espalda en contacto con la de nuestros compañeros, pero de una forma más abstracta, sin dibujar la espalda que ya todos conocemos.

Para la intensidad del tacto Patricia recomendó usar el carboncillo, algunos nunca habían dibujado con carboncillo y fue una experiencia innovadora e interesante.

El siguiente paso era hacer la misma actividad, pero en negativo, es decir, primero había que pintar toda la página de negro con ayuda del carboncillo y borrar para que se vean las trazos que representaban las sensaciones.

Fue interesante dibujar partiendo de la observación de nuestras sensaciones, como el tacto, la presión en nuestra espalda… y no como hacemos tradicionalmente, que partimos de la imitación de un objeto real.

Finalmente, creamos una exposición en la pared del aula con todas las creaciones de ese mismo día.

A continuación, os dejamos algunas imágenes para que podáis ver el proceso.

Bruno Croce i Eric Bartra

18.11.21

ELS ALUMNES VISITEN EL MUSEU I EXPLOREN EL TREBALL DE L’ARTISTA

El dimarts 19 d’Octubre vàrem visitar l’exposició de Patricia Dauder: Sòl I Subsòl. Ens encaminarem al palau de la Virreina per observar les obres de l’artista que ens acompanyaria durant l’any. 

L’exposició es composava de set estances simètriques, creant una dualitat rarament vista. A la primera trobàvem l’obra ‘Weather Sticks’, una col·lecció de pals de ceràmica que mostren el rastre de la terra i el temps. Més endavant, ens trobem amb ‘Groundworks’, un altra de les seves obres. Aquí ens presenta una successió d’imatges sobre els treballs realitzats l’any 2015, els moviments de la terra efectuats al solar de l’Hospitalet del Llobregat. També tenim ‘Seccions’, un conjunt de litografies inspirades en l’afectació de les illes que més tard ens presenta amb la filmació ‘Insulana’. Aquesta recull varis vídeos sobre l’explosió volcànica succeïda a les Açores entre 1957 i 1958. El film es va gravar amb la particularitat d’un S16mm i presentat amb un 35 mm.

molts de nosaltres no aviem anat mai al palau de la Virreina i ens va semblar un edifici molt interessant

La exposició ens captivar per ser única i diferent a qualsevol altre exposició que haguéssim vist. L’obra de la Patrícia ens fa reflexionar sobre l’ efecte del temps i el procés de treball que hi ha darrere cada peça.

Una exposició poc comú que combina el món audiovisual amb l’art contemporani. ~Bruno

Una de les obres que més ens va agradar va ser la de ‘Weather Sticks’ que son 60 peces fetes amb fang. L’obra es la relació entre els pals de ceràmica i la humitat del subsòl. ~Candela

Carla Naranjo, Laia Olaizola i Neo Moncosí Balboa. 4rt B