5 desembre
Hem anat a l’Hospitalet per veure obres d’una exposició titulada Teixint Identitats. L’exposició recull el treball de 31 artistes que recuperen tècniques artesanals tèxtils tradicionalment associades a dones.
Quan vam entrar vam veure una mena de sofà fet amb fusta i tela i allà va ser quan tots nosaltres vam treure el mòbil per fer fotos a aquelles obres tan originals, tan boniques. Allà ens va rebre l’Úrsula i ens va explicar que cada obra era d’una artista diferent i que venien de diferents països i utilitzaven moltes tècniques tèxtils. Vam veure moltes obres impressionants, com una xarxa feta amb els filferros que tanquen les bosses de pa de motlle, un casc de guerrer representat en un didal, també vam veure un vestit fet a partir de cables, un quadre on estava brodada una carta d’amor cosida de baix a dalt… Totes les obres tenien un sentit, tant per l’autor com per nosaltres, molt interessant (i tu pensaves, quina paciència fer això!).
A tots ens va agradar l’exposició i en ho vam passar molt bé.
Quan vam acabar de veure totes les obres i de parlar una mica d’elles, vam escollir l’obra que més ens va agradar a cadascú i vam escriure les dades importants a la llibreta que portàvem.*
També vam fer una activitat amb cadires i fils on l’objectiu era saber i acceptar que tots som diferents.
Lucia L., Anna, Candela i Rut
*Algunes de les obres que vam triar:
– M’agraden totes les obres, però especialment: ¿Yqué? 2014 de Fanny Galera (València, 1973). Fil de coure amb bany de plata. 60x12x12. Sobre la duresa de la vida i la capacitat de l’esser humà de refer-se. A mi m’ha transmès esforç i que a vegades un pes molt gran et cau a sobre i només penges d’un fil, però a vegades hi ha un “forat” on hi pots sortir i t’ho fa més fàcil. JOANA JORBA
– He escollit l’obra El Bordado (declaración de principios) de Carmen Marcos i Victòria Bahenà perquè és una de les meves obres preferides, quan he sabut que era un homenatge m’ha agradat encara més, aquesta obra té brodades moltes paraules en anglès, cada paraula d’un color (crec que com és tan acolorida fa que a la gent li agradi més, això és el que m’ha passat a mi). Aquest detall és una cosa que m’agrada de l’obra. M’agradaria veure més com aquestes. RUT BARRIOS
– Rocío Garriga (Albacete 1984) Is there anybody in there? Una referència als bombardejos sostinguts que van tenir lloc a Londres durant la 2a guerra mundial. M’ha agradat molt perquè és bastant abstracte i explica bastant bé tot el que va passar, també m’agraden les formes de les peces, el significat i com queden posades. GISEL·LA SERRA