Fins aviat!

No ens hem vist les cares fins a final de curs. Els somriures amagats sota la mascareta han vist la llum en una sessió de fotos amb la fotògrafa Eva Carasol. (Per descomptat, amb la distància i mesures de seguretat necessàries.)

L’alumnat de 4t d’ESO l’any que ve iniciarà una nova etapa, amb emoció i també incertesa. Acabem aquest curs acomiadant-nos amb una foto amb mascareta i una sense, perquè aquest curs “excepcional” el recordarem tota la vida. 

Fotografia d’Eva Carasol.

Amb l’alumnat de 4t d’ESO Aina Batista, Biniyam Cortés, Tesfay Cortés, Xavier Delugo, Maria Espí, Maren Fernández de Retana, Nerea Ferrer, Melina Garcia, Maria Gutierrez, Anna Hernández, Júlia Lizana, Sofia Mallol, Carla Martí, Idoia Ortiz, Mar Pardo, Sofia Ronsisvalle, Kim Sáez, Cai Santamaria, Helena Solà, Micaela Sotelo, el professorat Elisenda Vila i Antoni Heitzmann, i la mediació de Dolors Juarez i Berta Ayuso. Amb la col·laboració d’Eva Carasol. 

Revisar el passat per imaginar el futur

L’exposició presenta el procés de creació del grup d’En Residència amb l’artista Jordi Ferreiro a l’Institut Jaume Balmes, que es construeix al voltant del 175è aniversari del centre educatiu i la seva història com un dels primers instituts de secundària públics de Catalunya. ‘Revisar el passat per imaginar el futur’ és una deslocalització de l’arxiu pedagògic de l’institut a les sales de la Casa Elizalde, en una instal·lació que combina material pedagògic de principis de segle XX amb peces creades per l’alumnat durant aquest curs 2020-2021.

L’alumnat ha fet la mediació de l’exposició, fent visites guiades en petits grups a tot el públic assistent. D’aquesta manera els van poder explicar, no només què hi ha exposat sinó com han arribat fins allà, les emocions i anècdotes que acompanyen els processos i vivències. Allò que està exposat i allò que no ho està.

Agraïm a totes les persones que han vingut a la nostra presentació de l’exposició Revisar el passat per imaginar el futur, com a cloenda de la residència al Jaume Balmes. 

Agraïm també a La Casa Elizalde, en especial a la Míriam i l’Esther, per oferir-nos un espai com aquest i també pel seu interès i treball sobre la memòria del barri. 

Ha estat especial per a nosaltres exposar aquí, en primer lloc pel vincle entre l’institut i aquest equipament veí, i en segon, perquè quan vam venir de visita a Elizalde, poc ens imaginàvem acabar exposant nosaltres aquí. Volem posar en valor el procés d’En Residència, ja que no s’ha pogut exposar tot, però ha estat un procés molt enriquidor. On malgrat les dificultats de l’any de la pandèmia, ens hem conegut molt, hem treballat col·lectivament i hem après tots i totes en el procés, no només l’alumnat, sinó totes les persones implicades. 

Fent memòria

Enmig del muntatge de l’exposició Revisar el passat per imaginar el futur a la Casa Elizalde, recordem quan vam anar a la Casa Elizalde el mes de març. Vam anar a veure l’exposició de Fina Miralles, Paraules Fèrtils. Aquell dia vam observar, passejar, llegir, dibuixar i compartir pensaments sobre el nostre arrelament a la natura i les dones artistes.

El dia 11 de juny, el grup d’En Residència estem acabant de muntar la nostra pròpia exposició a la sala Roig, on abans hi havia exposada l’obra de la Fina Miralles. Ens ha impactat veure els nostres noms escrits al vinil de l’exposició. Aquest cop, som nosaltres els i les protagonistes.

El final

S’acosta el final d’En Residència a l’INS Jaume Balmes. La presentació pública del projecte dut a terme aquest 2020-2021 es farà divendres 11 de juny a les 18:00h a la Casa Elizade.

TRES REFLEXIONS FINALS

En referència a l’última part del projecte, en la qual els alumnes preparaven les seves pròpies classes, s’ha dit…

El que més m’ha agradat han estat les classes autogestionades perquè ens hem ensenyat coses els uns als altres. Mai havíem fet classe nosaltres, i ha estat molt guai veure que als teus companys els interessa una cosa que tu ensenyes.

Pel que fa a la investigació sobre el passat de l’institut i les persones que l’han viscut abans que nosaltres, s’ha dit…

A mi em va agradar l’entrevista que vam fer a la Mercedes [l’encarregada de la neteja], perquè és una persona que sap moltes coses de l’institut i amb qui parlem molt poc. Ens va explicar coses molt curioses. 

Quant a la trobada amb l’artista a l’institut…

A les classes d’En Residència hem fet moltes coses diferents i amb el Jordi hem vist que un artista no té perquè ser prepotent, ell és molt proper amb nosaltres.

Imatge del procés de disseny col·lectiu de l’exposició. Què volem exposar? Com ho volem exposar? Què és el que ha estat més interessant i significatiu per a nosaltres? Per què?

Les contaminacions

A l’aula de dibuix de l’INS Jaume Balmes ha començat la primera onada de contaminacions, que arribaran per tot l’institut. Aquí tenim les primeres imatges que ho corroboren i un vídeo fet per la Júlia i la Nerea que ens introdueix molt bé aquesta entrada del bloc.

El collage

Passats uns quants mesos, ens hem conegut i hem posat damunt la taula les nostres cartes. Després d’haver dedicat els nostres esforços a fer reflexions sobre l’institut, sobre nosaltres, sobre què fem i, també, com ho fem; després de tot això, i abans de començar el que volem que constitueixi la nostra obra, hem explorat algunes tècniques d’expressió.

Una d’elles ha estat el collage, un recurs expressiu que ha tingut molt d’èxit. Les primeres aproximacions a la tècnica han estat més espontànies i atzaroses: hem jugat amb el material, sense tenir gaire en compte les idees, les emocions o els conceptes que volíem expressar. En Jordi va proposar una sèrie d’exercicis creatius per fer en grup o individualment. Vàrem emprar diaris, dibuixos, trames, fotografies, textos, etc.

Quan vàrem tenir dominada la tècnica, vàrem concentrar-nos en una idea principal a transmetre: l’experiència personal de la situació Covid a l’institut. I sense perllongar-nos més amb paraules, aquí teniu un “collage dels collage” i el procés artístic que hem fet:

Com

Més enllà del qui i de l’on, hem treballat el com. Com esdevenen els fets que ens envolten? Fins a quin punt hi estem involucrats? A través d’una dinàmica amb un joc de cartes de Tarot, vam reflexionar sobre les capacitats que té cadascú d’intervenir en l’entorn, les nostres debilitats i les nostres forces, i, també, sobre com hem encarat els reptes en el passat, com els encarem en el present i com els podem encarar en el futur.

Per fer-ho, després d’una explicació dels orígens del joc, la dinàmica va consistir en crear i donar nom a una carta de Tarot pròpia, seguint els patrons habituals del joc, com, per exemple, que cada carta té, també, una posició invertida.

Guia de comprensió de la carta, feta per l’autora:

Si et surt la carta dreta (o sigui bé, o com es digui)

D’aquesta banda, la carta pot variar en tres termes:

Actitud: Una persona despreocupada, sempre s’ho deixa tot per l’últim moment, mira més pels altres però no per ell/a. Ha de canviar coses de la seva personalitat tan forta si no vol fer sentir malament a una persona propera.

Aspectes positius: Ganes d’aprendre coses noves, actitud de millorar, molt crític amb la seva persona, sempre volent donar el màxim en allò que fa.

Aspectes negatius: Si no comences a tenir més confiança en tu, perdràs moltes oportunitats  a la teva vida. Deixa de comparar el teu amb el dels altres, i intenta no fer més del que pots, perquè pot sortit pitjor del que esperes.

Si et surt la carta del revés (o cap avall)

Si la carta t’ha sortit d’aquesta forma,  has de tenir en compte aquests consells per evitar problemes en el futur:

Consell plus: Pensa més en el que fas amb els diners, estalviar et por donar moltes oportunitats, i treure les cares de tristor gaudint d’un te a la teva  cafeteria preferida. Intenta somriure més, aprofita el temps, deixa la mandra, i  allibera la teva ment explicant els teus  problemes a algú que et sigui de confiança.

Consell less: Pots estar-hi més amb els amics, així descarregues la ment de tant estudi, segueix el que vols tu, i no el que t’imposa algú. No recordis coses que et semblin avorrides,  passa-ho bé sempre que puguis, i no t’obris amb ningú, no has de confiar en el altres, sempre mira al teu camí, i pensa a on vols arribar, sense ajut de ninguna persona.

On

Una altra de les parts indestriables del nostre entorn és l’espai. Per això, després de reflexionar sobre qui som, toca fer-ho sobre on som. I és que, a vegades, trepitgem cada dia un mateix lloc i, alhora, el desconeixem profundament. En el nostre cas, tot i que el lloc principal on té lloc aquesta experiència sigui la classe de dibuix del centre, ha estat fonamental escrutar tot l’institut.

Així, planta per planta i amb l’ajuda de l’Albert Daví, coordinador pedagògic del centre, hem fet un recorregut per l’edifici, en el qual molts de nosaltres hem descobert parts del centre que mai no havíem vist i que ni tan sols sabíem que existien. I no només espais, sinó objectes lligats al lloc i que ens parlen del funcionament dels espais i de la mateixa història del centre.

Qui

Una de les parts indestriables de l’entorn som nosaltres mateixos. D’aquesta manera, una de les primeres sessions, va ser una presentació dels integrants del projecte. Més enllà d’una presentació normal i corrent, la sessió dedicada al qui va convertir-se en un espai de reflexió sobre qui som.

Cavil·lar sobre la nostra identitat, en aquest cas, va haver de sobrepassar l’aula, ja que actualment no només expressem la identitat en carn i ossos, sinó que ho fem a través de les xarxes, amb imatges. Un dels resultats més sorprenents d’aquesta sessió va ser la diferència entre la imatge que tenim de nosaltres mateixos quan ens presentem en persona i la que tenim quan ho fem al mur.

Per això, una de les activitats que vàrem dur a terme aquell dilluns dedicat al qui va ser mostrar una fotografia que ens representés. Posteriorment, i per fer una passa més enllà en la reflexió sobre imatge i identitat, els alumnes varen realitzar una tasca en què havien de cercar una fotografia d’un fotògraf de referència i substituir-ne la persona que s’hi retratava.

A continuació podeu veure’n alguns exemples amb extractes dels escrits dels alumnes:

“Per mi el que vol transmetre (o el que em transmet a mi) és com les persones intentem encaixar en els cànons de bellesa o ser acceptades per la societat.”

“La Maren va venir a casa meva i em va ajudar a fer la foto. El que vaig fer va ser pintar-me els llavis de vermell i després, per fer la foto, em vaig posar davant d’una porta amb un forat i amb un mòbil vaig utilitzar la llanterna perquè la llum m’enlluernés directament l’ull.”

“Per a mi té un significat molt especial perquè em recorda una persona propera. Crec que em representa pel fet que es tapa els ulls; i a mi de vegades m’agrada fer veure que no he vist res.”

“El significat que té per a mi és que mai no es neix amb el do de la música. Pot ser molt difícil i no per això t’has de donar per vençut, ja que tothom a començat des d’un inici sense saber res i has de fer el sacrifici d’estudiar bastantes hores per aconseguir ser bo tocant qualsevol instrument.”

Jordi Ferreiro a l’Institut Jaume Balmes

La proposta

A l’aula de dibuix, al pis superior de l’Institut Jaume Balmes, fa setmanes que s’hi cou alguna cosa nova. Cada dilluns, la visita d’un artista i una mediadora ens fa parar un moment el rellotge. A través de la proposta de Jordi Ferreiro, aquestes dues hores es converteixen en un temps de reflexió que ens fa prendre consciència, a través de la metodologia site-specific, de totes les parts indestriables que conformen l’entorn que vivim.

En un curs escolar de molta incertesa i reformulació com es preveu aquest 2020/2021, el projecte que volem desenvolupar amb els alumnes de l’Institut Jaume Balmes pretén treballar a través de la història del centre educatiu, el passat, present i futur de l’educació a Catalunya, donant resposta a algunes de les següents preguntes: Quina és la funció de l’escola en temps de confinament? Pot ser l’educació una activitat col·lectiva encara que estem separats en la distància? Podem trobar altres maneres de compartir i socialitzar a través de les arts? Pot el pensament contemporani ser un espai per imaginar un futur post-COVID?

Jordi Ferreiro