La presentació al Mas Guinardó

Hola, bona tarda, 

Som alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Joan Brossa i al llarg del curs hem participat en el projecte En Residència.  En aquest projecte hem treballat  setmanalment amb l’artista Curro Claret.

Avui us presentarem el resultat de el projecte de En Residencia, que hem creat amb el Curro, i amb l’acompanyament de la nostra professora Adriana Zampa i de l’Agnès Sebastià de la coordinació del programa.

En el projecte de En Residència es tracta de fer una creació amb un artista i a mesura que avança el curs anem decidint què farem amb el projecte. Nosaltres vam decidir fer un projecte que consisteix en donar més visibilització aquelles persones que són menys visibles, i això ens va portar a fer uns jocs sobre perjudicis que són els que heu vingut a descobrir avui.

Primer de tot vam estat preguntar-nos sobre quins col·lectius són els més invisibles que tenim a prop (al barri, a la ciutat) i vam estar parlant sobre: persones sense sostre, gent migrant sense papers, dones maltratadas, persones a disminució, persones grans, etc. També vam veure que, malgrat que sabem que existeixen i els veiem, no tenim l’oportunitat d’intercanviar, parlar o compartir res amb aquestes persones. D’aquí va sortir la idea de jugar: potser el joc podria donar peu a la trobada? I també a parlar d’alguns temes que habitualment no parlem?

Al llarg del projecte ens hem trobat amb diferents persones:

El Txapu, del Casal Mas Guinardó que ens va obrir les portes d’aquest espai, amb les persones del Taller ocupacional, que vam conèixer i ens vam emocionar, amb els joves de ‘Llar d’oportunitats’ amb qui vam descobrir com era d’important l’intercanvi de vivències i també amb les persones de Nou horitzó, persones grans molt actives i amb moltes ganes de jugar!

Ens hem adonat que és important compartir moments amb qualsevol persona no importa de d’on ets o com ets. El que importa és compartir, passar-lo bé i això, al final, ens fa entendre’ns més. També és per conscienciar-nos que al cap i a la fi totes som persones.

Hem desenvolupat 4 jocs amb el propòsit de de tenir consciència sobre algún tema en especial i canviar els pensaments que tenim totes les dies: 

Oca amb bastó: sobre les dificultats i entrebancs de les persones grans al barri
Monopoly versió Guinardó: sobre les dificultats de trobar habitatge i que siguin accessibles econòmicament
Memory dels prejudicis: per fer memòria de prejudicis que encara son presents
Joc de la inclusió: a la manera del ‘Virus’, per fer presents algunes desigualtats

Hem estat treballant molt amb aquests jocs. Hem fet un dispositiu mòbil per guardar-los i també que tingui taules i cadires per poder portar els jocs allà on calgui. Avui, presentem el resultat de tot aquest procés.

Primer de tot, donem les gràcies al Curro per ajudar-nos i per indicarnos cada cosa per facilitar més el treball. També a les tres entitats amb les que ens hem trobat al llarg del curs i al Casal Mas Guinardó per l’acollida.
A l’Agnès per donar suport, i documentar tot el projecte. I a l’ Adriana Zampa per ajudar a continuar amb el projecte a cada sessió, i per fer que aquest projecte es portés a terme.

Gràcies a vosaltres per haver vingut i esperem que gaudiu d’aquesta tarda compartint una estona jugant amb nosaltres.

La recta final

La presentació serà el 14 de juny a la tarda. Ens queden pocs dies per a la presentació final. Hem parlat del que hem de millorar amb el Curro i l’Adriana, i ens queda poc temps. Estem molt cansats. Fer els últims retocs està sent una feina difícil.  

Hi ha un grup que s’encarrega de presentar i ho estan preparant.

Provant els prototips

Vam anar a provar els jocs als Camils, on  viuen els joves migrants. A la sessió hi va participar gent del taller ocupacional, de l’associació Nou Horitzó, els joves migrants i nosaltres.

Vam arribar a les 10 h, on ens vam trobar a les dones de Nou Horitzó i després d’una estona parlant amb elles. Allà dins vam començar a preparar els quatre jocs (Els prototips) i la gent dels diferents col·lectius es van ajuntar en grups i van seure a les taules que teníem preparades per jugar.

Va ser una bona experiència. Vam poder veure com es relacionaven entre els col·lectius, i com reaccionaven als jocs i quines sensacions els provocaven. Hi va haver diferents reaccions, molts cops perquè no s’entenien els prejudicis exposats o alguna part del joc era confosa. Això ens va servir per modificar-los perquè eren prototips

Els jocs de taula

En les últimes sessions vam coincidir que la millor manera per reunir-se amb gent i una de les maneres més properes, era a partir de jocs de taula o cartes. Per això, i entre tots vam fer una llista de llocs que solem utilitzar i jugar quan estem en grup.

A partir de posar-ho en comú, per grups, vam decidir quins jocs ens agradaria tunejar. Havia de ser un joc que faci pensar, posant de manifest les situacions d’aquelles persones immigrants, gent gran o qualsevol col·lectiu en risc d’exclusió.

Vam dedicar dues sessions de jugar a aquests jocs i pensar de quina manera modificar-los o tunejar-los, amb les temàtiques de treball: gent gran i persones immigrades. Ara els estem construint. Cada grup està fent el seu joc. Excepte un grup s’encarrega de fer un carro per poder transportar tots els elements i els jocs, per generar espais de trobada a qualsevol espai. Ha de ser itinerant.

Compartim idees

Després de trobar-nos amb diferents col·lectius, vam posar en comú idees i opinions, intentant de què tot tingui un fill en comú. Vam parlar de diverses coses, però en especial de la importància de no jutjar sense conèixer a les persones, d’empatitzar, de generar un ambient i espai de confiança per parlar dels problemes. 

Una línia de treball era generar situacions de trobada amb la gent de manera espontània, compartir dubtes, parlar de coses personals i que la diferència d’edat no sigui cap obstacle. 

Van sorgir idees com per exemple, fer esport amb els nois de l’organització de Santa Creu, trobar-se al carrer i propiciar trobades amb altres col·lectius. 

Al final vam decidir fer accions al carrer, per cridar l’atenció i que les persones puguin participar i compartir moments amb diferents col·lectius que a vegades estan invisibilitzats.

Les entrevistes

Després de les visites, vam decidir que seguiríem investigant sobre la gent gran i les persones migrants. Per ampliar la informació que teníem, el Curro ens ha demanat que féssim entrevistes. Vam preparar les preguntes amb la intenció de saber què sentien aquestes persones i els passava. 

Jo vaig entrevistar el meu germà, ja que és immigrant, com jo. Penso què, de vegades, els immigrants no s’integren molt amb la gent d’aquí. Ell diu que el 90% de les seves amigues són immigrants com ell. Crec que als immigrants els costa relacionar-se, pot ser perquè ell creu que no seran acceptades per la gent d’aquí. La por fa que fugin. També els costa viure aquí perquè viuen sense les seves famílies en un país desconegut i això és molt dur.

A. F.

La contaminació

El 22 de febrer vam presentar i explicar el que estem fent en aquest projecte a tot el claustre i a més, al Joan i la Mamen del Servei de Recursos Pedagògics, que van venir a la presentació.

Van explicar que hem dibuixat un mapa del barri per anar posant els llocs que visitem, com el Mas, a Fundació Sardà Pujades o a la Fundació Santa Creu. Així tenim constància de la feina que anem fent…

Després d’explicar el que vam estar fent vam fer una pregunta al claustre per interactuar amb ells que era: Quin grup de gent creieu que és el més invisibilitzat? La majoria va dir la gent immigrant, les persones de la tercera edat o els sense sostre.

Va anar bastant bé. Tot i que en un moment vam dir el mateix dos cops perquè no ens vam saber organitzar bé aquella part. Vam aprendre a dividir-nos la feina, al treball en grup i a organitzar-nos.

“Els Camils” i la Mercè Vidal

Fa uns dies vam anar al centre ocupacional taller Sant Camil, de la Fundació Santa Creu, que està molt a prop del parc del Guinardó. Aquí ens va atendre l’Amadeu, que és el seu director. És un centre on van persones amb discapacitats intel·lectuals. Els ensenyen coses bàsiques i fan activitats de tota mena, també esportives.

Al mateix recinte, hi ha un espai on viuen joves migrants, i els ajuden a estudiar i els acompanyen fins que s’incorporen al món laboral.

També tenen habitatges per rebre famílies desnonades, fins que troben on viure.

Uns dies després vam rebre la visita la Mercè Vidal de l’associació Nou Horitzó de gent gran. Ens va explicar com tractaven a la gent gran en algunes residències. També va dir que a les residències privades no poden anar gaires avis perquè són molt cares i que tot això s’hauria de canviar.

Ens va comentar que la gent gran és molt divertida, té ganes de fer coses i d’estar més integrada i relacionar-se amb altres generacions. El que més em va cridar l’atenció és quan va explicar que es fan projectes en què gent jove visita les residències, fan riure a la gent. Als avis els va bé, perquè són com nens petits, juguen, riuen i es distreuen.

Tornant de vacances de Nadal

En tornar de vacances vam començar a investigar algunes entitats del barri.

Vam anar al casal Mas Guinardó a fer una xerrada amb el Chapu, que és coordinador. El Chapu ens va explicar que és un equipament municipal de proximitat que ofereix despatxos, espais de trobada, sales per a tallers o activitats diverses. També cedeixen la infraestructura, i donen els recursos i les eines per al treball associatiu.

Ens han explicat que fan festes del barri, i altres projectes que impliquen donar sostre per a la gent jove que no en té o entregar aliments. Al casal organitzen esdeveniments culturals, tallers de formació intercultural i gestionen una botiga de roba i coses de segona mà per mares amb els nens petits.

M’ha cridat l’atenció que fan bastants activitats per a totes les edats com per a nens i per a gent gran.

Propostes d’intervenció als espais del centre

A partir de la tasca anterior, en què s’exploraven alguns els espais del centre, havíem de fer una proposta d’intervenció per millorar o canviar aquests espais.

El primer que vam fer va ser fer un mapa mental amb una paraula que tingués alguna relació amb el que buscàvem canviar o promoure a l’espai. Per exemple, en el nostre cas vam utilitzar la paraula convivència relacionada amb l’oasi, que és una part del pati on la gent socialitza. 

A partir mapa mental vam desenvolupar les diferents idees de canvi que vam plasmar en fotomuntatges. Amb tot el material vam fer una exposició a l’aula, i vam acabar fent una presentació oral a l’Elena, que és la cap d’estudis.