Posem en comú els deures: A partir d’un rellotge dibuixat haviem de posar les nostres emocions a cada hora del dia des de les 9:00 fins a les 23:00.
Visionem a classe diferents obres sobre el temps:
“Standard Time” (2007) de Mark Formanek
Explicació:
En aquesta obra, unes persones estan construint el temps a mesura que avança. Durant 24 hores, canvien meticulosament els dígits d’una gran instal·lació, minut rere minut, en un rellotge ubicat en un solar de Berlín o a l’estació central de Rotterdam.
Aquí rauen dues idees. D’una banda, la idea d’una equivalència entre temps i feina, entre temps i diners. Subjau la qüestió de “pagar per hores” (heu treballat per hores? O heu pagat algun professor particular per hores?) i, més profundament, del “Time is Money” del Benjamin Franklin –quan el valor de les coses ve determinat per les hores que s’ha de treballar per fer-les. D’altra banda, també rau la idea de convertir el temps cronomètric, exacte, automàtic, en un temps construït pels humans i, per tant, un temps subjecte a retards en la construcció, coses que poden passar i que retarden el pas dels minuts.
Comencem a organitzar la performance sobre el temps que filmarem a la terrassa la propera sessió.