Imaginar Robots

Els ulls fan més robots a les màquines

Perquè alguns robots cauen? Els fa més humans

Durant algunes sessions hem compartit algunes tipologies com els Walking Robots, reflexionant sobre aspectes com mecànic/orgànic, rodes/cames, sensors d’ultrasons, entre altres.

També hem parlat dels Soft Robots, els mecanismes de vàlvules d’aire, la interacció amb humans, i els robots caca (de pasta magnetitzada).

Amb l’objectiu d’eixamplar imaginaris del que coneixem entorn d’aquest tema, des d’altres llocs, començant a pensar possibilitats de creació de la nostra proposta Societat Robot.

Evolució conjunta

Ja portem compartides diverses setmanes de treball conjunt i hem après moltes coses. A les entrades anteriors, han estat els alumnes els que han donat veu a les seves experiències, principalment. Ara m’agradaria aportar unes reflexions sobre el meu procés com a artista a residència.

Tot i que no és la meva primera experiència de treball amb persones d’aquestes edats, sí que em trobo en un entorn i amb uns temps molt diferents de les anteriors. Considero que aquest marc d’acció ofereix moltes oportunitats favorables, especialment poder treballar durant un llarg període de temps amb el mateix grup. A diferència d’altres tallers de curta durada, En Residencia m’ha donat l’oportunitat d’entendre millor aquestes persones amb qui estem treballant i aprenent en conjunt, veure quins són els seus interessos, tenir la capacitat d’adaptar-nos als moments de cadascuna, avançant en aquest procés mitjançant pactes i concessions.

Un altre factor que em resulta extremadament interessant és desplaçar-me al seu espai. Poder treballar amb aquestes persones al seu lloc habitual de desenvolupament educatiu m’ha permès observar les seves dinàmiques de relació, comunicació i aprenentatge, amb la finalitat de poder entendre els seus codis alhora que potser qüestionar-los. Parlant per mi, ja que ells són qui han de tenir la seva pròpia veu, no tinc cap dubte que l’aprenentatge ha estat altament positiu i perdurarà en el temps.

També ells van tenir l’oportunitat de desplaçar-se del seu espai i entrar al meu, gràcies a l’exposició Homo Ludens de Caixaforum on una de les meves peces està exposada. Recordant la meva època escolar, em vénen aquestes memòries dels professors i professores com aquests subjectes que són a l’escola, amb els quals ens relacionem cada dia, però que no som capaços de projectar-los un altre rol privat, íntim o personal. No dic això com res dolent, només apunto que com a alumna de col·legi, recordo que no t’imaginaves posar la figura del professor en un altre rol. Recordo fins i tot sorprendre’m en veure alguna professora amb els seus fills fora de l’escola i adonar-me que les persones són persones i tenen diverses identitats.

I això crec que va ser el millor que va passar a la sessió de contaminació. Com podeu veure a una altra entrada d’aquest bloc, els estudiants van fer els seus propis jocs de taula augmentats amb tecnologia. Es va convidar tot el claustre de jugar amb ells, van ser unes 20 persones en total i 4 estacions de jocs. Atenent els comentaris dels alumnes, el que més em va emocionar va ser aquest canvi de rol dels professors i professores en aquest lloc comú on les estructures semblen preestablertes i inamovibles. Ells, per un dia, van donar les instruccions als seus professors i professores sobre les regles del joc, hackejant el sistema.

Ara, en uns petits llimbs derivats de les protestes del sector educatiu, trobo a faltar compartir aquests moments amb els alumnes d’1 ESO A de l’escola Rec Comtal. Quan tornem a trobar-nos, entrarem a la fase final en què ells van escollir crear la seva pròpia comunitat robot. Amb moltes ganes de començar aquest procés de creació conjunta, m’acomiado i els saludo a aquesta distància temporal, fins a la propera sessió.

Art digital entre DINS / FORA de la pantalla

Entre els mesos de gener i febrer hem estat explorant una nova proposta : jocs de taula artesans amb tecnologia.

Per grups hem construït artefactes a mig camí entre allò analògic i allò digital que, per una banda, activen una pràctica lúdica col·lectiva i per l’altra, incorporen un discurs crític generant una reflexió al voltant de la tecnologia.

“La idea és pensar al voltant de la idea de no deshumanitzar la tecnologiaProjectar la tecnologia des de les humanitats i l’art, ja que en aquests moments està projectada des de la violència simbòlica, el capitalisme i el control … Començar a establir una relació crítica amb la tecnologia que fem servir i introduir noves perspectives en els nostres discursos que ens ajudin a projectar noves possibilitats”.

Cada grup hem imaginat com hauria de ser el joc, pensant les instruccions i normes, dissenyant l’escenari, i programant el funcionament amb scratch i electrònica desenvolupant els propis comandaments.

TECNO BASQUET

.

LA BOMBA

.

EL LABERINT

.

LA CASA JUEGO

Art digital DINS de la pantalla

Durant algunes sessions ens visita en Luca Carrubba, persona que col·labora sovint amb la Mónica Rikic´. En Luca es defineix com investigador i artesà digital, i és co-director d’ArsGames

“una entidad internacional sin ánimo de lucro que promueve y gestiona proyectos de carácter cultural relacionados con los videojuegos y las nuevas tecnologías a partir de áreas de acción transversales: arte, pedagogía y formación, investigación científica, inclusión digital y participación ciudadana.”

SESSIÓ 1

Amb en Luca despleguem una reflexió col·lectiva entorn als videojocs des d’una mirada crítica i alternativa al que entenem habitualment per aquests, i situem algunes qüestions :

-De jugadora passiva a crear el teu videojoc (programar)

-De competir a col·laborar (fer en comú)

-En relació als objectius : jugar, aprendre, pensar, la tensió / energia que hi ha entre el guanyar / perdre

-Com es poden transformar (hackejar) les regles ?

-Semblances i diferencies entre els avatars i les jugadores (persones). Quina identitat tenen? Què projectem sobre els personatges que construïm? Quins models / estereotips / cànons seguim?

Després de posar en comú, per grups imaginem i plantegem propostes de videojocs seguint aspectes a tenir en compte : objectius / durada / regles / reptes / avatar

SESSIÓ 2

Amb en Luca, continuem explorant aspectes relacionats amb les pràctiques artístiques i les noves tecnologies compartint el projecte Videojuegos. Los dos lados de la pantalla

“Con la metáfora de la pantalla como base, la exposición muestra los límites entre el mundo físico y el virtual de los videojuegos, adentrándose en sus implicaciones económicas, socioculturales, científicas y artísticas.”

Una proposta digital acompanya l’exposició : La Galería Virtual Videojuegos (la programació de la qual ha estat creada per la Mónica) i en Luca ens convida a participar-hi. Vivim una experiència física i virtual, activem recorreguts lúdics entre els àmbits i continguts de l’exposició amb avatars que hem escollit i interactuem mitjançant un xat (únic espai reservat a la conversa). L’acció es desplega entre el dins i el fora compartint les veus i els cossos en els dos costats de la pantalla.

.

Una altra proposta interessant és ¿Que ser digital eres?

“una plataforma multi-usuario desarrollada por Arsgames … a través de la cuál descubrir y mejorar nuestras competencias digitales. A medio camino entre un scaperoom educativo y una aventura gráfica … nos sitúa en un entorno multiusuario ludificado que pondrá a prueba nuestro conocimiento sobre competencias digitales, permitiéndonos formarnos, explorar libremente, colaborar e incluso crear nuestros propios memes, videojuegos o realidad aumentada.”

En aquest cas, per problemes d’accés que no vam poder resoldre en el moment, ens va quedar pendent jugar plegades.

.

Us convidem a provar-ho ! ! !

Art digital FORA de la pantalla

Explorem entre l’Art i les Noves Tecnologies treballant amb circuits de paper. Una de les idees força d’aquesta pràctica és la de compartir que per crear art tecnològic no és necessari el món virtual.

Amb electrònica bàsica, dibuix, pintura, cartró i altres materials reciclats generem circuits simples, proposant treballs situats entre la pràctica artística i la tecnologia.

Una altra acció és l’orquestra automàtica. Experimentant amb el so i el moviment automàtic com elements del procés creatiu, i aprenen amb motors de baix voltatge, corrents elèctriques i mecànica, construïm caixes sonores combinant cartró, motors, piles entre altres materials diversos, mòduls que esdeven parts d’una proposta col·lectiva.

Reflexions entre Art i Noves Tecnologies

Ens coneixem compartint i posant en comú una pluja d’idees entorn a : procés de creació / tecnologia / programació / robòtica / videojocs / intel·ligència artificial / … i situem algunes preguntes :

-Per què hi ha robots assistents que tenen nom i veu femenina ?

-Per què Terminator és un home ?

-Poden ser els robots creatius ?

També fem una acció per grups (programadores i ordinadors) posant en joc els cossos. Consisteix en una pràctica de pensar i executar consignes (algoritmes) des d’un altre lloc, fora de les pantalles.

En Residència el IE Rec Comtal

Mónica Rikić ha començat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Rec Comtal amb els alumnes de 1rESOA. En aquest blog podreu anar seguint moments clau d’un procés obert, amb un final no pre-definit i el·laborat dels propis protagonistes

La Mònica es una artista professional que fa jocs i creacions amb tecnologia.

 Shaheer

Aquest projecte és una barreja entre Art i Tecnologia. Per explicar-lo la Mònica ve acompañada del Joan.

Guillem

Tots els dimecres de 12:30 fins a 14:30 fem una assignatura que es diu “En Residència“   i el divendres compartim opinions del que hem après amb la Mònica.                       

Ghizlan

Con la Monika hemos visto cómo funciona la tecnología y cómo funciona un canal de luz, lo hicimos con sus palabras y con nuestra imaginación y creatividad.

Bat

En residencia fem unas activitats combinadas amb art i tecnologia.

Farah