Ens veiem a través de les pantalles

24 d’abril de 2020

Fa uns dies, vam canviar el dia de trobada amb el grup de Residents. Ja no és dijous a les 10:30, ja no és a l’Institut. Des de l’Institut ens han emplaçat, aprofitant l’hora de Plàstica a trobar-nos els divendres a les 12:00h. Els ànims estan decaient, que si deures, que si ja no aguantem més a casa i pensem que la videotrucada ha de servir també per animar-nos. I si apareixem a la reunió amb alguna cosa estranya?

Ja estem connectades, som poques però ens fem uns riures amb les perruques i els pentinats extravagants. Ens expliquem com estem i acordem que ens organitzarem via WhatsApp.

Fins a la propera vídeoreunió, ens anem enviant missatges per WhatsApp, compartim penes i alegries, ens recomanem pelis/sèries i fem una votació per decidir que treballarem a la propera trobada.

8 de maig 2020

El resultat de la votació és clar, surt per unanimitat, treballar la cançó “ la sexualitat que vull/ la sexualitat que no vull”.

Ens saludem, alguna persona ja avisat que no té WIFI per connectar-se, altres es van connectant de manera escalona i hi ha una personeta que confessa no haver fet cas del despertador. Diem “Hola” a Alba, que s’incorpora a les converses com a profe en pràctiques.

Per escalfar motors, comencem la sessió, dialogant sobre la següent pregunta: és necessari parlar a l’Institut sobre sexualitat? En general tothom pensa que és important i que s’ha de parlar sense tabús i des d’una perspectiva més àmplia que la reproducció i la prevenció de malalties o l’embaràs…

“ Creiem que és super important parlar d’aquests temes, però abans, ja en primària. I no només parlar de l’aparell reproductor, la sexualitat és molt més que això”.

“S’ha de parlar també de porno, al final hi ha moltes persones que ho miren, perquè és super fàcil a Internet, hi ha mil anuncis… el que es veu al porno no sempre és bo… s’ha de parlar per poder distingir…”

“Algunes persones tenim complicat parlar de sexualitat a casa, per això, creiem que és important que a l’Institut es pugi parlar amb normalitat, sense tabú”.

Amb aquestes conclusions passem a llegir els textos que han treballat aquestes setmanes confinades. Encara té format d’escrit, no de cançó. Parlem de si compartim el missatge, les paraules que han escrit els companys i les companyes i del ritme que ens imaginem.

Ràpidament ens conviden a escoltar aquesta cançó, diuen que està molt de moda a l’hora de publicar memes.

Aquí s’obre un altre tema, també present al projecte d’en Residència, el racisme. Els hi preguntem d’on surt aquest vídeo, per què el títol és “Negros bailando con ataud en funeral”, què sabem de les cerimònies d’acomiadament de les persones mortes en altres cultures, de com un vídeo necessita un context per no ridiculitzar a persones de contextos culturals diferents al nostre…  Míriam ens porta a New Orleans, ens parla del Jazz, i com la música forma part de la cerimònia per acomiadar i celebrar la vida de la persona que s’ha mort. La cerimònia combina elements de les cerimònies africanes, franceses i nord-americans. La part de música amb la banda i l gent ballant, no és el focus central de la cerimònia, per això és tant important llegir en context les imatges, com el fragment que es mostra en aquest vídeo-meme.  

Escoltem una altra cançó, Skechers

Ens quedem només al ritme i el to de la cançó. Avui no entrarem a analitzar la lletra. Ens fem molts riures intentant imitar el to de la cançó i fent-ho amb la nostra lletra. Voleu provar? La sexualitat que vull…

Ens acomiaden del grup, explicant que continuarem les comunicacions via del WhatsApp, perquè està funcionant.  Durant aquesta setmana rebran missatges individualitzats enviant amb propostes. Se’ns tira el temps a sobre i necessitem avançar en continguts.

Què bé aquest espai, què bé poder riure plegades i evadir-os durant aquesta horeta del tema coronavirus. Meravella!

Moltes gràcies a totxs! Sou fantasia!

REUNIÓ VIRTUAL AMB MEDIADORS, PROFESSORA I ARTISTES “LO RELACIONAL”

Com podeu veure, des de l’Institut Verdaguer, i en moments de confinament, hem estat seguint el fil durant aquestes tres setmanes de confinament. Al principi pensàvem, com tothom, que serien tres setmanes i ens tornaríem a trovar, però finalment no ha estat així.

Avui hem fet una reunió virtual per prendre decisions de com portar el projecte des de la distància, amb quines èines, com materialitzar-ho donades les circumstàncies….

Hi ha molts alumnes que han desaparegut virtualment. Anem rebent respostes i feedback dels alumnes a comptagotes. El projecte s’està convertint en propostes individuals. Intentem compartir les propostes dels alumnes via watsaps per agilitzar la informació.

Estem en un moment d’imaginació política i, pedagògica i artística.

No perdem les esperances!. Estem fent tot el que podem des del confinament.

Crec que la realitat supera la ficció, però, com a professora de plàstica, penso que la creativitat supera la ficció i a la realitat i ens en sortirem!!!!.

Memòries estranyes del confinament

Confinades pel primer virus trans de la Història, el coronavirus-la Covid-19. Ens travessen multituds d’emocions simultànies i contradictòries: la incertesa, la ràbia, la por, l’avorriment, la solidaritat, les cures, els afectes, les ganes de no fer res, d’omplir compulsivament el temps, un impuls creatiu que construeix un munt de coneixement individual i col·lectiu…

El dia 13 de març ens vas enviar cap a casa. Mentre els carrers s’anaven buidant, anàvem pensant noves formes de relacionar-nos, per no aturar el procés creatiu que tenim entre mans, per mantenir una normalitat.

A través de Míriam,  vam demanar a les famílies tenir accés temporal als vostres telèfons per comunicar-nos directament entre nosaltres, totes, per WhatsApp. Les famílies, ràpidament, van donar la seva conformitat. També s’havien proposat que tot fos el més normal possible i que el procés educatiu del seus fills i filles no es veiés aturat per la quarantena.

Ens adonem que funcionem molt bé com a grup. Ens anem passant els contactes, atents i atentes per a que no falti ningú. Però si falten. Salma té el mòbil trencat i es comunicarà pel de la seva mare. A Chaima i Dikra no els hi funciona el WhatsApp…

Decidim tenir dues formes de comunicació: el WhastApp per enviar-nos missatges ràpids i el correu electrònic per enviar les instruccions a seguir per continuar amb les Memòries d’allò estrany.

Proposem que tothom estigui connectat el dijous, a les 10.30h, l’horari habitual d’En Residència. Enviem una proposta. Algunes persones contesten, altres encara dormen, altres no sempre tenen accés al Wifi quan volen…

Correu enviat el dia 13 del confinament. Dia 26 de març del 2020.

Rebem missatges de bon dia a les 10.30h, alguns treballs fets a les 11h, i a les 16h, a les 17h, “no he pogut connectar-me”, “m’acabo d’aixecar”, “m’ha sonat el despertador però, disculpen, he continuat dormint, no m’he assabentat”. A les 23h “No tinc wifi”. “No es descarrega l’arxiu”… “No importa”, us anem contestant. “Allò realment important, és saber que esteu bé, que estem aquí, que ens escoltem, llegim… la resta ja la anirem fent, que temps, ara en tenim de sobra”. Però poc a poc van arribant els escrits i els dibuixos sobre La sexualitat que vull. Ens commou el compromís que teniu amb el projecte, amb nosaltres.

“He deixat còrrer la meva inspiració i he fet aquest dibuix abstracte que personalment penso que encaixa amb el que estem treballant”. Ivo

Però un virus ens va rondant el cap, i en aquest cas, no és la Covid-19.  És el virus de norma-litat, de la norma-lització.

És curiós, que un procés que es desplega sota el nom “Memòries d’allò estrany”, no veiés que, en aquesta situació estranya, res, més que mai, podia ser normal. El sistema es trontolla, s’esquerda. I nosaltres que qüestionàvem la seva norma/litat, de sobte, en posem a funcionar per mantenir-la.

Contribuint a reforçar les desigualtats educatives entre el grup de joves (no tothom té accés a Internet, no tothom té un dispositiu electrònic des del que llegir i enviar els exercicis, no sabem les situacions familiars de cada jove, no sabem com estan vivint aquesta situació de la que no tenim memòria).  

Contribuint a situar els nostres cossos i el de Míriam en un sistema de producció constant, una jornada laboral sense horaris, que fem amb molt de gust, perquè ens importen lxs joves, lxs posem al centre. Però, ens salten les alarmes. Estem immerses en una forma de fer que està descentrada de les preguntes que realment importen?

Quin tipus d’educació volem? Quin tipus de relacions entre professorat i alumant? Què aporta l’art a un moment vital com aquest? Com podem pensar l’educació com un acte creatiu i afectiu? Com no reproduïm i reforcem les desigualtats d’un sistema educatiu classista, sexista, racista, capacitista? Com reconfigurem un sistema educatiu i cultural més preocupat per trobar vies de comunicació que garanteixin el consum de continguts (curriculars i culturals), que per obrir vies alternatives per escoltar-nos, mirar-nos, tocar-nos, pensar-nos, aprendre i crear en comunitat. No ara, sempre.

No volem continuar com si res estigués passant. No volem contribuir a mantenir la ficció d’una normalitat que genera exclusions i desigualtats.

Ens agrada saber-nos connectats, escoltar-nos. Ens emociona saber que cadascú i cadascuna de nosaltres, en algun moment de la seva intimitat domèstica, treu uns llapis de colors, una fulla mal tallada d’una llibreta, el mòbil o un ordinador i obre un parèntesis al seu confinament, per pensar en el projecte, pensar-nos com a grup, pensar-se com a persona i per què no?, pensar-nos com a societat. Els vostres escrits, els vostres dibuixos sobre la sexualitat que voleu, són una oportunitat per pensar quin sistema social, sexual, corporal, de gènere, del desig, del plaer, de parentiu, de salut… volem.

Vull fer el que vulgui, quan vulgui i amb qui vulgui. Ari

De moment són reflexions individuals. Parteixen d’un procés col·lectiu que ha travessat la frontera que separa l’institut de la vostra casa. En Residència s’ha colat a la vostra intimitat, i ha perdut una mica la força de la creació col·lectiva. Malgrat el grup de WhatsApp i de correu electrònic, ens esteu enviant a nosaltres les vostres creacions. De casa vostra a casa nostra, sense passar per les cases de tothom.

Nino diu: “mai havia viscut una situació així”. Ni tu, ni cap de nosaltres. No tenim memòria d’aquesta situació estranya. Però volem aprendre. Volem viure, sentir, explorar aquestes noves formes de relació i de creació que el confinament ens està obligant a inventar. Són dies de memòries estranyes.

Correu enviat el dia 20 de confinament. 2 d’abril del 2020.

Continuarà…

Dia de la visibilitat Trans

Avui és 31 de març, Dia de la visibilitat Trans. Celebrem aquest dia, des de casa, confinades pel primer virus trans de la Història, el Coronavirus-la Covid 19. La història del confinament, i de les memòries estranyes que ens fa viure, la deixem per un altre dia.

La memòria de Sonia, és la memòria estranya de la transfòbia convertida, per les reivindicacions del moviment LGTBIQ+, en memòria col·lectiva de la ciutat.

Avui, des de Memòries d’allò estrany, volem contribuir a la visibilitat de les persones trans, compartint com l’espai En Residència en ha permès conèixer persones trans, reflexionar sobre les diferents formes de viure la transsexualitat i sobre el sistema sexe-gènere-desig que les possibilita i/o limita.

Ja us vam explicar en aquesta entrada, el dia que vam conèixer la Sonia i la seva glorieta al Parc de la Ciutadella, on està el nostre institut. Arran de la història de la Sonia, vam començar a investigar sobre el gènere, sobre el col·lectiu LGTBIQ+, sobre la sexualitat. Hem reflexionat en molts nivells: com a societat, com a joves i de manera individual.

Una persona que ens va ajudar a reflexionar sobre aquests temes és Miquel Missé. És un noi trans, activista, sociòleg, escriptor i moltes altres coses. El vam conèixer al jaciment del Born. Pensar en com les restes arquitectòniques ens poden parlar de com estava organitzat el gènere i la sexualitat a la ciutat, és una cosa que no havíem pensat mai. Miquel ens va parlar de la seva vivència de la transsexualitat i com aquesta ha anat variant des de l’institut a l’actualitat. Els instituts no sempre són espais de seguretat per a les persones que viuen el cos, el gènere, la sexualitat des de la dissidència a la cisheteronorma. També ens va parlar del Cabaret trans, aquí fem l’ullet a la Sonia, i com la cultura, l’art són espais per construir col·lectivament el món que volem.

Vam demanar a Miquel que es digués 3 paraules per afegir a La Memòria de les Paraules del projecte.

contradiccions, cossos i utopies

Són les tres paraules que ens va regalar i que ja formen part de les Memòries d’allò estrany.

Així vam valorar la sessió:

  • A mi m’ha semblat molt descobridora, si es pot dir així perquè hem descobert i vist des d’un altre punt de vista el tema de la transsexualitat. Ho hem vist des del punt de vista de la persona i no des del punt de vista de la gent que ho investiga.
  • M’ha encantat la sessió d’avui perquè he après moltes coses noves i m’he sentit còmoda parlant d’això i m’he informat molt millor.
  • Me ha parecido una sesión interesante, creo que deberíamos hablar de esto más veces y en diferentes centros. También hemos podido ver cómo han vivido estas personas desde que eran adolescentes.
  • Aquesta sessió m’ha semblat molt interesant sobre el tema de la transsexualitat. Pienso que es una cosa muy interesante que todxs tenemos que aprender sobre ello.
  • A mí me ha gustado mucho esta sesión, informativo, increíble, me ha gustado conocer al chico, Miki. Ha estado muy interesante. Me ha gustado saber de su vida.
  • A mí también me ha gustado mucho, porque no conocía a ningún chico o chica Trans y creo que tendríamos que conocer a más gente porque, al final, viven entre nosotros y no nos damos cuenta y tendríamos que aprender más de ellos.
  • Ha molado mucho, hacía falta una charla así para nosotros y ha molado mucho porque teníamos preguntas sin respuestas y ahora están solucionadas.
  • Le hemos podido preguntar todo con total normalidad, como si nada estuviera pasando, todo muy guay.
  • La verdad es que ha sido increíble, ha sido una sensación extraña, ha sido guay.
  • A mí, esta experiencia me ha parecido única, me ha parecido interesante y el chico muy majo. He aprendido a nuevas percepciones desde otras personas.

A la següent sessió d’En Residència, vam veure una conversa de Miquel Missé amb Judith Butler, al CCCB. La vam veure a les golfes de l’institut, on està ubicada la classe de plàstica. Sembla una de les aules de Hogwarts. Míriam ens va explicar que el pare de Pablo Picasso, feia classes de pintura en aquesta aula. Es respira misteri, màgia i memòria. Però és una aula i la memòria que s’activa és la memòria de les classes tradicionals, costa més entrar en una dinàmica d’escolta i creació conjunta. Veiem el vídeo i pensem que Miquel parla molt bé i que la Butler és molt simpàtica i que també s’explica molt bé. Bulter no es defineix com a trans, però si ens sorprèn que diu que viu entre categories (les categories del gènere, la sexualitat i moltes altres suposem).

Aquí podeu veure la conversa, és per joves de diferents instituts. Ens agrada que als museus es facin activitats per gent de la nostra edat.

Després de veure el vídeo escollim unes paraules i frases, que ens han cridat l’atenció i que ens inspirem per pensar la lletra de la cançó que partirà de la Sonia.

Algunes de les paraules són:

És nen /// és nena /// això és de nens /// això és de nena /// QUE NO ENS DIUEN: BENVINGUDE AL MÓN, A PARTIR D’ARA ANIRÀS DESCOBRINT QUI, QUÈ I COM VOLS SER. /// EXPECTATIVES /// acceptació /// definir /// (In) visibles /// NO SOM PERSONES, SOM UN GÈNERE /// no es pot VIURE ENTRE CATEGORIES /// LA GENT S’IMAGINA EL TEU FUTUR, EN FUNCIÓ DEL TEU SEXE // la cisheteronorma /// té penis és un noi /// té vulva és una noia /// NO TENIM PODER PER DECIDIR QUI VOLEM SER  /// POR A LA DIFERÈNCIA ///rebutjar /// insultar/// aïllar ///tristesa ///  encaixar  /// jutjar /// estereotips de gènere /// racisme ///LGTBIQ-fòbia ///  MARICA /// PUTA ///MARIMACHO /// tòxica /// ESPAI PÚBLIC ORGANITZAT PER SEXES /// LA FANTASIA DEL GÈNERE /// la policia del gènere /// cicatrius /// societat ///desitjar sense limitacions /// ZONA DE LLIBERTAT /// SI ESTAS A GUST AMB LA NORMA, FANTÀSTIC///  PERÒ PREGUNTA’T, COM ÉS EL MÓN ON VOLS VIURE? ///decidir sobre la pròpia sexualitat /// sobre el propi cos ///

Per acabar la sessió vam jugar a un joc, que no us expliquem per si mai tenim oportunitat de jugar juntxs.

Aquests dies de confinament, Míriam, la profe, va proposar veure La chica danesa, per continuar pensant en la transsexualitat. Es pot veure a Netflix. Però no tothom té Netflix. De fet, no tothom té accés continuat a Internet. Aquest tema també ho deixem per un altre dia, per quan us expliquem quina és la nostra memòria estranya del confinament. A Youtube es poden veure altres vídeos que expliquen la seva història, lligada a la història de la pintora i il·lustradora Gerda Wegener.

Us compartim les reflexions de Nino.

“Me ha parecido una película maravillosa. Lo quería ver de ya hace tiempo y no sabía que estaba en Netflix hasta que nos lo dijo Míriam. Me parece bien trabajar esta película ya que está muy relacionada con lo que hemos hecho En Residència a parte de que te ayuda a entender la situación de estas personas que tienen que pasar por el cambio.

Algunos pasajes me parecieron preciosos por como estaban enfocados en la película y los colores igual de bonitos. Me gustó mucho verla y la verdad me inspiré para dibujar algunas cosas. El final me rompió el corazón pero me pareció súper bonita la escena final en donde se le escapa la tela que le dio Lili a Gerda”

Hi ha altres pel·lícules que podeu veure aquests dies de confinament com Tomboy ó 3 generaciones.

#transvisiblesdesdecasa

REFLEXIÓ SOBRE LA SESSIÓ DE CONTAMINACIÓ

Després de la “sessió contaminadora”, vam reflexionar amb els alumnes. Aqui hi ha algunes reflexions:

Pol:

Abans de les performances estava molt però que molt nerviós perquè no volia que sortís malament ni que se m’oblidés res. Era una sensació molt extranya que no sé descriure molt bé. Era una barreja entre emoció, vergonya, por i nervis.

Les performances van anar superbé ens vem oblidar en alguns momements del que haviem de fer, però tot va sortir superbé.

Intercanviar el rol amb els profes va ser algo diferent i extrany, al principi vaig sentir molta vergonya al haver de parlar davant de tots aquells profes i que no coneixia a molts d’ells. 

Una cosa sobre mi va ser que crec que vaig mantenir bastant la calma i vaig estar molt tranquil.

Els meus companys ho van fer super bé, estaven supertranquils i els hi va sortir molt bé.

I com a conclusió final em va sorprendre molt la Jasmine que és molt tímida i ho va fer increïblement bé davant dels profes, i també no m’esperava gens lo bé que va sortir tot ja que als assajos semblava que no ens enterésssim de res.

Gerard:

 La impressió: va ser de molta satisfacció ja que una part va ser completament improvisada. Per exemple quan havia de narrar les”memòries de les paraules”, amb els nervis no recordava del tot el que havia de dir i em vaig haver d’inventar algunes paraules.

A part també em va encantar que els profesors es deixessin anar una mica i els hi pogués contaminar les meves emocions.

Sorpreses generades pels meus companys: desde el meu punt de vista les sorpreses no van estar només generades per la performance davant dels profes sino que també han estat generades durant tot el projecte, ja que he vist a companys sobre els quals tenia una idea realitzada i els he vist obrint-se durant tot el procés.

Els cavis de rols: em van semblar sumament ineteresants i molt sans ja que de tant en tant esta bé que els alumnes tambe puguin controlar els profesors i perdin la por a lliberarse davant el alumnat.

Jasmine:

Abans de que el procés de contaminació comencés, estava tranquila, pensant i repassant el que havia de fer, però en el moment que ho havíem de fer de veritat em vaig començar a posar nerviosa i una mica insegura. Una vegada ja havia començat la performance, vaig començar a tenir més confiança i al final tot va anar bé.

Totes les actuacions van anar molt bé, potser alguns estàven nerviosos però van saber com afrontar-ho.

Canviar el rol amb el professorat va ser extrany però divertit a l´hora.

Una cosa que em va sorprendre de mi mateixa va ser que en el moment de la performance em vaig alliberar una mica, vaig intentar no ser la persona tímida que sempre sóc i vaig intentar gaudir del moment.

Una cosa que em va sorprendre sobre els companys va ser la seguretat i confiança que tenia una persona del grup fent la performance, desde el principi fins al final.

Chaimaa:

Em vaig sentir molt nerviosa i tenia molta vergonya tenia ganas de començar i acabar ja.

L’ actuacio la vaig fer molt bé però tenia molta vergonya!!! hi havien molts ulls mirant i molts profes!!!!. Em va sorprende que tots els meus companys la van fer molt bé.

Els profes estaven molt atents al que fèiem i els hi va agradar molt. El que no em va agradar és que habien profes que estaven com avorrits i com que estaven amargats . Al final de l’actuació els profes havien de fer preguntes com per exemple què hem après o preguntes aixi  i van preguntastar pocs profes com que no estaven interessats, però al final alguns profes es van contaminar i molt i es van animar a preguntar mé s coses.

Quan habíem d’agafar a un profe per dir-li a la orella què havíem après, no sabia què dir i els dèia a tots la mateixa cosa a l’orella.

Salma:

SALMA: QUÈ VAIG SENTIR EL DIA DE LA SESSIÓ DE CONTAMINACIÓ?

Vaig sentir molta emoció i molts nervis per la performance que anàvem a fer i estava molt contenta. 

l’actuació quant la vam fer, molt bé perquè ens va sortir  molt bé al principi, encara que tenia molta vergonya però al final em va agradar molt.

El que més em va sorprendre va ser que no vaig tenir vergonya de rés, sobretot en el moment en que vam agafar de la mà d’un a un a professors i professores i els vam xiuxiuejar a l’orella el que hem aprés a En Residència: per ejemple jo vaig els vaig dir que que he aprés el que és la creativitat.

Dikra:

El dia que vam presentar la sessió de contaminació, jo estava molt nerviosa, em va sorprendre molt quan el meu company Pol em va tranquilitzar, em vaig equivocar i em va dir que no passa res que segueixi com si res.

Tenia molta vergonya perquè era la primera actuació davant del meus profes, el dia de
l’ actuació no em podia creure que el meus profes anaven a ser el nostre públic!!!
No els podia veure com profes, va sortir més bé del que jo creia.

Vaig notar als meus profes molt intrigants i confosos per saber què anàvem a fer.

Quan vam acabar l’actuació, estaven tots bocabadats i no paraven de felicitar-nos pel treball que vam fer. No s’ho podien creure de lo PERFECTE que ho vam fer!!!!!!

Ashly

Contaminació

Yo me sentía un poco nerviosa al principio porque estábamos participando y tal, pero después de que saliéramos al patio y entráramos a hacer la performance, me fuí relajando. Al ver que lo estábamos haciendo bien me sentí segura.

Jo, la professora:

Us estic molt agraïda tant als que vau poder participar com als que no vau poder venir. Perquè ho vam estar assajant tots junts. I tot i que en els assajos hi havia moments de nervis, tensió, caos, dispersió, …..vau ser capaços d’interioritzar, de comprometre-us i de posar-ho magníficament en escena.

Crec que donar cara i ulls i compartir un projecte amb persones alienes, us fa prendre més consciència de la rellevància que suposa el que esteu fent.

Crec que quan un projecte, sigui de l’àmbit que sigui, “surt fora de l’aula” i ho veuen altres ulls, pren molt més sentit. Alguna cosa es queda consolidadada. Es tanca un cercle per obrir-se’n un de nou. Us quedarà un record que mai oblidareu perquè no hi ha com sentir les emocions a flor de pell tot experimentant. Experimentar i sentir per aprendre i recordar sempre.

Això és contaminar-se!!!!

SESSIÓ DE “CONTAMINACIÓ”

Ahir vam tenir l’oportunitat de presentar què estem fent a Creadors en Residència a tot el claustre de professors juntament amb els nostres mediadors , els membres de l’ICUB i del consorci de Barcelona.

Lo Relacional va preparar una “reunió d’informació” genys habitual. La vam titular “sessió de contaminació”. Perquè el que volem no és només informar als professors, sino contaminar-los en el sentit més positiu de la paraula. I no volem informar de manera formal, sino trencant esquemes. I què millor que fer-ho dins del marc de l’art contemporani per mig d’una performance?

Doncs vam començar reunint a tot el professorat al pati de l’escola. Allà, com a aperitiu, els vam enviar un àudio en forma de rap. Aquí el teniu:

y la podeu descarregar aquí : )

Els profes escoltant l’àudio. Sorpresaaa!!!!!
El Pol Cruzate saluda i começa l’espectacle.
Alguns dibuixos de la última sessió del primer trimestre, abans de les vacances de nadal.

Moltes gràcies alumnes per la vostra col·laboració!!! Els profes es van emocionar i si! Els vau contaminar!

COMPARTIR AL BLOG, COSA COMPLICADA!!!!

Els nostres alumnes saben que existeix aquest blog. Els he projectat un parell de cops aquesta pàgina on tots els i les creadores “Residents” compartiu experiències, reflexions, microrrelats, enregistraments, fets artístics,…Entenem que és un espai per compartir Però costa molt aconseguir que escriguin i comparteixin les seves experiències en aquest espai públic. Parlem sovint sobre la importància de compartir, contaminar, expandir-se …en aquest blog. Ells prefereixen “l’Insta”. Per això hem obert un perfil d’instagram que es diu #enresidenciaverdaguer. Però tampoc acaba de funcionar.

Hem reflexionat sobre el tema: el fet que de vegades es troben incòmodes si es publiquen fotos o vídeos a diferents xarxes socials on hi surten ells . Respectem aquesta situació, per això vam decidir crear el perfil d’instagram. Veurem com anem compartint les sessions o moments més rellevants.

Gràcies a aquestes reflexions, però, vam acordar que a cada sessió un alumne es faria càrreg d’enregistrar fotos i vídeos i d’escriure una petita reflexió per penjar a “l’Insta” etiquetant el nostre hashtag.

A veure com funciona!!!!!!

HAN PASSAT MOLTS DIES!!!!!!

Si! Han passat molts dies desde la última entrada. Els alumnes de l’Institut Verdaguer estan molt contents amb les nostres artistes “Lo Relacional”.

És defícil resumir tot el que hem anat fent.

Després del Nadal hem començat a treballar al voltant del que és o no NORMAL. I entre mig vam anar al CCCB els nostres alumnes de En Residència van poder veure diferents performances a càrreg de Judit Vidiella i Assumpta Bassas #alabalala. Aquestes performances van estar realitzades per alumnes de Belles Arts i de Cicles Superiors d’Arts Escèniques responent als feminismes. Van estar totes molt potents i els alumnes van entendre molt bé què és una performance.

A la Babalà ( una visita al CCCB i un cicle de performances) dijous 16 gener

Varem proposar al grup visitar una mostra de performance al CCCN. Va ser de 11:00 a 13:00 h. al Pati de les dones i al vestíbul del CCCB. Es va fer una mostra d’accions de l’alumnatde les assignatures Pràctiques del cos: Estudis de Performance del Grau de Belles Arts (UB), a cura d’Assumpta Bassas i Expressions de la cultura contemporània del Grau en Arts Escèniques (Escola Universitària ERAM), a cura de Judit Vidiella. Tot el treball era al voltat de la mostra de Feminismes, i es feien accions noves i celebracions de performances antigues com la reactivació de la peça “Make a salad” d’Alison Knowles amb un dinar col·lectiu . Les performances també van servir per donar idees al grup de coses a poder fer i fins i tot repensar la contaminació que han de preparar entre totes !

Aquí us deixem algunes fotos:

Qué penses que és una residència artística?

El dia 10 de Gener, varem fer una sessió d avaluació per partir dels imagianris i les expectatives que tenia el grup sobre la famosa “Residència” , ara que ja sabem que no era anar a una residencia de gent gran i tampoc fer coses “raras” d’art ( bueno un poco sí). L’activitat ens va servir també per avaluar el moment del grup, que objectius tenim compartits i sobre que parlem quan parlem de processo creatius

La activitat va consistir en pensar una metàfora que pugui explicar què pensaves d’En Residència quan vas escollir el projecte, fen un dibuix, a mode de collage o representació gràfica. Les preguntes que varem plantejar són:

Per què vas escollir aquest projecte?

Què esperaves del projecte?

Què pensaves del col·lectiu d’artistes que vindria a l’institut?

Què pensaves que era l’art contemporani?