Valorant l’exposició

Des de Magda Puig EN RESIDÈNCIA
https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanfuster1920/2019/12/20/valorant-lexposicio/



Avui toca reflexionar una mica sobre com va anar l’exposició, què és el que va funcionar bé i tot el que s’ha de millorar de cara a final de curs.

La Magda ens va preguntant com ens vam sentir, si les coses van sortir com voliem o si va fallar alguna cosa, quina va ser la reacció del públic, quin era l’objectiu de la nostra exposició…

Les respostes van ser diverses: guai, divertit, ens vam sentir bé, teníem ganes de fer-la, algun grup va reconèixer que els hi va faltar organització, d’altres que s’havien oblidat de preparar com presentar-la al públic, ens van sorprendre algunes reaccions i preguntes del públic, vam tenir nervis i inseguretat per si no sortia bé, que vam haver d’adaptar-nos al públic perquè en alguna ocasió no participaven i no responien a les seves preguntes, també vam reconèixer que en algun moment no hi va haver una bona entesa entre el grup, que van haver faltes d’ortografia…

A mesura que els grups van comentant l’experiència s’observa que ens posem una mica a la defensiva i ens justifiquem. Ens manca una actitud crítica amb nosaltres mateixos.

Veiem el vídeo que la Magda va fer durant l’exposició i reflexionem una mica sobre com va anar. Magda ens va fent alguns comentaris personalitzats:

  • Autoretrats projectables: la idea de que el públic intentés esbrinar qui era qui va ser bona, però va mancar una mica de presència del grup a l’inici de l’exposició.
  • Preguntes sense resposta: el públic va participar força, però s’hauria d’haver repartit més la participació de les dues components del grup i haver-ho preparat una mica més.
  • Rap: era el grup més arriscat perquè actuaven en directe encara que la posada en escena ajudava a que no se’ls veiés gaire i això va ser una bona estrategia contra la vergonya. També comenta que s’hauria d’haver repartit més la participació entre els dos components del grup i que s’hauria d’haver preparat més la presentació.
  • Reivindicar: l’exposició estava treballada, però va faltar una mica d’energia a la rebuda del públic.
  • Autoretrats: el públic va mostrar interès de seguida per l’exposició i va participar molt dibuixant el seu propi autoretrat al mirall. A millorar també la participació de les dues components del grup, una d’elles directament va demanar a l’altra no parlar en la presentació perquè li feia molta vergonya. Magda comenta que s’ha d’ajudar a que tots els membres del grup hi participin.
  • Què és l’art? Ingrid es va sorprendre de que el públic mostrés vergonya, quan havia de ser ella la vergonyosa. Magda comenta que quant més es demana la intervenció del públic més dificultats ens podem trobar. En aquest sentit l’ Ingrid improvisa per ajudar a que el públic respongui a les seves preguntes.

La Magda conclou que l’exposició va anar bé, que en cada càpsula hi havia part de cada component del grup i que es important reflexionar per millorar.

Remarca que tot el material que es va generant s’ha de cuidar perquè és posible que s’utilitzi posteriorment i que em de recordar que som un grup i que tot es responsabilitat de tots. No va anar gaire bé la recollida de l’exposició. És cert que anàvem justos de temps, però no es pot deixar tot per fer i arrancar a córrer.

Aconseguit l’objectiu de posar-se davant d’un públic, vèncer la vergonya, saber improvisar, adaptar-nos al públic i veure de que som capaços sobretot pensant en el Lliure a final de curs.



Ens autoavaluem…

Des de Irma Marco EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1920/2019/12/19/ens-autoavaluem/

Hem dedicat dues sessions de la 3a hora ( l’hora de bloc ) a reflexionar i treballar en grup el tema de l’autoavaluació. Hem buscat paraules claus per després poder inventar preguntes per facilitar la graella que volem crear per avaluar-nos. No ha estat feina fàcil, hem discutit força, cadascú té opinions diferents. De moment aquest trimestre les notes les posaran els profes i l’Irma, el següent trimestre nosaltres també direm la nostra. El que sí que ens hem adonat és que posar nota no és tan senzill.

Esperem que tots tinguem bons resultats!!!!! 😊😇

Ara volem descansar i fer vacances!!!! Bon nadal a tots!!!

 

Caçadors d’imatges i sons.

Des de Irma Marco EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1920/2019/12/19/cacadors-dimatges-i-sons/

Ens hem convertit en caçadors, concretament en caçadors d’imatges i sons. Al nostre barri, la Zona Franca, hi ha moltes coses que al llarg del nostre dia a dia passen desapercebudes, no ens hi fixem i sempre estan allí. Durant dues setmanes hem sortit a caçar imatges i sons, aquests són els que identifiquen la nostra zona.

Cadascú de nosaltres tenia un rol i una tasca a fer. El 1er dia, pel barri vam anar per la plaça Marina i rodalies i allà vam fer vídeos fotos i àudios.

La següent setmana de sortida pel barri vam anar pel Polvorí , potser és el lloc on hi hagut més reformes en pocs anys. Les escales mecàniques han estat un gran avanç per poder arribar millor, sobretot per la gent gran.

Fotos de graffitis

Els encarregats de fer fotos als graffitis som nosaltres: la Sheila, el Darío, la Judith, la Joana i la Irene. Ens va tocar aleatòriament aquesta feina i va ser molt divertida. Vam anar pels carrers del Polvorí buscant graffitis que hi havia per les parets, escales, murs o fins i tot vam fotografiar pintades a contenidors de brossa, material elèctric o camions. Anàvem buscant els més xulos encara que no en vam trobar molts. Hi havia graffitis dels més graciosos als més estranys, com una conversa a través de pintades en un portal. Al final vam decidir triar entre tots els nou més xulos i vam acabar fent un collage. 

Coreografia i enregistrament

Al lloc més emblemàtic del Polvorí, al costat de la masia del segle XVIII que antigament guardaven armes, hem triat l’espai per fer una coreografia. Alguns companys ens van gravar.

Entrevistes

Un grup va fer entrevistes a la gent que passava pel carrer, els preguntavem que opinaven sobre el seu barri. Ens hem trobat que no els agrada massa que els gravin.

Ritme, moviment, espai i cohesió

Des de Marc Artigau EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/alzina1920/2019/12/18/ritme-moviment-espai-i-cohesio/

El 30 de setembre va ser el dia que, per fi, vam conèixer el Marc. Després de les presentacions vam començar uns exercicis, que van durar vàries sessions, de ritme, moviment, espai i cohesió.

Las explicaciones de Marc me gustan mucho porque las entiendo. Con él nos reímos, charlamos y nos lo pasamos muy bien. Sabe cómo llevar el grupo y eso está muy bien. (Sebastián López)

M’agrada que aquesta optativa es pugui fer amb un artista. Està bé fer-la tant a l’institut com a un espai de 2 hores que ens deixen amb el Marc. (Laia Herrero)

Una optativa diferent en la qual les activitats et poden semblar estranyes, a l’hora divertides i diferents a allò normal o a allò que podries fer en una altra optativa. Alguns cops els exercicis es fan pesats però es pot aguantar. (Laura Martí)

“Sabeu què és una cadena de producció…?”

Des de Marc Artigau EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/alzina1920/2019/12/18/sabeu-que-es-una-cadena-de-produccio/

Com cada dilluns, el primer que fa en Marc és saludar-nos i demanar-nos per com ens ha anat la setmana. Després ens pregunta si hem llegit algun llibre (la Clara sempre contesta que un d’Harry Potter!), si hem vist alguna peli o sèrie i, finalment, si hem anat al teatre. Tot seguit ens va preguntar si sabíem què és una cadena, una cadena de producció. Havíem de fer una cadena de producció, de producció de caixes! Semblava fàcil d’entrada, però…

IMG_1794

Ordenant material

Des de Clara Nubiola EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/salvadorespriu1920/2019/12/17/ordenant-material/

Aquest dimarts 10 de desembre hem estat ordenant el material que hem produït durant aquest trimestre. Primer, hem despenjat els nostres dibuixos i els hem ordenat per dates. Alguns de nosaltres al acabar d’ordenar el material, hem realitzat un darrer dibuix lliure sobre una acció o cosa de l’aula que volguéssim expressar en aquell mateix moment.

Nico: “En general durant aquest trimestre hem estat molt connectats amb el món de l’art, observant molt, escoltant i dibuixant. Una mecànica de treball molt diferent a la que estem acostumats a fer. Personalment m’està agradant molt aquest treball, estic descobrint una altra visió de la vida i tot i que no m’agrada molt dibuixar m’ho estic passant molt bé”.

Anwar: “Aquest trimestre m’ha agradat aquesta matèria perquè no té res a veure amb les altres. No m’agrada dibuixar però cada vegada va desapareixent aquesta idea. Em sento còmode i lliure”.

Piero: ” Durant el trimestre m’he sentit a gust perquè hem estat fent dibuixos i fotos pel carrer”.

Ángel: ” Aquest trimestre en aquesta matèria ha sigut genial poder tornar a intentar dibuixar ja que no m’agradava però en general m’ha agradat el que hem fet”.

Samreen: ” Quan dibuixo em sento molt relaxada i dibuixo també quan tinc temps lliure”.

Dani: ” El que més m’ha agradat és fer fotos per la ciutat i després editar-les al nostre gust. M’he sentit molt bé perquè hem fet coses molt diferents com dibuixar i escriure coses que canviaríem de Barcelona”.

Carla: “En aquest trimestre ens hem dedicat a sortir al carrer i dibuixar i fer fotos. Aquesta experiència ha sigut molt xula i diferent a les classes normals i això és molt divertit”.

Aleksander: “Em sento bé dibuixant coses que tinc al meu cap o també dibuixant el que veig. M’agrada molt sortir al carrer perquè és una sensació molt diferent del què és estar a la classe. També m’agrada l’organització de la Clara, la Mònica i el Sergi. Quan no saps què dibuixar, la Clara ajuda molt a tothom.

Bill Viola, “Miralls de l’invisible”

Des de João Lima EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/bernatmetge1920/2019/12/16/bill-viola-miralls-de-linvisible/

Avui, 16 de desembre,  els alumnes del Bernat Metge que estan en el projecte Creadors en Residència hem assistit al museu La Pedrera ,Casa Milà, situada a Passeig de Gràcia, l’edifici és d’estil modernista i té una estructura única, és una de les obres arquitectòniques de Antoni Gaudí, famós arquitecte modernista català.

Hem anat a veure una exposició d’art anomenada “Miralls de
l’invisible” d’un dels videoartistes estatunidenc més famosos, Bill Viola, que
tractava sobre el pas del temps.

Era una exposició diferent, amb vídeos que, en moltes
ocasions semblaven fotografies, fotografies que es movien a càmera lenta. Totes
les obres tenien en comú la representació de persones, en diferents situacions
y de diferents formes.

A l’entrar a l’exposició ens ha semblat tot una mica
estrany, però a mesura que ens anàvem introduint al món de la imatge i el
video, de la lentitud, de les sensacions i les expressions, ens a començat a
enganxar, cada vegada teníem més interès per saber com anaven canviant les
imatges, com evolucionaven, quin sentit tenia tot plegat i com ens feia sentir
a nosaltres.

Hem acabat la sessió amb una posada en comú dels sentiments i sensacions que ens ha generat l’obra de Bill Viola.

Ha sigut una experiència molt enriquidora. Creiem que estem aprenent, no només a conèixer-nos més a nosaltres mateixos i al nostre cos, sinó també estem aprenent a valorar diferents aspectes de la cultura artística com la dansa, la imatge, la música…

VISITA AL GRANER

Des de João Lima EN RESIDÈNCIA https://blocsenresidencia.bcn.cat/bernatmetge1920/2019/12/16/visita-al-graner/

                                               

Dilluns 25 de Novembre vam fer una sessió especial.

Va ser una sessió diferent , vam anar a un espai professional
a fer la sessió. Era El Graner, un espai de creació. Allà  la organitzadora ens va explicar com  funciona l’espai i com treballen i s’organitzen,
que moltes persones de fora  vivien allí i
practicaven les seves coreografies. Ens va portar a veure on dormien i on
menjaven, després vam a anar a una sala per nosaltres practicar la classe.

La classe que vam fer amb en Joao era semblant a les que fem al institut, vam caminar amb silenci per veure el espai i vam fer diferents exercicis de concentració. També vam fer la figura equidimensional i  també vam fer com si estiguéssim agafant pedres i tirant-les. Finalment vam parlar de la sessió i si ens va agradar. Jo el que penso es que la gent que va allà te una oportunitat per treballar al que esta fent perquè te un espai per treballar i per dormir i menjar. A mi em va agradar fer la classe allà perquè va ser una experiència diferent i divertida.