Aprenem a dominar la veu

El dilluns 22 de febrer va venir l’actriu i cantant, Maria Casellas, per fer-nos una classe de veu. Ens va ensenyar unes quantes eines per tenir present quan fem la funció. Trucs per aprendre a respirar i vocalitzar, i fer que la nostra veu sonés més potent
Un dels trucs era separar les cames d’una manera especial per a que la veu sortís
més directa, també obrir la boca com si ens haguéssim cremat, perquè la veu
ressonava més. Després vam haver de posar en pràctica aquests trucs amb una activitat que consistia a mantenir una conversa amb algú mentre ens allunyàvem cada cop més.

Víctor

Un viatge a la Font de la Pólvora

El dia va començar com qualsevol altre, però va acabar amb una visió del nostre món actual
en el nostres caps. Si hagués dit, a l’anar al TNC, que l’obra m’agradaria tant, m’hagués
quedat curta. El silenci a la sala, eren les veus dels nostres caps, absortes per l’obra. I mai
el silenci havia sigut tan llarg en una sortida.
La història, ens va traslladar, no només a un barri desconegut, sinó també a la pell d’uns
personatges, que en realitat estan molt a prop nostre. Els diferents punts que tractava, els
bons i els dolents, creaven una visió del barri innegable però real. I jo em vaig preguntar: en
què es diferencia aquest barri del meu, si en el meu barri també passen aquestes coses?
Fronteres entre gent que ha viscut aquí tota la vida i que són invisibles només perquè ja les
hem acceptat. L’obra ens va traslladar a una realitat, que passa arreu del món. Aquí, però,
la llum només s’ha anat un parell de nits. I en la foscor del teatre (si no fos per les llums
d’emergència), la veu del Rata resonava com la ràdio a la Segona Guerra Mundial. Si he de
ser sincera, ja que aquí estic, aquella va ser la millor escena: la que no em podia treure del
cap per més voltes que li donava al tema. Jo sé que si m’aixeco a la nit, i tinc por, podré
encendre els llums.

Alba Oliva

Representem mini obres de teatre!

Aquest dia vam representar diverses petites obres de teatre. Prèviament ens vam agrupar i cada grup vam començar a pensar que podriem representar tenint en compte un text de Robert Louis Stevenson com a font d’inspiració.

(Poema inicial de L’illa del tresor)

Aquest va ser el resultat final després d’una hora i poc més de preparació…

L’expressió corporal i la seva capacitat de donar sentit.

Avui ha vingut una actriu professional que es diu Andrea. Ens ha explicat com funciona la seva professió i quins són els nodes del teatre: teatre musical, teatre de titelles, monòleg… 

L’Andrea ens va posar a prova fent diverses activitats que feien la nostra expressió corporal un gran terme a les nostres representacions.

La primer activitat era fer l’ús de gestos quotidians per fer petites demostracions de què l’expressió corporal és molt útil dia a dia.

Seguidament, vam fer el mateix afegint vocals, això donava més sentit a l’hora de tractar d’emetre un missatge.

Per finalitzar la classe vam fer unes petites improvisacions en parelles, per a posar a prova els coneixements apresos anteriorment.

Artur i Guillem

Anem a la Sala Beckett!

A continuació us explicarem una mica per sobre com va anar la visita a la Sala Beckett.

El passat 23 de novembre vam anar en autobús fins el Poblenou, i des de la parada vam caminar uns 5 minuts. A l’arribar es veia un bar restaurant reformat i al costat estava la porta per entrar a la Sala Beckett.

Vam entrar-hi i el director, en Toni, ens va donar la benvinguda mentres estavem còmodament asseguts al sofà, molt espectacular per cert. Vam contemplar que les parets que teniem al davant eren antigues i faltaven trossos.

El Víctor ens va fer un magnífic tour per tots els espais de la Becket. Ens va explicar que aquest lloc té molt anys i és molt antic. Ens va explicar coses interessants.

Al principi vam començar explorant les aules on es guarden els materials, on assagen, i les aules de formació. Després vam donar una volta pels camerinos i per acabar vam fer uns jocs molts divertits per afagar confiança entre nosaltres com a grup i poder explorar-nos sense por.

La visita va ser molt entretinguda i ens va semblar una experiència molt bona poder conèixer la història que hi ha darrere de les parets d’aquest espai que amaga la Sala Beckett.

Nerea i Nicole

Històries impressionants

La setmana passada vam parlar sobre les històries més impressionants que hem viscut mai. Cadascú portava preparada la seva història escrita, podria ser real o inventada, però havia de ser creïble en qualsevol cas. També vam tenir una estona per acabar d’explicar aquelles evolucions de personatges que ens havien quedat pendents.

Per acabar la sessió vam tenir temps per fer algunes activitats més dinàmiques, com de prestar atenció entre nosaltres. Aquesta activitat consisteix en què cadascú té un número i per ordre haviem de fer un gest. Quan tots estan fent un gest, el número següent fa el seu gest.

Uriel

EVOLUCIÓ DELS PERSONATGES

La classe d’aquesta setmana ha sigut una mica diferent de les anteriors, doncs la meva classe, 3rA estàvem confinats a casa. La classe va ser online per nosaltres i presencial pels altres. Durant les dues hores vam estar exposant el que el Llàtzer ens havia demanat que escrivíssim la setmana anterior, havíem d’escriure sobre l’evolució d’un personatge d’alguna pel·lícula o serie que ens agradi. Van sortir personatges de pelis com Star Wars, Pirates del Caribe, Fast and Furious, series d’anime…

L’objectiu de l’activitat era veure l’evolució del diferents personatges en el transcurs de la història, veure com els hi canvia la forma de ser i de mirar les coses després de les coses que els hi passen durant la pel·lícula o serie.

La classe va ser interessant, encara que una mica rara pel fet de fer-la online.

Keila

Engrassant la maquinària

El darrer dia de classe, realment vam fer una sessió força dinàmica. 

Vam començar fent un joc que consistia en treballar l’escolta. Ens distribuiem per tota l’aula i ens haviem de posar en moviment, com si fóssim robots aspiradors Roomba. En Llàtzer deia un número del zero al deu i nosaltres haviem d’ajustar la velocitat i coordinar-nos entre tots per anar a la mateixa velocitat. Zero era molt lent i deu molt ràpid. Per exemple el 5 era caminar normal, el 3 lent, 8 anar ràpid i el 10 corrent. Després ens anava afegint un seguit de normes i haviem de respondre sincronitzadament a les seves ordres, cada vegada més difícil.

Per recuperar una mica l’alé, vam fer un joc una mica més relaxat. El joc consistia en comptar de l’1 al 40. Sembla fàcil, oi? doncs no! Ho haviem de fer de manera aleatoria i improvisada. Per exemple, un deia 1, un altre deia  2 i si en algún número dos persones deien el mateix número a la vegada haviem de tornar a començar. Cada cop arribavem més lluny però només vam aconseguir arribar fins al 21. Seguirem practicant per aconseguir-ho!

Ja per acabar, l’últim joc que vam fer era que tots agafavem el rol de periodistes menys un que es feia passar per un autor d’una obra de teatre i que havia d’explicar els temes centrals de la seva obra. Aquests temes sortien dels que havien pensat anteriorment cadascú de nosaltres. De fet, es tractava com si estiguessim a una roda de premsa. Qui feia d’autor, estava sotmés a les preguntes del periodistes i havia d’improvisar per sortir del pas de les preguntes que anàvem bombardejant els periodistes. L’autor es trobava amb preguntes de tota mena ja que uns feiem de periodistes benevolents i d’altres de mordaços .