Aquestes setmanes hem compartit amb l’Albert diferents exercicis de creació escènica. Gràcies al visionat de vídeos i el seguiment de pautes de moviment estem començant a trobar seqüències i qualitats de moviment amb potencial escènic.
Són exercicis similars al que ens imaginem quan pensem en un procés de creació contemporània.
Ens preguntem com aquestes formes més abstractes poden trobar-se amb el que entenem nosaltres per dansa o teatre. El nostre imaginari està ple de referències de sèries, pel·líucles musicals, àlbums de música i coreografies a les quals hem estat molt exposades
Però quina és la part de creació escènica contemporània en tot allò al que estem acostumades? El punt de trobada entre el que nosaltres considerem dos móns està segurament més a prop del que pensem.
