En aquesta sessió hem començat en rotllana com en totes les sessions. La Valentina no hi era perquè estava comprant fustes per a l’escenografia. Ha vingut també una fotògrafa que es diu Anna Fàbregas i treballa contractada pel Mercat de les Flors. Durant la sessió ha anat fent fotografies que il·lustraran segurament la invitació del dia de l’actuació. 16 de maig. Mercat de les Flors. Ja falta poc.
Hem començat escalfant com fèiem abans, ens posaven una cançó i havíem d’escalfar el cos i l’espai. Després de l’escalfament, hem assajat tota la peça , revisant els errors que fem per millorar-los i així retocar unes parts per a millorar-les també. Ara estem fent parts en parella, duos. Jo vaig amb el Dylan i som els primers en fer-ne un, després el grup del Jose i l’Erik, el grup de l’Aitor i l’Adam i, per últim, el grup del Hassiel , el Toni i el Samuel. Aquesta és l’última escena que hem creat i per això la practiquem molt.
Després de tornar a repassar tota la peça i corregint coses, ho hem tornat a fer de nou, sense errors i ha quedat molt xulo. Hem acabat en rotllana com sempre per a acomiadar-nos. Així ha sigut aquesta sessió.
La peça de Via Injabulo que hem anat a veure al Mercat de les Flors constava de dues parts molt marcades i diferents.
Al principi de la coreografia, quan una de les noies va ha començat a fer moviments com a solista no m’ha agradat, ja que la música que acompanyava els seus moviments ni em cridava l’atenció ni feia moviments que al meu entendre no lligaven amb la música i eren estranys per a mi. M’ha agradat com s’animaven entre ells quan li tocava ballar algú sol, i com gaudien aquell moment ballant.
A la segona part de la peça han començat a interactuar amb nosaltres i a mostrar-nos passos de ball. El que més m’ha agradat ha sigut el flow que tenien. Els moviments eren perfectes, precisos, amb molta precisió com una part en que s’ha utilitzat el claqué, no s’han equivocat en cap dels passos, i es notava que sentien la música, que portaven el ritme a l’interior. Crec que en aquesta segona part, que representaven com si estiguessin en una festa, és com m’imaginaria una festa al seu país, a Sud-Àfrica. Allà me les imagino molt diferents i les persones són molt humils. Un dels tipus de balls que han ballat, ja el coneixia i l’he practicat. És el House i, de veritat, que és molt difícil perquè has de fer tots els passos sense gairebé tocar el terra i ells ho feien perfecte.
M’ha encantat.
————————————————————————————————————–
Dilluns 15 d’abril hem anat al Mercat de les Flors a veure un espectacle que es diu Via Injabulo, d’una companyia sud-africana. L’espectacle estava dividit en dues parts. La primera part de l’espectacle de dansa es deia Form Informs on ballaven una dansa que es diu pantsula. Eren diferents balls com el house dance i altres balls de carrer. La segona peça es basava en les històries dels ballarins i les ballarines de la companyia. El ball com un espai on es poden trobar les persones, un espai comú.
A mi em va agradar molt la primera peça, se’m va passar molt de pressa. A la segona peça se’ns dirigien al públic, i com que cada vegada que ballaven es dirigien a nosaltres, es trencava la quarta paret. M’ho vaig passar molt bé i en volia més.
L’escenografia que hi havia era com una discoteca i tots com que anaven a la seva bola cadascú ballava com volia, però hi havia vegades que tots ballaven alhora. Vull tornar a anar-hi. Ho vaig explicar a la meva cosina i voldríem anar-hi una altra vegada.
————————————————————————————————————–
El 15 d’abril hem anat a veure un espectacle al Mercat de les Flors de la companyia sud-africana Via Kathelong i que es deia Via Injabulo. En aquest espectacle hi havia set ballarines: quatre noies i tres nois. La companyia era sud-africana, com ja he dit, ballaven amb un estil urbà, però no tota l’estona era urbà, també hi havia un moment en què ballaven pantsula que és un ball tradicional africà.
Hi havia dues parts a la peça, eren els mateixos ballarins, però en diferents escenes. en aquestes dues parts, una part era més tradicional d’Àfrica i l’altra, la segona part, era més propera al públic, que érem nosaltres. Quan va acabar l’obra que tenia dues parts de trenta minuts ha vingut el director a explicar com funcionava tota l’obra i els orígens de la companyia.
A mi m’ha agradat bastant, sobretot la segona part que m’ha semblat més xula. M’ha agradat molt l’estil de música i com ballaven. També m’he fixat que utilitzaven recursos com nosaltres, com les pauses que feien.
El procés creatiu del grup va tocant el seu final amb l’elaboració de la postal dedicada al futur. La Nadia ha convidat el grup a reflexionar sobre com serà el món del futur i l’entorn al qual ens dirigim. Així doncs, l’alumnat imaginarà de manera individual com serà aquest paisatge incert, travessat per inquietuds i debats actuals com el canvi climàtic, l’avenç de les tecnologies i d’allò artificial en el nostre dia a dia o l’expulsió de les persones dels barris i ciutats on vivim. Per imaginar aquests entorns (urbans, naturals, futuristes… sense la presència de l’individu), en aquesta tercera postal han utilitzat de manera lliure dues tècniques: l’aquarel·la, tot experimentant amb les possibilitats del gest, les veladures i les capes de textures, i la tinta xinesa, fent composicions en blanc i negre. Descobrim que no són tècniques fàcils i que requereixen concentració i mètode.
En aquesta postal, els referents de l’univers del còmic han estat Jolgorio de Brecht Evens, caracteritzat per l’ús vibrant i contrastat del color, i les distopies en blanc i negre de Metax d’Antoine Cossé.
I, ara que tenim les tres postals, què farem a continuació?
Per continuar amb el procés de creació de l’alumnat, la Valentina i la Ida proposen noves accions d’escolta. Recuperant les empremtes dels gestos i moviments corporals realitzades amb guixos i paper a un nivell pla i horitzontal, ara es treballa amb la tridimensionalitat posant en joc el fang com a material.
Si en les pràctiques anteriors es desplegava la possibilitat d’escolta als altres mitjançant relacions i desplaçaments entre cossos i pintures, en aquest cas l’atenció se centra en el material i les seves qualitats i el diàleg amb una mateixa, donant volum i noves formes abstractes a aquelles petjades amb les quals l’alumnat va començar aquesta part del procés.
La Sala Cava de Can Basté acollirà la presentació del projecte artístic que tenim en curs amb la Mariona i en Pedro. Caminant-hi, mesurant-lo, tant amb paràmetres del nostre cos com també de la cinta mètrica, ens hem estat ‘fent amb el lloc’ .
Hi ha un treball a fer en valorar i pensar l’exposició-presentació per venir. Ella mateixa forma part de l’itinerari artístic, ens fa prendre decisions, descartar i seguir avançant en una solució possible. Escollir tamanys d’estructures, ubicacions, seleccionar produccions…
‘Per on entra la llum? Quins recorreguts volem facilitar a les persones amb la nostra intervenció? I els colors? Per on entrarà el públic? On ens situarem?
Tenim doncs un espai concret i, amb ell, el repte i el desig que la nostra proposta hi prengui vida. És un espai acollidor, lluminós que ofereix qualitats que s’adïuen a la intervenció i l’experiència que ens interessa proposar.
La primera setmana de juny, concretament el dimecres dia 5, presentarem el projecte d’En Residència amb la Mariona i el Pedro. Serà a la Sala Cava de Can Basté, a les 19.30h.
El passat dimarts 16 d’abril vam anar a La Caldera per assajar. Tenim la primera part de l’actuació més o menys feta. Avui a la classe hem estat veient un vídeo de què vam fer i ens està agradant molt com està quedant. Tenim moltes ganes que sigui el dia de l’actuació, perquè pugueu veure-ho!
El dia 10 d’abril de 2024 vam escoltar un audio millorat de l’última sessió del dia 3/4/2024 i vam dividir la classe en dos grups, uns quants alumnes van marxar amb el Pau i la resta ens vam quedar amb l’Alfredo.
Els que van marxar amb el Pau van fer diferents treballs amb l’ordinador. Un company va posar a l’Audacity tres audios que tenia enregistrats, i els va anar retallant i movent per les pistes del programa. Un altre company va enregistrar sons i va editar una foto per ficar-ho tot a un programa anomenat CapCut, un altre programa que la majoria no coneixem i que no sabem com funciona.
Els que ens vam quedar amb l’Alfredo ens vam organitzar en dos grups: llums i so. Dos alumnes havíem de fer ombres amb el retroprojector i una llanterna, ens anavem organitzant per no fer-ho a la vegada ja que la llum del retroprojector és molt potent i no deixava veure l’ombra de la llanterna. La resta d’alumnes feien so amb una guitarra elèctrica preparada, ukeleles, piano i el micròfon. Vam fer diverses proves, i amb les llums en organitzavem bé, però amb els instruments la majoria de temps s’escoltava més un instrument que altre, i l’Alfredo va posar el repte de que no podien sonar més de dos instruments a la vegada.
