Martina Manyà EN RESiDÈNCiA l'Institut Josep Serrat i Bonastre

Presentem ‘100 metres’ a la Fundació Joan Miró.

Un dia inoblidable ple d’emocions i descobertes compartides acompanyades de familiars, amics, docents i moltes altres persones vinculades al projecte!!!

Aquí, el registre videogràfic de l’acció!

Amb el pas dels dies, sorgeix la proposta d’intervenir les teles amb altres tècniques -esprai, pintura, estampació- per generar textures més diverses i personals.

També es decideix incorporar la paraula com a element visual i simbòlic. La poesia, present des de l’inici de la residència, pren forma sobre la tela: s’hi escriuen cites de Joan Miró, reflexions sorgides durant el procés i noms inventats per als colors, com “blau cel” o “profunditat”.

Aquest treball amb el llenguatge no es només decoratiu. L’escriptura emergeix com una eina fonamental per articular el pensament i aprofundir en l’experiència artística. L’alumnat expressa sensacions, records i idees a través de textos poètics, associacions lliures i fragments personals. Aquests escrits no només acompanyen les peces, sinó que s’integren a la instal·lació i esdevenen el nucli del fanzine 100 Metres, una publicació que recull el recorregut del projecte i el transforma en un objecte compartible, íntim i col·lectiu.

Paral·lelament a la planificació del muntatge, el grup treballa en l’elaboració de la peça. El tèxtil esdevé un material central en aquesta fase, tant per la seva versatilitat com per la familiaritat que hi té la Martina Manyà, que se sent còmoda treballant amb tela i proposa aquest material com un suport idoni per experimentar amb el color, la textura i el gest.

La primera intenció és tenyir les peces amb pigments naturals. Per fer­ ho, transformem l’aula de l’institut en un autèntic laboratori. L’alumnat prepara tints a partir de pell de ceba, infusió d’hibiscs, remolatxa i espinacs, tenint en compte les propietats naturals i oxidatives de cada element. Un cop elaborats els banys de color, es tenyeix roba blanca de cotó i s’estén al pati per assecar-la i observar-ne els resultats.

Després de la sessió oberta comença una nova etapa vinculada a la recerca iniciada des del primer dia. La reflexió compartida després de la presentació al claustre dóna lloc a una línia de treball centrada en la idea d’habitar l’espai a través del color. L’objectiu és intervenir un dels espais de la Fundació Joan Miró mitjançant l’ús de teles, des d’una mirada poètica i, alhora, connectada amb el concepte de cura: una acció que no busca només transformar visualment l’entorn, sinó tenir-ne cura, escoltar-lo i vincular-se a ell des del respecte i la sensibilitat. A partir d’aquestes reflexions, identifiquem quins dels espais podem intervenir de la Fundació, imaginem quina forma pot tenir aquesta acció artística i explorem diferents tècniques que poden constituir l’artefacte: costura, collage, tenyit…

Hem preparat textos i hem desplegat materials realitzats a l’aula polivalent. També les teles al pati.

Comencem!

Sortim al pati i extenem unes robes blanques enormes. Les tallem i les encolem, les tenyim. Fem proves en l’espai i decidim la millor manera per fer aquesta primera intervenció.

Ens proposem intervenir un espai amb colors, amb teles de colors. Ens proposem intervenir el pati de l’Institut.

Triem colors i fem uns croquis.

Veiem obres de diferents artistes que han treballat amb els mateixos elements que nosaltres. Per grups comencem a fer propostes.

Hem preparat un mostrari que recull tots els colors i les formes que hem anat recollint fins avui. Seguim amb la recerca!

En aquest projecte hem anat en diverses ocasions a la Fundació Miró. En les dues sessions que hi hem anat ha estat en dilluns, quan el museu normalment està tancat al públic. Aleshores aprofiten per moure obres i preparar les pròximes exposicions. Això és un moment molt poc comú de veure, ja que com està tancat al públic no pots accedir fàcilment.

Vam veure diferents exposicions del moment que es diuen temporals i les permanents. Una va ser Miro i Matisse. Matisse era un pintor de l’època de Miró que també li agradava jugar amb els colors i les formes. Per això van congeniar molt fàcilment i van treballar junts. En aquesta expociso, explicava el recorregut que van fer els dos grans artistes. També vam visitar l’exposició de Joan Miró. On tot ens vam veure reflectides en un quadre que es deia passatge. El qual era un punt blau en un fons blanc.

Un dia vem anar a veure el espai 13 de la Miró. És un lloc experimental on van rotant artistes que proposen el seu projecte. El que estava en el moment era un que personalment ens va agradar molt. Era una sala molt interactiva un hi havia una mena de coixins deformes molt originals i de colors molt vius. El projecte era un videojoc que es movia per la teulada de l’edifici.

En conclusió, la Miró és un espai preciós i molt tranquil per poder explorar la nostra creativitat al màxim. És un plaer poder treballar amb aquest gran museu pel nostre projecte, tinc moltes ganes de veure com continuarà el nostre viatge per l’art.