Ivonne Villamil EN RESiDÈNCiA a l'Institut La Sedeta

El dimecres 7 de maig vam presentar per segona vegada la nostra obra “Tot Vibra” juntament amb l’Ivonne Villamil. En aquesta segona presentació van assistir-hi diferents membres del projecte ‘Artistes En Residència’. En primer lloc, vam introduir el projecte a tothom que hi havia present, perquè sabessin una mica més sobre quina és la nostra proposta abans d’endinsar-se en l’espai. Després el públic va passar per cada sala per gaudir l’experiència que cadascuna proporcionava. Començant per una “performance” en directe, projectant imatges meteorològiques simultàniament amb dibuixos que haviem creat amb collage seguint les representacions d’elements com els vents i les corrents de l’aigua. La segona performance va ser llegir textos sobre les emocions vinculats a l’aigua i els fenòmens atmosfèrics. Eren textos en diferents llengües tant de creació pròpia com extrets de prediccions meteorològiques, o contes. 

Per acabar, vam convidar el públic a fer un recorregut sonor que havíem preparat per l’exterior del Convent anomenat ‘sonic maps’, que consisteix en uns àudios geolocalitzats en diferents idiomes que recullen diferents postals sonores que hem preparat al llarg del procés.

El 5 de maig del 2025 vam inaugurar el nostre projecte Tot vibra, després de molts mesos de feina, proves, dubtes i descobriments.

Durant tot el curs hem estat explorant el so d’una manera diferent. Hem après que escoltar no és només sentir sons, sinó parar atenció, estar presents, i fins i tot deixar-nos emocionar per allò que vibra al nostre voltant.

Amb ‘Tot vibra’ hem volgut compartir això: que el so connecta amb les emocions, que l’aigua pot parlar-nos segons com sona, i que les vibracions formen part de la vida.

La inauguració va ser molt especial. Teníem nervis, però també il·lusió. Veure com la gent recorria l’espai i escoltava amb atenció el que havíem creat durant tant temps va ser molt emocionant. Alguns somreien, altres es quedaven en silenci, i en aquell moment vam entendre que el nostre treball els havia arribat.

Va ser bonic sentir-nos artistes per un dia. Sentir que el que hem fet tenia sentit. Que allò que vam començar sense saber gairebé cap on aniria, havia acabat sent una experiència inoblidable.

Tot vibra no només ha estat un projecte, sinó una manera de mirar, escoltar i sentir d’una manera més profunda!!!

“Quan plou intensament, el clima es refresca, l’aigua corre pels carrers i el soroll de les gotes crea una vibració constant que omple l’ambient.”

“Les vibracions del vent es barregen amb el soroll de les onades quan el clima marítim s’agita i l’aigua del mar colpeja amb força.”

“Amb el canvi de temps, augmenten les tempestes i, amb elles, el soroll dels llamps i les vibracions que travessen l’aire i l’aigua.”

“Durant una tempesta, el temps es transforma, el cel rugeix amb soroll i vibració, mentre l’aigua inunda els camps i carrers.”

El 12 de febrer del 2025 vam fer la sessió oberta del nostre projecte En Residència. Al començament de la presentació del projecte estavem nerviosos per si tot anava a sortir com estava pensat, i en començar ens vam relaxar una mica més. Vam fer una introducció al projecte, i ens vam distribuir en dos grups per fer les dues experiències que haviem preparat; d’una banda l’experiència meditativa amb els casos antisoroll i de l’altra l’exposició de les postals sonores.

Per l’experiència amb els cascos antisoroll, vam fer seure tothom en una aula a les fosques amb els cascos antisoroll posats, i els vam guiar a través d’una meditació de veu, donant indicacions sobre com es sentien, si es notaven més el cos amb els cascos posats…els professors ens van dir que els havia agradat molt aquest moment de deixar-se portar pel silenci i només estar, i també la sensació corporal que permetia el fet de portar posats els cascos.

Recentment, vam tenir l’oportunitat de visitar La Capella, on ens va rebre l’Alba Sauleda, la comissària de la exposició ‘Òrbites sobre negre: tres assajos sobre el moviment’, de la qual la instal·lació de la Ivonne formava part. Ens va introduir en què consistia la seva feina i les preguntes que es planteja a l’hora de comissariar una exposició. Ens va explicar quin era el seu treball, què feia i com ho feia. Per veure-ho de manera més dinàmica vam fer un petit taller: vam buscar frases que hi havia per la sala i per grups vam ajuntar-les buscant un sentit. 

Després de La Capella, vam continuar el nostre recorregut i vam anar a la Virreina. Allà vam tenir l’oportunitat de veure la exposició ‘Poesia, tipografia i comunicació de masses’ de Josep Iglésias del Marquet, una mostra de postals visuals de diferents artistes, utilitzant les postals com a mitjà per expressar-se. Les obres mostraven no només paisatges, sinó també missatges sobre la societat, la història i les identitats culturals.

En conclusió, aquesta sortida ens ha permès conèixer dues realitats diferents. D’una banda, vam aprendre sobre el treball de comissariat. I d’altra banda, a la Virreina vam veure com les postals poden ser utilitzades per transmetre missatges importants. Aquestes activitats ens han donat una millor comprensió del nostre entorn.

El 22 de gener va venir un artista molt amic de la Ivonne, el Valo Sonoro, que ens va ensenyar a utilitzar un programa d’edició i masterització de so i ens va fer una demostració ajuntant totes les nostres postals sonores en un audio de 15 minuts. Va ser molt bonic descobrir com sonaven totes les nostres postals juntes, i també descobrir la presència que poden tenir afegint alguns filtres o efectes com les ressonàncies i reverneracions. També vam dibuixar postals segons el que anàvem sentint, deixant-nos guiar únicament pel so i les sensacions que ens despertaven, seguint les indicacions del Valo. Finalment vam dibuixar totes les sensacions en una cartolina gran en grups de 4 o 5 persones.

La paraula escoltar prové del vocable llatí auscultare, que significa “inclinar-se per a aplicar la oreja”, com els metges feien per a escoltar el cor abans que s’inventés l’estetoscopi.

Un paisatge és una col·lecció de sons que ens evoca a imaginar espais i paisatges. Es poden fer amb objectes quotidians com per exemple: una ampolla d’aigua, una cadira o un boli utilitzat de la forma adequada poden ser sorolls que fan una melodia. Per fer els nostres paisatges sonors, vam veure alguns vídeos sobre com es creen els efectes sonors a les pel·lícules. Això ens va permetre descobrir tècniques interessants i sorprenents que fan servir els professionals per generar sons realistes i impactants.

El passat 30 d’Octubre vam anar a Les Tres Xemeneies  de Sant Adrià de Besòs a veure MANIFESTA 15, que és una biennal d’art i arquitectura que cada vegada es fa una ciutat diferent, i aquesta edició és a Barcelona. Vam veure les l’espai que és una central tèrmica que va tancar ja fa uns anys, i també vam veure obres d’art contemporani que feien reflexionar amb temàtiques mediambientals, socials i humanístiques. Ens va agradar especialment l’obra de la Claire Fontaine, When Women strike the world Steps, situat a la part superior de l’edifici, és un missatge molt bonic, que representa el valor propi de la dona. Són lletres de neó Il·luminades que  fa referència a com les dones fan vaga no només per reclamar els seus drets, sinó per millorar les condicions de vida de tothom, ja que en el seu dia van morir treballadors a les 3 xemeneies.

Després vam veure RESSONÀNCIES, on alumnat del curs passat que van fer el programa EN RESIDÈNCIA van actuar per nosaltres. Van ballar expressant sentiments i explicant situacions, ens va impactar amb la seriositat que ho van fer i ens va agradar molt. 

Abans de conèixer a l’Ivonne vam fer una postal sonora per donar-li la benvinguda i per presentar-nos amb sons que tingui a veure amb nosaltres. Prèviament de fer-la, ens vam fer unes preguntes cadascun de nosaltres i tenir una idea dels sons que volíem utilitzar . Vem reflexionar al voltant dels paisatges sonors i vam respondre preguntes en la nostra llibreta com:

Quin so no t’agrada? 

Quin so és el que sents quan et despertes?

Quin és el teu so preferit?

Amb quin so m’identifico?

Arribat el primer dia que ella venia, vam preparar com una performance on tots ens vam posar com si dormíssim sobre la taula i en silenci, i la vam fer entrar a l’aula, quan sonava la nostra postal sonora de presentació, aixecàvem el cap i així la Ivonne ens anava coneixent. Després, ella ens va ensenyar la seva. 

Tot seguit vam estar reflexionant sobre uns vídeos que ella ens va posar, però només vam escoltar l’audio per veure com ho visualitzaven cadascun desde el nostre punt de vista i els vam comentar de diferents maneres. Vam dir els seus adjectius principals, que sentiem i fins i tot, com pensavem que estaven fets. 

Vam posar adjectius als sons, i ara ja sabem que poden ser secs, metàl·lics, durs, tous, tranquils, rabiosos, uniformes o constants, entra d’altres!

Hola, som alumnes de 4t d’ESO de l’institut La Sedeta i participem en el programa EN RESIDÈNCIA. L’artista que ens ha sigut asignada és l’Ivonne Villamil, una artista que destaca per l’art sonor. Estem molt emocionades de començar aquest projecte per poder endinsar-nos i conèixer una mica més el món de l’art contemporani. El primer que vam fer va ser reflexionar sobre què creiem que es el concepte de creació i paraules que relacionàvem, van sortir paraules com: forma, música, naturalesa, novetat, cinema, imaginació, reflexió, art, naixement, emoció, colors, originalitat, surrealisme, cinema, sentiment, realisme, dedicació o inventar. Segur que a finals de curs en podem dir més! Comencem! 🙂 

Ivonne Villamil ja han iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Sedeta (El Camp d’en Grassot, Barcelona). En aquest blog podreu seguir els moments clau d’un procés obert, amb un final no predefinit. Fins molt aviat!!