Joaquin Collado EN RESiDÈNCiA a l'Institut Martí Pous

S’acaba el curs i també s’acaba l’optativa En Residència. O potser no s’acaba aquí.
Tot el procés viscut segueix encara viu i gestant-se en nosaltres, canviant les nostres maneres d’entendre les altres, l’art, la dansa i com percebem el món.
Pensant en tot el que s’ha caminat, aquestes són algunes de les coses que hem après i que quedaran com a record i com a llavor de noves impressions que ens queden encara pendents de descobrir.
Com sempre diem: “En Residència és una optativa que recordareu tota la vida”

Per fi va arribar el dia de la presentació que es va fer el passat 29 de maig en dos passis, al matí per tot l’alumnat de 1r d’ESO i a les 17.00 h en format més íntim.
Vam convidar alguns familiars, amigues i els professors van fer difusió entre la resta del professorat i les persones que hi van participar en el projecte. Vam estar nervioses i també en acabar vam compartir uns moments molt especials després de la representació de la tarda que va tenir un esperit més pausat i recollit.
Hi va haver molts nervis, emoció i també ganes de fer. El fet de trobar-se a l’espai de La Caldera ben envoltades i amb suport de l’equip i la imminència de l’actuació, va motivar les alumnes a donar-ho tot.

Fem un assaig general a La Caldera. Aquest dia serà important perquè ens trobarem ja a l’espai, incorporem tot el recorregut de pràctica i propostes que portem fins ara al lloc físic on el presentarem a alumnat, famílies i amigues.

Ens sembla un lloc familiar perquè l’hem visitat, també per la confiança que ens uneix al Pau i el Joaquín. Tot i que semblava que estava tot dissenyat fins ara amb el seu sentit i els detalls, explorem les possibilitats de l’escenari, il·luminació i so. Fem rotllana per compartir que representa la vergonya, anticipar sentiments i fer-nos costat.

Dediquem les darreres sessions abans de la presentació a repassar el que hem fet, reflexionar sobre el que hem sentit i tot allò que representa. Fugir de la vergonya enfrontant-nos-hi. També de manera visual, desgranem tota la progressió en una graella que treballem cooperativament. Cadascuna hi aporta detalls completant-la perquè no ens oblidem de res. Se senten els nervis i l’anticipació per la setmana que ha de venir.

A partir de la darrera visita a La Caldera on, juntament amb altres instituts que fan En Residència, vam poder veure l’espectacle presentat per la Vera Mantero, les alumnes s’han obert més al procés creatiu explorant elements que abans el podien semblar el que elles anomenen “cosas raras”.

L’exposició a una peça com la de la Vera on s’exploren conceptes i el cos com a instrument i part integral de la composició, ha permès a les alumnes obrir-se a l’experimentació.
Va ser una sortida molt productiva que va obrir portes a veure el món de la dansa amb una mirada més àmplia. Volem agrair a tothom que ho va fer possible i que ens va acollir com sempre amb il·lusió.

Finalment, va arribar el dia de la sessió de contaminació. A partir de l’actuació davant de públic es van generar sensacions diverses, tot i que hi havia un sentiment predominant: la vergonya.

El fet de mostrar-se davant les professores va ser un repte que les va fer sentir nervioses i a estones incòmodes. Els nervis del moment performatiu van passar i vam poder compartir i intercanviar impressions sobre què es volia mostrar.

La preparació prèvia també va tenir un paper important en les percepcions. Algunes van sentir que no havien tingut prou temps per planificar, però també es van viure els assajos com un dia més de l’optativa. Això sí, l’actuació en directe va marcar la diferència: l’arribada del públic va fer augmentar la vergonya i els nervis, especialment a la fase inicial de rebuda que ens va deixar a totes sorpreses.

Va ser una experiència intensa i plena d’emocions que va generar inquietud, però també ens va permetre explorar i compartir amb el públic sentiments com la vergonya en majúscules en un espai col·lectiu.

Estem molt emocionades per la pròxima presentació del nostre procés creatiu davant el professorat. Al llarg dels darrers mesos, hem aconseguit consolidar un grup compromès amb el projecte. Durant aquest període, hem dut a terme un treball d’identificació i reflexió sobre aquelles coses que ens aporten benestar i confort, tant en el context de les sessions com en la nostra quotidianitat.

A partir d’aquesta recerca introspectiva, tots junts hem seleccionat els elements que volem compartir i hem creat una peça coreogràfica inicial que servirà com a obertura de la presentació. En aquests dies previs a la sessió de contaminació, continuarem el procés d’exploració i intercanvi d’idees.

En els dies previs a la sessió de contaminació, continuarem amb el procés d’exploració i intercanvi d’idees, amb la intenció de valorar quins elements poden enriquir la nostra mostra parcial.

Avui en preparació d’allò que volem mostrar properament al professorat en relació al nostre procés creatiu, hem recordat l’espectacle que vam veure a La Caldera abans de les vacances. Va ser una experiència on vam descobrir diferents maneres d’entendre la dansa. Les alumnes valoren quines parts les van motivar o interessar més i debatim les preguntes que es van plantejar sobre la dansa nivell professional. A partir d’aquí, comencen a proposar idees d’activitats, dinàmiques i altres elements que poden començar a configurar d’allò que s’està formant com a proposta de creació.

A partir de les sessions amb el Joaquín on s’han organitzat uns “Talent Shows” de dansa, ha sortit la necessitat de saber com ho poden fer les alumnes que formen el tribunal per valorar les actuacions de ball que fan la resta de companyes. Volen explicar com poden justificar la puntuació que han donat. Quins criteris es tenen en compte? Han fet una primera rotllana per parlar-ho i després hem dedicat una sessió de la tercera hora per plantejar la creació d’una rúbrica.
Les rúbriques són una eina que ajuda a posar en comú idees i definir els conceptes que ens guien per la reflexió sobre el procés creatiu. Les alumnes ja estan familiaritzades amb aquest format, ja que s’utilitza de manera habitual per a l’avaluació a les diferents assignatures.
En aquest cas, són elles que fan les propostes tot fent-se preguntes sobre què vol dir ballar bé, com ha de ser la tècnica, descriure la coordinació, com es representen les idees de creació, l’originalitat, etc.
Aquesta rúbrica serà un document de referència flexible i orgànic que anirà evolucionant durant el procés amb la col·laboració de les alumnes i l’artista. També servirà per acompanyar les reflexions sobre què es fa, com i per què.

Durant les darreres sessions amb el Joaquín, les alumnes han explorat diferents maneres de moure’s en l’espai, connectar amb el seu cos i seguir el de les altres. Les propostes del Joaquín han estat lúdiques i divertides, les alumnes ho passen bé i riuen molt, i aquestes activitats les ajuden a preguntar-se què estem fent? per a què ens serveix? quins sentiments em generen aquests moments?

També han pogut preparar coreogràfies pròpies en petits grups per després mostrar-les a un festival imaginari creat per elles anomenat “Your Talent”. Actuar davant les altres i també fer de jutge les ha servit per posar el focus en altres aspectes que no només tenen a veure amb “ballar bé”.