Per veure si ens podem comunicar a l’altre costat amb la llum hem pensat en un robot amb un mirall per fer reflexions amb la llum.
Hem aprés a programar el robot perquè s’enfoqui a diferents localitzacions, per ara, a cadascuna de les nostres cases.
Des del mirador localitzem el pont de Sarajevo, el buscàvem molt lluny i està molt aprop. També busquem les cases de totes, algunes estan darrere la muntanya o darrere d’edificis.
A partir de la proposta de pensar maneres de connectar el Pont de Sarajevo i el mirador, fem ronda de primeres idees:
Samu, amb el vent i un estel.
Jessica, amb binocles.
Luisa, m’agradaria tenir wakietalkies per tenir una persona a cada lloc i fer-nos senyals. Seria molt divertit. Gritar. Fer senyals movent els braços. Telescopi.
Steysi, M’agradaria parlar amb una corda i iogurts.
Camilo, per connectar el pont amb el mirador posaria una tirolina, per baixar.
Per pujar, unes cadires com un telefèric.
També un tobogan per baixar i per tornar, escales mecàniques.
Un planeador, ala delta, i un carro per pujar.
Soraya, amb un mòbil. Amb un mirall i rebotant la llum, fent ‘codigo morse’ amb llums.
Victor, fer codi morse amb un xiulet i l’altre seria amb un tub enorme per parlar.
Maryuri ,fer un nou cami.
Elena, amb el mirall. Telescopi.
El Pep havia pensat fer-ho amb un cable llarguíssim de fibra òptica.
També aprofitem per visualitzar la idea del Camilo.
‘Donde se parte el cielo’
Una ratlla recta, fer un tall, com el meridià de Greenwich, que passa pel pont de Sarajevo i el mirador i a l’horitzó també es veuen dos edificis que tenen un espai entre ells com si hi passés una linia divisòria…
En Samuel comparteix imatges de la seva casa familiar a Bogotà, Colòmbia. També hem pogut veure la pista de futbol on es passava jugant totes les tardes. Ha calculat que la distància entre la casa d’aquí i la d’allà és de 8.529 Km.
L’Isaac Víctor ens parla de Cochabamba, la ciutat on hi ha la seva casa familiar, a Bolívia. Està a 9.582 Km en línia recta!
L’Amina ens mostra el carrer d’Alger (Algèria), Djasr Kasentina, on hi ha la seva casa. Allà hi té família i moltes amistats. Hi ha anat moltes vegades. Davant de casa seva hi ha una mesquita, igual que davant de la seva casa d’aquí, a pocs minuts de l’Institut. 563 Km d’aquí a allà, d’allà a aquí.
La Jeshika comparteix fotografies del seu poble, del poble dels seus avis i del lloc on els seus tiets tenen un restaurant. Està enmig de la natura i prop d’unes muntanyes molt altes. El poble és Baglung, al Nepal. Un poble que està a més de 7000 metres d’altitud! I per anar-hi en línia recta des de Barcelona són 7.316 Km.
L’Atika ens parla de Paquistan i del seu poble Khuar, que està enmig de la natura. Veiem un pati molt gran que envolta la casa.
La Soraya ens parla de la Venta del Sur, Opimuca, a Honduras. Pel Maps ha trobat una imatge de la casa envoltada de verd.
En Camilo ens mostra el carrer on hi ha la casa on vivia fa dos anys, a Castilla La Nueva, a Colombia. Ens explica que darrera la casa tot és verd, que hi ha bosc. Ara viu a Santa Coloma i també ens ensenya el lloc on viu. Vam veure casa seva des del mirador!
La Steysi ens mostra Bajamar, a Honduras. Es un poble entre el mar i la muntanya. No recorda ben bé on es troba la casa, però sí que recorda que és al barri de Miramar. Està a 8.862 Km de la seva casa actual.
La Luisanny comparteix una imatge de Las Callenas, a Santo Domingo, República Dominicana. Vivia en uns blocs de 3 o 4 pisos, a sobre de la seva àvia. Baixava una escala i ja estaven juntes!
Elena ens parla que el seu avi era hondureny i ens mostra imatges de El Escanito, a Honduras, on va poder anar de visita el passat desembre. No hi havia llum ni aigua corrent, i tothom anava al pou a buscar l’aigua.
La Maryuri ens mostra Juticalpa a Honduras, també a una distància de 8.814 Km.
Hem escrit al Johan, que ha tornat a Honduras. Ens agradaria incloure’l en el projecte, saber el poble on viu. Recordem molt el dia que aquí ens va mostrar on vivia, la seva casa, molt prop del metro de Trinitat. Tot va començar aquí.
En Pep comenta que seria bonic enviar uns raigs de sol cap a tots aquests llocs, per connectar-nos-hi d’una manera poètica. Però és possible, pregunta la Steysi? Com ho podem fer?
Parlem de les antípodes i de com un túnel imaginari podria connectar els dos espais atravessant la terra. Ens ho imaginem amb un globus terraqui a les mans.
També parlem de comunicar-nos amb llum, des del Mirador al Pont de Sarajevo. Podem fer servir miralls i aprendre el codi Morse. L’Isaac Víctor ens en parla i en volem aprendre. És el llenguatge dels fars. El proper dia ho volem provar.
Vam veure el cel, vam veure vehicles que circulaven per la Meridiana.
En pujar a l’ascensor, vam canviar la perspectiva.
Vam veure la diferència entre els núvols carregats de pluja i altres que no tenien molt a dir.
El que més recordo és allò que diu Camilo: és allà on el cel es dividia en dos.
Hem tret fotos des del pont i hem buscat la foto per veure si s’assemblava a la que ens havia ensenyat Camilo des de la seva casa a Santa Coloma
I ens comencem a plantejar com connectarem aquest mirador amb el de les Quatre Estacions
Amina i Camilo:
Bon dia, som l’Amina i en Camilo, alumnes de 3r d’ESO d’en Residència, optativa que fem amb en Pep Vidal, artista i científic que ens acompanya durant tot el curs.
Cada dijous realitzem l’optativa de en Residència juntament amb en Pep, l’Ana, l’Ester i l’acompamyament de l’Agnés, mediadora d’A BAO A QU.
En les sessions explorem conceptes artístics i científics i posem paraules a allò que fem.
Soraya:
Durants varis dies hem sortit a caminar i descobrir espais especials per a nosaltres, alguns coneguts i alguns han sigut una sorpresa per nosaltres i hem reflexionat, entre altres coses sobre quin efecte té en nosaltres fer classe a espais diferents.
Avui us farem una dinàmica perquè experimenteu el mateix que hem experimentat nosaltres.
Presentació de la dinàmica
Víctor:
Farem 6 grups. Us demanarem de posar-vos en fila india. Us donarem un número, i és important que el recordeu.
Elena: (diu els números de l’1 al 6 al professorat per fer els grups)
Luisa:
Tenim una ruta preparada. Us donarem el mapa perquè us guieu i un de nosaltres us acompanyarà. També us donarem un cronòmetre per comprovar si el temps que hem calcultat per fer la ruta es correspon a la realitat. Si necessiteu ajuda, estem aquí.
Steysi: ( reparteix cronòmetres a cada grup)
Johan:
Hem escollit diferents rutes perquè experimenteu diferents sensacions
Maryuri:
Caminar t’allibera la ment i penses en coses importants
Jeshika:
Hem decidit escriure la ruta en un mapa perque experimentèssiu com és seguir una trajectòria ja dissenyada, i després voliem comprovat si el temps que hem trigat correspon amb la mesura de centímetres que havíem calculat en el mapa. El temps pensat era de 20 min.
Samuel:
A l’acabar la ruta, ens tornarem a trobar aquí perquè compartíssiu una paraula amb la sensació que hem tingut
Camilo:
Ens agradaria saber què heu sentit mentres feieu el recorregut. Nosaltres vam sentir el cos i el cap relaxat, tranquil… com us heu sentit vosaltres?
Atiqa:
Esperem que aquesta sessió us hagi agradat. Gràcies a tots i totes per venir.
Després de la gran sessió… fem un picnic en què cadascú ha portat coses boníssimes!!!
Conversem sobre com hauria de ser la nostra sessió oberta:
-Perquè no fem allà al mirador la nostra sessió oberta amb el professorat?
-Ens agradaria fer la sessió com la que vam fer al riu. Una meditació en un lloc tranquil.
-I a la casa de l’aigua? Escoltariem els cotxes, però és un lloc tranquil.
-Potser ho hauria d’explicar una sola persona que parli clar. Pot ser Soraya o Camilo. O potser la Maryuri.
-De camí cap al lloc els podem explicar el que hem fet fins ara. També podríem explicar això de les trajectòries, que és una idea que està agafant importància.
-Tinc una idea: i si els donem un mapa amb trajectòries i que ells les hagin de seguir cap al lloc on farem la sessió. Nosaltres els guiarem.
Ens posem a preparar-la:
Primer fem la ruta que volem compartir. Caminar seguint el mapa. Marquem al mapa la ruta que vam decidir seguir. Vam fer dos grups.
El requisit que ens va marcar el Pep era que teníem 30 minuts per anar i tornar.
Un grup va anar al Parc de l’Ateneu 9 barris.
Us agradaria fer una proposta semblant a la que hem fet avui?
Serem les mestres per un dia. Els donarem un mapa i si no pregunten, no els explicarem res.
Ells llegiran el mapa i nosaltres els acompanyarem. Estarem mudes.
Si s’equivoquen, què farem?
No diem res i apuntem el recorregut que fem realment.
Al final del tot els donem el mapa que han fet i els comparem.
Els preguntem alguna cosa? En acabar podem preguntar-los algunes coses…
Com ha sigut de difícil? Us ha agradat? Ho poden escriure en un paper.
Molt important!!! Com ens organitzem amb el menjar?
Fem un picnic a la muntanya. Cadascú porta coses.
En aquestes primeres sessions hem fet les sessions a diferents localitzacions de l’entorn de l’institut.
Vam anar a la muntanya i al mirador de Trinitat Nova. També a la casa de l’Aigua de la Trinitat Nova.
Teníem pau i tranquil·litat, estàvem nosaltres sols. No hi havia soroll, l’aire no estava contaminat, era fresc. Les vistes eren agradables i ens agradaven molt.
Era perfecte i vam sentir satisfacció. Va ser molt divertit, era massa bonic.
Ensenyar el “graffitti” va ser “lindo”, em va agradar molt perquè m’agrada molt pintar.
Ens van sortir bé les fotos, ens agrada més fer fotos perquè els dibuixos no se’ns donen bé. Sentia tranquil·litat perquè no penso en mates. Tens llibertat d’expressió i això et tranquil·litza. Va ser molt interactiva. La part de baix de la casa de l’aigua era enorme, estava buida i hi havia molt d’espai. Era un lloc tranquil on no se sentia res. Es podrien jugar a moltes coses allí dins o fer activitats.
El primer dia vam conèixer el Pep Vidal, el nostre artista.
És un artista i científic que aprofita qualsevol excusa per fer un projecte artístic, com el paper de bombolles que portava aire d’un altre país.
El Pep Vidal també fa fotos, com per exemple, de plantes. Ell va comprar totes les plantes d’una botiga i va fer fotos de tots els tipus de plantes que hi havia. A un altre projecte va fer-se selfies a cada minut i tenia un mecanisme i es pujaven soles a Instagram. Volia fer el hashtag més viral.
Tenim ganes d’aprendre i anar a conèixer museus nous per poder guanyar més idees artístiques.
Pep Vidal ja ha iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Trinitat Nova (La Trinitat Nova, Barcelona). En aquest blog podreu seguir els moments clau d’un procés obert, amb un final no predefinit. Fins molt aviat!!
