Laia Noal EN RESiDÈNCiA a l'Institut Pau

Què tenim en comú amb els éssers vegetals? És possible arribar a
empatitzar-hi? Què compartim nosaltres, els alumnes 4t d’ESO de
l’Institut Pau Claris, amb les plantes de l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella?
Aquestes són algunes de les preguntes que ens hem fet amb la Laia Noal aquest curs.

Des de l’inici del curs, la Laia Noal ens va proposar un repte preciós: aturar-nos i observar els éssers vegetals que ens envolten. D’allò que sovint ens passa desapercebut, hem fet el nostre centre d’atenció.

Els alumnes, com fan els artistes, hem  mirat les plantes amb nous ulls, les hem fotografiat, descrit, estudiat… Fins i tot els hem parlat  i els hem escrit cartes, com si fossin amics antics amb qui ens retrobem amb una conversa pendent.

Aquest projecte vol obrir la mirada cap al que és essencial: les plantes com a éssers vius, com a mestres de lentitud i resistència. Al mateix temps, ens han ajudat a connectar amb la nostra pròpia vulnerabilitat, reconeixent en elles la seva força poderosa i fràgil, el seu cicle vital, la seva dependència de l’entorn… i també la seva capacitat d’adaptació i resistència.

Ha estat una experiència rica, plena de descobertes, emocions i preguntes que ens han ajudat a créixer i a vincular-nos d’una altra manera amb el món natural.

Aquesta altra manera no és la de mirar la natura com un simple decorat o com un recurs útil. És una forma més profunda i sensible de relacionar-nos amb ella. Vol dir aturar-nos, observar amb atenció i escoltar sense presses. Vol dir veure les plantes no només com objectes, sinó com a éssers vius amb un paper essencial en l’equilibri del món. Vol dir reconèixer-hi formes de vida que, com nosaltres, són vulnerables i resistents alhora, que depenen del seu entorn i que ens poden ensenyar molt si sabem mirar-les amb ulls oberts.

“He aprés a mirar la natura des d’un punt de partida diferent del que acostumo a tenir. Amb això vull referir-me a que m’he fixat en parts de la ciutat que mai m’hauria parat a mirar-les, únicament pel fet de tenir plantes.” Yolanda, 4tA

També volem destacar que conjuntament hem treballat diferents conceptes com la vulnerabilitat, la nostra, i ens hem centrat també en comparar-la amb la de les plantes de l’hivernacle que individualment hem escollit. Encara que sembli una bogeria la proposta inicial i al principi era una mica estrany, quan et familiaritzes et dones compte que no existeixen tantes diferències o aspectes a destacar entre un habitant vegetal i nosaltres com habitants urbans i de ciutat. Aquest projecte, a mi i a altres companys del nostre grup, ens ha ajudat a expressar-nos a traves de redaccions i dibuixos fets amb llapis, aquarel·les, retoladors i tinta xinesa. Amb aquestes eines ens hem adonat que molts companys que no pensàvem tenir habilitat manual a l’hora de poder fer creacions artístiques ens hem lluït i hem posat de la nostra part per fer possible aquest projecte. 

En definitiva, ens agradat molt participar-hi i l’acte de cloenda ha estat una celebració molt bonica i emotiva per a tothom! Gràcies a tots i totes que heu fet possible aquesta experiència tan enriquidora!

Tot aquest procés creatiu ens ha portat a definir l’obra final i hem estat treballant en les tires de paper d’arròs amb tinta xinesa i aquarel·la, a partir d’una selecció dels dibuixos i textos escrits a la nostra llibreta. A més, hem estat gravant fragments sonors amb les nostres veus i sons de l’entorn, que formarà part de la instal·lació artística. I, finalment, hem produït dues fotografies molt inusuals de nosaltres i dels éssers vegetals. Quina il·lusió, cada dia més a prop de la presentació final!

Explorant la vida d’una planta: recerca i descobriment.

El dia 28 de gener de 2025, l’alumnat del projecte En Residència vam començar a aprofundir en la recerca sobre la planta que havíem escollit de l’hivernacle. Aquest procés ens va permetre conèixer millor les seves característiques i entendre el seu paper en l’ecosistema.

Per elaborar una biografia completa de la nostra planta, vam seguir unes pautes específiques. En primer lloc, vam investigar els seus orígens i el seu hàbitat natural, és a dir, on creix sense intervenció humana i sota quines condicions climàtiques. També vam analitzar els animals que habiten al seu entorn i si té depredadors, així com els mecanismes que utilitza per defensar-se. Aquests punts febles de les plantes ens ha fet recordar un concepte que havíem estat reflexionant diverses sessions a l’aula. Aquest concepte és la vulnerabilitat i ho hem relacionat amb la sensibilitat de les plantes escollides.

A més, vam estudiar el seu procés de creixement, des de la germinació fins a la maduresa, i vam realitzar un dibuix detallat de les seves arrels i llavors. Aquesta experiència ens va ajudar a comprendre millor la biodiversitat i la importància de les plantes en el medi ambient, així com la seva capacitat d’adaptació i reconstrucció.

L’alumnat del projecte En Residència amb l’ajut de la Laia Noal ha cercat informació sobre l’hivernacle inaugurat l’any 1888 durant l’exposició universal de Barcelona, situat al parc de la Ciutadella.

Hem anat investigant la seva història i com és la seva estructura i la distribució dels espais. També hem fet exercicis de silenci i tancar els ulls per sentir els sons i sorolls de l’ambient. A més a més, hem vist com era la circulació dels turistes i visitants.

Hem profunditzat amb nosaltres mateixos hem connectat amb les plantes, parlat amb elles en un punt de concentració que no es pot arribar sense un silenci absolut. Mai havíem tingut l’oportunitat d’estar en un ambient tan natural i bonic. Amb les seves plantes, les diferents persones que passaven i els seus sorolls únics.

Vam sortir a explorar el nostre entorn, deixant-nos portar pels camins i les formes del paisatge. Amb llapis i aquarel·les a la mà, vam començar a dibuixar tot allò que ens envoltava: arbres de branques esteses com braços, herbes que es movien suaument amb el vent, núvols llargs.

Cada racó tenia alguna cosa especial. Algú va fixar-se en un arbre amb escorça rugosa, plena de marques i esquerdes, i el va dibuixar com si volgués guardar-ne la història. Altres van dibuixar el cel canviant, amb tonalitats que anaven del blau clar al gris suau, segons l’hora i la llum. No només vam plasmar el que vèiem, sinó també el que sentíem. Hi havia el silenci tranquil d’un carrer poc transitat, la remor d’un riu que passava a prop, el cant d’un ocell amagat entre les fulles. 

Més tard, a classe, vam reunir tots els dibuixos i els vam col·locar sobre una cartolina gran, creant un mapa ple de vida. No era només un recull de llocs, sinó una barreja de memòries, colors i emocions. Un paisatge que, d’alguna manera, ara també era nostre.

Després de les diferents sortides pel nostre entorn, una de les possibilitats que ens plantejava la Laia dins del nostre projecte era pensar una intervenció vinculada a l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella, que tenim molt a prop de l’institut!

Vam conèixer algunes de les claus que han caracteritzat les Intervencions Artístiques a l’art contemporani des de la segona meitat del segle XX i vam seleccionar un dels referents artístics de la Laia com a fil conductor: en Richard Long. Vam aprendre com treballava, la seva relació amb l’espai, el paisatge i el cos, des de caminar a fer servir materials naturals de l’entorn, des dels mapes a les fotografies, posant en valor no tant l’objecte final sinó l’experiència en el temps i l’espai.

Així, per posar-ho en pràctica nosaltres mateixos/es, vam preguntar-nos: què podríem fer, com podríem intervenir a l’Hivernacle de la Ciutadella? Vam reflexionar, imaginar i amb total llibertat vam assajar a fer propostes d’intervenció artística en aquest espai tan singular! Algunes d’elles, les compartim aquí!

El museu compta amb una extensa col·lecció d’obres de Pablo Picasso. Visitar el Museu Picasso va ser molt especial per a nosaltres: vam veure moltes obres que mostraven com ha evolucionat el seu art, cadascuna amb alguna cosa única. L’ambient era molt cultural, i l’edifici, preciós, ja valia la pena per si sol. També vam gaudir dels tallers i les visites guiades, que ens van ajudar a connectar més amb les obres, ja que observar-les en directe és totalment diferent, és molt més enriquidor. Recomanem l’experiència a tothom amb curiositat per l’art o per Picasso!

El 24 d’octubre vam fer la nostra primera sortida pel barri, una oportunitat per observar i connectar amb l’entorn proper. De camí al Parc del Pou de la Figuera, ens vam fixar en els detalls del barri. Un cop al parc, cada alumne va explorar-lo i va plasmar en un dibuix la part que més li va agradar.

Dues setmanes després, el 7 de novembre, vam col·laborar amb l’artista Laia Noal per visitar el Parc de l’estació del Nord. Allà vam aprofundir en l’observació artística de l’espai.

Per tancar el recorregut, vam visitar el parc de la Ciutadella, un lloc emblemàtic on Picasso havia dibuixat en vida. Aquesta última sortida ens va connectar amb el passat artístic de la ciutat i amb la mirada del mateix Picasso. A més a més, vam conèixer l’espai de l’hivernacle (patrimoni de la ciutat de Barcelona des de fa més de 135 anys) que ha estat rehabilitat recentment.

L’activitat va sorgir com una resposta a la situació que va viure l’artista que ens acompanya, la Laia. A causa d’una caiguda per les escales del metro, no va poder assistir a classe i va haver de romandre en repòs. Durant aquest temps, ens va enviar una carta reflexionant sobre la seva convalescència. En el seu missatge, ens va mostrar com la contemplació d’un arbre des de la finestra la va inspirar a pintar amb aquarel·les, a crear il·lustracions amb tinta xinesa i a escriure un haiku.

Especialment ens va agradar la part dels haikus, que ens van semblar interessants perquè són poemes curts japonesos de tres versos (5, 7 i 5 síl·labes) que capturen la bellesa i la contemplació de la natura. El haiku de la Laia deia: 

“Convalescència
període de repòs
l’art de la cura”

Ens va convidar, doncs, a compartir les nostres idees, reflexions i dibuixos inspirats tant en la seva carta com en les nostres pròpies experiències durant una sortida recent en la qual vam treballar amb aquarel·les, explorant el barri. Vam fer cartes, dibuixos i haikus que representen el que ens va transmetre el missatge de la Laia. Cadascú va tenir la llibertat d’escollir la seva forma d’expressió: alguns van escriure textos reflexius, altres van fer dibuixos relacionats amb la natura, i altres van afegir haikus inspirats en les emocions i els pensaments que van sorgir de l’activitat. 

A continuació, s’hi inclouen exemples dels treballs realitzats per representar la nostra connexió amb les idees que la Laia va compartir i mostrar el nostre agraïment per la seva carta.

Els blocs i les aquarel·les són una porta d’entrada a l’art per a tothom, des de principiants fins a professionals. Aquest duet essencial no només inspira creativitat, sinó que també ofereix un espai íntim per explorar colors, textures i formes sense pressió.

Un bloc de paper adequat és el llenç perfecte per a aquarel·les. Busca’n un amb paper d’alta qualitat, idealment de 300 g/m² o més, per evitar que es deformi amb l’aigua. D’altra banda, un set d’aquarel·les, encara que bàsic, pot portar-te a descobrir un espectre infinit de tons només barrejant i experimentant.

El truc? No necessites gaire per començar, només ganes de jugar amb pinzellades i deixar que l’aigua i el pigment facin la seva màgia. Des de paisatges fins a abstraccions, el procés és tan valuós com el resultat final.

A punt per submergir-te? Pren el teu bloc, un set d’aquarel·les i gaudeix de la llibertat de crear. El teu proper gran projecte pot començar amb la primera pinzellada!