Pensat la intervenció (Març)

Durant el mes de març, hem fet la presentació i hem estat treballant en el marc d’intervenció del grup en el pati interior, on es troba el hort comunitari del Centre Cívic de Sant Martí.

Per això, hem fet una sessió de sortida per veure el plantejament de les possibles línies d’un mural. En una altra sessió, hem vist models de mural, formes i estils, i també Raquel, com a artista muralista, més enllà de la seva faceta d’urbanista, ens ha explicat diferents elements, estils i tècniques que es poden posar en joc. Amb aquests elements, cada jove va fer un dibuix o esbós inspirat en un mural.

En la següent sessió, la vam dedicar a planificar la feina general del mural, tenint en compte totes les fases i la meta de fer la presentació el dia 11 de juny, pel que calculem que tenim unes 10 sessions de treball. A continuació, vam sortir al Centre Cívic a visitar el pati, prenent mides i elaborant dibuixos/esbossos de cada paret amb l’objectiu de veure les possibilitats de què podem posar, tenint en compte el marc d’intervenció i el desenvolupament del mural. En tot cas, sempre respectant les pautes i el context del Centre Cívic.

Jornada oberta, 26 febrer.

El dimecres passat, de 15 a 16 h, vam fer la jornada oberta a l’institut amb tot el grup de joves. Aquesta jornada oberta va consistir en una presentació per part del grup d’alumnes, basada en el treball desenvolupat durant el primer i segon trimestre, així com en diverses activitats i dinàmiques que el mateix grup havia experimentat al llarg del procés.

Per començar la jornada, cada professor va ser rebut amb una enganxina que representava un dels sis paràmetres de l’urbanisme feminista, treballats prèviament amb la Raquel. Posteriorment, els docents es van organitzar en grups i es van asseure al centre d’un gran full d’aproximadament dos metres i mig, que contenia un dels paràmetres, la seva definició i un recull de dibuixos elaborats a partir del treball de camp al barri. Aquesta fase pretenia generar una anàlisi col·lectiva sobre els elements urbans i el seu impacte en la vida quotidiana.

Abans de continuar amb les dinàmiques, es va presentar un gran mapa dels districtes, on es va exposar el primer treball realitzat: una anàlisi detallada dels elements clau de l’espai urbà, els límits i les configuracions específiques de cada territori. Aquest material va permetre visualitzar el recorregut del projecte i els principals descobriments obtinguts fins al moment.

A continuació, es va organitzar el professorat en grups, assignant a cadascun un paràmetre específic de l’urbanisme feminista. A partir d’aquest, els docents van revisar-ne la definició i van ser convidats a fer un dibuix inspirat en la seva referència visual, a més de desenvolupar una anàlisi breu sobre el seu significat i aplicació en el context urbà.

Finalment, es va posar en comú tota la feina realitzada, afavorint la discussió i la reflexió col·lectiva. Es van respondre preguntes clau sobre el procés i es van destacar els aprenentatges obtinguts. La jornada va ser altament participativa i dinàmica, amb un ambient d’entusiasme i col·laboració. L’organització, el disseny de l’activitat i la coordinació van estar a càrrec del grup de joves de quart d’ESO, que van aconseguir generar un espai d’intercanvi obert, enriquidor i estimulant per a tots els participants.

Febrer 2025: investigant i preparant la jornada oberta

L’activitat del mes de febrer ha consistit a sistematitzar i preparar el treball de la jornada oberta, com una oportunitat per assegurar continguts i donar forma global a tot el treball de recerca i petites produccions/accions que hem elaborat durant el darrer trimestre i part del gener de 2025.

En les sessio final de sortida al barri  es va assignar un paràmetre aleatori i escriure’n la definició amb les nostres paraules, acompanyada d’exemples visuals (fotos). Després, vam sortir al carrer en grups per dibuixar i explorar els paràmetres de sensibilitat i representativitat en l’entorn urbà. Amb tot el material recopilat, volem  elaborar un fanzine col·lectiu/ instal·lació art´sitica al aula i un treball de resum que ens servirà per a la pròxima mostra oberta. Aquesta experiència no només ens va permetre reflexionar sobre com percebem i representem el nostre entorn, sinó que també va fomentar la creativitat i la col·laboració entre els participants.

Les tres sessions de febrer van servir per preparar la mostra final del retorn i jornada oberta que faríem a finals de mes. Vam treballar en sis grups, i cadascun va treballar un factor o element de l’urbanisme feminista, que caldria exposar en tires de paper blanc.

Els grups van treballar la seva definició, la manera de rotular-ho i de penjar-ho, així com els textos de definició. També es va continuar treballant el següent dia en els panells, amb les definicions impreses, i vam agrupar els dibuixos de tots els elements que facilitaven o dificultaven cada paràmetre, resultat dels dibuixos fets durant les sortides de camp al costat de l’institut.

Ja estàvem fent els últims retocs, i la darrera setmana vam fer la preparació de la mostra, com faríem la presentació de cada panell i l’activitat que es proposaria al professorat com a part de la jornada oberta.

Primers passos cap a un urbanisme feminista (gener): un projecte col·lectiu

Les dues primeres sessions del mes de gener han estat dedicades al treball sobre urbanisme feminista.

Durant la primera sessió, el grup es va centrar en l’anàlisi de l’urbanisme des d’una perspectiva feminista i de gènere. Es va debatre sobre les desigualtats que afecten el grup i les que es perceben en l’espai públic. A partir d’aquest debat, es va generar una reflexió compartida sobre com aquestes desigualtats configuren els espais que habitem i els seus usos. A més, es va treballar en la creació d’una base conceptual per preparar les futures marxes exploratòries, que seran cinc en total, amb cada grup encarregant-se d’una d’elles. Aquestes marxes s’enfocaran a observar i analitzar l’espai públic des de diverses mirades feministes, tot incorporant els aprenentatges i reflexions generats fins ara. També es va realitzar un exercici col·lectiu per abordar la temàtica de l’autonomia, analitzant com els diferents espais faciliten o dificulten l’autonomia de les persones. Cada grup va identificar els elements, les persones i els usos que contribueixen a reforçar o agreujar aquesta qüestió.

En  les hores de reforç, el grup va realitzar una sortida al carrer principal, amb l’objectiu de complementar la reflexió sobre l’autonomia en l’espai públic. Durant aquesta activitat, es va posar el focus en l’anàlisi d’elements urbans que afavorien o dificultaven l’autonomia, així com aquells que directament la limitaven. Cada participant va plasmar les seves observacions mitjançant un dibuix amb llapis en una octaveta, i posteriorment van descriure els seus arguments respecte als elements analitzats. Aquesta dinàmica va permetre posar en comú perspectives diverses, identificant tant els aspectes positius com les mancances de l’entorn urbà, i promovent una mirada crítica envers els espais que es transiten quotidianament.

En la segona sessió, el grup va avançar treballant sobre els quatre paràmetres restants d’anàlisi: confort, vialitat, representativitat, sostenibilitat . Aquest marc permetrà aprofundir en la comprensió de l’espai públic des d’una perspectiva integral i inclusiva.

Aquestes sessions han estat un primer pas important per establir les bases d’un urbanisme feminista que reconegui les diverses experiències i necessitats de les persones que habiten els espais urbans.

3a hora

Activem les sortides d’entorn i preparem els suports. Amb Equal Saree hem estat treballant cartografies on hem identificat elements del nostre entorn que ens interpel·len d’alguna manera però:

Com els recordem?, com els hem mirat?, com ens hem apropat a aquests?, i quina forma prenen en el nostre imaginari?

El dibuix ens permet aturar-nos, ens ajuda a mirar, a explorar, a explicar i a pensar. És per això que decidim sortir a dibuixar parts de les nostres cartografies, per situar-nos, per afinar la mirada, per repensar-nos, i de pas, per treballar diferents sistemes de representació que ens podran ajudar en el desenvolupament del projecte.

Mapes: barris, districtes i ciutat (sessions d’octubre i novembre)

La següent sessió es desenvolupar en petits grups, dividint la ciutat per districtes per poder fer observacions, amb l’objectiu de fer troballes, destacar elements i carrers. Després, es va procedir a fer una presentació, on cada persona o parella va compartir allò que havia mapejat. Conjuntament, es va elaborar una llegenda (mètodes de transport, parcs, botigues, monuments, espai verd, etc. ) per passar a fer tries, decidint el perquè i amb quina perspectiva. L’objectiu final: conèixer Barcelona i poder-la dibuixar des de la mirada del grup de joves.

Després d’aquesta sessió, en vam organitzar una altra amb l’objectiu d’aprofundir encara més en els elements característics de cada barri. A més, aquesta nova trobada ens va permetre contrastar les diferents perspectives i aprendre sobre aspectes específics de cada barri, així com sobre la història general de la ciutat de Barcelona. Aquesta segona sessió va ser una oportunitat per explorar amb més detall les particularitats i els esdeveniments que han donat forma a cada barri al llarg dels anys, en el context més ampli de l’evolució històrica de la ciutat.

Amb aquests materials vam fer dues sessions per pintar els mapes, marcar fites de moviments o elements culturals, línies de metro i zones verdes, amb els quals vam construir un mural que generava tot el mapa de Barcelona. Aquest procés va suposar un dispositiu molt interessant per continuar les converses sobre la ciutat.

En la darrera sessió de novembre, vam seguir treballant en cada districte, i també es van muntar els rius, el mar i la muntanya, de tal manera que cada persona va dibuixar alguns fragments. El grup va estar mogut la darrera sessió, però vam poder fer alguna tasca, de manera que en els propers dies començarem a preparar les exploracions pel barri

Sessions inicials. Octubre. Paraules clau i cartografies

Vam tenir la primera sessió l’1 d’Octubre, una sessió de presa de contacte amb el grup de 4t d’ESO i la Raquel d’Equal Saare. També ens va acompanyar en Javier.

Equal Saree és el grup d’arquitectes feministes que farà la Residència aquest any . Transductores, el Javier, és el grup l’equip de mediació que ens acompanyarà i nosaltres, som un grup de 15 joves molt diversos, amb inquietuds i molta il·lusió per començar aquest nou camí junts.

A la primera part de la sessió, hem treballat les expectatives i desitjos que cadascú té respecte al projecte. Ha estat interessant veure les diferents perspectives i inquietuds que han sorgit. A continuació, hem abordat el tema dels paisatges i hem creat mapes conceptuals basats en els tres eixos de treball del curs: feminismes, urbanisme i processos participatius. Tot i que aquests conceptes han requerit una mica d’esforç per ser assimilats, hem començat a familiaritzar-nos-hi.

Ha estat un primer dia molt centrat en la convivència, l’escola i el treball en grup. Sens dubte, encara hi ha aspectes que caldrà millorar, però l’energia i la motivació per part de tothom han estat palpables. Segur que amb el temps aconseguirem generar diàlegs rics i construir un bon equip de treball.

Durat la  segona sessió hem treballat i hem après a presentar-nos a través del paisatge. Hem conversat sobre cartografies i sobre les opcions de tenir una mirada diferent del paisatge. Cada persona ha fet la seva cartografia pensant en el recorregut de casa fins a l’institut, triant o percebent 3 espais amables i 1 que no ho fos. Hem vist quins espais ens agraden, de quin barri som, quins contextos i espais ens interessen i el per què. Tot, a partir de diverses presentacions.

Aquestes primeres sessions han estat només l’inici d’un procés que esperem ple de converses, treball sobre l’espai urbà i aprenentatges que en ajudin a REdefinir-nos i crèixer com a ciutadans i millors persones.