Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/1EjP14M

En la nostra Residència ha la cartografia ha tingut un paper molt important.

Amb el nom de cartografies creatives volem agrupar totes aquelles pràctiques que hem treballat, els temes i els referents sobre aquest tema.

Cartografia i residus

El perfil de la Costa:

Hem obtingut un perfil de la costa a base de resseguir mapes i retallar el seu contorn. A partir d’aquí creem un mapa imaginari:

Repetim l’experiència a la sorra, en la primera sortida a la platja:

 

 

 

 

Fotografiem les imatges dels territoris imaginaris…

Alineacions de ciutats, teballem amb la brúixola:

Hem traçat unes línies unint les ciutats a un costat i l’altre de la Mediterrània, Nord_sud, alineacions, graus i relacions…

Amb aquestes referències farem unes imatges dirigint el nostre objectiu fotogràfic i unint les ciutats metafòricament a través del mar.

 

Cartografíes artístiques

Hem fet també un visionat d’interpretació de cartografia per diversos artistes contemporanis, com per exemple Vik Muniz.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

També d’altres artistes en un enllaç molt complet que afegim a continuació amb alguns exemples com aquest d’Ignasi Aballí que també hem treballat al principi del nostre projecte:

http://ift.tt/Rbi43h

http://ift.tt/1EjP0hj

O d’altres…

ALIGHIERO BOETTI
Mappa, 1989

LEWIS CAROLL
OCEAN Chart, 1867

JOSEP CORNELL

MONICA DE MIRANDA
Road Lines. London, 2005

MICHAEL DRUCKS
Druksland Physical and Social, 15 January 1974, 11.30am, 1974

 

També al “Petit Príncep” de Saint Exupèry hi trobem un cartògraf que li diu:

La sixième planète était une planète dix fois plus vaste. Elle était habitée par un vieux Monsieur qui écrivait d’énormes livres.

« Tiens ! voilà un explorateur ! » s’écria-t-il, quand il aperçut le petit prince.

Le petit prince s’assit sur la table et souffla un peu. Il avait déjà tant voyagé !

« D’où viens-tu ? lui dit le vieux Monsieur.

— Quel est ce gros livre ? dit le petit prince. Que faites-vous ici ?

— Je suis géographe, dit le vieux Monsieur.

— Qu’est-ce qu’un géographe ?

— C’est un savant qui connaît où se trouvent les mers, les fleuves, les villes, les montagnes et les déserts.

— Ça c’est bien intéressant, dit le petit prince. Ça c’est enfin un véritable métier ! » Et il jeta un coup d’œil autour de lui sur la planète du géographe. Il n’avait jamais vu encore une planète aussi majestueuse.

« Elle est bien belle, votre planète. Est-ce qu’il y a des océans ?

— Je ne puis pas le savoir, dit le géographe.

— Ah ! (Le petit prince était déçu.) Et des montagnes ?

— Je ne puis pas le savoir, dit le géographe.

— Et des villes et des fleuves et des déserts ?

— Je ne puis pas le savoir non plus, dit le géographe.

— Mais vous êtes géographe !

— C’est exact, dit le géographe, mais je ne suis pas explorateur. Je manque absolument d’explorateurs. Ce n’est pas le géographe qui va faire le compte des villes, des fleuves, des montagnes, des mers, des océans et des déserts. Le géographe est trop important pour flâner. Il ne quitte pas son bureau. Mais il y reçoit les explorateurs. Il les interroge, et il prend en note leurs souvenirs. Et si les souvenirs de l’un d’entre eux lui paraissent intéressants, le géographe fait faire une enquête sur la moralité de l’explorateur.

http://ift.tt/1EjP2Wm

També hem trobat, llegit i analitzat aquest interessant article de diari el país:

Tots els mapes que coneixes estan malament

I ens hem sorprés de com de convencionals poden ser els mapes i la cartografia en general. On orientem els mapes? L’orientació NORD-SUD és tan sols una convenció.

El poder i la política intervenen de manera essencial en la interpretació del territori. Veiem dos exemples: Un que dibuixa els territoris segons la seva població, i l’altre com la majoria dels mapes “posen la cultura que els va produir al centre”.

A mesura que ens hem familiaritzant amb la imatge del món, els mapes es fan servir per reflectir temes socials, polítics i econòmics. De fet, els plànols es distorsionen expressament per reflectir aquests assumptes. Un dels principals exemples d’aquesta tendència és l’Atlas of the Real World: Mapping the Way We Live (1998), en el qual Daniel Dorling, Mark Newman i Anna Barford van dibuixar 366 mapes adaptant-los segons dades demogràfiques, d’immigració, de mortalitat infantil i de mortalitat en conflictes bèl·lics, entre altres temes. En aquesta línia, aquest mapa de TeaDranks, usuari del fòrum Reddit, mostra les mides dels països segons la seva població el 2015. Austràlia i el Canadà gairebé desapareixen i l’Índia és més gran que l’Àfrica.

I per finalitzar, afegim un enllaç més:

http://ift.tt/1efKwU0

 

Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/1Fnm8c4

Una activitat molt bonica que hem fet ha estat buscar unes imatges del nostre àlbum familiar. Es tractava de mostrar una fotografia de quan érem petits, o bé de la nostra família relacionada amb el mar o la platja.

Hem escrit un petit text, un record referent a la fotografia a la nostra llibreta.

Per a nosaltres, que hem nascut a l’era digital, se’ns fa una mica estrany tenir fotografies en paper, i en blanc i negre o amb tons descolorits i brillants.

Però ha estat molt bé, una experiència interessant i e motiva!

Des de Mònica Roselló EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà http://ift.tt/1Hszo2r

És el 6 d’agost de 1945. El món està en guerra: la Segona Guerra Mundial. Al matí, un avió bombarder ha sortit dels Estats Units en direcció al Japó, a Àsia. I quan passa per damunt de la ciutat d’Hiroshima deixa anar la seva càrrega. És una bomba atòmica, mai abans se n’havia tirat cap, i la ciutat desapareix literalment. Tres dies més tard els nord-americans en tiren una altra sobre la ciutat de Nagasaki. Els japonesos es rendeixen i així es posa fi a la guerra. Hi ha milers de morts i ferits, però no tan sols això, les bombes atòmiques desprenen radiació i molts anys després encara hi ha persones que en pateixen les conseqüències.

Un exemple d’això és la història de la Sadako Sasaki. Quan va caure la primera bomba sobre Hiroshima tenia només 2 anys i vivia molt a prop d’aquesta ciutat. Va sobreviure a l’explosió, però, deu anys després, quan en tenia 12, li van diagnosticar leucèmia, una malaltia provocada per la radiació de la bomba. La Sadako es va posar molt trista, però, quan era a l’hospital, va rebre la visita de la seva millor amiga, la Chizuko. Per animar-la, la Chizuko li va explicar una antiga llegenda japonesa que diu que si algú aconsegueix construir 1.000 grues de paper podrà demanar un desig i se li complirà. La Sadako va començar a fer aquests ocellets sense parar i en va aconseguir fer 644, però es va morir abans de poder arribar als 1.000. Aquesta història es va convertir en un símbol de la lluita per la pau i cada any arriben milers de grues de paper a l’estàtua del Parc de la Pau d’Hiroshima, que recorda la valentia de la Sadako.

Nosaltres, com la Sadako, també volem demanar un desig i que s’acompleixi. Per això volem construir mil pasteres de paper i demanar que s’aturi la tragèdia dels naufragis i morts a la nostra mar Mediterrània.

El material que utilitzem per fer les barquetes de paper sempre te a veure amb el mar. Són llibres vells amb la temàtica del mar, mapes o còpies dels articles de diari que aquests dies, més que mai, parlen dels immigrants que arrisquem, i moltes vegades perden les seves vides en la recerca d’una vida millor.