A la darrere classe, com cada divendres va vindre l’Antonia del Rio, però a més a més també hi van assistir la Núria, que treballa a l’arxiu de la Fundació Antoni Tàpies i a Prototips en codi obert, i l’Agnès que treballa a Creadors en Residència. La Núria va venir per ajudar-nos en la creació i disseny del nostre arxiu, és a dir, l’obra que estem fent els alumnes de Visual i Plàstica amb Creadors en Residència.

Ens vam reunir tots a classe per començar a organitzar aquest arxiu amb el que ja havíem fet, algunes proves per donar-li forma. Vam donar idees de com podria ser l’obra, és a dir, com seria físicament, podria ser una fotografia, un conjunt de fotografies que construirien una altra fotografia, una escultura, etc. Vam estudiar totes les possibilitats que hi havia per escollir la millor i que la nostra obra fos “de categoria”.

També vam veure a la pissarra tot el que havíem recollit i treballat fins ara en relació amb el nostre projecte. Vam veure les fotografies que hi teníem al Dropbox, que havien sigut fetes pels alumnes, i tota la informació que teníem per buscar una manera d’arxivar-la. També hi havien moltes possibilitats i etiquetes que calia precisar i vam apuntar-hi totes les idees que se’ns passaven pel cap.

Una companya nostra va dir que seria millor fer un repàs de tota la informació que hi teníem, ja que no tota tenia sentit amb el projecte. Algunes fotografies estaven fetes abans de tenir més clar que és un arxiu, llavors no hi tenien gaire relació. Per això crec que la nostra companya tenia raó, encara que la idea es va dir però no es va fer. De tota manera, l’Antònia va prendre nota i ens va dir que ho faria.

Seguidament vam pujar a una aula i vam fer una mena d’inspecció a les taules pel tema dels xiclets (ja que són rastres que deixem els alumnes i aquest és un tema que ens interessa per al projecte). Vam agafar guants, bosses i les eines necessàries per treure’ls. Al pujar a l’aula, immediatament ens vam dividir en grups, cadascú va agafar el material necessari i vam començar a treure xiclets de les taules. L’objectiu era treure els xiclets enganxats a les taules i ficar-los en bosses de plàstic tot seguint un mètode, a cada taula corresponia a un bossa. Tota la classe va posar les taules cap a munt i va començar a treure’ls.

Els xiclets que hem recollir també són una mena d’arxiu.

Aquest treball ens va agradar bastant, ja que era divertit i bastant diferent al que fem a classe habitualment. A més a més vam desconnectar una mica de les dues hores seguides que portàvem fent classe.

Joel Gallardo

Hector Rolando

Divendres 31 de gener, l’Antònia del Río ens va posar un Power-Point amb les diverses formes de formalitzar un arxiu:

1. Imprimir les imatges de l’arxiu en diverses formes i distribuir-les.
2. Construir o buscar un arxivador.
3. Compartir el nostre arxiu tot creant una pàgina web o un bloc.
4. Formalitzar l’arxiu en llibre d’artista.
5. Generar obres d’art que parteixin del contingut de l’arxiu (relacionat amb la biblioteca).

De tot això, el que hem elegit fer està relacionat amb la memòria de l’institut: els vestigis i senyals que han deixat els alumes al llarg del temps. El que farem és documentar-ne el rastre a través dels graffitis i ratllades que hi ha a l’institut.

Després de l’explicació i la decisió, vam començar a buscar graffitis i ratllades per l’ aula de plàstica i les vam arxivar. Primer les col·locàvem a sobre d’un full més transparent del normal (o un de transparent però més rígid), i després les ratllàvem amb un llapis per calcar les ratllades.

Des del meu punt de vista, crec que és una bona idea: és original. Ningú havia tingut una idea semblant i és estrany perquè resulta molt senzill.

Laura Molina

Yanina Troche

Divendres dia 24 a la classe de Visual i plàstica el que vam fer va ser informar-nos d’unes quantes coses que necessitàvem saber per poder completar el treball.

Quan vam arribar a classe, la professora i l’Antònia, ens van donar una llista de les coses que hauríem de buscar i vam fer dos grups. Un grup va anar a Direcció i l’altre a Secretaria. L’Anna portava la càmera per poder fer fotos a tot allò que vèiem.

A l’entrar vam veure un armari que ens va cridar l’atenció perquè tenia etiquetes als calaixos que mai pensaríem que estiguessin en un armari d’institut, com per exemple “targetes de metro”, “fulls queixa denúncia”, “accidents laboral”.

Un cop vam entrar a Secretaria, ens va atendre la Dolors a la que vam preguntar quin tipus d’arxius i documents tenen, la forma com es guarden, etc.  La Dolors ens ho va explicar i vam fer fotos a tot el que ens ensenyava i a tot el que hi havia. Els papers estaven arxivats per anys i estaven guardats en calaixos, carpetes, arxivadors…

Tots els papers i informació dels professors i alumnes era en paper, mai en disquets o altres suports digitals. Ens van ensenyar per sobre els documents i les fitxes de les alumnes que hi havia fa molts anys, quan encara l’institut era només per a noies. Ens va ensenyar també arxius de les factures del centre. Les actes i les comptabilitats es guarden, no es pot llençar res. I després ens va ensenyar més arxius d’alumnes i exalumnes del centre, però no ens van ensenyar les dades, perquè són confidencials.

L’Héctor va fer una reflexió molt interessant quan va veure els arxivadors: ”Això són cinquanta anys” va dir, i és que el nostre institut ha fet el 50è aniversari.

Per últim vam anar a l’habitació del costat, on hi havia la persona que s’encarrega dels arxius de les activitats extraescolars i de les sortides del centre. Ens van dir que cada sortida tenia el seu propi document.

L’altre grup també se’n va fer un tip de registrar arxius!

Denise Arenas 4C.

Edgar Peñalver  4A.

Aquesta ha estat la primera sessió de l’any 2014. Per començar hem comentat entre tots les imatges i els registres que havíem de fer durant les vacances de Nadal. Els registres havien de tenir en comú alguna estructura o mecanisme amb què la memòria es construís o destruís.

Els qui portàvem fotografies, havíem d’explicar per què havíem elegit fotografiar tal o qual objecte. L’Antònia del Río, a cada foto que vèiem i comentàvem, hi trobava moltes més coses que nosaltres. Molts matisos que nosaltres no hi havíem apreciat pas.

Aquí teniu alguns exemples:

Un cop comentades les fotografies, ens hem reunit tots al voltant d’una taula i hem fet una activitat que consistia a agafar uns sobres que duien unes imatges a dins (les quals ja havíem realitzat anteriorment tot agrupant-les-hi) i tractar de recordar la raó per la qual havíem decidit de classificar-les segons aquests mateixos sobres. No hem pogut recordar gairebé cap motiu! I no per no haver parat prou atenció, sinó perquè ara –després de tot un trimestre treballant sobre els arxius– ens hem adonat que hem avançat moltíssim; i que abans, quan vam fer l’activitat dels sobres, no coneixíem ni la meitat de conceptes que tenim ara sobre l’arxiu.

Seguidament hem fet un llistat d’arxius que podíem trobar a l’institut i que encara no havíem registrat. L’Antònia ens ha demanat que entre tots busquéssim informació per completar aquest llistat d’objectius sobre la recerca de documents que poden aportar dades del passat.

Mireia Callao i Ariadna Termens.

A l’última sessió, el divendres 13 de desembre,  amb l’Antònia del Río vam anar a la Fundació Tàpies i vam poder descobrir com és l’arxiu d’un museu.

Com podeu veure, als museus no només es guarda informació en paper.

Vam poder comparar l’arxiu real amb la idea prèvia que en teníem i de la que cadascú havia  fet un dibuix abans de la vista.

Però no només vam veure això! Vam gaudir de totes les obres exposades…

… de la biblioteca…

… i fins i tot del lloc on es guarden les obres no exposades.

Va ser una experiència fantàstica!!

Sara Márquez i Ronrong Li.

El dia 15 de novembre a les hores de Visual i plàstica, acompanyats per l’Antonia del Río –l’artista amb qui estem creant la nostra obra-, vam veure les fotos que ella mateixa havia pres divendres passat, després de la vista al Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Vam estar repassant els autors, el significat de les obres que havíem vist allà i vam reflexionar sobre la manera d’ordenar.

La primera fotografia que va projectar a la pissarra corresponia a la primera obra que vam veure. Sortíem molts de nosaltres d’esquena, asseguts aterra, contemplant les postals que hi havia exposades una al costat de l’altra.

Es tractava d’una creació d’Oriol Vilanova, on hi havia un munt de postals de monuments: noves, velles, a color, en blanc i negre, etc. En un primer moment no vam poder deduir com estaven ordenades, la noia que ens va acompanyar durant la visita – una universitària d’art – ens va aclarir que estaven ordenades per tonalitats, com si es tractessin de taques de color. Hi havia parts on es veia més blanc, un altra part on es veia més blau, una altra on predominava el taronja, etc. Era una obra que no estava acabada, perquè l’artista contínuament venia amb postals noves i tornava a re- col·locar-ho tot.

La segona fotografia que va mostrar a la pissarra era una en la que sortia el projecte inacabat de Christo i Jeanne-Claude –ja difunta-, una parella d’artistes que es dedicaven a embolicar amb tela grans edificis, escultures i monuments històrics i importants, o simplement objectes grans, de les ciutats, provocant així que l’atenció dels ciutadans recaigués sobre ells. El que pretenien amb això era que la gent mostrés interès pel hi havia dintre de l’embolcall, ja que moltes persones coneixien el nom de l’edifici, escultura o monument però no sabien el seu significat.

L’obra que posseeix el MACBA era un esbós emmarcat i penjat a la paret, del projecte d’embolicar el monument Cristòbal Colom de la ciutat de Barcelona. És inacabat perquè l’any que ho van voler dur a terme, la ciutat no ho va permetre perquè en aquella època era mal vist.

La següent imatge mostrava  la sèrie fotogràfica d’Antoni Muntadas. Era composta per simples fotografies en color de llocs a l’actualitat i al costat en una mida molt més reduïda i en blanc i negre, una fotografia vella d’un moment de la història que havia succeït al mateix lloc, i havia estat publicada per la premsa, amb la qual cosa era reconeguda per molta gent. Volia expressar el seu descontent davant que després de les manifestacions, protestes, revoltes, catàstrofes, etc., la gent s’oblida del que ha passat.

Després vam mirar l’obra de Bleda i Rosa, anomenada “Camps de batalla”. Consistia en la imatge de paisatges dividits en dues fotografies i sota d’aquestes hi havia una frase que era el que li donava el significat perquè explicava el fet històric que havia passat allà (era el detall important de l’obra).

A continuació, l’obra de Nomeda & Gediminas Urbonas, anomenada Ruta Remake, és un arxiu format per veus provinents de gravacions de programes de ràdio, pel · lícules de cinema i anuncis publicitaris. Aquests enregistraments s’analitzen a través de diverses entrevistes a dones lituanes que treballen en àmbits relatius a l’oralitat: escriptores, lingüistes, musicóloguess, cantants i activistes que estudien la veu com a territori situat entre el social i la metafísica. Ruta és el nom d’una planta (la ruda) molt popular, tant com a símbol de feminitat i virginitat com per la seva coneguda eficàcia per provocar l’avortament. En el projecte, el dibuix de la planta és el motiu per desenvolupar la partitura / matriu d’un instrument interactiu que s’anomena Theramidi. Aquest sintetitzador funciona amb una interfície incorporada una taula que s’activa a partir de les ombres produïdes per les mans dels espectadors quan es mouen per damunt d’uns sensors.

En acabar de refrescar la memòria vam passar a  retallar les fotografies que nosaltres mateixos havíem fet a la primera sessió, o que havíem pujat al Dropbox pel nostre compte.

Hi havia una gran quantitat: de la biblioteca, de  llibres,  cartells, de l’institut, del pati, l’escala de l’entrada, la sala d’alumnes, els passadissos, el gimnàs, programes de televisió, la porta d’una l’habitació… Havíem d’arxivar-les, així que entre tots les vam agrupar amb les següents classificacions:

-Quanitat de gent que apareixia a la imatge.

– La mateixa foto plena o buida de gent.

-Repetició del mateix element.

-Les que no es podien classificar enlloc.

-Televisió.

-Construcció d’un recorregut imaginari (Ens vam imaginar el recorregut que feia un noi de casa a l’escola a partir d’ imatges de paisatges que hi havia, com la carretera, un pont, edificis, una entrada de metro, la rambla…

-El mateix espai.

-Objectes.

-Informació relacionada amb la mort.

-Objecte que es repeteix.

-Cartells o publicitat.

La intenció era ficar els grups dins de diferent sobres i posar-hi el títol davant, però l’Antònia va canviar d’idea i va proposar deixar-los sense nom, perquè quan la gent l’obris endevinessin quin era el nom que corresponia.

Ana Moya

Rongrong Li

Edgar Peñalver

Laura Molina

Aina Torralba

3a sessió

A la tercera sessió vam estar tots reunits a la biblioteca. A l’arribar vam asseure’ns tots junts a la taula gran i vam dir què eren per nosaltres les biblioteques i si havíem anat mai a alguna per raons vàries, com per exemple: anar a buscar un llibre, estudiar, consultar, fer deures…

Tot seguit ens vam dirigir cap a l’altra banda de la biblioteca on hi ha tots els ordinadors, i l’Antònia ens va mostrar la seva pàgina web amb les seves obres d’art. Una de les obres que ens va ensenyar estava relacionada amb les biblioteques i els llibres en general. L’obra “ xiu-xius en blanc, biblioteca absent ” es veia reflectida a un munt de llibres en prestatges, el què era curiós, era que a l’entrar, veies totes les parets en blanc, i fins que no et fixaves bé, no t’adonaves que a la paret hi havia prestatges amb llibres. Estaven fets de làtex.  Vam veure fotos de l’obra i com la van muntar. Van estar nou mesos per fer-la (el muntatge va durar una setmana).

Aquesta obra estava exposada a la “Fundació Suñol”.

Després vam tornar a la taula, i vam fer un exercici que consistia en analitzar la biblioteca, com estava organitzada, com tenien els llibres posats, els seus criteris, tot el que contenia als seus prestatges,  la responsable de la biblioteca, en aquest cas, la Gloria Pi, ella és l’encarregada de donar els llibres a tots els alumnes que vénen a demanar-los prestats i sap on està tot col·locat, ella és la única que té la clau per accedir als prestatges tancats. És com “L’anima de la biblioteca”.

Després d’analitzar la biblioteca a fons, vam comentar tot el que havíem vist, vam adonar-nos que els llibres estaven classificats per idiomes, per colors, per assignatures, per obligatoris o voluntaris, per categories…

Finalment, quan vam acabar, ens va ensenyar una altra obra seva anomenada “Esporgats” que tractava de llibres que estaven des-catalogats. En ells va estampar amb un segell de tinta, en un d’ells posava “obra d’art”, i en l’altre va posar un text, per identificar-ho. De cada un dels llibres va fer una fitxa que en ella  constava el títol de l’obra, l’autor, el registre del llibre i la data en el que el llibre era esporgat. Cada cop que algú agafava un dels llibres, la fitxa es col·loca en un calaix que feia d’arxivador. L’obra estava exposada a Can Felipa d’Arts Visuals. L’obra no es va completar fins que cada una de les fitxes estava dins de l’arxivador.

Aquí va acabar la tercera sessió.

 Aina Torralba, Joel Gallardo, 4tC. Ariadna Termens (4tA) Danny Rojas (4tB)

Relacions entre ordre i pensament.

L’altre dia, vam estar fent una obra d’art amb l’Antònia del Río, l’artista que farà aquest projecte amb nosaltres. La composició estava feta amb petits retalls de les paraules que eren sinònims de l’art i d’elements relacionats amb ell. En acabar vam crear un mural amb molts grups de paraules que nosaltres pensàvem que es podrien ajuntar o classificar. Cada un pensava de forma diferent i va sortir un mural amb diferents punts de vista. Tot seguit, us posem unes fotografies del mural.

El taller el vam fer per grups, però tot ho enganxàvem en un mural conjunt i després, amb els que van sobrar vam fer un ”Sol”, però no vam utilitzar tots els retalls i els sobrants les vam posar al costat del mural, per si en un futur volíem enganxar-los.

Va quedar un mural molt bonic (pràcticament perfecte) perquè ens vam esforçar molt.

A part, amb aquestes paraules, l’Antònia del Río va fer la seva pròpia composició que us adjuntem a continuació:

LA CREACIÓ

Per acabar la classe, vam llegir un fragment titulat “¿Acercamientos a qué?” del llibre Lo Infraordinario de George Perec on volia expressar que normalment li donem més importància a coses grans mentre que li treiem importància a les coses petites, que hauríen de tenir-ne més.

Rongrong Li

Mireia Callao

Sara Marquez

Zaida Gonçalves

Com construim el coneixement?

Divendres 4 d’octubre,

Vam fer la primera sessió amb l’artista Antònia del Rio després d’haver observat la seva obra “aliment discursiu teòric” a l’anterior classe. Es va presentar, ens va explicar el contingut de les fotos del seu catàleg i després vam passar a fer la primera activitat. Consistia en escollir una sèrie de papers que hi havia sobre una de les taules de l’aula i que contenien frases filosòfiques dites per autors (escriptors, artistes, etc.) com per exemple: “Les biblioteques també es moren” o “Acabo de leer a Schopenhaure, ahora tengo que desembarazarme de él”. Aquestes frase li havien agradat a la Antònia, perquè deien el que ella volia expressar i a partir d’elles havia creat algunes de les seves obres. Cada alumne va agafar les que li agradaven i vam opinar sobre elles, dient el que ens transmetien.

Quan vam acabar aquesta activitat ens vam dividir en grups i vam recórrer l’institut amb una càmera en mà durant vint minuts aproximadament, buscant espais o objectes en els que pensàvem que s’estava construint o destruint memòria. Fent fotos a allò que vèiem i que ens expressava alguna cosa. Vam tornar a classe per compartir les imatges amb la resta i argumentar perquè les havíem fet.

Edgar Peñalver, Carlos Costas, Ana Moya, Denise Arenas i Montse García.