Clàudia Pagès EN RESiDÈNCiA

Ha arribat el dia i presentem la nostra peça al públic!

Aquesta està formada pels panells utilitzats durant les sessions del curs en forma de pissarres. Els hi hem donat forma d’escenari ja que ens proposem fer una lectura dels àudios en directe. Després tenim la taula que ha estat el nostre lloc on hem pensat i reflexionat sobre cada una de les fases experimentades del projecte. Ha estat un espai on hem posat en comú idees. També i ha uns objectes que ha estat dissenyats a partir de les reflexions que hem anat fent durant el curs al voltant de diversos temes…

Per acabar, hem volgut fer una síntesi del text espigolat de les lectures que hem anat fent durant el curs sobre les pròpies peces. Hem recollit tots els exemplars de textos que hem treballat i els hem incorporat a l’exposició.

Ens ha semblat una bona idea incorporar sobre la taula els gots personalitzats  de cadascun de nosaltres com a record de les activitats inicials que vam fer al començament de la Residència.

Sembla que la nostra presentació ha tingut una bona acollida i hem gaudit de l’experiència de compartir amb la gent tota la feina feta.

Estem finalitzant l’edició de Creadors en Residència d’aquest curs i només ens queda pensar com exposarem els resultats. La Galeria Àngels ens ha cedit un dels seus espais per poder organitzar una exposició de les nostres peces i allí ens hem dirigit per acabar d’organitzar-ho tot.

En primer lloc, hem organitzat l’espai i hem distribuït les peces en els lloc que creiem que poden lluir més. En segon lloc hem acabat de muntar els panells i els hem personalitzat amb el text espigolat dels nostres àudios. Per acabar hem organitzat un dinar al voltant de la taula per poder continuar discutint sobre petits detalls que encara queden per resoldre sobre la presentació que farem al públic el dia de la inauguració.

Estem a la recta final del curs i estem ultimant diversos detalls necessaris per poder donar la peça per acabada.

A més a més li hem buscat un nom. Es dirà: ” Hi ha una paraula entre la silla y el salón”.

Hem estat organitzant les tasques que queden i hem assignat responsables a cada tasca. Un cop tinguem la peça acabada cal traslladar-la a l’espai on s’exposarà i es farà la presentació. Aprofitem per convidar-vos a tots. Serà el proper divendres 24 de maig a la Galeria Àngels (Espai 2) al Carrer dels Àngels 16 a les 19:00.

Per poder organitzar aquesta presentació ens ha calgut fer una síntesi de tot allò que hem treballat durant el curs. Hem fet molta feina! Hem buscat un sentit a tot plegat i hem arribat a conclusions força interessants. Us les compartirem el dia de la presentació.

Us hi esperem!!

Portem unes sessions treballant amb l’enregistrament dels guions radiofònics definitius. Per fer-ho hem adaptat l’espai de l’aula per l’ocasió. Hem volgut dissenyar un petit escenari amb les peces “pissarres”. El nostre objectiu ha estat intentar plasmar en aquest escenari tot allò que hem fet durant el curs i incorporar els elements que hem anat creant.

A més a més, hem pogut aplicar tot allò que vam aprendre de l’escultura. Una escultura que es pot recórrer, s’hi pot entrar, té diversos materials…

Un cop hem tingut l’escenari organitzat els diversos grups han anat passant per ell i han enregistrat les veus amb l’ajuda d’un micròfon. La resta de companys han escoltat els guions dels altres grups i han suggerit opcions de millora.

Ha arribat l’hora de posar en comú totes les reflexions que hem estat fent al llarg del curs i construir una peça col·lectiva que posi en joc els elements plàstics i lingüístics treballats.

Per una banda tenim les gravacions d’àudio que encara estem polint sobre continguts extrets de l’entrevista amb en Ferran. Per altra banda, el treball volumètric de les nostres pissarres. Per acabar, la construcció del “contenidor” a partir del text d’Ursula que fa referència al tema treballat per cada grup.

Ens estem organitzant per equips i anem avançant cada una de les línies d’investigació. Cada cert temps, els grup van canviant i continuem el treball dels nostres companys. El treball en equip és imprescindible!

La Clàudia ens ha proposat enrajolar les pissarres per tal de donar-los un millor acabat i aprofitar la superfície enrajolada per després poder-hi fer inscripcions a sobre amb les idees principals de les nostres reflexions. Algunes d’elles portaran rodes per facilitar-ne el transport i la seva col·locació. Treballem amb silicona estructural.

A la sessió d’avui hem estat poques persones i hem aprofitat per començar a pensar l’escultura final amb els panells. La idea que ens ha proposat la Clàudia per a l’escultura eren els lavabos dels instituts o quelcom semblant, on sempre s’hi escriuen inscripcions que poden arribar a resultar molt interessants al món de l’art.

Hem començat a enrajolar un dels panells amb la finalitat de continuar amb la idea del lavabo perquè la gent hi pugui escriure a sobre i també hem afegit rodes a un dels panells per a que sigui més mòbil.

Sílvia de Antonio

La sessió d’avui hem construït la nostra pròpia cabina de gravació. Hem utilitzat els plafons-pissarres per a dividir aula i construir un espai tancat on poder fer una sèrie d’exercicis d’escalfament de veu i lectura dels nostres guions. Hem aprofitat un llum que tenim a l’aula de dibuix per construir un sostre amb un paper i aconseguir millorar el silenci en aquest espai de gravació. A més a més, hem aconseguit certa intimitat per evitar les vergonyes…

En aquest espai de gravació hi hem situat el micròfon i l’ordinador per enregistrar la nostra veu i poder després editar aquesta gravació. Si us hi fixeu, també hem recuperat els gots personalitzats que vam treballar al començament de curs per poder humitejar la boca i aconseguir una bona dicció. Hem practicat els consells que en David (locutor de ràdio Banyoles) ens va donar en sessions anteriors.

En primer lloc hem fet una lectura dels nostres guions i després hem fet exercicis de lectura espontània per aconseguir nous significats dels textos que havíem escrit.

Hem treballat per equips. Mentre uns enregistraven el guió, la resta hem seguit amb la construcció de l’escultura de fang col·lectiva. Avui hem utilitzat estris de treball molt originals amb els quals hem pogut treballar les textures sobre el fang i aconseguir efectes diversos.

Avui hem llegit un text “La bolsa de la teoría de la ficción” de Ursula Le Guin. A partir de la lectura d’aquest text hem reflexionat al voltant de la idea de contenidor i com aquest concepte ha canviat al llarg de la història fins arribar a la ciència ficció. També hem donat un cop d’ull a una sèrie de dissenys que hem treballat de forma individual al voltant de petits contenidors modulars amb l’ajuda de les maquetes que vam treballar de Chillida i Oteiza.

A partir de les idees obtingudes d’aquest text la Clàudia ens ha proposat treballar volumètricament el concepte de contenidor. Hi ha moltes coses que podem considerar contenidors: cistell, boca, pulmons, mans, sabates…

Ens hem posat en cercle i cada company ha modelat la forma del contenidor que la Clàudia ens ha suggerit. El fang és un material que permet moltes formes gràcies a diverses tècniques de treball. Les hem posat en pràctica.

Aquí en teniu unes mostres…

Per tal de relacionar aquesta activitat amb el guió que estem elaborant, hem intentat dissenyar un contenidor capaç de representar alguna de les idees treballades en el guió de la ràdio.

Finalment hem intentat construir una escultura col·lectiva semblant a un cistell.

Ha arribat l’hora de posar-nos a treballar amb els guions del nostre programa de ràdio.

La Clàudia ens ha agrupat per afinitats i interessos. A cada grup els ha assignat un tema sobre el qual treballar. La idea és que cada grup acabi enregistrant una “càpsula de ràdio” (9-10 minuts) que posteriorment unirem per acabar configurant el programa complet.

Per tal d’anar treballant aquest guió, ens han facilitat més fragments de paper adhesiu per poder anar elaborant aquest text i, a més a més, uns mòduls de fusta gegants que serviran de suport per aquests fulls adhesius. Els que farem serà construir les nostres pròpies pissarres que anirem folrant de paper adhesiu i text aprofitant tot el contorn.

En finalitzar la classe, aquests mòduls els posem en comú així com tota la feina feta durant la sessió per tal de saber què han treballat els altres grups. Aquest treball col·laboratiu es fa al voltant d’un muntatge a partir dels volums corresponents a cada grup.

Cada final de classe escoltem per on van les càpsules dels nostres companys i construïm una escultura gegant col·lectiva amb les nostres pissarres!

El text produït cada sessió es fotografia i es deixa reposar fins la següent setmana. Hi ha cops que conservem el text de la setmana anterior, però hi ha cops que varia i s’adapta a les càpsules del companys…

 

Sempre que hem fet una activitat d’intercanvi d’opinions ho hem fet al voltant d’uns gots personals que vam treballar al començament de curs amb unes Dremels. La Clàudia ens ha proposat fer un disseny de recipient col·lectiu. És a dir, un objecte dissenyat per cada un de nosaltres però que tingui un sentit quan aquests objectes s’agrupin.

Hem estat fent vàries propostes però hem observat que a l’hora d’agrupar aquests dissenys no es relacionen.

Per tal de resoldre aquesta dificultat el nostre professor ens ha proposat treballar la idea del mòdul i ens ha posat d’exemple dos escultors: Chillida i Oteiza 

Oteiza: L’hem treballat des del punt de vista del continent (el perímetre del disseny)

Chillida: L’hem treballat des del punt de vista del contingut (l’interior del disseny)

Hem arribat a la conclusió que no és tant evident aquesta distinció. El que és interior pot ser alhora exterior. Hem treballat conceptes com el ple i el buit, el dins i fora, els materials, les formes…

Hem llegit un text:”Chillida el desocupador del espacio”

L’exercici ha consistit en treballar amb un primer material (cartró) el límit del nostre disseny. Després hem incorporat un nou material (porexpan) i hem modelat l’interior del disseny treballant les relacions entre l’exterior i l’interior. Cada material respon a una tècnica per a la seva manipulació i les formes que en resulten també tenen a veure amb ell.

En finalitzar l’activitat hem buscat possibles usos per als nostres dissenys (individuals i alhora col·lectius). Segons l’escala de la maqueta podem parlar de recipient, làmpada, joia… però també han sortit idees relacionades amb l’interiorisme i l’arquitectura!

Avui hem parlat d’escultura.

Aquest és un resum de les diapositives que hem treballat:

1. LES ARTS PLÀSTIQUES: L’ESCULTURA Antonio Núñez 2016
2. Índex 1.- L’Escultura: Definició 3- Les Tècniques Escultòriques 2- Tipologies Escultòriques. 4- L’Escultura al Llarg de la Història 2.2- El Volum: Exempta i Relleu 2.3- Representació Figura Humana 2.1- La Iconicitat: Figurativa i Abstracta
3. 1.- L’ESCULTURA : DEFINICIÓ L’escultura és la representació d’una figura concreta o abstracta en tres dimensions. Jorge OteizaConstrucción con tres cuboides vacíos, 1958. L’obra escultòrica és doncs, un objecte sòlid tridimensional i que ocupa un espai.
4. TIPOLOGIES ESCULTÒRIQUES
5. L’escultura presenta una gran diversitat tipològica, que podem classificar segons diferents criteris: En funció de si les formes que presenta una l’escultura són o no, recognoscibles en la naturalesa la podem classificar en: ESCULTURA FIGURATIVA 2.1.- LA ICONICITAT Aquella que representa temes i formes recognoscibles : persones, animals, objectes… ESCULTURA ABSTRACTA Aquella que no representa temes convencionals sinó volums, formes geomètriques, signes… JORGE OTEIZA “Construcción vacía“ 1957
6. En el cas de les escultures figuratives, també em de tenir present que en funció del grau de semblança que presenta amb la realitat representada les podem classificar en: REALISTA IDEALITZADA ESQUEMÀTICA Quan l’element representat mostra una gran similitud amb la realitat. En les representacions de persones rep el nom de retrat. Quan l’element representat s’idealitza, eliminant o millorant les imperfeccions que poguí presentar en la realitat. Quan les formes estan simplificades o no contenen totes les parts dels elements representats, sinó només aquelles que les identifiquen.
7. Segons el volum que presenta l’obra hem de diferenciar entre escultura: EXEMPTA o de ple volum (embalum rodó). Es representa la figura de forma completa RELLEU: quan l’obra, tot i ser tridimensional, està adherida a un pla, del que sobresurt en major o menor mesura. 2.2 EL VOLUM
8. En el cas del relleu, segons el que sobresurt la figura representada del pla al qual es troba adherida el classifiquen en: ALT RELLEU Quan la figura sobresurt del pla més de la meitat del seu volum MIG RELLEU BAIX RELLEU Quan el que sobresurt és aproximadament la meitat del volum de la figura Quan el que sobresurt del pla és menys de la meitat de la figura. Cal tenir present però, que en una mateixa obra poden aparèixer els tres tipus de relleu a la vegada.
9. UNIFACIALITAT : Quan tot i que es treballa tot el volum, presenta un únic punt de vista òptim . MULTIFACIALITAT : Quan l’obra presenta una multiplicitat, varietat, de punts de vista òptims. L’ESCULTURA EXEMPTA Així com el relleu presenta un únic punt de vista òptim (frontal), l’escultura exempta amb relació a l’espectador pot presentar:
10. Al llarg de la Història la representació de la figura humana ha estat un dels temes principals de les realitzacions escultòriques. Segons la posició o la part del cos que l’escultor ha representat , les escultures les classifiquen en: SEGONS LA POSICIÓ: Dempeus: Quan l’escultura representa una única figura dreta. Sedent: Representació d’una figura asseguda. Orant: Representació d’una figura en posició de pregar. Jacent: Figura estirada a terra o damunt d’un llit. Eqüestre: Figura representada dalt d’un cavall 2.2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA
11. Quan no es representa tot el cos , sinó sols una part d’aquest , segons la part representada reben el nom de: SEGONS LA PART DEL COS HUMÀ REPRESENTADA BUST TORS Representació de la part superior del cos humà: Part del tronc , coll i cap. Representació del cos humà sense cap ni extremitats.. Aquests tipus d’escultura no es consideren obres inacabades, sinó que formen per si mateixes una obra complerta.
12. 2.- TIPOLOGIES ESCULTÒRIQUES (ESQUEMA RESUM) C) SEGONS COM ES REPRESENTA LA FIGURA HUMANA B) SEGONS EL SEU VOLUM: EXEMPTA (EMBALUM RODÓ) RELLEU ALT RELLEU MIG RELLEU BAIX RELLEU UNIFACIALITAT MULTIFACIALITAT LA POSICIÓ LA PART DEL COS REPRESENTADA DEMPEUS SEDENT ORANT JACENT EQÜESTRE BUSTS TORS B) SEGONS LA ICONICITAT: FIGUTATIVA ABSTRACTA
13. TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES
14. 3.- LES TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES Molts i diversos són els material que l’ésser humà ha utilitzat al llarg de la història per crear escultures. Uns tous com l’argila o el guix, i d’altres molts durs i resistents com la pedra o el metall. 1.- EL MODELATGE: Els volums s’aconsegueixen afegint , modelant o traient material. Cada un d’aquests materials ells requereix d’una tècnica diferent per donar-li forma. L’artista dona forma a la matèria amb els dits i amb diverses eines actuant sobre materials tous com la cera, l’argila o el guix. Al llarg de la història SIS (6) han estat les tècniques o mètodes més emprats per realitzar les escultures: El material més comú que s’utilitza per aplicar aquesta tècnica és el fang o argila.
15. El Modelatge és una tècnica que s’utilitza preferentment per realitzar esbossos, models o motlles per la realització posterior de l’obra definitiva en un material més dur com la pedra o el metall. Quan s’utilitza com a tècnica per realitzar una obra definitiva se sol utilitzar com a material preferent l’argila, la qual ,un cop finalitzada l’obra es cou, formant el que anomenem terracota Sarcòfag dels esposos (520 a.C)
16. 2.- LA TALLA: Miquel Àngel deia : “ el bloc del material conté dintre seu l’obra, L’escultor l l’únic que ha de fer es treure el material sobrer” Consisteix en treure o rebaixar la matèria sobrant d’un material dur, la pedra o la fusta, per tal de donar-li la forma desitjada. Les formes sorgeixen quan s’elimina d’un bloc compacte “tot el que sobra”. És per tant una tècnica subtractiva.
17. Segons el material que es faci servir s’utilitzaran unes eines o unes altres. Els materials habituals als que s’aplica la tècnica de la talla són la pedra o la fusta Pedra: el martell, el cisell, l’escarpra. Fusta: maces, gúbies , trepant. Les escultures realitzades amb la tècnica de la talla solen ser obres definitives, doncs aquesta tècnica no permet fer rectificacions. Per evitar errors, prèviament els escultors solen realitzar un model a mida real en un material mal·leable com l’argila o el guix, i a partir d’aquí fan unes marques en el bloc de pedra o fusta que indiquen on s’ha de colpejar. Aquesta operació es coneix amb el nom de “saca de punts “
18. Les escultures realitzades mitjançant la tècnica de la talla , en acabar-les es polimenten per tal d’eliminar les marques deixades per les eines al devastar el material. En el cas de la pedra això s’aconsegueix fregant la superfície amb materials abrasius com la sorra o la pedra tosca. En ocasions, l’acabat final es realitza aplicant policromia (color) sobre la superfície. A la fusta aquesta feina es fa amb paper de vidre o llimes
19. 3.- LA FOSA És la tècnica que s’utilitza per realitzar escultures en metall, principalment en bronze , però també en or i plata. El procés s’inicia amb la realització d’un model amb un material mal·leable (fang, guix, cera…) a partir del qual s’obté un motlle, amb el qual es reproduirà l’escultura en metall. Henry Moore Figura ajaguda 1962
20. TÈCNICA A LA CERA PERDUDA És una variant de la tècnica de la Fosa molt utilitzada en l’antiguitat per realitzar escultures en bronze. És fa un model (1), en material tou i refractari com el fang, el qual és recobreix d‘ una capa de cera,(2) la qual, és novament recoberta del mateix material refractari que el model inicial(3) És un procés una mica complicat però que essencialment consisteix en: Desprès, per un orifici practicat a la part superior s’hi aboca el bronze fos que desplaça la cera (4) i que , en solidificar-se, adoptarà la forma del model inicial Desprès, es trenca el recobriment deixant al descobert la figura en bronze (5). Finalment es tallen els tubets sobrants i és polimenta la figura, obtenint així l’escultura definitiva. (6)
21. 4.- EL FORJAT Es una tècnica escultòrica que consisteix en donar-li forma al metall , normalment el ferro, mitjançant l’aplicació de forces de comprensió. Aquest procés de donar forma al metall es pot fer amb el metall fred o calent
22. De vegades una escultura pot estar formada per varies peces independents que cal unir. En aquest cas, un cop donada la forma a les peces de metall que formaran l’escultura definitiva, aquestes s’uneixen mitjançant la soldadura en calent
23. 5.- ASSEMBLATGE Tècnica escultòrica que consisteixi en unir peces, objectes o fragments d’elements ja existents per crear un objecte o escultura nou. H.A Schult “Save the beach” (Barcelona 2013)
24. 6.- ENCOFRAT Entre elles cal destacar l’encofrat, una tècnica que s’utilitza per donar forma al formigó i que bàsicament consisteix en crear un motlle de fusta, dins el qual es vessa el formigó, el qual s’endureix agafant la forma del motlle. El desenvolupament de nous materials al llarg del segle XX com la silicona, la fibra de vidre, el formigó… I la seva utilització per la realització d’escultures, ha fet necessari el desenvolupament de noves tècniques.
25. L’ESCULTURA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
26. Des dels seus inicis l’ésser humà ha realitzat escultures amb els més diversos materials i tècniques , donant lloc a una gran varietat de formes i tipologies. En aquest apartat presentem quina ha estat la funció principal de les escultures en les diferents etapes històriques en que van ser creades. Aquestes escultures, com totes les obres d’art, sempre han estat un clar reflex del moment en que van ser creades i ha tingut una funció determinada.
27. Prehistòria: màgia simpàtica, Simbolisme
28. GRÈCIA ANTIGA: Antropocentrisme. Recerca de la bellesa, la proporció, el moviment i l’expressió
29. ROMA: Recerca del realisme ( El Retrat )
30. EDAT MITJANA: La imatge de Dèu ( Romànic i Gòtic )
31. RENEIXAMENT : La recuperació del humanisme
32. EDAT MODERNA: EL BARROC: Ornamentació, dinamisme i expressivitat extrema.
33. Lorenzo BERNINI Èxtasi de Santa Teresa (1648-1652)
34. ESCULTURA CONTEMPORÀNIA ( SEGLES XIX i XX ) Noves formes, nous conceptes, nous materials (Eclecticisme) Els artistes abandonen la representació mimètica de la realitat i cerquen nous camins en que el més important no és la perfecció en l’acabament de l’obra , sinó l’expressió de sentiments, idees o emocions. Aquesta nova concepció de l’escultura s’inicia a finals del segle XIX amb l’escultor francés Auguste RODIN.
35. SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL
36. SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL
37. SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL
38. Ron Mueck (1958 – … ) HIPER-REALISME
39. Jaume Plensa (1955 – …)

 

En acabar aquesta classe hem volgut intentar representar una escultura de l’aula de dibuix amb llapis. Hem representat la tercera dimensió sobre un suport bidimensional (el paper). Hem utilitzat la tècnica del difuminat, el clarobscur, el treball amb proporcions, la perspectiva…

 

Mentre estàvem dibuixant, hem escoltat un programa de ràdio de la Clàudia “The harvesters”

 

 

Hem analitzat el programa al complet i hem distingit les parts que el formen i quins recursos s’han utilitzat per a unir les diverses parts.