El dia 13 de desembre del 2017 vam tornar al Museu Nacional a descobrir una cosa que, per molt petita que sigui, és molt important quan anem a un museu; les cartel·les. Encara que semblin insignificants o amb poca utilitat hi ha un gran procés al darrere. Vam visitar el despatx de la persona responsable de les cartel·les al Museu Nacional i ens va explicar com es fan. És molt important que les cartel·les combinin amb la paret on estaran penjades i amb el quadre que acompanyen. Cada vegada que es canvia la exposició s’ha de canviar la cartel·la i torna a escollir la lletra, la mida, el color i la informació que volem posar. Ens van explicar que ells dissenyaven les cartel·les i enviaven el disseny a una empresa que les imprimia.
Després vam anar a veure la exposició de Francesc Torres, La Capsa Entròpica [El museu d’objectes perduts]. La guia, una noia que es deia Júlia, ens explicà que la paraula entròpica significa alguna cosa diferent a les demés o desordenada. L’exposició pretenia ensenyar-nos obres que normalment no s’haurien exposat al públic. L’artista i comissari Francesc Torres ha volgut fer alguna cosa diferent, ha triat obres que posen de manifest esdeveniments històrics i socials a través seu estat de conservació o bé per què de manera evident han estat agredides. També ha relacionat obres que tenen una connexió més enllà del visual i les ha disposat per a què el visitant pugui establir aquesta connexió.
Algunes d’aquestes obres provenen del fons del museu i d’altres són del propi artista Només entrar hi havia un Aston Martin destrossat que ens vol transmetre la idea que res és perfecte, que som humans i tenim defectes. A continuació ens vam dividir en petits grups per analitzar els diferents espais, per després posar-ho en comú.
La sala que més ens va agradar va ser la primera, es denominava el ”Problema Jueu”. Hi havia un retrat de la vida quotidiana de la gent d’un temps enrere. Es podia veure com les cares d’alguns personatges estaven tatxades amb violència per algun motiu.