Avui obrim les portes a la resta d’alumnes de l’institut. A l’aula on hi fem classe habitualment, una de les parets és practicable i avui hem decidit que estigui oberta perquè la resta d’alumnes de 1r coneguin la feina que estem fent. A més hem fet un passaclasses explicant tot el que hem fet fins ara.
28 de gener de 2020.: Visita al MNAC
Vam visitar el MNAC. La Sandra Figueras ens va fer de guia i ens va introduir en aquest inmens laberint de sales, passadissos, sostres, terrats… En grups vam entrevistar a diferents treballadors del museu:
- a en Jordi Casanovas (Departament de registre d’obra)
- a la Mireia Mestre ( Àrea de restauració i conservació preventiva )
- a en Xavier Abelló (Àre d’infraestructures i serveis generals)
Vam poder fer una visita no habitual dels espais: vam veure tallers de restauració, les sales de màquines i zones dels treballadors.
A banda de donar-nos moltes respostes, aquesta visita també ens ha obert moltes preguntes. Serà possible guardar una càpsula del temps al MNAC? Què hi posarem a dins? Com ha de ser?
Si existeix un lloc sense història, potser aquest lloc és el que ve inmediatament després del moment present, un espai del que encara no se n’ha dit res i no som a temps de dir-ne res. Alhora, aquest espai se’ns escapa ràpidament. Si aquest és un lloc sense història, és també un lloc molt fugisser. Però, a més, potser també és un lloc que podem aprofitar per fer que hi passi allò que nosaltres volem que sigui la història del futur. Si no existeix un lloc sense història, i si la història, tal com ens va dir en Xavier Abelló, respon els perquès del present, quines volem que siguin les respostes als per quès del futur? Potser les podem crear nosaltres?
Idees per a les properes sessions Projecte artístic Future Library, de Katie Paterson, a la Biblioteca Deichman Bjørvika d’Oslo, a Noruega.
17 de gener de 2020: Viatge en el temps
Vam començar la sessió fent mitja rotllana davant del mapa conceptual que tenim penjat a l’aula. Per començar, em van explicar què havien fet a la sessió del dimarts. En Guillem els havia mostrat la pel·lícula Cosmos, de Carl Sagan, i els havia despertat moltes reflexions, que em van compartir.
Els vaig dir que a mi em sembla que tot plegat ens està portant a una pregunta que havia sortit fa dies que és si la història es pot aturar, i que crec que té tant a veure amb l’univers, com amb els museus. Els vam mostrar les càpsules del temps d’Andy Warhol i també els vam parlar de les plaques Pioneer que, justament Carl Sagan, va enviar a l’espai quan es van posar en òrbita les sondes Pioneer 10 (1972) i Pioneer 11 (1973).
La conversa va anar derivant cap a la proposta de fer la nostra pròpia placa o càpsula del temps o, com a mínim, missatge al futur i es va reafirmar la idea de demanar al MNAC si, en cas que n’arribem a fer una, ens la podrien guardar al magatzem, de la mateixa manera que les càpsules del temps de Warhol es van guardar al Warhol Museum de Pittsburgh.
Aquesta idea ens va donar peu a seguir treballant per grups les preguntes. Encara no estan acabades. Esperem poder-les acabar el proper dimarts.
Idees per a les properes sessions
- Veure un vídeo d’una caixa de Warhol.
- Acabar les entrevistes.
- Veure el vídeo sobre missatges al futur:
10 de gener de 2020: Preparant la visita al MNAC
En les dues últimes sessions ens havíem dedicat a fer el mapa conceptual. Abans de marxar de vacances de nadal van venir la Sandra i l’Agnès i vam planificar una mica com seria la nostra visita al MNAC. Hi anirem el 28 de gener i ens dividirem en tres grups per entrevistar paral·lelament a:
- Josep Casanovas (dept. registre d’obra)
- Pilar Vila (arquitecta tècnica i dept. museografia)
- Mireia Mestre (àrea de restauració i conservació preventiva)
Avui hem fet els grups i dos d’ells ja han començat a formular preguntes.
El tercer grup s’ha quedat encallat pel fet que els sembla que la nostra pregunta d’origen ens ha portat cap a d’altres preguntes. Avui s’ha posat de manifest l’estat de crisi en què es troba la nostra pregunta d’origen: “Existeix un lloc sense història?”. Alguns dels alumnes demanen que la reformulem perquè aquesta ens porta a una resposta: “No”.
Davant d’això, pregunto: “Si no existeix res que no tingui història, podem fer que alguna cosa deixi de tenir-ne? Com podem aturar la història?”.
La visita al MNAC ens pot servir per seguir explorant la nostra pregunta d’origen així com per conèixer tècniques, maneres, punts de vista per a preservar la història, aturar-la o preveure la història del futur (mitjançant coses com la conservació preventiva, per exemple…)
La Sandra ens ha enviat unes fotos de llocs del MNAC on creu que podem continuar buscant la resposta la la nostra pregunta:
En la sessió del proper dimarts jo no hi seré. Seria ideal que treballessin una mica més en les preguntes per poder-les deixar enllestides la setmana que ve. He preparat tres documents de Drive perquè cada grup escrigui allà les seves preguntes.
Idees per a les properes sessions
- Treballar en una càpsula del temps personal a l’estil d’Andy Warhol perquè se la puguin deixar al pis de batxillerat, a punt per obrir-la d’aquí quatre anys, quan acabin l’ESO. Cadascú es podria fer la seva.
- El disc que es va enviar a l’espai… en podem fer un nosaltres, entre tots? El podem llançar a l’espai? o ens el podrien guardar als magatzems del MNAC?…??
- Descobrir i experimentar amb tècniques que ens permeten llegir rastres de la història i preservar-los (sessió de treball amb el guix).
17 de desembre de 2019: El mapa conceptual
Avui ens dediquem a mirar enrere, a rebobinar, a fer un esforç de memòria per tal d’intentar plasmar tot allò que ens ha sorgit a partir de la pregunta inicial:
HI HA ALGUN LLOC SENSE HISTÒRIA?
Heus aqui el nostre mapa conceptual:
I a més de treballar en paper, aprofitem la tecnologia per realitzar un document col·laboratiu a mode de pluja de conceptes:
2 de desembre de 2019: La història, els llocs i les persones
La sessió del 26 de novembre ens va passar molt de pressa i no vam tenir temps de veure les imatges de Gordon Matta Clark. També ens vam adonar que potser aniria bé veure llibretes d’artistes, per entendre una mica millor com hem de tractar la nostra. A més d’això, hem fet dues sessions de treball força intens i pràctic, i cal baixar a terra totes aquestes idees que han anat sortint, per no perdre el fil i no oblidar-nos del punt de partida, encara.
Així doncs, el 2 de desembre farem una sessió més aviat teòrica que tindrà lloc a l’aula. Primer, veurem les imatges de Matta Clark i de’n Jordi Lafon (que les tinc preparades de fa dies i encara no les hem pogut mirar!) i exemples de llibretes d’artista (Federico Fellini, Picasso, Dieter Roth, Montsita Rierola, Estel Boada).
Després, elaborarem un mapa conceptual que aglutini el què hem fet fins ara i les idees que han anat sortint.
En les dues últimes setmanes, la Irene ha insistit en què cal definir què entenem per història i crec que té raó. A més, podem relacionar-ho amb les preguntes que ella mateixa ha aportat sobre la història i amb fets històrics com ara els processos de colonització i l’aculturització de les comunitats colonitzades.
També podem començar a parlar dels museus i la seva preservació de la història. Parlar del MNAC i les fotos que ens ha enviat la Sandra.
Materials
- Les llibretes!
- Els dibuixos que hem fet fins ara.
- Cinta adhesiva.
- Rotuladors.
- El paper d’estrassa.
- Paper d’embalar.
LLIBRETES D’ARTISTES :
Cindy Sherman 
Cindy Sherman 
Dieter Roth 
Dieter Roth 
Dieter Roth 
Dieter Roth 
Federico Fellini 
Federico Fellini 
Federico Fellini 
Pablo Picasso 
Pablo Picasso 
Pablo Picasso 
Pablo Picasso 
Pablo Picasso