En confinament… seguim treballant

Durant el confinament hem intentat continuar amb el nostre projecte des de casa, comunicant-nos a través de videotrucades. Si abans del 14 de març, quan encara ens podíem trobar a l’institut, havíem estat escollint objectes i materials per tancar en les nostres càpsules del temps, de cop, hem estat nosaltres que ens hem trobat encapsulats a dins de les nostres cases.

Des d’aquí dins, seguint amb la reflexió sobre els materials invisibles que havíem iniciat en la nostra visita a l’exposició “Nadie sabe que los gérmenes acaban de llegar”, ens hem fixat en els sons que protagonitzen la nostra nova rutina. Quin és el nostre paisatge sonor del confinament? Quins sons es repeteixen a diari en la nostra llar? Quins han estat importants?

Partint d’aquestes preguntes, vam començar a recopil·lar gravacions de tot allò sonor dels nostres dies: els llençols de’n Luca, el bolígraf de l’Elka, el menjar del gat de la Júlia, els assajos de piano de la Irene, la placa d’inducció de l’Erol, el camió de les escombraries que passa per davant de la casa de l’Agnès, un cub de Rubik de’n Gael… Els sons que estan tancats a dins de les nostres cases. Quins sons devien ressonar per les parets de l’institut? I pel MNAC?

Quan la Sandra, del MNAC, ens va informar que el museu podria reobrir les portes a mitjans de juny, se’ns va ocórrer que seria molt bonic portar els sons al museu el dia de la reobertura de portes i alliberar-los des d’allà. Per això hem composat, a partir de tots els sons, una composició que anomenem “Fuga sonora. Obertura” i que farem volar el proper dia 10 de juny a les 10h des de les portes del MNAC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *