Han arribat les llibretes! Comencem la sessió del 26 de novembre celebrant l’arribada de les llibretes i comentant què és i com funciona una llibreta d’artista. Acordem que és una eina de treball, que ens la podem endur amunt i avall, i que serveix per anotar-hi coses importants relacionades amb el projecte que estem fent, però també per fer-hi esbossos, apuntar reflexions, referències i altres idees que ens vinguin al cap en qualsevol moment. És una llibreta que hem de cuidar i que ens ha d’acompanyar mentre estiguem fent aquest projecte.
En aquesta sessió, l’estrenem. Sortim de l’institut amb l’objectiu de seguir treballant al voltant dels llocs sense història. N’hi ha un, molt a prop de l’institut, que sempre m’ha generat un dubte: què hi havia allà abans que hi hagués el que hi ha ara? És una mena de descampat amb força vegetació que queda al costat de Cal l’Alier. Anem allà per posar en pràctica la tècnica del dibuix ceg. Què pot ser aquesta tècnica? L’Erol comenta que potser es tracta de dibuixar amb els ulls tancats, o de dibuixar una cosa que no podem veure. En aquest cas, es tracta de tot. L’exercici que hi farem per poder imaginar una història d’aquest lloc consistirà en el següent:
- ens posarem per parelles,
- un membre de cada parella tancarà els ulls,
- l’altre, el portarà en algun punt d’aquest lloc on ens trobem, s’imaginarà que puja en una màquina del temps, que pot viatjar enrere, i li descriurà allò que veu,
- el que té els ulls tancats, escoltarà la descripció i dibuixarà (SENSE OBRIR ELS ULLS!!) allò que se li relata.
- Després, els membres de les parelles s’intercanviaran els rols.
Ens hi passem una bona estona i així anem descobrint aquest espai: en el fang veiem petjades, hi ha una petita muntanya de runa, hi ha restes de materials de construcció i en Guillem troba una tomaquera. Tot són pistes per esbrinar un passat més o menys recent d’aquest lloc. Els viatges de cada parella són fantàstics: alguns van tan enrere, que troben dinosaures caminant sobre les palmeres que encara sobreviuen, altres descobreixen coves dels primers assentaments prehistòrics, i hi ha algú que, en comptes de viatjar enrere, viatja endavant en el temps i arriba al futur! La Daniela salta al 2064! I es troba amb que la parròquia del Sagrat Cor encara hi és, però hi ha una novetat: un lavabo patrocinat per una marca de roba.
Mentre estem allà, a la Irene se li obren un munt de qüestions i comença a dibuixar a la llibreta un mapa conceptual. Es pregunta: Pot morir la història? Pot desaparèixer? Ens adonem que, en parlar de la història així, sembla que ens referim a una persona. Pot la història tenir una vida similar a la de les persones? Potser que un lloc neixi, creixi, i es mori? Pot passar-li això a la història? Fins a quin punt la història d’un lloc està relacionada amb la història de les persones que hi viuen, o que hi passen, o que l’habiten, o que el fan servir?
Amb totes aquestes preguntes fascinants al cap i a la llibreta, amb els dibuixos que hem fet i amb un tros d’una mena de cilindre de formigó que algun equip d’obrers es devia descuidar per allà, tornem a l’institut. Allà, apuntem dues preguntes per seguir pensant, fins que no ens tornem a veure, en el què ha passat avui:
- Quins altres llocs hi ha pels voltants de l’institut dels quals no en sapiguem res?
- Quins elements ens parlen de la història d’un lloc?
