El teatre entra a l’Institut Ciutat de Balaguer

Aquest és el tret de partida. Un primer apunt per obrir portes, encendre llums i deixar que el cos parli. Al blog d’En Residència hi recollirem el procés d’artistes a l’Institut, i ho fem amb uns protagonistes d’excepció: l’alumnat de l’aula d’acollida de 2 d’ESO acompanyat per Íntims Produccions i amb la complicitat de la Sala Beckett de Barcelona.

I hi ha un repte que travessa tot el projecte: som alumnes d’aula d’acollida i tenim el desafiament de la comprensió i l’expressió del català, que fem servir com a llengua vehicular en aquestes sessions. Per això, per a Íntims Produccions, treballar la comunicació és el pal de paller d’aquest projecte: comunicar-nos amb el cos, amb la veu, amb la mirada i amb la paraula, i fer-ho en un espai on equivocar-se també és part del joc teatral.

Les primeres sessions surten a escena: un cercle de paraula i una pilota per llançar el nom i projectar la veu; el gest convertit en mímica; la velocitat 5 que puja fins al 10 i baixa fins a la quietud; un relat que es fa cos —sorra, aigua freda, asfalt, gespa, pedres, muntanya, vent—; l’escolta grupal que sincronitza moviments sense paraules; i un «hola» repetit fins que deixa de ser el mateix «hola».

Han estat unes primeres sessions de teatre en estat pur: atenció, vergonya que cedeix, control corporal, imaginació i grup. Un primer tast d’allò que pot arribar a ser aquest espai de creació dins l’institut: un lloc on expressar-se amb el cos i la veu, escoltar els altres, confiar en el propi impuls teatral i fer de la comunicació el centre de tot.

Us deixem amb unes fotografies de les sessions. Que facin de testimoni del punt de partida. A partir d’aquí, el dietari queda obert: cos, veu, joc, llengua i residència.