Publicat a

Una sessió al Centre Cívic

Aquell dia vam anar al Centre Cívic de Trinitat Vella a practicar diàbolo i trucs .

Primer de tot vam escalfar tot el cos amb moviments i també vam començar a estirar-nos, després vam fer alguns trucs amb el diàbolo. A continuació vam formar grups de dues persones . Ens havíem passar el diàbolo de l’un a l’altre. Ens costava molt, però havíem de practicar. Després el Dídac i la Teresa ens va ensenyar trucs per a fer a casa i els deures eren practicar-los per la propera setmana. Seguidament, vam ajuntar-nos tot el grup per a fer una fila per passar-nos el diàbolo des del començament de la fila fins al final. Ens queia a vegades i havíem de tornar a començar. Era divertit, ens ho vam passar molt bé.

Finalment, ho vam recollir tot i el Dídac ens va fer un truc molt difícil. Ens va sorprendre. Després ens va fer uns altres trucs per a practicar a casa. A continuació ens vam acomiadar del Dídac i la Teresa fins la propera sessió i vam marxar cap a casa.

Publicat a

Akram Khan

Akram Khan és un ballarí de cap a peus, un profesional. La seva història comença a Londres, un nen fill de d’un matrimoni de procedència bangladesí. De petit era molt hiperactiu, tenia moltíssima energia, arrel d’això la mare va decidir ensenyar-li a ballar la danses típiques de Bangladesh per veure si d’alguna manera podia reconduir tota aquesta energia que tenia el jove Akram. Malauradament no tenia molt espai per ballar, i ballava en un petit espai de la cuina. El seu pare, que tenia un restaurant sota del pis, li deia que deixés de ballar, que els llums del sostre es movien i espantava la clientela, i degut a això l’Akram s’havia arribat a plantejar vàries vegades deixar de ballar. Va sofrir bullying a l’escola per ser diferent als altres, fins a tal punt que es gratava la pell preguntant a la seva mare perquè no era blanc com els seus companys.

En aquest documental de la sèrie Move de Netflix s’explica la seva vida de forma breu i s’enfoca més a la seva carrera com a artista/ballarí i creador de coreografies. L’Akram i els seus ballarins i la influència del folclore i la cultura bangladesí en els seus treballs coreogràfics per dir-ho d’alguna forma són la base del documental.

És recomanable, val la pena i només són 50 minuts (aproximadament). Es veu com el ball es una expressió o millor dit una forma d’expressar-se, quan estiguis enfadat/da, balla, quan estiguis trist, balla, quan estiguis feliç, balla. Demostra que no fan falta les paraules, en els moviments es poden veure les emocions d’una o vàries persones.

Oliver Mendez Benitez

Imatge extreta de https://www.danzaycultura.com/breves-akram-khan-company-desh/

Publicat a

Principi i resum de les primeres sessions.

Al principi de EN RESIDÈNCIA vam fer alguns jocs per a familiaritzar-nos amb el diàbolo i les seves parts. Vam fer un exercici pràctic que consistia en agafar una de les copes i passar-nos una pilota de tennis. Era molt divertit al principi, però més endavant vam fer coses: trucs amb el diàbolo i vam fer malabars.

Seguidament en Dídac i la Teresa ens van donar tres pilotes de tennis i tres globus de diferents colors que vam tallar per la part del coll i hi vam embolicar les pilotes de tennis. Allò que més em costava era fer malabars amb les pilotes perquè tinc la mà petita i em costava agafar dues boles. Després vam seguir fent trucs de diàbolo que és el que més m’agrada.

Un altre dia vam anar al Centre Cívic de Trinitat Vella, aquell dia no vam fer ni diàbolo ni malabars sinó que vam ballar, no era ben bé ballar , però estava relacionat amb els moviments del cos. Vam fer òrbites mentre ens gravàvem els uns als altres . Els altres dies vam veure dos vídeos, un d’Akram Khanah i un altre d’Israel Galván que són dos ballarins de dansa comtemporànea.