Aquesta activitat consisteix en agafar un full de paper, plegar-ho, retallar-hi un recorregut que fas en el teu dia a dia i desplegar-ho. Nosaltres ho hem fet i després demanarem als companys de les nostres classes que facin el recorregut que vulguin i que posin quin recorregut és. Amb tots els recorreguts farem un gran mural.
L’activitat que ens va proposar la Gerda va ser superdivertida, l’experiència d’anar amb els ulls embenats i que una amiga et conduís va ser interessant. Ens va fer obrir els nostres sentits.
Vam sortir al carrer a fer un recorregut i després vam seure a un banc a escoltar i sentir amb els ulls tapats. Després vam escriure allò que sentíem amb els ulls tapats.
«He escuchado los niños jugando, el viento, las voces de mis compañeros y el móvil de alguien. He sentido incomodidad porque no estaba segura estando con los ojos tapados porque no sé quien me mira, quien me hace algo…. Sentí los rayos del sol y el banco muy frío».
«Estant amb els ulls tancats ha sigut una experiència que ha obert els meus sentits, que m’ha fet confiar en la gent del meu voltant».
«He escuchado.… el viento, una manguera, las voces de mis compañer@s asustados por chocarse. Y la voz de mi compañera me ha calmado mucho porque sé que ella no me haría chocarme con nada. He sentido… los zapatos de la gente. Para ser sincera he pisado a mucha gente. Las sombras me han asustado bastante porque notaba que tenía algo enfrente».
«He sentit veus de nens jugant, cotxes i gent parlant-me. Passos de gent caminant, camions de construccions. Estava desubicada. Sentia que el pis no estava recte. La meva veu parlant. Veus que sonaven més a prop i altres més lluny».
«Yo sentía terror con los vehículos tan cerca y también sentía a muchos niños gritar, cuando me he sentado ya me he relajado, porque sabía que estaba con mis compañeros».
« L’experiència ha sigut divertida però amb por perquè no sabia on anava. Les textures del terra era molt estranyes. El so era relaxant perquè escoltava els ocells i també feia por pels sorolls bruscos. Amb els ulls tancats sentia molt a prop els sons».
«Mentre em conduïen m’havia donat la sensació que estàvem donant voltes a un parc. I quan arribàvem m’he donat un cop amb una porta».
«La meva experiència de conduir ha sigut bona, perquè he sentit que la persona a la que conduïa tenia confiança en mi».
«Al treure’m l’antifaç hi havia molta llum».
Taules i cadires
A l’entrar a classe ens vam trobar una sorpresa. Totes les taules i cadires estaven escampades pel terra i del revès. La Gerda ens va demanar que poséssim la classe al nostre ordre i que podíem fer el que volguéssim. Vam començar cada un a fer coses independentment dels altres, però com vam veure que no funcionava ens vam posar tots d’acord.
Se’ns va acudir fer una mena de casa, però no una casa normal, la casa de CR, la millor casa.
Com? Apilant.
Vam crear una casa búnquer amb escultures, les taules eren les parets i el sostre eren cadires i palès, també tenia una porta amb contrasenya. De decoració vam posar teles i lletres al sostre. Després vam fer una inauguració i vam ficar-nos dins i ens vam fer una foto. Quan la vam acabar vam haver de recollir tot. Aquest dia ens ho vam passar molt bé.
Interrompre l’ombra
El mateix dia vam anar a l’últim pis (on estan els de batxillerat que són els que els hi arriba més bé la llum del sol) i vam fer una activitat amb uns gots de vidre que posàvem al sol i feien ombres molt boniques que havíem d’interrompre amb un munt de coses, com 2 fulls de paper, trencant un paper i posant-lo davant o darrere de l’ombra, etc.
Info Gerda
Després d’això, vam agafar els chromebooks i els cascos, vam entrar a la web de la Gerda on vam mirar obres seves amb vídeos i fotos. També la Gerda ens va passar fotos que feia i editava per ensenyar-nos en què treballava i ens va explicar els seus projectes. Algunes fotos no les enteníem però d’altres eren superxules. I així va acabar aquella sessió tan plena de coses.
