“DESUBICACIÓ. NERVI. VINCLES” A LA CAPELLA 24 maig i 2 de juny de 2022

Fem la inauguració de la nostra exposició dins del marc de la mostra col·lectiva “Per capítols. EN RESiDÈNCiA a La Capella”. Del 24 de maig al 3 de juliol de 2022.

Com a cloenda a tot el viatge artístic i vivencial compartit per tots els participants d’aquesta Residència realitzem una exposició del nostre treball a La Capella, espai expositiu compartit amb altres Residències de diferents instituts.

Inicialment, exposem l’obra Recorreguts / Vincles, conjunt de retalls dels recorreguts que l’alumnat fa quotidianament al centre educatiu, amb les anotacions i reflexions de com es relaciona amb aquests espais.

En l’acció (lectura performativa) del 2 de juny, aquesta peça es posa en joc com a parament separatori on l’alumnat fa la lectura performativa.

A més, a partir del 3 de juny la peça dialogava amb un àudio de la lectura performativa, fet que va configurar una instal·lació sonora que trenava les dues obres: “Recorreguts/Vincles” i “Seríem nosaltres mateixos si no tinguéssim vergonya?”.

El dia de la presentació pública del procés d’investigació i de creació “Desubicació. Nervi. Vincles”, a partir de la lectura performativa: “Seríem nosaltres mateixos sinó tinguéssim vergonya?”. 2 de juny de 2022.

A partir de preguntar-nos què ens dóna vergonya, l’alumnat proposa de fer extensible aquesta pregunta a altres companys i companyes, docents i persones que habiten l’institut. Durant uns dies es van recollint les respostes de forma anònima, en una urna de cartró, i es van recopilant les frases en un document compartit. D’aquí sorgeix el text per la lectura performativa de la sessió de presentació pública del projecte a La Capella, el 2 de juny de 2022:

“Em fa vergonya equivocar-me en públic. Anar amb amics pel carrer. Quan la noia que m’agrada em mira. Que el professor em pregunti una cosa que no sé. Córrer amb motxilla. El meu cos. Parlar amb gent xunga. Portar roba impermeable quan no plou. Parlar davant de molta gent. Estar al costat de noies. Que em mirin molt. Portar impermeable. Parlar en públic. Em molesta que no m’escoltin. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Ser la nova d’un lloc. Anar amb banyador. Els llocs amb molta gent. Estar en banyador. Creuar el carrer quan hi ha molts cotxes esperant. Ser nan. Presentar davant de la classe. Parlar davant de molta gent. Anar amb paraigües pel carrer. Tenir els cabells arrissats. Cantar en públic. Equivocar-me. Que algú em posi en una situació incòmoda. Parlar en una presentació. Parlar amb profes. Entrar a la classe del meu germà i parlar. Córrer amb motxilla. Vestir de noia. Anar al bany de minusvàlid sol. Parlar amb els meus pares sobre sexualitat. Els meus braços. Córrer amb la motxilla posada. Que els professors ens avergonyeixen davant de tots per fer-se els graciosos. Parlar amb persones desconegudes. Mostrar la pell. Parlar en públic. Parlar amb gent nova. Parlar amb la persona que m’agrada. La gent normis i canis. Que els meus pares em renyin davant dels meus amics o al carrer. Em dona vergonya ser jo mateixa amb els meus amics. Que et guanyin en una baralla i tots riguin. Presentar a classe. No saber què dir. Despullar-me. El meu jo d’abans a la quarantena. Sortir a la pissarra. Que la gent se’m quedi mirant quan estic fent alguna cosa. Que em parli un desconegut. Em fa vergonya pixar amb gent al voltant. Dir coses sense voler ofendre algú. Equivocar-me. Somriure. Portar paraigües Parlar davant de les persones. Començar una conversa amb una persona desconeguda. Fer una exposició. Presentar a classe. Caure davant de molta gent. Els meus peus. Expressar els meus sentiments d’amor. Que el meu amic no sàpiga res a la presentació. Fer un exercici a la pissarra. Els estudiants s’aixequin constantment de la cadira i facin voltes per la classe. Presentar. Exposar davant de la classe. La meva cara. Exposar. Em fa vergonya que un grup de gent em miri i xiuxiuegi mirant-me com si estiguessin parlant malament de mi. Treure’m la màscara. Parlar en públic. Mostrar la meva panxa. Cagar amb la porta oberta. Llegir en veu alta. Ballar en públic. Anar en roba curta. Córrer amb motxilla. Anar nua pel carrer. Les onades. M’ incomoda presenciar una discussió de parella. Cantar. Cantar en públic. M’ incomoda fer allò que no sé fer. La gent que critica altra gent. La gent que parla malament i amb insults. Que em mirin molt. M’incomoden les mentides. Em dona vergonya fer exposicions davant de la meva classe. Em dona vergonya demanar informació a un desconegut. Que em facin fotos o vídeos. Llocs amb molta gent on has de parlar o saludar per fer el paperot. Vergonya aliena. Quan la gent perdi els papers en públic. Disfressar-me. Saber que algú està dient una mentida davant meu. L’actitud d’alguna gent. M’incomoda / em fa vergonya sentir-me comparat, sobretot físicament. Demanar informació a persones desconegudes. Que la gent em miri”.


També s’ha exposat Nervi, llibre/objecte que recull els marges del procés, és a dir, els dibuixos i les preguntes que ha fet l’alumnat i que ha anotat a les seves llibretes de treball. D’una banda, a  Nervi hi ressona el llibre per a infants Hoch hinaus, de l’il·lustrador belga Tom Schamp, que es pot desplegar i penjar a la paret, i d’aquesta manera es converteix en una cinta mètrica que permet mesurar l’alçada dels nens i les nenes, i de l’altra, aquest llibre-objecte mostra el concepte de nervi com un fil sensible que permet que el nostre cos emmagatzemi informació, sovint de manera inconscient.

Els dibuixos i les preguntes de Nervi: alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Doctor Puigvert

Disseny gràfic de Nervi: Gerda Kochanska i Angel Uzkiano. Editat el maig de 2022 a Barcelona.

Fotografies de “Nervi”: Pep Herrero

S’exposa el vídeo Per sonare

Per sonare, vídeo que recull l’essència de l’experiència de desubicació viscuda per l’alumnat el dia de la sessió de “contaminació”. Se centra en els aspectes següents: paraula-objecte-gest, personamàscara-veu i gestos de la vergonya.

Coincidim en que ha estat un viatge meravellós, una experiència inoblidable que hem compartit plegats!!

Fotografia: Pep Herrero

Invitació a la presentació pública del projecte. Dijous 2 de juny de 2022 a les 18hores a La Capella, Barcelona.

Invitació a la inauguració de l’exposició col·lectiva “Per capítols. ENRESiDÈNCiA a La Capella”. Dimarts 24 de maig de 2022 a les 18 hores a La Capella, Barcelona.

MÀSCARES. Abril i maig de 2022

Agafem les màscares i expressem a través d’elles l’estat emocional i la sensació de desubicació viscuda en l’acció que vam desenvolupar a la sessió de Contaminació.

De la màscara neutra a la màscara afectada.

Després les vam posar en acció en la gravació del vídeo “Per sonare”, per exposar els gestos de vergonya. El títol d’aquesta peça fa referència al significat etimològic de la paraula persona i la seva relació amb la màscara i la veu.

Un cop realitzades, aquestes màscares les vam posar en acció en la gravació del vídeo “Per sonare”, el 5 de maig de 2022 per exposar els gestos de vergonya.

 TALLER AMB LaSadcum a l’Institut Doctor Puigvert. 31 de març de 2022

Ens va agradar tant l’assaig del fragment de la obra “Aclucalls”de la companyia LaSadacum que els hi demanem poder fer un taller a l’institut.

A partir de la sortida al Graner, en el marc de la Dansa Quinzena Metropolitana + EN RESiDÈNCiA, la Gerda Kochanska i l’alumnat mostren molt d’interès en seguir treballant i reflexionant sobre el tema de recerca de l’espectacle “Aclucalls”, que té mols punts de contacte i d’interès comuns amb el projecte creatiu desenvolupat amb la Gerda Kochanska.

Per aquest motiu, ens posem en contacte amb en Guillem Jiménez i la Carla Moll de la companyia LaSadcum per proposar una col·laboració, establint ponts i diàlegs entre propostes creatives.

La Judit Amengual, ballarina de la companyia LaSadcum i de l’espectacle “Aclucalls”, i també pedagoga,  ve a la nostra aula i ens fa endinsar en un altre llenguatge corporal que mai haviem experimentat.

Ens fa reflexionar sobre els espais, els objectes, la construcció de les identitats i les relacions en una societat postinternet, on l’ús de les noves tecnologies, les comunicacions en massa a les xarxes, la publicitat, etc., condiciona, modela i controla moltes de les nostres emocions i formes de vida.

Ha estat una experiència molt molt enriquidora!

LaSadcum. 24 de febrer de 2022

Anem al Graner a veure un assaig obert de l’espectacle de dansa “Aclucalls” de la companyia LaSadcum.

Vam assistir, en el marc de Dansa Quinzena Metropolitana + EN RESiDÈNCiA. Es va convidar a la companyia LaSADCUM a obrir el seu procés de creació, a partir d’una presentació breu, en format d’assaig obert, especialment adreçada als participants a l’actual edició d’EN RESiDÈNCiA.

Després de l’assaig obert va tenir lloc un diàleg obert entre amb els grups EN RESiDÈNCiA participants: alumnat de tres instituts participants, docents i mediadores.

“Aclucalls”, segons Guillem Jiménez (LaSadcum): els aclucalls són les peces que s’empren per tapar els ulls, privant la visió, als animals de treball, com el cavall, per evitar que s’espantin o es distreguin. ACLUCALLS és una creació de dansa que fa un retrat grotesc de la generació i la societat postinternet. Un retrat traçat a partir de tres conceptes representatius: el WORKOUT, la PROGRAMACIÒ INFORMÁTICA i la PANTALLA.

Ens agrada tant que demanem a la companyia que vingui a l’institut per fer alguna cosa junts.