Micros i normalitat

Avui hem fet una nova activitat, hem utilitzat els micros! L’activitat consistia en pujar a l’escenari en grups de 3 i cadascú tenia un micro. El que havíem de fer era el següent: havíem d’improvisar i dir què era normal o anormal cada vegada que el David ens assenyalava. L’activitat en si estava molt bé perquè havíem de pensar ràpid el que havíem de dir abans que el David en assenyalés. A més a més passada una estona parlant del que era o no normal per nosaltres, havíem de fer el mateix però amb una emoció (cosa que era bastant més difícil). Abans d’acabar la classe, hem fet un intent de fer una batalla de rap però no ens ha donat gaire temps d’acabar. En general, m’ho he passat molt bé i m’ha agrada molt utilitzar els micros! (Júlia Güell)

Puc assegurar que aquesta activitat va ser molt dinàmica, fins i tot a vegades massa. Estava plena d’experiment, i crec que és la més flexible que vam tenir, ja que l’únic requisit per a ella va ser tenir un micròfon. I sobre el contingut, m’ha mostrat molt que és el que hauria de treballar, i a més, quina és la meva intuïtiva opinió en diferents tractats. Ja que no tenia temps per pensar, per la creativitat. Va ser pur impuls i improvisació. (Eva Vibliani)

A la classe d’avui ens hem passat la majoria del temps parlant sobre les coses que són normals o no; és un tema molt interessant ja que et fa pensar molt i a més és entretingut. Quan finalment vam acabar de parlar, ens vam posar a fer una activitat d’actuació amb els micros. Tractava de posar tres micros, un al costat de l’altre, i tres persones a l’escenari. Havíem d’anar parlant molt ràpidament, improvisant i parlant sobre coses normals o no normals; només hi havien uns tres segons per respondre o el torn passava a l’altra persona. Després vam anar afegint variants, com per exemple posar només un micro i  les persones s’havien d’anar tornant d’una en una. Era molt graciós veure com la gent es quedava en blanc. Així que, en conclusió, m’ho he passat molt bé a la classe d’avui. (Hugo Ledo)

El dia 23 de novembre vam continuar amb les improvisacions, però d’una manera diferent. Vam muntar micròfons, i a partir d’això, vam estar fent proves de parlar a través d’ells. Quan ens tocava parlar amb el micròfons, havíem de parlar sobre la normalitat (que és el tema de l’obra) però sempre improvisant, sense tenir un guió pensat, les idees que se t’acudien en aquell moment. Aquesta activitat a mi m’ha agradat ja que parlar amb un micròfon no es fa qualsevol dia i d’aquesta manera també treballem la improvisació ràpida. (Mireia Moliné)

Avui hem fet un exercici que era pujar a l’escenari de tres en tres i, quan ens tocava, havíem de dir coses que fossin o ens semblessin normals o no normals. L’activitat ha estat molt divertida i fins i tot els que no sortim molt a l’escenari ho hem fet. És interessant parlar de la normalitat, per més que jo personalment, ja vull començar a fer l’obra. (Júlia Padonou)

A la classe d’avui hem estat treballant amb micròfons, hem sortit de 3 en 3 a l’escenari. Hem treballat diferents maneres d’utilitzar-los amb els diàlegs que s’han proposat a classe. L’activitat consistia en pujar a l’escenari i parlar del que és normal o no. El David anava canviant de persona i així successivament formàvem diàlegs individuals que conjuntament quedaven molt bé. Estem treballant força la paraula NORMAL i estem aprofundint molt en aquesta. (Martina Ollero)

Avui hem fet una dinàmica en la qual amb el micros parlàvem de la normalitat. Era de tres en tres i cada persona anava dient el que no li semblava normal. Era un dinàmica molt ràpida ja que el David ens anava assenyalant i n’anàvem dient el que fos. (María Fernández)

Ese día me lo pasé muy bien pero me daba muchísima VERGÜENZA salir a hablar con un micrófono. Pero me hacía gracia pelearnos por hablar co nel micrófono. (Paula Moreno)

Aquest dia vam experimentar com és parlar amb micròfons davant d’una audiència. Va ser molt divertit perquè teníem que fer moltes coses estranyes amb ells, i a l’inici vaig tenir vergonya però després em vaig deixar anar. (Giada Trapasso)

Aquest dia també em va agradar molt ja que l’activitat que vam fer era amb micros i era una cosa que mai havíem fet. Havíem d’anar dient coses sobre el que era o no normal i, en el meu cas, hi havia vegades que anava tan ràpid el canvi de torn que no sabia què dir perquè encara no m’havia donat temps per pensar. Vaig aprendre a improvisar més ràpid i a parlar amb micròfon. (Miró Humet)

Durant la sessió del 23 de novembre vam fer activitats sobre la normalitat i el que és normal. Al principi de la sessió vam  posar-nos en un cercle i vam parlar sobre què volia dir normal i que era la normalitat per a cadascun. Va ser una activitat molt interessant ja que va ser interessant escoltar les diferents definicions que li donàvem a la normalitat. Després vam començar una activitat que tractava de sortir a improvisar amb un micròfon en grups de 3 persones; consistia en que cadascun del grup tenia un micròfon i anàvem dient coses que eren normals i coses que no ho eren; després anava avançant de manera que ho fèiem amb variacions: per començar tots havíem de parlar a la vegada, després havíem de fer moviments tot el temps, com per exemple: saltar, aplaudir… tot mentre continuàvem parlant. Va ser una activitat molt graciosa ja que era molt divertit sortir a parlar mentre feies el que el David et deia. (Martí Sepúlveda)

Va ser bastant divertida l’activitat, sobretot pels micròfons, és el que més m’agrada. L’activitat consistia en improvisar i dir coses que no et semblaven normals, com per exemple dir: “no és normal que portis gorra si és hivern” o “no és normal que estigui plovent”, etc. Va ser graciós el que que se’ns acudia. (Ariadne Zuazaga)

Aquesta setmana va ser molt diferent a les altres ja que vam implementar una nova dinàmica a l’hora d’actuar. Durant aquestes classes vam fer servir micròfons en les nostres actuacions amb diferents dinàmiques de grup. Una d’elles consistia en ficar tres micròfons dins del escenari i anant movent-nos a l’hora de parlar. Aquesta activitat em va agradar molt ja que la dinàmica era molt estranya i divertida. Quan sortíem a l’escenari amb diferents companys havíem de tractar el tema de la normalitat mentre fèiem aquesta prova. En aquesta setmana hem fet més activitats però aquesta és la que m’ha agradat més. (Víctor Mendo)

El dia 23 de novembre vam fer una activitat molt graciosa. Era que hi havia un grup de tres que sortien a l’escenari i agafaven els micròfons i començaven a dir el que els semblava normal o no els semblava normal; ho deien amb l’ordre que els donava el David. Després vam fer una rotllana i vam tenir una conversa entre tots sobre el que era normal o no. Al final es va intentar fer una batalla de rap però va ser una cosa que no tenia cap sentit. (Mateo Seith)

Fue una sesión interesante, eso me han contado porque no estuve prensente y me lo contaron todo días más tarde. Me contaron que hicieron ejercicios como siempre pero que fue interesante y que les gustó mucho. (Ella Whiteman)

Avui a la classe de teatre vam fer unes improvisacions dient coses sobre el que ens sembla normal o no. Al principi era cadascú amb el seu micròfon i després s’anaven canviant (Ada Aparicio)

Avui el que hem fet m’ha semblat bastant diferent, hem muntat els micros i havíem de pujar en el escenari de tres en tres. Llavors parlàvem de la normalitat quan el David ens deia que era el nostre torn, però cada vegada més ràpid; després ho havíem de fer amb una emoció. I al final de la classe hem intentat fer una batalla de rap però no hem tingut molt de temps. (Gisela Núñez)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.