Mes: desembre de 2021

Aquest dia ens van demanar que portéssim un objecte. Vaig venir amb una calavera. Intuïa des del principi que es tractava sobre el tema de la normalitat, com gairebé totes les sessions passades. I a més, ho vaig escollir per la inspiració que em dóna a seguir endavant amb el que vull estudiar, la medicina forense. Després d’explicar el perquè, vam intercanviar aquestes possessions i vam tenir que inventar una història relacionada. Personalment, en el moment, no vaig agafar prou il·lusió per les claus (l’article que vaig agafar), així que m’he quedat amb la sensació d’insatisfacció i set per l’acció. La idea va ser interessant, i anhelo que el tractat es desenvolupi encara més amb el pas del temps. (Eva Vibliani)

Avui hem hagut de portar un objecte especial per a nosaltres o que ens aportés inspiració. Desprès, cadascú ha hagut de dir què significava per ell/a l’objecte que havia portat. A continuació, hem hagut d’agafar un dels objectes que no fos el teu. Quan cadascú ha tingut un objecte, hem començat a improvisar. L’activitat consistia en explica una història sobre aquell objecte. Ha sigut una activitat molt divertida. (Júlia Güell)

Avui a classe de teatre havíem de portar un objecte cada persona, no importava qual. Jo vaig portar una funda de mòbil. A continuació ens vam reunir i vam haver de parlar d’aquest objecte i comentar una cosa que no era normal d’aquest. Després vam haver d’agafar l’objecte d’un company i a continuació anar sortint explicant un per un una història fictícia amb aquell objecte. M’ha semblat una classe molt divertida i entretinguda.  (Hugo Ledo)

Esta clase ha sido diferente porque estuvo Alícia, que estuvo orientándonos junto a David sobre una actividad bastante interesante y graciosa xD (desde mi punto de vista). Esta consistia en  que nosotros teníamos un objeto (aleatorio), y con este objeto debíamos crear una historia fantasiosa pero con un toque de realismo; total, que ha quedado súper bien y nos la hemos pasado bastante bien hoy, GG. Mi historia favorita ha sido la de Hugo y su abuelo, que murió hace 73 años, y sus historias que extrañaban a pesar de que murió hace mucho xD. (Dio Carbone)

Ahir vam tenir que portar un objecte per fer una activitat que tractava de sortir a l’escenari i inventar-te una història amb l’objecte d’un company. La veritat, al principi no volia sortir perquè no sabia què dir amb l’objecte que vaig agafar però al final em va convèncer l’Alejandro. (Brenda Díaz)

Avui, cadascú ha portat un objecte que representés inspiració o alguna cosa important per a ell/a. Cadascú ha explicat als altres què representa per a ell aquell objecte, per què l’ha portat… Després, hem deixat tots els objectes en un racó de l’escenari i cadascú ha agafat un objecte que no era seu. Tot seguit, un per un, hem anat pujant a l’escenari, i amb l’objecte que hem agafat ens hem inventat una història amb aquell objecte. Aquesta història l’hem explicat als altres companys davant d’un micròfon. M’ha agradat aquesta activitat ja que les històries dels altres companys eren molt divertides. (Mireia Moliné)

Havíem de portar un objecte i explicar per què serveix. Després hem deixat els objectes i havíem d’escollir qualsevol objecte. Després hem creat una història amb l’objecte. (Gregory Júnior)

Avui, havíem de portar un objecte estrany cadascú. Un per un, vam dir quin objecte portàvem i que tenia de normal o no. Després, els vam deixar tots junts i vam agafar un objecte d’aquells que no fos el nostre. Vam sortir un per un a fer un (monòleg), a explicar amb el micròfon la rara història d’aquell objecte que havíem agafat, i ens podien fer preguntes… (Martina Ollero)

Aquest dia vam haver de portar tots un objecte que vam haver de comentar i després fer una obra improvisada amb ell. L’obra que havíem de fer era sobre inventar-nos una història amb l’objecte d’algú que no fos el nostre, i jo ho vaig fer amb una gorra. Va ser entretingut escoltar les històries dels demés i també fer la meva pròpia. (Miró Humet)

Havíem de portar qualsevol article de casa, i jo portava lents de contacte. Primer hem parlat de per què els hem portat i sobre si és normal o no. Després vam posar tots els elements en un sol lloc i els vam seleccionar. Vaig triar la sabata del meu company i vaig parlar de com ho vaig aconseguir. El meu altre company va triar el meu objecte i va dir que hi ha un dimoni dins d’aquesta capsa, i aquesta idea m’ha agradat molt! (Azhar Khalel)

A la sessió del 14 de desembre vam fer activitats relacionades amb uns objectes especials que cadascun vam portar a petició dels nostres referents en el teatre. Per començar vam formar un cercle i vam ensenyar tots els objectes, i seguit els vam deixar tots a un racó. Minuts després cadascun va agafar un objecte que no era seu i va haver d’improvisar una història amb aquell objecte. Van sortir històries molt interessants. L’activitat va ser molt divertida i creativa, em va agradar molt. Em va semblar molt interessant una història: es va actuar d’una manera en la qual un objecte va simbolitzar la identitat de la mort; aquesta la interpretava un company, que no podia parlar, només podia ser interpretat per altres tres companys que inventaven les interpretacions per donar un “missatge que volia donar”. (Martí Sepúlveda)

Avui hem portat objectes importants per a nosaltres i hem hagut de parlar d’ells. Quan tots vam parlar d’ells, els vam deixar al terra i després vam agafar un d’aquells objectes (que no fos el nostre) i vam fer una història on sortís aquell objecte. (Gisela Núñez)

Ens van dir que portéssim un objecte qualsevol, i cada persona havia d’explicar per què l’havia portat. Després cadascú va agafar un a l’atzar i ens vam inventar històries súper creatives, i em vaig divertir molt creant i escoltant els meus companys. (Giada Trapasso)

Avui havíem de portar un objecte interessant o que tingués valor o signifiqués alguna cosa per a nosaltres. Hem parlat sobre per què l’objecte tenia valor per a nosaltres, després cadascú ha agafat un objecte que no era el seu i hem hagut d’explicar una història real (també podia ser inventada) sobre alguna cosa que ens hagués passat amb aquell objecte. Ha estat molt bé. (Júlia Padonou)

Vam portar un objecte i havíem d’explicar què era i dir el que no era normal. Jo vaig portar una calculadora. (Ariadne Zuazaga)

Ayer tuvimos que traer unos objetos para comentar sobre ellos, y más tarde salimos al escenario uno a uno inventándonos una historia sobre de dónde había salido ese objeto. (Ada Aparicio)

Havíem de portar un objecte i explicar per què serveix. Després vam deixar els objectes i vam haver d’escollir qualsevol d’ells per després crear una història amb un. (Santhiago Ubilluz)

Hem tingut que portar un objecte que fos important per a nosaltres. El primer que vam fer va ser explicar un per un què significava aquell objecte per a nosaltres. I després havíem d’agafar un objecte d’un altra persona i inventar-nos una història amb aquell objecte. (María Fernández)

En esta clase junto con David, Alicia y mis compañeros hicimos actividades y ejercicios sobre la improvisación, Maria, Mireia y Júlia estuvieron hablando sobre su viaje a California mientras el público, que éramos nosotros, les preguntaba. Me gustó mucho la sesión y han habido momentos muy graciosos. (Ella Whiteman)

El dia 14 de desembre va ser un dia que jo no vaig poder anar a l’escola. Va ser un dia que hi havíem de portar un objecte que ens aportés inspiració o que fos especial per nosaltres. Després havies d’explicar el perquè d’haver portat aquell objecte. A continuació van haver d’agafar un que no fos el teu i començar a improvisar.  L’activitat consistia en explicar una història sobre aquell objecte. Ha sigut una activitat molt divertida. (Mateo Seith)

Avui hem treballat la paraula EXEMPLARITAT. El David ens donava diferents situacions, per exemple, alumnes, professors, pares, una parella… I havíem de dir alguna cosa que facin aquelles persones que fos “exemplar”. Vam estar parlant una estona sobre les accions exemplars. (Martina Ollero)

En aquest exercici, no vam tenir prou temps per reflexionar. Com acostuma a passar, n’hi havia lloc només per la improvisació i reaccions. Personalment, per a mi, vaig fer la conclusió que tots tenim diferents opinions sobre què és ser una persona exemplar. Per a alguns, és ser moralment correcte i anar d’acord amb les lleis, i per a altres, és ser flexible i escoltar els desitjos d’altres. (Eva Vibliani)

Aquest dia el David ens ha dit de posar-nos en rotllana i ens ha dit que havíem d’actuar com un alumne exemplar, el que nosaltres crèiem que era, i cadascú havia d’interpretar-ho. Després vam fer el mateix però amb el professor ideal. També ens va fer dir una frase, la persona següent ha de començar una altra frase amb la darrera paraula de la frase de la persona anterior. (Gisela Núñez)

Avui hem fet una activitat que consisteix en fer un cercle tots junts i cada persona tenia que dir com era per a ell/a la persona exemplar que ens deia el David (primer vam haver de dir com era un alumne exemplar per a nosaltres). Una vegada acabada aquesta activitat, vam haver de fer-ne un altre que consistia en dir una petita frase amb l’última paraula que deia la persona anterior. Són activitats molt senzilles però que a la vegada m’han semblat una molt bona idea per improvisar. (Júlia Güell)

Aquest dia era diferent perquè, en comptes de ser en dimarts, va ser en dimecres que va venir el David. Vam parlar sobre les persones exemplars, com els alumnes exemplars, la parella exemplar, etc. Em va semblar molt interessant el tema que estàvem parlant i el que ens va demanar el David es que féssim com si fóssim gent “exemplar”. Jo crec que la gràcia era veure com era per a cada persona algun exemplar. (Miró Humet)

En aquesta sessió, de l’1 de desembre, vam estar parlant, explicant i fent què era un alumne exemplar, una parella exemplar… Aquesta activitat m’ha semblat xula, ja que cadascú té un pensament diferent de cada cosa i, d’aquesta manera, tots donem la nostra opinió. També vam estar fent una altra activitat: amb l’última paraula que havia dit la persona anterior a tu, havies de fer una frase. Aquesta activitat també em va agradar ja que has d’improvisar en aquell mateix moment, no t’ho pots pensar. (Mireia Moliné)

Avui el David ens ha dit que actuéssim com ho faria algú exemplar, com per exemple, un professor exemplar, una parella exemplar, i també ens va fer fer un exercici en el que algú deia una frase i la persona del costat havia de fer una frase amb l’última paraula de la frase de la persona anterior. Ha estat divertit i calmat, no hem fet massa. (Júlia Padonou)

Aquest dia em va agradar bastant ja que podíem fer-nos passar per persones que no érem, com per exemple un alumne exemplar, haha. També vam poder fer veure que li parlàvem a la nostra parella i dir-li com ens agradaria que ens tractessin. (Giada Trapasso)

Aquest dimecres va venir el David, vam estar l’hora que teníem parlant sobre la sortida al Teatre Lliure, vam parlar sobre els llocs que més ens van agradar, sensacions… Em va semblar divertit ja que m’ho vaig passar molt bé al teatre. En conclusió, he tingut una classe molt entretinguda. (Hugo Ledo)

Havíem d’interpretar un alumne exemplar; per exemple, van dir que un alumne exemplar en comptes de quedar amb els amics es quedava a casa fent els deures. (Ariadne Zuazaga)

Em va agradar aquesta tasca, vam retratar diferents papers i també m’agradava veure com als meus companys els canviava les expressions facials. Crec que aquesta és una tasca força interessant, ja que has d’esbrinar com retratar una persona que no coneixes. (Azhar Khalel)

Me ha gustado esta sesión porque hemos hablado con David acerca del Teatre Lliure (al que fuimos ayer), profundizando en “cómo nos visualizamos actuando allí ” y también en “¿es como esperábamos que fuera?”. Y ya conociendo el teatro hablamos más técnica y profesionalmente con él, haciendo también ejercicios de improvisación, hablando de la implicación que tenemos cada uno en el teatro y lo que significa y/o conlleva eso. En resumen, hablamos de cosas de las que no podíamos hablar anteriormente porque no conocíamos tan a fondo el teatro. Estuvo genial xD. (Dio Carbone)

Me gustó mucho la clase: hicimos un círculo explicando y actuando cómo sería  un alumno, un profesor ideal. Todos dimos nuestras opiniones y fueron interesantes cada una de ellas porque tenían que ser diferentes mientras Marta nos grababa. (Ella Whiteman)

Aquell dimecres va venir el David ja que el dimarts vam anar al Teatre Lliure. Primer ens va preguntar com ens sembla un alumne i un professor exemplar. I també havíem d’explicar coses estranyes que ens han passat. (María Fernández)

Em va semblar una classe molt divertida, però la majoria de gent es basava en els deures i els exàmens; per a mi ser un alumne exemplar és, a més de fer deures i exàmens, ajudar els professors a les classes o participar a les classes. (Paula Moreno)

En aquesta classe la dinàmica principal era definir o posar-nos d’acord en què era un alumne exemplar. Aquesta tasca la vam fer amb tots els companys i  companyes de classe. Aquesta dinàmica ens va agradar molt a tots perquè vam coincidir en molts aspectes, tots tenim una idea més o menys semblant del que era un alumne normal. També cap al final de la classe vam discutir sobre el que era un professor normal. (Víctor Mendo)

Va ser una classe que no va ser en dimarts, sinó en dimecres, per alguna cosa que no recordo. Va ser una classe on vam treballar el que era exemplar o no, com ara, un alumne exemplar, una parella exemplar o un professor exemplar, i també vam parlar sobre coses que havíem fet i que sabíem que havíem fet malament. (Mateo Seith)

En aquesta sessió vam parlar sobre com es un alumne exemplar, vam dir com actuaria, què pensava i què faria en qualsevol moment; vam actuar durant uns segons dient una cosa que diria un alumne exemplar, com per exemple: ”Oh, ja he arribat a casa, quines ganes de fer deures!”. (Martí Sepúlveda)

Hoy nos hemos hecho pasar por personas que no éramos, por ejemplo un alumno ejemplar, y otras ideas como, por ejemplo, decir cómo nos gustaría que nos tratara nuestra pareja, padres, etc. Me gustó mucho la actividad. (Santhiago Ubilluz)

I altres coses…:

Avui hem anat al Teatre Lliure de Montjuïc. Ha sigut una experiència molt interessant. He quedat meravellada amb el gran que és la sala principal ! Ens han ensenyat tot el teatre, és a dir, els camerinos, la part del darrere d’un escenari, el soterrani, les sales d’assaig, etc. El que més m’ha cridat l’atenció ha sigut que ens han explicat que la part dels seients del públic es pot personalitzar segons es vulgui. Cada seient forma part d’un grup de plataformes que es poden moure i elevar, formant així diferents formes. També ens han ensenyat la sala on actuarem: si sóc sincera, no m’imaginava que actuaríem a una sala d’aquest tipus però no està malament i a més a més trenca amb els estàndards que nosaltres estem acostumats a veure.  (Júlia Güell)

Per començar, aquesta excursió va transfigurar la meva plena i estable visió sobre aquesta construcció. Quan em plantejava la possible aparença, pensava que hauria de ser un lloc únic, no tan complex, amb decoració feta per sobre sense massa detall. Un lloc on el centre d’atenció son els actors, improvisadors sense una vestimenta repensada i carregada de sentit. Però la realitat em va fascinar. La bellesa de l’edifici no només la donava el seu estil passat de moda, elements antics, a la vegada barrejats amb un interior modern, a vegades cridaner i a vegades minimalist, sinó també amb la seva estructura inclusiva per cada element del teatre. Més que la història de la creació d’ella em va arribar al cor la maqueta, entenen que la maqueta ensenyada va ser l’última creació d’un autor.  Acabant d’ expressar el meu encanteri, voldria a més referir-me al lloc on actuarem. No vull dir mentides, a mi, igual que a algunes persones més, m’entusiasmaria molt anar a l’escenari gran, tan espantós i professional. Però, quan vaig contemplar la vertadera plataforma pel nostre art, m’ha fet seu. Crec que un contacte tan a prop amb el públic dóna el seu punt a la jugada, i a més, regala una sensació de confort i seguretat amb el seu disseny. En conclusió, perdonant-me per l’extensió del comentari, puc dir amb fermesa que ja no puc esperar el dia quan trepitjarem les portes del Teatre Lliure amb un destí plantejat per mesos, l’actuació. (Eva Vibliani)

Aquesta setmana hem fet una sortida amb la classe de Creadors en residència al Teatre Lliure. Ha estat molt divertida, he après molt sobre el teatre, com les seves parts, sales, també sobre els actors, què fan a l’actuar… Ha sigut una visita guiada per la major part del teatre lliure, totes les sales eren molt interessants, però les millors eren els camerinos: em va semblar molt interessant que cada actor tingués el seu camerino personal, i que també hi hagin camerinos públics en els que poden entrar més d’un actor. A més a més vam veure la sala en la que actuarem a final de curs, així que va fer aquesta visita guiada encara millor. En conclusió m’ho vaig passar genial i tot el que hem fet ha sigut molt interessant. (Hugo Ledo)

La visita em va agradar molt ja que em pensava que seria més avorrida i poc interessant. Quan vam arribar, ens van explicar curiositats sobre el Teatre Lliure de quan es va inventar i de la seva distribució. Ens van portar per dins del teatre ensenyant-nos les diferents parts i sales que n’hi havien. La sala on s’actuava era molt gran i em va agradar molt com funcionaven les cortines i els focus de dalt de l’escenari. També em van sorprendre els camerinos ja que els miralls tenien molta llum. El que em va decebre va ser el teatre on actuarem nosaltres ja que me l’esperava diferent. La visita va ser molt xula i tinc ganes de tornar-hi a anar. (Víctor Mendo)

La visita al Teatre Lliure em va agradar, ja que mai abans havia vist com era un teatre per dins, tot el que hi ha darrera l’escenari. Les sales d’assaig, els “camerinos”… El que em va cridar més l’atenció són les butaques on el públic s’asseu: poden canviar de lloc i l’escenari es pot tapar i d’aquesta manera queda camuflat, i hi ha un altre escenari, a un altre lloc de la sala. També vam veure una sala més petita on el tipus d’obres de teatre són més properes al públic. En aquesta sala hi caben aproximadament 150 persones. Personalment em va agradar més el primer tipus d’escenari, però de l’altre tipus (proper al públic) no n’havia vist mai. (Mireia Moliné)

El dia que vam anar a visitar el teatre vaig aprendre les diferents formes de modificar una sala per l’obra, una mica de la seva història i com es va crear. Va ser divertit ja que jo havia estat al Teatre Lliure prèviament i vaig tenir molts records. (Giada Trapasso)

La salida me encantó, la verdad, me gustó mucho explorar y saber cómo es un teatro por dentro, especialmente el Lliure de Montjuic, que es enorme. Lo que más me llamó la atención fue que se podían cambiar los asientos, su altura o su sitio en el espacio. (Ella Whiteman)

El dia 30 de novembre vam fer una sortida al Teatre Lliure, un lloc rellevant en el món del teatre ja que es fan actuacions en sales de més de cents de persones. Al arribar-hi, davant del Lliure ens van explicar què es el Teatre Lliure, la seva història i les diferents sales que hi havia dintre. Seguit vam entrar dins on les mateixes persones que ens van rebre a l’entrada ens van fer una visita per dintre del Lliure, ens van explicar la història i les curiositats d’aquest i de les seves diferents sales. Va ser una visita entretinguda i molt informativa, va ser interessant aprendre la història del teatre de Barcelona i més concretament del Lliure. (Martí Sepúlveda)

Aquest dia vam anar a visitar el Teatre Lliure. Ens van ensenyar les dos sales principals, però també ens van ensenyar tot el que el públic no veu. De les dos sales hi ha una que és molt gran i l’altre que és bastant petita i és on nosaltres actuarem. La sala gran em va agradar molt. I la petita, que és on actuarem, no em va agradar gaire ja que estàs molt a prop del públic. (María Fernández)

Aquest dia no vaig poder venir però també m’agradaria haver vist el teatre, crec que hagués estat molt interessant i divertit. (Miró Humet)

Vaig visitar aquest teatre per primera vegada i va ser molt interessant! La manera com ens van mostrar els bastidors i l’escenari va ser molt xulo! Em va sorprendre molt quan ens van dir que els seients es mouen. També puc recomanar amb confiança visitar-lo a totes les altres persones. I, sens dubte, puc dir que el teatre no es pot comparar amb el cinema ni amb cap altra cosa, perquè és un moment totalment diferent. Estic molt contenta d’haver decidit fer una excursió al teatre amb la classe. Em sembla que el visitaré moltes més vegades. (Azhar Khalel)

Avui hem anat al Teatre Lliure, m’ha agradat molt. És molt bonica la sala gran, quan vam anar estava un escenari posat (mobles, cadires…,) tot estava preparat per una altra obra. Ens van deixar fer fotos i jo vaig fer moltes. Les grades de la sala gran es poden moure i, segons l’obra que es fa, es posen de maneres diferents. També ens van ensenyar la sala petita, que és on actuarem, ens van ensenyar els camerinos, la maqueta del teatre… Em va agradar molt. (Gisela Núñez)

La visita al Teatre Lliure em va agradar ja que vam fer alguna cosa diferent dintre de la rutina. Va ser una experiència nova amb la que vam aprendre moltes coses noves sobre el món del teatre. Em van semblar molt interessants els diferents escenaris on actuaven els actors i les quantitats de butaques i distribucions que tenen. Va ser una visita educativa que va estar molt bé. (Martina Ollero)

La visita que vam fer al Teatre Lliure va ser molt interesant, jo he anat varies vegades a l’Institut del Teatre, però mai m’havia fixat en l’edifici que hi havia davant, no sabia que hi havia el Teatre Lliure. Em va agradar molt l’escenari que ens van ensenyar, el gran, la sala gran em va agradar molt, però no em va agradar tant la sala petita on ens van dir que actuaríem allà, però mentre l’obra sigui interessant, ens quedarà bé, i estarà bé. (Júlia Padonou)

Em va semblar molt interessant la visita, i em va agradar molt el teatre, però sincerament el que em va semblar més curiós va ser el passadís de color blau neó. (Ariadne Zuazaga)

Hoy estuvimos de visita en el Teatre Lliure, donde presentaremos una obra más adelante. Es un teatro gigantesco que tiene unas 4 salas para funciones, los camerinos son los mejores, muy bonitos xD, la utillería es asombrosa y la estructura en general es muy bonita e imponente. Nos dieron un súper tour por todos lados, fue increíble. (Dio Carbone)

La sortida al Teatre Lliure va ser una mica llarga però entretinguda. Primer vam agafar el metro per anar al Poble Sec i vam pujar fins al Teatre Lliure i vam fer-nos una foto en la porta de l’entrada i vam entrar al teatre. L’entrada era bastant espaiosa i càlida, donava una sensació de tranquil·litat. Després vam anar com a la zona que està abans de l’escenari, on esperen els actors i actrius per sortir a l’escenari. Em va semblar un espai molt còmode per quan estàs nerviós per la funció, lluminós i agradable, un lloc bastant adequat per la funció. (Mateo Seith)

Avui hem fet una nova activitat, hem utilitzat els micros! L’activitat consistia en pujar a l’escenari en grups de 3 i cadascú tenia un micro. El que havíem de fer era el següent: havíem d’improvisar i dir què era normal o anormal cada vegada que el David ens assenyalava. L’activitat en si estava molt bé perquè havíem de pensar ràpid el que havíem de dir abans que el David en assenyalés. A més a més passada una estona parlant del que era o no normal per nosaltres, havíem de fer el mateix però amb una emoció (cosa que era bastant més difícil). Abans d’acabar la classe, hem fet un intent de fer una batalla de rap però no ens ha donat gaire temps d’acabar. En general, m’ho he passat molt bé i m’ha agrada molt utilitzar els micros! (Júlia Güell)

Puc assegurar que aquesta activitat va ser molt dinàmica, fins i tot a vegades massa. Estava plena d’experiment, i crec que és la més flexible que vam tenir, ja que l’únic requisit per a ella va ser tenir un micròfon. I sobre el contingut, m’ha mostrat molt que és el que hauria de treballar, i a més, quina és la meva intuïtiva opinió en diferents tractats. Ja que no tenia temps per pensar, per la creativitat. Va ser pur impuls i improvisació. (Eva Vibliani)

A la classe d’avui ens hem passat la majoria del temps parlant sobre les coses que són normals o no; és un tema molt interessant ja que et fa pensar molt i a més és entretingut. Quan finalment vam acabar de parlar, ens vam posar a fer una activitat d’actuació amb els micros. Tractava de posar tres micros, un al costat de l’altre, i tres persones a l’escenari. Havíem d’anar parlant molt ràpidament, improvisant i parlant sobre coses normals o no normals; només hi havien uns tres segons per respondre o el torn passava a l’altra persona. Després vam anar afegint variants, com per exemple posar només un micro i  les persones s’havien d’anar tornant d’una en una. Era molt graciós veure com la gent es quedava en blanc. Així que, en conclusió, m’ho he passat molt bé a la classe d’avui. (Hugo Ledo)

El dia 23 de novembre vam continuar amb les improvisacions, però d’una manera diferent. Vam muntar micròfons, i a partir d’això, vam estar fent proves de parlar a través d’ells. Quan ens tocava parlar amb el micròfons, havíem de parlar sobre la normalitat (que és el tema de l’obra) però sempre improvisant, sense tenir un guió pensat, les idees que se t’acudien en aquell moment. Aquesta activitat a mi m’ha agradat ja que parlar amb un micròfon no es fa qualsevol dia i d’aquesta manera també treballem la improvisació ràpida. (Mireia Moliné)

Avui hem fet un exercici que era pujar a l’escenari de tres en tres i, quan ens tocava, havíem de dir coses que fossin o ens semblessin normals o no normals. L’activitat ha estat molt divertida i fins i tot els que no sortim molt a l’escenari ho hem fet. És interessant parlar de la normalitat, per més que jo personalment, ja vull començar a fer l’obra. (Júlia Padonou)

A la classe d’avui hem estat treballant amb micròfons, hem sortit de 3 en 3 a l’escenari. Hem treballat diferents maneres d’utilitzar-los amb els diàlegs que s’han proposat a classe. L’activitat consistia en pujar a l’escenari i parlar del que és normal o no. El David anava canviant de persona i així successivament formàvem diàlegs individuals que conjuntament quedaven molt bé. Estem treballant força la paraula NORMAL i estem aprofundint molt en aquesta. (Martina Ollero)

Avui hem fet una dinàmica en la qual amb el micros parlàvem de la normalitat. Era de tres en tres i cada persona anava dient el que no li semblava normal. Era un dinàmica molt ràpida ja que el David ens anava assenyalant i n’anàvem dient el que fos. (María Fernández)

Ese día me lo pasé muy bien pero me daba muchísima VERGÜENZA salir a hablar con un micrófono. Pero me hacía gracia pelearnos por hablar co nel micrófono. (Paula Moreno)

Aquest dia vam experimentar com és parlar amb micròfons davant d’una audiència. Va ser molt divertit perquè teníem que fer moltes coses estranyes amb ells, i a l’inici vaig tenir vergonya però després em vaig deixar anar. (Giada Trapasso)

Aquest dia també em va agradar molt ja que l’activitat que vam fer era amb micros i era una cosa que mai havíem fet. Havíem d’anar dient coses sobre el que era o no normal i, en el meu cas, hi havia vegades que anava tan ràpid el canvi de torn que no sabia què dir perquè encara no m’havia donat temps per pensar. Vaig aprendre a improvisar més ràpid i a parlar amb micròfon. (Miró Humet)

Durant la sessió del 23 de novembre vam fer activitats sobre la normalitat i el que és normal. Al principi de la sessió vam  posar-nos en un cercle i vam parlar sobre què volia dir normal i que era la normalitat per a cadascun. Va ser una activitat molt interessant ja que va ser interessant escoltar les diferents definicions que li donàvem a la normalitat. Després vam començar una activitat que tractava de sortir a improvisar amb un micròfon en grups de 3 persones; consistia en que cadascun del grup tenia un micròfon i anàvem dient coses que eren normals i coses que no ho eren; després anava avançant de manera que ho fèiem amb variacions: per començar tots havíem de parlar a la vegada, després havíem de fer moviments tot el temps, com per exemple: saltar, aplaudir… tot mentre continuàvem parlant. Va ser una activitat molt graciosa ja que era molt divertit sortir a parlar mentre feies el que el David et deia. (Martí Sepúlveda)

Va ser bastant divertida l’activitat, sobretot pels micròfons, és el que més m’agrada. L’activitat consistia en improvisar i dir coses que no et semblaven normals, com per exemple dir: “no és normal que portis gorra si és hivern” o “no és normal que estigui plovent”, etc. Va ser graciós el que que se’ns acudia. (Ariadne Zuazaga)

Aquesta setmana va ser molt diferent a les altres ja que vam implementar una nova dinàmica a l’hora d’actuar. Durant aquestes classes vam fer servir micròfons en les nostres actuacions amb diferents dinàmiques de grup. Una d’elles consistia en ficar tres micròfons dins del escenari i anant movent-nos a l’hora de parlar. Aquesta activitat em va agradar molt ja que la dinàmica era molt estranya i divertida. Quan sortíem a l’escenari amb diferents companys havíem de tractar el tema de la normalitat mentre fèiem aquesta prova. En aquesta setmana hem fet més activitats però aquesta és la que m’ha agradat més. (Víctor Mendo)

El dia 23 de novembre vam fer una activitat molt graciosa. Era que hi havia un grup de tres que sortien a l’escenari i agafaven els micròfons i començaven a dir el que els semblava normal o no els semblava normal; ho deien amb l’ordre que els donava el David. Després vam fer una rotllana i vam tenir una conversa entre tots sobre el que era normal o no. Al final es va intentar fer una batalla de rap però va ser una cosa que no tenia cap sentit. (Mateo Seith)

Fue una sesión interesante, eso me han contado porque no estuve prensente y me lo contaron todo días más tarde. Me contaron que hicieron ejercicios como siempre pero que fue interesante y que les gustó mucho. (Ella Whiteman)

Avui a la classe de teatre vam fer unes improvisacions dient coses sobre el que ens sembla normal o no. Al principi era cadascú amb el seu micròfon i després s’anaven canviant (Ada Aparicio)

Avui el que hem fet m’ha semblat bastant diferent, hem muntat els micros i havíem de pujar en el escenari de tres en tres. Llavors parlàvem de la normalitat quan el David ens deia que era el nostre torn, però cada vegada més ràpid; després ho havíem de fer amb una emoció. I al final de la classe hem intentat fer una batalla de rap però no hem tingut molt de temps. (Gisela Núñez)

Avui hem creat fotogrames amb grups de 3 o 4. L’activitat consistia en què el públic tenia que triar un títol per després els que estaven actuant interpretessin mitjançant la improvisació. Una vegada triat el títol, els actors tenien que crear un fotograma (una petita escena sense moviment, com si fos una fotografia). Llavors, es preparava el teló i quan el teló s’obria i els actors estaven preparats, començava l’acció. També hem fet improvisacions amb parella creant un petit vincle i una situació. (Júlia Güell)

Em va semblar molt interessant i original aquesta activitat ja que mai l’havíem fet i em vaig divertir molt. L’activitat consistia en estar parats al començament i, quan ens diguessin ja, començar l’obra. En el cas de la meva actuació vam fer veure que jo atropellava algú amb un cotxe sense voler i al veure-ho cridava perquè algú em vingués a ajudar. Van venir dues persones a ajudar-me i a dir-me que per què no havia mirat si hi havia gent al davant abans de passar amb el cotxe, i jo, en comptes de seguir ajudant a la persona atropellada, em queixava i deia que no era culpa meva que ella s’hagués posat al davant. (Miró Humet)

Va ser molt xulo quan es van obrir les cortines i molt emocionant quan jugàvem, però vaig jugar amb una persona força forta i emotiva i em va semblar que s’estava superposant i cridant per sobre meu. (Azhar Khalel)

El 16 de novembre vam estar fent fotogrames. O sigui unes persones es posaven a l’escenari, d’una determinada manera, i a la que s’obria el teló, havíem de començar a improvisar a partir d’un tema que la resta del grup havia triat. També vam estar expressant-nos amb signes, o sigui, una persona feia signes i l’altre havia d’interpretar-la i mantenir una conversa amb una tercera persona. Aquesta activitat a mi em va agradar molt, ja que vàrem treballar diferents maneres, ja sigui gestos, veu, emocions… (Mireia Moliné)

Avui hem fet fotogrames, és a dir, hem posat un títol a la interpretació (obra) i després hem tancat el teló. Quan s’ha tornat a obrir el teló, els actors i actrius estaven quiets a l’escenari i han hagut d’improvisar segons el títol que havien assignat. Ha sigut divertit ja que han hagut alguns títols molt raros. (Gisela Núñez)

A la classe d’ahir vam fer actuacions a partir de fotogrames: es posava una situació en l’escenari i es tancaven les cortines, després els que estaven dintre es col·locaven de la manera que fos per crear el fotograma i es tornaven a obrir les cortines, i llavors començava l’actuació. Va ser una activitat entretinguda i amb dinàmica. Cada cop més persones de la classe hi volen sortir a actuar i estem perdent molt la vergonya. (Martina Ollero)

Avui hem fet improvisacions, hem començat fent grups de quatre persones, el públic deia un títol per l’obra, es tancaven les cortines i, quan s’obrien, estaven col·locats com si estiguessin en un fotograma, i després havien de començar a actuar des d’aquella posició. Després hem fet improvisacions en parelles en les que el públic decidia el vincle de les dues persones i elles actuaven a partir del vincle que tinguessin. (Júlia Padonou)

Aquell dia vam fer una activitat que tractava d’improvisar una escena. Però tenia una gran diferència respecte de les activitats que fèiem en el passat. En aquest cas, abans de començar, havíem de parar en una imatge en front del públic, i arrencar la nostra actuació només després d’un senyal. La dificultat més gran amb la que em vaig d’haver-hi d’enfrontar és el fet de com donar inici a la trama. Qui és el primer o primera que farà el moviment? Aquestes preguntes em plantejava estant en el escenari sense ni tan sols respirar pels nervis. D’aquella introducció depenia tot.  (Eva Vibliani)

Aquell dia vam fer una activitat en la que sortien unes persones a l’escenari i els hi deien un títol, llavors es tancaven els telons i quan s’obrien estaven col·locats com si fos un quadre i començava la història. (María Fernández)

El 16 de novembre, el dimecres d’aquesta setmana, ha estat una classe bastant entretinguda i divertida ja que els dimecres sempre està David i fem tots plegats activitats d’actuació. La millor activitat que hem fet ha sigut una que es diu fotogrames: aquesta tracta de representar una escena/imatge i a continuació tancar el teló, per preparar-nos i representar aquella imatge per a què, quan s’obri el teló, comencem a actuar a partir de com estàvem col·locats. M’ha semblat una activitat bastant entretinguda i m’ho he passat molt bé aquesta estona al teatre. (Hugo Ledo)

El 16 de novembre va ser un dia molt entretingut. Vam començar amb l’escalfament que fem sempre, després vam fer una activitat que ens va durar tota l’hora, que era que els que sortien a l’obra es posaven en una posició i després es tancaven els telons i es movien en un altre lloc i s’obrien els telons i començava la història des d’on estaven. Van sortir obres molt interessants. (Mateo Seith)

Va ser un dia molt estrany, ja que el públic havia de dir un títol i nosaltres havíem de fer una obra amb allò. Va ser una tasca difícil però es va poder aconseguir, va ser molt divertit i ho vaig voler fer una altra vegada! (Giada Trapasso)