Avui hem anat al Teatre Lliure de Montjuïc. Ha sigut una experiència molt interessant. He quedat meravellada amb el gran que és la sala principal ! Ens han ensenyat tot el teatre, és a dir, els camerinos, la part del darrere d’un escenari, el soterrani, les sales d’assaig, etc. El que més m’ha cridat l’atenció ha sigut que ens han explicat que la part dels seients del públic es pot personalitzar segons es vulgui. Cada seient forma part d’un grup de plataformes que es poden moure i elevar, formant així diferents formes. També ens han ensenyat la sala on actuarem: si sóc sincera, no m’imaginava que actuaríem a una sala d’aquest tipus però no està malament i a més a més trenca amb els estàndards que nosaltres estem acostumats a veure. (Júlia Güell)
Per començar, aquesta excursió va transfigurar la meva plena i estable visió sobre aquesta construcció. Quan em plantejava la possible aparença, pensava que hauria de ser un lloc únic, no tan complex, amb decoració feta per sobre sense massa detall. Un lloc on el centre d’atenció son els actors, improvisadors sense una vestimenta repensada i carregada de sentit. Però la realitat em va fascinar. La bellesa de l’edifici no només la donava el seu estil passat de moda, elements antics, a la vegada barrejats amb un interior modern, a vegades cridaner i a vegades minimalist, sinó també amb la seva estructura inclusiva per cada element del teatre. Més que la història de la creació d’ella em va arribar al cor la maqueta, entenen que la maqueta ensenyada va ser l’última creació d’un autor. Acabant d’ expressar el meu encanteri, voldria a més referir-me al lloc on actuarem. No vull dir mentides, a mi, igual que a algunes persones més, m’entusiasmaria molt anar a l’escenari gran, tan espantós i professional. Però, quan vaig contemplar la vertadera plataforma pel nostre art, m’ha fet seu. Crec que un contacte tan a prop amb el públic dóna el seu punt a la jugada, i a més, regala una sensació de confort i seguretat amb el seu disseny. En conclusió, perdonant-me per l’extensió del comentari, puc dir amb fermesa que ja no puc esperar el dia quan trepitjarem les portes del Teatre Lliure amb un destí plantejat per mesos, l’actuació. (Eva Vibliani)
Aquesta setmana hem fet una sortida amb la classe de Creadors en residència al Teatre Lliure. Ha estat molt divertida, he après molt sobre el teatre, com les seves parts, sales, també sobre els actors, què fan a l’actuar… Ha sigut una visita guiada per la major part del teatre lliure, totes les sales eren molt interessants, però les millors eren els camerinos: em va semblar molt interessant que cada actor tingués el seu camerino personal, i que també hi hagin camerinos públics en els que poden entrar més d’un actor. A més a més vam veure la sala en la que actuarem a final de curs, així que va fer aquesta visita guiada encara millor. En conclusió m’ho vaig passar genial i tot el que hem fet ha sigut molt interessant. (Hugo Ledo)
La visita em va agradar molt ja que em pensava que seria més avorrida i poc interessant. Quan vam arribar, ens van explicar curiositats sobre el Teatre Lliure de quan es va inventar i de la seva distribució. Ens van portar per dins del teatre ensenyant-nos les diferents parts i sales que n’hi havien. La sala on s’actuava era molt gran i em va agradar molt com funcionaven les cortines i els focus de dalt de l’escenari. També em van sorprendre els camerinos ja que els miralls tenien molta llum. El que em va decebre va ser el teatre on actuarem nosaltres ja que me l’esperava diferent. La visita va ser molt xula i tinc ganes de tornar-hi a anar. (Víctor Mendo)
La visita al Teatre Lliure em va agradar, ja que mai abans havia vist com era un teatre per dins, tot el que hi ha darrera l’escenari. Les sales d’assaig, els “camerinos”… El que em va cridar més l’atenció són les butaques on el públic s’asseu: poden canviar de lloc i l’escenari es pot tapar i d’aquesta manera queda camuflat, i hi ha un altre escenari, a un altre lloc de la sala. També vam veure una sala més petita on el tipus d’obres de teatre són més properes al públic. En aquesta sala hi caben aproximadament 150 persones. Personalment em va agradar més el primer tipus d’escenari, però de l’altre tipus (proper al públic) no n’havia vist mai. (Mireia Moliné)
El dia que vam anar a visitar el teatre vaig aprendre les diferents formes de modificar una sala per l’obra, una mica de la seva història i com es va crear. Va ser divertit ja que jo havia estat al Teatre Lliure prèviament i vaig tenir molts records. (Giada Trapasso)
La salida me encantó, la verdad, me gustó mucho explorar y saber cómo es un teatro por dentro, especialmente el Lliure de Montjuic, que es enorme. Lo que más me llamó la atención fue que se podían cambiar los asientos, su altura o su sitio en el espacio. (Ella Whiteman)
El dia 30 de novembre vam fer una sortida al Teatre Lliure, un lloc rellevant en el món del teatre ja que es fan actuacions en sales de més de cents de persones. Al arribar-hi, davant del Lliure ens van explicar què es el Teatre Lliure, la seva història i les diferents sales que hi havia dintre. Seguit vam entrar dins on les mateixes persones que ens van rebre a l’entrada ens van fer una visita per dintre del Lliure, ens van explicar la història i les curiositats d’aquest i de les seves diferents sales. Va ser una visita entretinguda i molt informativa, va ser interessant aprendre la història del teatre de Barcelona i més concretament del Lliure. (Martí Sepúlveda)
Aquest dia vam anar a visitar el Teatre Lliure. Ens van ensenyar les dos sales principals, però també ens van ensenyar tot el que el públic no veu. De les dos sales hi ha una que és molt gran i l’altre que és bastant petita i és on nosaltres actuarem. La sala gran em va agradar molt. I la petita, que és on actuarem, no em va agradar gaire ja que estàs molt a prop del públic. (María Fernández)
Aquest dia no vaig poder venir però també m’agradaria haver vist el teatre, crec que hagués estat molt interessant i divertit. (Miró Humet)
Vaig visitar aquest teatre per primera vegada i va ser molt interessant! La manera com ens van mostrar els bastidors i l’escenari va ser molt xulo! Em va sorprendre molt quan ens van dir que els seients es mouen. També puc recomanar amb confiança visitar-lo a totes les altres persones. I, sens dubte, puc dir que el teatre no es pot comparar amb el cinema ni amb cap altra cosa, perquè és un moment totalment diferent. Estic molt contenta d’haver decidit fer una excursió al teatre amb la classe. Em sembla que el visitaré moltes més vegades. (Azhar Khalel)
Avui hem anat al Teatre Lliure, m’ha agradat molt. És molt bonica la sala gran, quan vam anar estava un escenari posat (mobles, cadires…,) tot estava preparat per una altra obra. Ens van deixar fer fotos i jo vaig fer moltes. Les grades de la sala gran es poden moure i, segons l’obra que es fa, es posen de maneres diferents. També ens van ensenyar la sala petita, que és on actuarem, ens van ensenyar els camerinos, la maqueta del teatre… Em va agradar molt. (Gisela Núñez)
La visita al Teatre Lliure em va agradar ja que vam fer alguna cosa diferent dintre de la rutina. Va ser una experiència nova amb la que vam aprendre moltes coses noves sobre el món del teatre. Em van semblar molt interessants els diferents escenaris on actuaven els actors i les quantitats de butaques i distribucions que tenen. Va ser una visita educativa que va estar molt bé. (Martina Ollero)
La visita que vam fer al Teatre Lliure va ser molt interesant, jo he anat varies vegades a l’Institut del Teatre, però mai m’havia fixat en l’edifici que hi havia davant, no sabia que hi havia el Teatre Lliure. Em va agradar molt l’escenari que ens van ensenyar, el gran, la sala gran em va agradar molt, però no em va agradar tant la sala petita on ens van dir que actuaríem allà, però mentre l’obra sigui interessant, ens quedarà bé, i estarà bé. (Júlia Padonou)
Em va semblar molt interessant la visita, i em va agradar molt el teatre, però sincerament el que em va semblar més curiós va ser el passadís de color blau neó. (Ariadne Zuazaga)
Hoy estuvimos de visita en el Teatre Lliure, donde presentaremos una obra más adelante. Es un teatro gigantesco que tiene unas 4 salas para funciones, los camerinos son los mejores, muy bonitos xD, la utillería es asombrosa y la estructura en general es muy bonita e imponente. Nos dieron un súper tour por todos lados, fue increíble. (Dio Carbone)
La sortida al Teatre Lliure va ser una mica llarga però entretinguda. Primer vam agafar el metro per anar al Poble Sec i vam pujar fins al Teatre Lliure i vam fer-nos una foto en la porta de l’entrada i vam entrar al teatre. L’entrada era bastant espaiosa i càlida, donava una sensació de tranquil·litat. Després vam anar com a la zona que està abans de l’escenari, on esperen els actors i actrius per sortir a l’escenari. Em va semblar un espai molt còmode per quan estàs nerviós per la funció, lluminós i agradable, un lloc bastant adequat per la funció. (Mateo Seith)