Poders i virtuts

Sens dubte la millor sessió de totes. Va ser molt divertit veure com feien volar una companya o com m’intentaven fer invisible i com li feien ser un gos a un company. Després realment va ser una cosa bonica dir les virtuts dels altres; la meva autoestima va pujar molt després d’aquesta sessió. (Paula Moreno)

Ayer salimos al escenario con un poder: salió una persona diciendo que su poder es volar, y entre seis personas la cogieron en brazos simulando que sabia volar; salió otra persona diciendo que su poder consiste en que con la mirada podía conquistar a las otras personas y decidir qué hacían cada una de ellas. Después una persona se ponía en el centro del escenario y hablaba sobre sus virtudes, y los demás podían ayudarle diciéndole virtudes de esa persona, y después la persona del centro hacía un monólogo hablando de sus virtudes. (Ada Aparicio)

Ahir, primer vam continuar amb allò dels poders. Per exemple, jo vaig dir que tenia el poder de volar, i entre uns quants m’havien d’aixecar. I després els companys ens deien les nostres virtuts i les havíem d’explicar. (María Fernández)

Avui hem fet unes activitats noves. Hem fet una activitat on havíem d’inventar un súper-poder i després les altres persones havien d’intentar fer veure que aquest poder era real. És a dir, si era la invisibilitat, havíem de simular que la persona que tenia el poder era invisible. Per últim, vam haver de dir les nostres qualitats i a més a més els companys ens deien d’altres. Desprès havíem de presentar-nos dient totes aquestes qualitats o habilitats. (Júlia Güell)

Avui hem començat fent una activitat que encara no l’havíem fet mai. Cada persona s’ha hagut d’inventar un súper-poder i l’havia de posar a prova; per exemple, una persona s’inventa que el seu poder es volar, i llavors amb un grup de cinc o sis persones, hem de fer que voli, per exemple aixecant-la amunt.  L’altra activitat que hem fet ha sigut pensar les nostres virtuts; com que no se’ns acudíem, els altres companys ens han ajudat a pensar-les. Tot seguit hem hagut de fer com un monòleg explicant les nostres virtuts. (Mireia Moliné)

Avui hem estat parlant sobre les virtuts de cada persona. Sortia una persona a l’escenari i la resta li deia les seves virtuts. Després aquella persona sortia i feia un monòleg sobre les seves virtuts representant una mica tot el que havíem dit la resta. Van sortir coses molt positives de tots. (Martina Ollero)

Avui hem improvisat que teníem súper-poders. Havíem de dir que teníem súper-poders i entre algunes persones havíem de fer que aquest súper-poder es pogués fer a la realitat. Després vam anar sortint dient súper-poders que tenim a la vida real, qualitats, com per exemple, simpatia, etc.; i si no sabies les teves qualitats, els espectadors t’anàvem dient algunes, i després havies d’interpretar un personatge que tenia molta seguretat i sabia les seves qualitats. (Júlia Padonou)

Doncs ahir hem fet això: cada persona havia d’escollir un súper poder i cada persona havia d’exercir aquest súper poder amb tots els companys. Després cada persona havia de buscar virtuts i expressar-les davant del públic, i el públic havia de dir virtuts de la persona també. (Gregory Junior)

Ayer salió una persona al escenario diciendo que tenía un poder, y una compañera salió diciendo que tenía poder de volar y entre 6 personas la agarraron para simular que estaba volando. Y despues salió una persona al centro del escenario a hablar sobre sus virtudes y los demás le ayudaban dicéndole virtudes suyas. (Santhiago Ubilluz)

En poques paraules, es tractava d’inventar-se súper poders al principi, i que altres actors es veiessin influenciats per ells. Però, al final de la classe, semblava un càsting. Una persona es col·locava en la cadira i altres li disparaven compliments. Després, amb tota la seguretat que es pot tenir, el personatge surt i explica tot el que havia escoltat, d’aquesta manera recomanant-se. Òbviament, en l’últim cas, s’intentava combatre la nostra vergonya tan poc ferma que no ens deixa mostrar tota la nostra capacitat ja que raonem que no som el suficient.  Va ser molt curiós observar com es mou l’escenari des de la càmera, en l’estat de confinament. M’ha fet repensar moltes coses, i entendre què contempla l’espectador estàtic.  Molts sorolls, crits, gent parlant de fons, actuacions boges, caos. A vegades, tot es submergia en un silenci, i de cop, veia en la pantalla agressions tan realistes que a vegades pensava que era de veritat, i on estan els professors per parar-ho! (Eva Vibliani)

Hoy la sesión estuvo bastante entretenida, y algo inesperada. Empezamos con un ejercicio de improvisación simulando que teníamos superpoderes, cada uno tenía algo único y especial, y lo pusimos en práctica con los demás, interactuando con ellos como si fueran reales (porque para nosotros lo era). Luego hicimos un ejercicio que, desde mi punto de vista, ayuda un poco a la autoestima, al menos indirectamente: cada uno subía al escenario y decía las que creía que eran/son sus virtudes; cuando acababa de hablar, el público tambien le decia cosas buenas de su personalidad y de esa persona, ya fueran físicas o sentimentales. En fin, otro día más improvisando con cosas random que te sacan un poco de la rutina del cole y te hacen tener otro punto de vista de las cosas… Básicamente xD. (Dio Carbone)

Aquest dia per desgràacia no vaig poder assistir presencialment, però van fer pensar a una persona que tenia un poder, volar, ser invisible….; també van convertir a una persona en un gos! Al final de tot van parlar entre ells de les seves virtuts. Va ser una llàstima no poder assistir. (Giada Trapasso)

El dia 18 de gener va ser una sessió que anava sobre que la persona que sortia a actuar tenia un poder, i unes altres persones havíem d’intentar que aquest poder fos real; com volar: entre sis persones van agafar a una altra persona i la van pujar i passejar com si pogués volar. Una altra persona va dir que podia controlar la gent només amb la mirada i decidir sobre elles. Després sortia una persona que feia les seves virtuts i preguntava quines eren les virtuts que tenia al grup, i una altra persona explicava les virtuts de la persona del centre. (Mateo Seith)

Ayer salimos al escenario con un poder: salió una persona diciendo que su poder es volar, y entre seis personas la cogieron en brazos simulando que sabia volar; salió otra persona diciendo que su poder consiste en que con la mirada podía conquistar a las otras personas y decidir qué hacían cada una de ellas. Después una persona se ponía en el centro del escenario y hablaba sobre sus virtudes, y los demás podían ayudarle diciéndole virtudes de esa persona, y después la persona del centro hacía un monólogo hablando de sus virtudes. (Ariadne Zuazaga)

En aquesta sessió vam sortir a l’escenari i vam fer que teníem un súper poder. M’ho vaig passar genial. Un exemple va ser que la Maria feia el de poder volar i la vam aixecar i fer veure que volava; un altre el de llegir ments i fer veure que ens la podia llegir actuant. Va ser molt divertit. (Hugo Ledo)

El dia 18 de gener va ser una sessió que anava sobre que la persona que sortia a actuar tenia un poder, i unes altres persones teníem que intentar que aquest poder fos real, com per exemple, volar: entre sis persones van agafar a una altra persona i la van pujar i passejar com si pogués volar. Un altre va ser que una persona podia controlar a la gent només amb la mirada i decidir sobre elles. Després sortia una persona que feia les seves virtuts i preguntava quines eren les virtuts que tenia al grup, i una altra persona explicava les virtuts de la persona del centre. (Brenda Díaz)

Durant aquesta sessió vam fer una activitat que consistia en que una persona que actuava havia d’inventar-se que tenia un súper poder i tots els demés del públic havíem d’actuar com si aquest súper poder seu fos real. Per exemple, si una persona deia que podia volar, doncs entre unes quantes persones l’aixecàvem i el públic feia com si veiés a les persones que l’havien aixecat. (Martí Sepúlveda)

Aquell dia vam sortir a l’escenari amb súper poders. Una persona tenia el súper poder que podia volar i, quan “va volar,” altres persones al seu voltant van aixecar aquesta persona; era bastant fascinant de veure. (Azhar Khalel)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.