Assaig i contaminació!

Contaminació davant el claustre, a la tarda:

 Encara que abans vam fer un esbós de l’actuació, cada actuació va ser diferent. La primera, que va ser amb els nostres companys com a públic, tot semblava més un assaig general. Va ser una mica complicat dur a terme l’actuació, ja que el públic era massa actiu i a vegades ens perdíem en el nostre paper a causa dels crits provinents del fons. Però, va ser una experiència molt significativa, ja que podíem entendre quins aspectes hauríem de millorar en la nostra improvisació, i posar-nos d’acord entre nosaltres. En la representació final, davant de tots els professors, es notava la serietat que vam obtenir, a més de la motivació. Molts actors i actrius van estar molt ansiosos, ja que sentien una pressió en l’aura per les mirades. Tot i que, en el meu cas, era tot el contrari. M’havia abraçat una ola de confiança. Em motivava el fet que no hi perdria res, podria gaudir del meu temps, i aquell públic no seria capaç de canviar res en la meva vida, en cas d’un error. Encara que de quin error es podria parlar, si no tinc por i és pura improvisació? Però, clar, objectivament no puc assegurar que ho he fet del tot bé. (Eva Vibliani)

Durant les últimes setmanes hem estat practicant per a la contaminació. La contaminació és un petita presentació que es fa per a donar a conèixer el projecte. Avui al matí hem fet un assaig general davant els nostres companys de classe. Ha sigut una experiència diferent però a la vegada emocionant, ja que ha sigut de les primeres vegades que ens veuen d’una altra manera. Al principi estàvem nerviosos segurament per la reacció que podrien tenir els companys, però una vegada estàvem sobre l’escenari ens hem deixat anar. Sí que és veritat que aquest assaig no ha sortit tan bé com ens esperàvem però ens ha ensenyat que no tot surt com nosaltres volem o ens agradaria que fos. També, aquesta tarda hem tingut la prova final: hem actuat davant de tot el professorat. Malgrat els nervis, ens ha sortit molt millor que aquest matí. Se’ns veia segurs i preparats! Encara que ens falta molt camí per recórrer, crec que ha sigut un molt bon començament. (Júlia Güell)

Ahir va ser l’actuació de creadors en residència anomenada “contaminació”. Va ser genial, tractar d’actuar així feia l’obra més complicada. Amb els de la nostra classe a l’assaig general, ens va sortir força malament, però al final ens va sortir molt bé davant dels professors, així que estic molt content amb el treball dels companys i dels professors per l’esforç i poder fer més actuacions com aquestes. (Hugo Ledo)

Aquestes últimes setmanes, hem estat preparant la contaminació (ensenyar a tots els professors el que estem treballant, muntant una obra de teatre). Avui els hi hem ensenyat aquesta obra de teatre i ha sigut una experiència diferent, i divertida, tant per quan actuàvem com quan vèiem els nostres companys i companyes actuar. Abans de començar tots estàvem nerviosos però, un cop entres a l’escenari, tots els nervis se n’han d’anar i t’has de deixar anar. Va anar molt bé, i a tots els professors els hi va agradar molt, també els hi va agradar veure’ns des de un altre punt, en comptes de a la classe. (Mireia Moliné)

Aquesta setmana va ser la més important de totes ja que vam fer la nostra primera obra de teatre, vam actuar davant els nostres companys i companyes de curs, però també davant dels professors de tot el centre. Al principi no m’agradava l’idea ja que em feia molta vergonya actuar davant dels meus companys, però quan vam actuar davant dels profes em vaig soltar més i crec que ho vaig fer molt bé. (Víctor Mendo)

Ahir vam tenir la contaminació. Pel mati vam estar assajant i practicant. I després vam fer com una primera prova amb els nostres companys de classe. Jo estava bastant nerviosa perquè no sabia com sortiria. I crec que en general va ser un desastre. Perquè van haver molts problemes amb les entrades i les sortides. (María Fernández)

A mi l’acte d’ahir de “la contaminació” em va agradar molt. Mentre ho assajàvem anava agafant forma i la veritat és que el resultat va valdre la pena. Va ser molt diferent l’acte amb els nostres companys de 3er del que vam fer després amb els professors. Amb els alumnes de 3er els micròfons ens van fallar en alguns moments i no ens ho vam prendre tan seriosament. Amb el claustre de professors va ser tot més seriós, ens va sortir molt millor i van poder aprendre i observar més coses. Em va agradar molt més i va estar bastant interessant. (Martina Ollero)

Avui hem fet una cosa que es diu contaminació. Tracta d’ensenyar als demés el que fem en creadors en residència. Primer hem pogut practicar amb els nostres companys de classe que no fan creadors en residència i després per la tarda ho hem ensenyat a tots els professors de l’escola. Jo estava molt nerviosa perquè tinc molta vergonya, i a més és gent que veig cada dia pels passadissos de l’escola. Però quan vaig sortir a l’escenari, em va agradar molt. Això sí, no sabia on mirar perquè hi havia molta gent. Però al final m’ho he passat molt bé. (Gisela Núñez)

Avui hem estat la primera hora assajant la representació que anàvem a fer més tard; la segona hora hem fet la representació davant dels companys de 3er, de TG3 que no fan teatre. Després, a la tarda, també hem anat al cole a les 4, i hem fet la representació davant de tots els profes. Jo m’he posat més nerviosa davant dels profes, tot i que amb els companys també he estat una mica nerviosa; crec que ens ha sortit millor amb els profes, i que jo ho he fet millor davant d’ells. (Júlia Padonou)

A l’hora de fer la contaminació vam estar molt emocionats ja que a tots ens va sortir molt bé l’activitat. Abans vam fer un assaig i proves amb diferent públic, amb companys, i encara així a l’hora de fer l’actuació amb el públic del professorat va sortir millor; malgrat haver-hi més persones, no hi estàvem tan nerviosos, tot va sortir genial, no va haver cap problema amb els papers, amb els companys amagats entre el públic, amb els que actuaven… (Martí Sepúlveda)

Esta actuación me ha gustado bastante. En un principio iba a actuar entre el publico ya que estuve confinada, pero sin ensayar tuve que subir al escenario a sustituir a una compañera. Sinceramente no me dio ningun tipo de vergüenza, nos pareció bien la idea de actuar delante de profesores y compañeros porque a la gente vergonzosa le transmitió más confianza para salir y actuar. Estamos mejorando mucho y estamos ansiosos de saber cuál será el proximo público. Tener como publico a mis compañeros fue más escandaloso y gracioso que con los profesores, porque se reían y hacían bromas. Con los profesores fue más serio. (Ariadne Zuazaga)

Aquest dimarts vam passar per la nostra primera prova de foc, vam actuar davant dels nostres companys i després per la tarda davant de tot el claustre de professors que podien venir al teatre de l’escola. A la primera hora de classe vam fer una mini representació que vam fer a mitges perquè molts estàvem nerviosos. Després, a la segona hora, van venir els nostres companys, i va ser una mica decebedor perquè el públic no es va comportar molt bé, però també pot ser culpa nostra per estar nerviosos; total, que no va sortir molt bé però ens va servir per no fer les mateixes errades per la tarda. Després per la tarda va sortir molt bé, comparat amb l’altre tot va anar perfecte. (Mateo Seith)

Hoy fue un día especial en el que todos demostramos lo que hemos estado haciendo y cómo… Presentamos una pequeña obra llamada “contaminación”. Serían dos funciones, la primera a la 1:30 pm en la que nuestro público fueron nuestros compañeros de clase que no forman parte de “Creadors en residencia”. Yo diría que esta fue nuestra función más intensa porque todos estábamos nerviosos ya que serían nuestros amigos los que nos juzgarían y darían su opinion. Luego más tarde, a las 4:45 pm, empezaría la más importante, en la que sí debíamos ser más profesionales y darlo todo, ya que estaría todo el profesorado y la directora. A pesar de que estábamos nerviosos, teníamos más seguridad al mismo tiempo porque teníamos más confianza y una mejor organización en comparación a más temprano ese mismo día. Al final todo salió mejor de lo que esperábamos, obviamente con unos cuantos errores pero insignificantes ya que al final sí lo pudimos lograr. (Dio Carbone)

En la clase de teatro practicamos la presentación de la contaminación que íbamos hacer por la tarde: vinieron los compañeros de 3A y 3B que no forman parte de Creadores en residencia. Por la tarde, a las 4:30, vinieron todos los profesores del colegio a ver nuestra presentación. (Santhiago Ubilluz i Ada Aparicio)

Yo no fui parte de la actuación en sí, delante del profesorado y los alumnos de nuestro curso. Por lo tanto, no tengo mucho que opinar sobre esa parte de la experiencia, pero, no obstante, yo, junto a otros compañeros de mi clase, tuvimos la experiencia desde otro punto de vista, el punto de vista de las correcciones y de dar opiniones para mejorar. Me gustó mucho ser parte de esa parte y deseo ser parte de la actuación siguiente. (Ella Whiteman)

Ahir els meus companys de creadors en residència van fer una presentació per als alumnes i, més tard, per als professors del centre educatiu. Em va donar ràbia que no pogués assistir, ja que els assajos van ser divertits de veure i de pensar com es feia. Però els meus companys m’han explicat que va ser bastant interessant de fer i que va sortir molt bé! (Giada Trapasso)

Se suposa que havíem de fer una actuació oberta davant dels professors, però em vaig posar malalta i no vaig poder venir, fet que em va decebre molt. Espero poder venir a les properes actuacions! (Azhar Khalel)

Desgraciadament jo no vaig poder venir aquest dia però m’hagués agradat molt actuar i veure la reacció dels professors en persona. (Miró Huguet)

Em va fer moltíssima vergonya sortir a actuar davant dels companys, però per la tarda em va fer encara més vergonya que al matí, per poc començo a riure a mitja obra. (Paula Moreno)

Assaig davant la resta d’alumnes de tercer, al matí:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.