En poques paraules, vam seguir amb la creació del guió. Hem pensat un munt d’idees noves i hem perfeccionat les principals. Hem realitzat els moviments més curiosos i inimaginables per travessar l’escenari i mostrar tota la nostra llibertat. Reflectíem l’emoció, i la por i els nervis per actuar van ser velats.
Més tard, hem interpretat algunes escenes més desenvolupades: la introducció, el primer monòleg, el manifest i uns diàlegs curts. Alguns van iniciar el guió d’altres.
A més, el David va agafar una pluja d’idees interrogant-nos amb preguntes més profundes i confuses, com per exemple, què és ser adult. Ens imaginem que encara tot està al futur, i ens sorprendrem moltes vegades més.
Eva Vibliani