David Franch EN RESIDÈNCIA

Durant la contaminació davant el claustre i, prèviament, a l’assaig amb els alumnes de 3r, vam repartir entre el públic uns paperets amb unes preguntes. Aquí els teniu amb les seves respostes:

Contaminació davant el claustre, a la tarda:

 Encara que abans vam fer un esbós de l’actuació, cada actuació va ser diferent. La primera, que va ser amb els nostres companys com a públic, tot semblava més un assaig general. Va ser una mica complicat dur a terme l’actuació, ja que el públic era massa actiu i a vegades ens perdíem en el nostre paper a causa dels crits provinents del fons. Però, va ser una experiència molt significativa, ja que podíem entendre quins aspectes hauríem de millorar en la nostra improvisació, i posar-nos d’acord entre nosaltres. En la representació final, davant de tots els professors, es notava la serietat que vam obtenir, a més de la motivació. Molts actors i actrius van estar molt ansiosos, ja que sentien una pressió en l’aura per les mirades. Tot i que, en el meu cas, era tot el contrari. M’havia abraçat una ola de confiança. Em motivava el fet que no hi perdria res, podria gaudir del meu temps, i aquell públic no seria capaç de canviar res en la meva vida, en cas d’un error. Encara que de quin error es podria parlar, si no tinc por i és pura improvisació? Però, clar, objectivament no puc assegurar que ho he fet del tot bé. (Eva Vibliani)

Durant les últimes setmanes hem estat practicant per a la contaminació. La contaminació és un petita presentació que es fa per a donar a conèixer el projecte. Avui al matí hem fet un assaig general davant els nostres companys de classe. Ha sigut una experiència diferent però a la vegada emocionant, ja que ha sigut de les primeres vegades que ens veuen d’una altra manera. Al principi estàvem nerviosos segurament per la reacció que podrien tenir els companys, però una vegada estàvem sobre l’escenari ens hem deixat anar. Sí que és veritat que aquest assaig no ha sortit tan bé com ens esperàvem però ens ha ensenyat que no tot surt com nosaltres volem o ens agradaria que fos. També, aquesta tarda hem tingut la prova final: hem actuat davant de tot el professorat. Malgrat els nervis, ens ha sortit molt millor que aquest matí. Se’ns veia segurs i preparats! Encara que ens falta molt camí per recórrer, crec que ha sigut un molt bon començament. (Júlia Güell)

Ahir va ser l’actuació de creadors en residència anomenada “contaminació”. Va ser genial, tractar d’actuar així feia l’obra més complicada. Amb els de la nostra classe a l’assaig general, ens va sortir força malament, però al final ens va sortir molt bé davant dels professors, així que estic molt content amb el treball dels companys i dels professors per l’esforç i poder fer més actuacions com aquestes. (Hugo Ledo)

Aquestes últimes setmanes, hem estat preparant la contaminació (ensenyar a tots els professors el que estem treballant, muntant una obra de teatre). Avui els hi hem ensenyat aquesta obra de teatre i ha sigut una experiència diferent, i divertida, tant per quan actuàvem com quan vèiem els nostres companys i companyes actuar. Abans de començar tots estàvem nerviosos però, un cop entres a l’escenari, tots els nervis se n’han d’anar i t’has de deixar anar. Va anar molt bé, i a tots els professors els hi va agradar molt, també els hi va agradar veure’ns des de un altre punt, en comptes de a la classe. (Mireia Moliné)

Aquesta setmana va ser la més important de totes ja que vam fer la nostra primera obra de teatre, vam actuar davant els nostres companys i companyes de curs, però també davant dels professors de tot el centre. Al principi no m’agradava l’idea ja que em feia molta vergonya actuar davant dels meus companys, però quan vam actuar davant dels profes em vaig soltar més i crec que ho vaig fer molt bé. (Víctor Mendo)

Ahir vam tenir la contaminació. Pel mati vam estar assajant i practicant. I després vam fer com una primera prova amb els nostres companys de classe. Jo estava bastant nerviosa perquè no sabia com sortiria. I crec que en general va ser un desastre. Perquè van haver molts problemes amb les entrades i les sortides. (María Fernández)

A mi l’acte d’ahir de “la contaminació” em va agradar molt. Mentre ho assajàvem anava agafant forma i la veritat és que el resultat va valdre la pena. Va ser molt diferent l’acte amb els nostres companys de 3er del que vam fer després amb els professors. Amb els alumnes de 3er els micròfons ens van fallar en alguns moments i no ens ho vam prendre tan seriosament. Amb el claustre de professors va ser tot més seriós, ens va sortir molt millor i van poder aprendre i observar més coses. Em va agradar molt més i va estar bastant interessant. (Martina Ollero)

Avui hem fet una cosa que es diu contaminació. Tracta d’ensenyar als demés el que fem en creadors en residència. Primer hem pogut practicar amb els nostres companys de classe que no fan creadors en residència i després per la tarda ho hem ensenyat a tots els professors de l’escola. Jo estava molt nerviosa perquè tinc molta vergonya, i a més és gent que veig cada dia pels passadissos de l’escola. Però quan vaig sortir a l’escenari, em va agradar molt. Això sí, no sabia on mirar perquè hi havia molta gent. Però al final m’ho he passat molt bé. (Gisela Núñez)

Avui hem estat la primera hora assajant la representació que anàvem a fer més tard; la segona hora hem fet la representació davant dels companys de 3er, de TG3 que no fan teatre. Després, a la tarda, també hem anat al cole a les 4, i hem fet la representació davant de tots els profes. Jo m’he posat més nerviosa davant dels profes, tot i que amb els companys també he estat una mica nerviosa; crec que ens ha sortit millor amb els profes, i que jo ho he fet millor davant d’ells. (Júlia Padonou)

A l’hora de fer la contaminació vam estar molt emocionats ja que a tots ens va sortir molt bé l’activitat. Abans vam fer un assaig i proves amb diferent públic, amb companys, i encara així a l’hora de fer l’actuació amb el públic del professorat va sortir millor; malgrat haver-hi més persones, no hi estàvem tan nerviosos, tot va sortir genial, no va haver cap problema amb els papers, amb els companys amagats entre el públic, amb els que actuaven… (Martí Sepúlveda)

Esta actuación me ha gustado bastante. En un principio iba a actuar entre el publico ya que estuve confinada, pero sin ensayar tuve que subir al escenario a sustituir a una compañera. Sinceramente no me dio ningun tipo de vergüenza, nos pareció bien la idea de actuar delante de profesores y compañeros porque a la gente vergonzosa le transmitió más confianza para salir y actuar. Estamos mejorando mucho y estamos ansiosos de saber cuál será el proximo público. Tener como publico a mis compañeros fue más escandaloso y gracioso que con los profesores, porque se reían y hacían bromas. Con los profesores fue más serio. (Ariadne Zuazaga)

Aquest dimarts vam passar per la nostra primera prova de foc, vam actuar davant dels nostres companys i després per la tarda davant de tot el claustre de professors que podien venir al teatre de l’escola. A la primera hora de classe vam fer una mini representació que vam fer a mitges perquè molts estàvem nerviosos. Després, a la segona hora, van venir els nostres companys, i va ser una mica decebedor perquè el públic no es va comportar molt bé, però també pot ser culpa nostra per estar nerviosos; total, que no va sortir molt bé però ens va servir per no fer les mateixes errades per la tarda. Després per la tarda va sortir molt bé, comparat amb l’altre tot va anar perfecte. (Mateo Seith)

Hoy fue un día especial en el que todos demostramos lo que hemos estado haciendo y cómo… Presentamos una pequeña obra llamada “contaminación”. Serían dos funciones, la primera a la 1:30 pm en la que nuestro público fueron nuestros compañeros de clase que no forman parte de “Creadors en residencia”. Yo diría que esta fue nuestra función más intensa porque todos estábamos nerviosos ya que serían nuestros amigos los que nos juzgarían y darían su opinion. Luego más tarde, a las 4:45 pm, empezaría la más importante, en la que sí debíamos ser más profesionales y darlo todo, ya que estaría todo el profesorado y la directora. A pesar de que estábamos nerviosos, teníamos más seguridad al mismo tiempo porque teníamos más confianza y una mejor organización en comparación a más temprano ese mismo día. Al final todo salió mejor de lo que esperábamos, obviamente con unos cuantos errores pero insignificantes ya que al final sí lo pudimos lograr. (Dio Carbone)

En la clase de teatro practicamos la presentación de la contaminación que íbamos hacer por la tarde: vinieron los compañeros de 3A y 3B que no forman parte de Creadores en residencia. Por la tarde, a las 4:30, vinieron todos los profesores del colegio a ver nuestra presentación. (Santhiago Ubilluz i Ada Aparicio)

Yo no fui parte de la actuación en sí, delante del profesorado y los alumnos de nuestro curso. Por lo tanto, no tengo mucho que opinar sobre esa parte de la experiencia, pero, no obstante, yo, junto a otros compañeros de mi clase, tuvimos la experiencia desde otro punto de vista, el punto de vista de las correcciones y de dar opiniones para mejorar. Me gustó mucho ser parte de esa parte y deseo ser parte de la actuación siguiente. (Ella Whiteman)

Ahir els meus companys de creadors en residència van fer una presentació per als alumnes i, més tard, per als professors del centre educatiu. Em va donar ràbia que no pogués assistir, ja que els assajos van ser divertits de veure i de pensar com es feia. Però els meus companys m’han explicat que va ser bastant interessant de fer i que va sortir molt bé! (Giada Trapasso)

Se suposa que havíem de fer una actuació oberta davant dels professors, però em vaig posar malalta i no vaig poder venir, fet que em va decebre molt. Espero poder venir a les properes actuacions! (Azhar Khalel)

Desgraciadament jo no vaig poder venir aquest dia però m’hagués agradat molt actuar i veure la reacció dels professors en persona. (Miró Huguet)

Em va fer moltíssima vergonya sortir a actuar davant dels companys, però per la tarda em va fer encara més vergonya que al matí, per poc començo a riure a mitja obra. (Paula Moreno)

Assaig davant la resta d’alumnes de tercer, al matí:

Ahir no vam fer una classe “normal”, vam haver d’escriure normes per ser “diferent”. Cada grup va escriure coses molt diferents com, per exemple, vestir i ser extravagant, ser tu mateix, pintar-se el cabell de formes estranyes, no seguir els estàndards de la societat, tenir els ulls grisos… Va ser una classe per pensar i reflexionar sobre què era ser una persona mínimament “normal”. També vam haver d’escriure quina era la diferència entre estrany i diferent. Van sorgir explicacions molt ben pensades. Per últim, vam improvisar una presentació al grup com si fos una funció de veritat. Vaig riure molt. (Giada Trapasso)

Hoy se le ocurrió a David algo bastante interesante, no solo para hacer sino también para conocer la opinión de los otros. Verán, hoy creamos normas para ser diferentes (no ser “normal”) y resaltar, o al contrario, pasar desapercibido. Algunas nos las inventamos y otras eran algunas que unos ya usábamos; ejemplo: vístete contrario a la moda actual, ser lo contrario en todo sentido a la estigmatización social de cómo debe actuar o ser un adolescente… Terminamos hablando de nuevo sobre el tema de la normalidad (era algo inevitable), ya que están estrechamente relacionados ambos temas, y no llegamos a un acuerdo como tal. xD. (Dio Carbone)

En aquest dia vam haver d’agafar un full de paper i escriure 10 normes per ser diferents dels altres; hi havia gent que posava coses com caminar al revés, vestir diferent… Amb aquesta llista vam haver de sortir a l’escenari a parlar sobre les normes amb el micròfon i explicar-les; el meu grup va ser el primer i em va ser una mica difícil de saber-me explicar però em va agradar l’activitat. A més de la llista vam haver d’explicar la nostra opinió sobre la diferència entre ser rar i ser normal. (Miró Huguet)

Ens van demanar que agaféssim un paper i bolígrafs per poder escriure 10 coses sobre com ser estrany, i els meus companys i jo vam escriure sobre com ser un mateix i no adherir-se a les masses i no tenir por d’expressar la nostra opinió. També ens van preguntar la diferència entre estrany i especial, i crec que això no passa perquè una persona pot trobar-ho estrany i una altra persona especial amb habilitats inusuals. Després d’això vam anar al centre i ho vam presentar a tota la classe. Calia fer-ho tot amb emocions i bons gestos, i crec que ho vaig fer força bé, però altres vegades m’ho vaig passar millor perquè avui estava molt tímida. (Azhar Khalel)

Més que una creació de normes amb reflexions filosòfiques, va ser una caòtica actuació on no importava què llegíem o dèiem, tot es concentrava en la projecció de la veu i el llenguatge corporal.  Havíem de fer els papers en grup amb un llistat, però a continuació ni tan sols el miràvem i ho fèiem tot per pur impuls. I és exactament el que aprenem en el teatre, la naturalitat de la representació. (Eva Vibliani)

Avui hem fet una llista amb 10 normes per ser diferent. Ha sigut una activitat que hem fet amb grups de tres i que després hem presentat davant els altres. Ha sigut divertit perquè tothom deia coses diferents. Per últim, hem començat a fer una activitat per grups de 4 on per ordre havíem de improvisar i dir coses que ens agradàvem del físic o del caràcter de la persona que teníem al costat o bé recordar un record fictici. (Júlia Güell)

Avui hem estat escrivint per grups normes per ser diferent, les normes que nosaltres creiem que havíem d’escriure en el paper per ser diferent. Quan hem acabat de pensar-les i escriure-les, les hem posat en comú. Ho hem fet parlant o explicant-les a través dels micròfons. Després en grups de 4 persones, ens hem hagut de dir coses bones… Per exemple, jo li deia a un company que tenia caràcter, coses relacionades amb el caràcter; a un altre li deia que m’agradava el seu estil… (Mireia Moliné)

El primer que vam fer va ser posar-nos en grups de tres i escriure en un paper les que creiem que són les normes per ser diferents. Després amb els micros, les vam explicar a la classe, i també  vam dir el que creiem que era la diferència entre ser diferent i rar. Em va agradar escriure les normes en un paper però a l’hora d’escoltar els companys es va fer una mica avorrit. (María Fernández)

La classe d’ahir va ser interessant perquè cadascun tenia un concepte d’estrany diferent. I hi havia gent que s’ho prenia de broma però feien gràcia: com, per exemple, pertànyer a una secta o caminar cap enrere. Després d’això també ens van fer explicar què tenia de diferent ser “rar” i ser “estrany”.  Crec que va ser interessant perquè, com he dit abans, cadascú té un concepte diferent d’una cosa dolenta o estranya. Però per a mi són paraules sinònimes i gairebé el mateix 😦🤙🏻 (Paula Moreno)

Avui hem fet una llista de normes per ser diferent. Ens hem reunit en grups de 3 i, quan hem escrit les nostres normes per ser diferent, hem hagut d’explicar la diferència entre rar i diferent. Després hem exposat les nostres normes a la resta dels companys. Quan hem acabat d’exposar tots els grups, han sortit quatre persones i han parlat d’una cosa que diguéssim nosaltres. (Gisela Núñez)

Avui en grups de tres hem fet un llistat de normes per a ser diferent. Després hem hagut també de respondre a la pregunta següent: quina diferència hi ha entre diferent i rar? Un cop respostes les preguntes, les hem dit davant de tothom, i després alguns grups han fet una mini improvisació entre 4 persones. Ha estat bé. (Júlia Padonou)

A la classe d’avui ens hem posat en grups de tres persones, i entre els tres havíem de pensar 10 normes per ser diferents. Hem estat 10 minuts aproximadament pensant sobre això, i entre tots els grups han sortit idees molt interessants i divertides, com per exemple: tenir una discapacitat física, caminar cap enrere, tallar-se el cabell al zero, no plorar, etc. Aquesta activitat m’ha semblat molt interessant, ja que hem hagut de reflexionar i escoltar les idees de la resta dels companys. (Ada Aparicio)

Durant aquesta sessió vam posar-nos en grups de tres persones per, amb paper i boli, escriure una llista de normes per ser ‘’normal’’; cada grup escrivia deu normes, sortíem i les dèiem en veu alta entre el grup però d’una manera expositiva; no les llegíem, les explicàvem. Van sortir normes i conceptes molt interessants, hi havia normes relacionades amb els esports, la manera de vestir, els gustos… (Martí Sepúlpeda)

Durant aquesta sessió vam fer una llista de normes per ser diferent en grups i després les vam presentar a tots. Em va semblar una classe divertida a l’hora d’actuar, però, quan estem escoltant o esperant que algú actuï, va ser bastant avorrit i per això parlem molt; però, tret d’això, va ser molt divertida. Les normes em van semblar bastant interessants perquè eren molt gracioses a la vegada que coherents. (Mateo Seith)

Hoy hicimos como un juego: en grupos de tres debíamos poner 10 normas para ser diferente; yo iba con dos compañeros. Nos resultó un poco difícil porque no se nos ocurría nada, y entonces pensamos y dijimos “bueno, ponemos que para ser diferente no debes de seguir normas”, pero el profesor dijo que no valia, así que pensamos. No recuerdo cuáles pusimos pero salimos por grupos a leerlas y a explicar el porqué. (Ariadne Zuazaga)

Ahir la classe de creadors en residencia em va semblar bastant divertida, encara que en alguns moments va ser una mica avorrit. Vam començar amb grups de tres i en un paper havíem de posar coses que et feien no ser normal, i a continuació les havíem d’explicar als nostres companys. Era interessant saber les opinions dels nostres companys. En conclusió, m’ho vaig passar bastant bé a l’hora de presentar. (Hugo Ledo)

Avui hem estat escrivint en un paper les normes per ser diferent, després vam sortir per grups a l’escenari a dictar-les amb el micròfon. Vam posar en comú totes les coses que ens semblaven diferents en les persones. (Martina Ollero)

A la classe d’avui ens hem posat en grups de tres persones, i entre els tres havíem de pensar 10 normes per ser diferent. Hem estat 10 minuts aproximadament pensant sobre això, i entre tots els grups han sortit idees molt interessants i divertides. (Santhi Ubilluz)

Durant aquesta sessió vam fer una llista de normes per ser diferent en grup i després les vam presentar a tota la classe. Va ser una classe que em va semblar divertida a l’hora d’actuar però, quan estem escoltant o esperant a que algú actuï, va ser bastant avorrit, i per això parlem molt, però tret d’això va ser molt divertida. Les normes em van semblar bastant interessants perquè eren molt gracioses a la vegada que coherents. (Brenda Díaz)

Sens dubte la millor sessió de totes. Va ser molt divertit veure com feien volar una companya o com m’intentaven fer invisible i com li feien ser un gos a un company. Després realment va ser una cosa bonica dir les virtuts dels altres; la meva autoestima va pujar molt després d’aquesta sessió. (Paula Moreno)

Ayer salimos al escenario con un poder: salió una persona diciendo que su poder es volar, y entre seis personas la cogieron en brazos simulando que sabia volar; salió otra persona diciendo que su poder consiste en que con la mirada podía conquistar a las otras personas y decidir qué hacían cada una de ellas. Después una persona se ponía en el centro del escenario y hablaba sobre sus virtudes, y los demás podían ayudarle diciéndole virtudes de esa persona, y después la persona del centro hacía un monólogo hablando de sus virtudes. (Ada Aparicio)

Ahir, primer vam continuar amb allò dels poders. Per exemple, jo vaig dir que tenia el poder de volar, i entre uns quants m’havien d’aixecar. I després els companys ens deien les nostres virtuts i les havíem d’explicar. (María Fernández)

Avui hem fet unes activitats noves. Hem fet una activitat on havíem d’inventar un súper-poder i després les altres persones havien d’intentar fer veure que aquest poder era real. És a dir, si era la invisibilitat, havíem de simular que la persona que tenia el poder era invisible. Per últim, vam haver de dir les nostres qualitats i a més a més els companys ens deien d’altres. Desprès havíem de presentar-nos dient totes aquestes qualitats o habilitats. (Júlia Güell)

Avui hem començat fent una activitat que encara no l’havíem fet mai. Cada persona s’ha hagut d’inventar un súper-poder i l’havia de posar a prova; per exemple, una persona s’inventa que el seu poder es volar, i llavors amb un grup de cinc o sis persones, hem de fer que voli, per exemple aixecant-la amunt.  L’altra activitat que hem fet ha sigut pensar les nostres virtuts; com que no se’ns acudíem, els altres companys ens han ajudat a pensar-les. Tot seguit hem hagut de fer com un monòleg explicant les nostres virtuts. (Mireia Moliné)

Avui hem estat parlant sobre les virtuts de cada persona. Sortia una persona a l’escenari i la resta li deia les seves virtuts. Després aquella persona sortia i feia un monòleg sobre les seves virtuts representant una mica tot el que havíem dit la resta. Van sortir coses molt positives de tots. (Martina Ollero)

Avui hem improvisat que teníem súper-poders. Havíem de dir que teníem súper-poders i entre algunes persones havíem de fer que aquest súper-poder es pogués fer a la realitat. Després vam anar sortint dient súper-poders que tenim a la vida real, qualitats, com per exemple, simpatia, etc.; i si no sabies les teves qualitats, els espectadors t’anàvem dient algunes, i després havies d’interpretar un personatge que tenia molta seguretat i sabia les seves qualitats. (Júlia Padonou)

Doncs ahir hem fet això: cada persona havia d’escollir un súper poder i cada persona havia d’exercir aquest súper poder amb tots els companys. Després cada persona havia de buscar virtuts i expressar-les davant del públic, i el públic havia de dir virtuts de la persona també. (Gregory Junior)

Ayer salió una persona al escenario diciendo que tenía un poder, y una compañera salió diciendo que tenía poder de volar y entre 6 personas la agarraron para simular que estaba volando. Y despues salió una persona al centro del escenario a hablar sobre sus virtudes y los demás le ayudaban dicéndole virtudes suyas. (Santhiago Ubilluz)

En poques paraules, es tractava d’inventar-se súper poders al principi, i que altres actors es veiessin influenciats per ells. Però, al final de la classe, semblava un càsting. Una persona es col·locava en la cadira i altres li disparaven compliments. Després, amb tota la seguretat que es pot tenir, el personatge surt i explica tot el que havia escoltat, d’aquesta manera recomanant-se. Òbviament, en l’últim cas, s’intentava combatre la nostra vergonya tan poc ferma que no ens deixa mostrar tota la nostra capacitat ja que raonem que no som el suficient.  Va ser molt curiós observar com es mou l’escenari des de la càmera, en l’estat de confinament. M’ha fet repensar moltes coses, i entendre què contempla l’espectador estàtic.  Molts sorolls, crits, gent parlant de fons, actuacions boges, caos. A vegades, tot es submergia en un silenci, i de cop, veia en la pantalla agressions tan realistes que a vegades pensava que era de veritat, i on estan els professors per parar-ho! (Eva Vibliani)

Hoy la sesión estuvo bastante entretenida, y algo inesperada. Empezamos con un ejercicio de improvisación simulando que teníamos superpoderes, cada uno tenía algo único y especial, y lo pusimos en práctica con los demás, interactuando con ellos como si fueran reales (porque para nosotros lo era). Luego hicimos un ejercicio que, desde mi punto de vista, ayuda un poco a la autoestima, al menos indirectamente: cada uno subía al escenario y decía las que creía que eran/son sus virtudes; cuando acababa de hablar, el público tambien le decia cosas buenas de su personalidad y de esa persona, ya fueran físicas o sentimentales. En fin, otro día más improvisando con cosas random que te sacan un poco de la rutina del cole y te hacen tener otro punto de vista de las cosas… Básicamente xD. (Dio Carbone)

Aquest dia per desgràacia no vaig poder assistir presencialment, però van fer pensar a una persona que tenia un poder, volar, ser invisible….; també van convertir a una persona en un gos! Al final de tot van parlar entre ells de les seves virtuts. Va ser una llàstima no poder assistir. (Giada Trapasso)

El dia 18 de gener va ser una sessió que anava sobre que la persona que sortia a actuar tenia un poder, i unes altres persones havíem d’intentar que aquest poder fos real; com volar: entre sis persones van agafar a una altra persona i la van pujar i passejar com si pogués volar. Una altra persona va dir que podia controlar la gent només amb la mirada i decidir sobre elles. Després sortia una persona que feia les seves virtuts i preguntava quines eren les virtuts que tenia al grup, i una altra persona explicava les virtuts de la persona del centre. (Mateo Seith)

Ayer salimos al escenario con un poder: salió una persona diciendo que su poder es volar, y entre seis personas la cogieron en brazos simulando que sabia volar; salió otra persona diciendo que su poder consiste en que con la mirada podía conquistar a las otras personas y decidir qué hacían cada una de ellas. Después una persona se ponía en el centro del escenario y hablaba sobre sus virtudes, y los demás podían ayudarle diciéndole virtudes de esa persona, y después la persona del centro hacía un monólogo hablando de sus virtudes. (Ariadne Zuazaga)

En aquesta sessió vam sortir a l’escenari i vam fer que teníem un súper poder. M’ho vaig passar genial. Un exemple va ser que la Maria feia el de poder volar i la vam aixecar i fer veure que volava; un altre el de llegir ments i fer veure que ens la podia llegir actuant. Va ser molt divertit. (Hugo Ledo)

El dia 18 de gener va ser una sessió que anava sobre que la persona que sortia a actuar tenia un poder, i unes altres persones teníem que intentar que aquest poder fos real, com per exemple, volar: entre sis persones van agafar a una altra persona i la van pujar i passejar com si pogués volar. Un altre va ser que una persona podia controlar a la gent només amb la mirada i decidir sobre elles. Després sortia una persona que feia les seves virtuts i preguntava quines eren les virtuts que tenia al grup, i una altra persona explicava les virtuts de la persona del centre. (Brenda Díaz)

Durant aquesta sessió vam fer una activitat que consistia en que una persona que actuava havia d’inventar-se que tenia un súper poder i tots els demés del públic havíem d’actuar com si aquest súper poder seu fos real. Per exemple, si una persona deia que podia volar, doncs entre unes quantes persones l’aixecàvem i el públic feia com si veiés a les persones que l’havien aixecat. (Martí Sepúlveda)

Aquell dia vam sortir a l’escenari amb súper poders. Una persona tenia el súper poder que podia volar i, quan “va volar,” altres persones al seu voltant van aixecar aquesta persona; era bastant fascinant de veure. (Azhar Khalel)

Avui hem estat parlant sobre què ens ha semblat normal i no normal del Nadal. Per torns, pujàvem a l’escenari i ho explicàvem amb un micròfon. A més, ens vam haver d’inventar quin súper-poder tenim i explicar-lo. (Gisela Núñez)

Avui hem parlat sobre fets/coses que hem trobat normal o no sobre el Nadal; també hem dit el que havíem trobat normal o no en l’escenari amb micròfons davant de tothom, i també hi ha hagut companyes que han fet un exercici diferent, que era dir que tenien súper-poders i explicar-los. (Júlia Padonou)

Avui el dia 11 de gener, vam estar amb els micròfons parlant sobre coses que eren normals o no normals que ens havien passat a les vacances de Nadal. Va ser bastant entretingut encara que una mica avorrit ja que vam sortir molt poc a l’escenari. (Hugo Ledo)

Durante esta clase utilizamos mecánicas con los micrófonos en grupos. Una de estas consistía en decir qué era normal y qué no lo era relacionado con temas de Navidad. Por ejemplo: estas Navidades no son normales porque han durado muy poco, o estas Navidades no son normales por cómo se comporta la familia. Hicimos diferentes actuaciones y fue una actividad muy didáctica y extrovertida. (Víctor Mendo)

Hoy fue un día bastante raro pero interesante. Estuvimos experimentando con los micrófonos, gritando, susurrando, hablando neutralmente, hablando molestos, incluso hablando tres personas al mismo tiempo… Me gustó mucho la actividad porque David nos hizo hablar sin movernos, y nos dimos cuenta del cambio de fluidez al hablar cuando no te puedes mover, incluso sientes cómo tu voz es regulada al no poder moverte (cosa un poco complicada, que yo no logré del todo); y como siempre hablando sobre la normalidad y las cosas que no nos parecen normales, esta vez hablando de la Navidad y año nuevo. Algo que me interesó bastante de esta clase fue que a cada pareja o grupo que subía nos hacía hacer algo diferente, muy random, además xD. (Dio Carbone)

Cadascú de nosaltres, de vegades en parelles, o en trios, vam pujar a l’escenari parlant sobre certs temes i dient per què ens semblava normal o no.  Quan jo vaig pujar a l’escenari amb el meu company, ens van dir de parlar fort però sense moure el cos, i després el mateix però xiuxiuejant: estàvem experimentant amb la veu; jo crec que va ser força divertit! (Giada Trapasso)

Avui a la classe de teatre hem fet una activitat que tracta de pujar de tres en tres a l’escenari, cadascú amb el seu micròfon, i parlar d’un tema. De vegades alguns companys pujaven amb una caputxa, o un xiuxiuejava i l’altre cridava, o no es deixaven parlar entre ells… Van estar parlant d’una cosa que es diu contaminació, que es donar a conèixer el nostre projecte al professorat. (Ada Aparicio)

Hem estat parlant sobre què va ser normal i què no va ser normal durant les vacances de Nadal, i havíem de donar després la nostra opinió amb el micròfon fent diferents veus. Em va semblar molt divertit com jugàvem amb la veu. (Gregory Junior)

Hoy estuvimos usando los micrófonos,  gritando, susurrando, hablando neutralmente, hablando molesto y hablando tres  personas a la misma vez. También hablamos sobre la contaminación, que es repartir información sobre nuestro proyecto. (Santhiago Ubilluz)

Avui hem estat treballant amb els micròfons, parlant un altre cop sobre el que era normal o no, però aquest cop sobre el que ens havia passat durant les vacances de Nadal. Va ser divertit ja que tothom va donar la seva opinió sobre aquestes i ens vam explicar una mica tot el que vam fer. (Martina Ollero)

Ayer estuvimos hablando de lo que era normal y de lo que era anormal; es una actividad que propuso David, y la verdad, me pareció divertida ya que salieron varios comentarios de la Navidad y de los profesores, a los que los pusieron verdes. Me gustó esta actividad. (Brenda Díaz)

Avui hem estat parlant durant una bona estona del que hem trobat o no normal durant el Nadal. Cadascú tenia que posar un exemple i per torns parlar pel micro. Desprès hem començat a fer un exercici on havíem d’inventar-nos un poder i explicar una situació on hagués intervingut aquest poder. (Júlia Güell)

En aquesta sessió, hem estat parlant sobre la normalitat o no normalitat del Nadal. Ho hem fet utilitzant els micròfons. També hem estat improvisant amb els micròfons: el David ens deia un tema, i havíem de fer una història sobre aquell tema. Un exemple ha sigut una parella del grup que tenia súper-poders i aquesta parella s’havia d’inventar una història. Ha sigut un sessió entretinguda i creativa. (Mireia Moliné)

Avui hem començat explicant a la classe els comentaris que vam fer sobre el Nadal. I ho havíem d’explicar amb diferents emocions. Després vam fer que teníem poders. (María Fernández)

Aquest dia vam parlar sobre el Nadal, el que ens semblava “normal” o el que no ens ho semblava. Vam fer aquesta activitat amb micròfons i em va semblar molt divertit. (Miró Huguet)

La sessió d’avui ha estat graciosa, ja que havien d’explicar què era normal i que no. No ho sé molt bé perquè jo no vaig ser-hi, però, pel que he vist al bloc, va ser divertit. (Paula Moreno)

Aquest dia va ser un escalfament. És com si ens preparéssim per als futurs mesos. Era la típica expressió escrita sobre què has fet durant les vacances, però interpretant i recordant els conceptes que vam estar fent, ja, l’any passat. Per mi, va ser un recordatori després de Nadal sobre què és estar a l’escenari i canviar d’accions successivament. Espero que sigui una preparació per alguna cosa més fascinant. (Eva Vibliani)

El dia 11 de gener vam estar parlant sobre el que pensem que és normal o no en el Nadal. S’anava explicant per torns i pujàvem a l’escenari. Després vam haver de pensar sobre un  poder que volíem tenir. (Mateo Seith)

Durant la sessió del 11 de gener vam estar parlant sobre si el Nadal ens semblava normal o no. Van sortir temes i conceptes molt interessants, vam discutir i opinar tots. Després d’un llarg temps amb aquesta conversació, el David ens va proposar improvisar de manera que semblés que teníem un súper poder. (Martí Sepúlveda)

Aquest dia vam parlar amb micròfons sobre si El Nadal és normal o no, i m’ha agradat molt aquest tema! Després vam parlar sobre quin tipus de súper poders ens agradaria tenir. (Azhar Khalel)

Avui, com que és l’últim dia abans de nadal, al principi hem estat comentat sobre una obra que vam anar a veure que es diu CASA (jo no hi vaig poder anar) i després hem estat fent improvisacions. Nosaltres també hem proposat algunes activitats per anar fent durant la sessió. Com, per exemple, actuar (fer improvisacions) però com si fóssim uns personatges estrangers: havíem de posar, per exemple, accent mexicà. Aquesta sessió ha sigut molt entretinguda mirant com actuava la resta de companys i actuant jo mateixa. (Mireia Moliné)

Aquesta ha sigut la nostre última classe del trimestre. Hem estat comentant l’obra que vam anar a veure l’altre dia, la de CASA. Desprès hem estat fent activitats d’improvisació que ja havíem fet durant el trimestre. Per últim, hem fet una nova activitat. L’activitat consistia en fer una improvisació però intentant posar un accent d’una altre país. Ha sigut una classe molt divertida. (Júlia Güell)

Avui, com era l’últim dia abans de vacances de Nadal, ens han deixat escollir entre totes les diferents activitats sobre la “Normalitat” que hem fet al llarg del 1er trimestre. Nosaltres vam escollir fer els diàlegs on es donaven diferents situacions i personatges amb els micros, ja que ens agrada molt fer-los servir. Va ser una bona forma d’acabar el trimestre. (Martina Ollero)

Aquest dia hem estat fent activitats que hem practicat durant tot l’any, ja que era la última classe de l’any. A més, hem fet una activitat d’accents, sortíem a l’escenari, ens deien un accent i havíem de parlar amb aquest accent. I també una altra activitat molt divertida: hi havien dues persones, una parlava amb un idioma inventat, i l’altra l’havia de traduir e inventar-se el que deia. (Gisela Núñez)

Vam comentar l’obra de teatre Casa. Després vam fer improvisacions. I vam proposar activitats per fer. Com per exemple, improvisar situacions representat personatges estrangers. (María Fernández)

Aquest dia va ser un dia molt estrany, ja que suposadament havia de parlar noruec, però, com que no en sabia, m’havia d’inventar l’idioma, i una companya traduïa allò que deia; també, amb un grup, estàvem parlant amb diferents accents, d’avi, agut, andalús, rus… estàvem experimentant i, encara no va ser la millor classe, em va divertir força. (Giada Trapasso)

Aquell dia vaig riure molt ja que, quan vaig sortir com a ajudant en una presentació, gairebé em parteixen un braç (gràcies, Azhar!), ja que jo era un “criminal”. Em feia molta gràcia com traduïen les coses i de vegades no tenia cap mena de sentit, però m’ho vaig passar bé. (Paula Moreno)

Avui, com era l’últim dia, hem estat comentant sobre l’obra que vam anar a veure el passat dijous, la obra de CASA; també vam fer un exercici sobre diferents accents/pronunciacions per a fer personatges de diferents nacionalitats, diferents llocs, i també vam fer exercicis que ja havíem fet en anteriors classes. (Júlia Padonou)

Durante la sesión del 21 de diciembre hicimos varias actividades, entre las cuales destaca una que consistía en actuar según las condiciones que David marcaba. En una ocasión una persona interpretaba un personaje determinado pero sin hablar: se movía, hacía sonidos, saltaba…, mientras sus compañeros interpretaban esos actos y ‘’traducian’’ lo que quería expresar sin hablar. (Martí Sepúlveda)

Esta clase fue la última antes de las vacaciones de navidad. Hicimos muchas actividades pero la mejor fue cuando hicimos la actividad de traducir con gestos: se suponía que yo era la muerte y me tenía que mover haciendo tonterías, y Victor tenía que “traducir” mis gestos a palabras. También actué con Marta: éramos compañeras de piso con un secreto… (Ella Whiteman)

Des de el principi, ja es podia deduir que l’actuació és el fet de convertir-se en una altra persona. Però quan fas alguna improvisació, és moltíssim més natural i ràpid deixar anar alguna veritat sobre si mateix, i així poder desenvolupar un paper adequat, ja que mentir i imaginar sempre costa més temps. Aquesta activitat, exactament, tractava d’això; fer una actuació difícil per improvisar d’una manera més àgil i tenir el cervell sempre connectat. Havíem de parlar un idioma que desconeixíem o imitar l’accent. (Eva Vibliani)

El 21 de desembre, com era l’últim dia abans de les vacances de Nadal, vam parlar sobre l’obra que els els meus companys van anar a veure, i vam fer unes improvisacions de personatges estrangers: havíem d’actuar amb accents de altres països i va ser molt entretingut i graciós escoltar els meus companys com imitaven els accents. (Mateo Seith)

El 21 de desembre, com era l’últim dia abans de les vacances de Nadal, vam parlar sobre l’obra que els els meus companys van anar a veure i vam fer unes improvisacions de personatges estrangers i havíem d’actuar amb accents d’altres països, i va ser molt entretingut i graciós escoltar els meus companys com imitaven els accents. (Brenda Díaz)

Aquest dia vam seguir les instruccions del David i vam tenir diverses tasques, i em va agradar la d’una persona que realitzava diverses accions, intentava explicar alguna cosa sense paraules, i una altra persona va traduir les seves accions i de vegades era alguna cosa inimaginable i divertit! (Azhar Khalel)

Avui hem estat fent interpretacions. Una cosa molt divertida i a la vegada estranya ha sigut que hem fet que una persona parlava un idioma estrany que estigués inventat per ell i l’altre havia de tractar de traduir-la intentant endevinar el que deia en el seu idioma inventat. Ha sigut molt divertit. (Hugo Ledo)

Aquest dia ens van demanar que portéssim un objecte. Vaig venir amb una calavera. Intuïa des del principi que es tractava sobre el tema de la normalitat, com gairebé totes les sessions passades. I a més, ho vaig escollir per la inspiració que em dóna a seguir endavant amb el que vull estudiar, la medicina forense. Després d’explicar el perquè, vam intercanviar aquestes possessions i vam tenir que inventar una història relacionada. Personalment, en el moment, no vaig agafar prou il·lusió per les claus (l’article que vaig agafar), així que m’he quedat amb la sensació d’insatisfacció i set per l’acció. La idea va ser interessant, i anhelo que el tractat es desenvolupi encara més amb el pas del temps. (Eva Vibliani)

Avui hem hagut de portar un objecte especial per a nosaltres o que ens aportés inspiració. Desprès, cadascú ha hagut de dir què significava per ell/a l’objecte que havia portat. A continuació, hem hagut d’agafar un dels objectes que no fos el teu. Quan cadascú ha tingut un objecte, hem començat a improvisar. L’activitat consistia en explica una història sobre aquell objecte. Ha sigut una activitat molt divertida. (Júlia Güell)

Avui a classe de teatre havíem de portar un objecte cada persona, no importava qual. Jo vaig portar una funda de mòbil. A continuació ens vam reunir i vam haver de parlar d’aquest objecte i comentar una cosa que no era normal d’aquest. Després vam haver d’agafar l’objecte d’un company i a continuació anar sortint explicant un per un una història fictícia amb aquell objecte. M’ha semblat una classe molt divertida i entretinguda.  (Hugo Ledo)

Esta clase ha sido diferente porque estuvo Alícia, que estuvo orientándonos junto a David sobre una actividad bastante interesante y graciosa xD (desde mi punto de vista). Esta consistia en  que nosotros teníamos un objeto (aleatorio), y con este objeto debíamos crear una historia fantasiosa pero con un toque de realismo; total, que ha quedado súper bien y nos la hemos pasado bastante bien hoy, GG. Mi historia favorita ha sido la de Hugo y su abuelo, que murió hace 73 años, y sus historias que extrañaban a pesar de que murió hace mucho xD. (Dio Carbone)

Ahir vam tenir que portar un objecte per fer una activitat que tractava de sortir a l’escenari i inventar-te una història amb l’objecte d’un company. La veritat, al principi no volia sortir perquè no sabia què dir amb l’objecte que vaig agafar però al final em va convèncer l’Alejandro. (Brenda Díaz)

Avui, cadascú ha portat un objecte que representés inspiració o alguna cosa important per a ell/a. Cadascú ha explicat als altres què representa per a ell aquell objecte, per què l’ha portat… Després, hem deixat tots els objectes en un racó de l’escenari i cadascú ha agafat un objecte que no era seu. Tot seguit, un per un, hem anat pujant a l’escenari, i amb l’objecte que hem agafat ens hem inventat una història amb aquell objecte. Aquesta història l’hem explicat als altres companys davant d’un micròfon. M’ha agradat aquesta activitat ja que les històries dels altres companys eren molt divertides. (Mireia Moliné)

Havíem de portar un objecte i explicar per què serveix. Després hem deixat els objectes i havíem d’escollir qualsevol objecte. Després hem creat una història amb l’objecte. (Gregory Júnior)

Avui, havíem de portar un objecte estrany cadascú. Un per un, vam dir quin objecte portàvem i que tenia de normal o no. Després, els vam deixar tots junts i vam agafar un objecte d’aquells que no fos el nostre. Vam sortir un per un a fer un (monòleg), a explicar amb el micròfon la rara història d’aquell objecte que havíem agafat, i ens podien fer preguntes… (Martina Ollero)

Aquest dia vam haver de portar tots un objecte que vam haver de comentar i després fer una obra improvisada amb ell. L’obra que havíem de fer era sobre inventar-nos una història amb l’objecte d’algú que no fos el nostre, i jo ho vaig fer amb una gorra. Va ser entretingut escoltar les històries dels demés i també fer la meva pròpia. (Miró Humet)

Havíem de portar qualsevol article de casa, i jo portava lents de contacte. Primer hem parlat de per què els hem portat i sobre si és normal o no. Després vam posar tots els elements en un sol lloc i els vam seleccionar. Vaig triar la sabata del meu company i vaig parlar de com ho vaig aconseguir. El meu altre company va triar el meu objecte i va dir que hi ha un dimoni dins d’aquesta capsa, i aquesta idea m’ha agradat molt! (Azhar Khalel)

A la sessió del 14 de desembre vam fer activitats relacionades amb uns objectes especials que cadascun vam portar a petició dels nostres referents en el teatre. Per començar vam formar un cercle i vam ensenyar tots els objectes, i seguit els vam deixar tots a un racó. Minuts després cadascun va agafar un objecte que no era seu i va haver d’improvisar una història amb aquell objecte. Van sortir històries molt interessants. L’activitat va ser molt divertida i creativa, em va agradar molt. Em va semblar molt interessant una història: es va actuar d’una manera en la qual un objecte va simbolitzar la identitat de la mort; aquesta la interpretava un company, que no podia parlar, només podia ser interpretat per altres tres companys que inventaven les interpretacions per donar un “missatge que volia donar”. (Martí Sepúlveda)

Avui hem portat objectes importants per a nosaltres i hem hagut de parlar d’ells. Quan tots vam parlar d’ells, els vam deixar al terra i després vam agafar un d’aquells objectes (que no fos el nostre) i vam fer una història on sortís aquell objecte. (Gisela Núñez)

Ens van dir que portéssim un objecte qualsevol, i cada persona havia d’explicar per què l’havia portat. Després cadascú va agafar un a l’atzar i ens vam inventar històries súper creatives, i em vaig divertir molt creant i escoltant els meus companys. (Giada Trapasso)

Avui havíem de portar un objecte interessant o que tingués valor o signifiqués alguna cosa per a nosaltres. Hem parlat sobre per què l’objecte tenia valor per a nosaltres, després cadascú ha agafat un objecte que no era el seu i hem hagut d’explicar una història real (també podia ser inventada) sobre alguna cosa que ens hagués passat amb aquell objecte. Ha estat molt bé. (Júlia Padonou)

Vam portar un objecte i havíem d’explicar què era i dir el que no era normal. Jo vaig portar una calculadora. (Ariadne Zuazaga)

Ayer tuvimos que traer unos objetos para comentar sobre ellos, y más tarde salimos al escenario uno a uno inventándonos una historia sobre de dónde había salido ese objeto. (Ada Aparicio)

Havíem de portar un objecte i explicar per què serveix. Després vam deixar els objectes i vam haver d’escollir qualsevol d’ells per després crear una història amb un. (Santhiago Ubilluz)

Hem tingut que portar un objecte que fos important per a nosaltres. El primer que vam fer va ser explicar un per un què significava aquell objecte per a nosaltres. I després havíem d’agafar un objecte d’un altra persona i inventar-nos una història amb aquell objecte. (María Fernández)

En esta clase junto con David, Alicia y mis compañeros hicimos actividades y ejercicios sobre la improvisación, Maria, Mireia y Júlia estuvieron hablando sobre su viaje a California mientras el público, que éramos nosotros, les preguntaba. Me gustó mucho la sesión y han habido momentos muy graciosos. (Ella Whiteman)

El dia 14 de desembre va ser un dia que jo no vaig poder anar a l’escola. Va ser un dia que hi havíem de portar un objecte que ens aportés inspiració o que fos especial per nosaltres. Després havies d’explicar el perquè d’haver portat aquell objecte. A continuació van haver d’agafar un que no fos el teu i començar a improvisar.  L’activitat consistia en explicar una història sobre aquell objecte. Ha sigut una activitat molt divertida. (Mateo Seith)

Avui hem treballat la paraula EXEMPLARITAT. El David ens donava diferents situacions, per exemple, alumnes, professors, pares, una parella… I havíem de dir alguna cosa que facin aquelles persones que fos “exemplar”. Vam estar parlant una estona sobre les accions exemplars. (Martina Ollero)

En aquest exercici, no vam tenir prou temps per reflexionar. Com acostuma a passar, n’hi havia lloc només per la improvisació i reaccions. Personalment, per a mi, vaig fer la conclusió que tots tenim diferents opinions sobre què és ser una persona exemplar. Per a alguns, és ser moralment correcte i anar d’acord amb les lleis, i per a altres, és ser flexible i escoltar els desitjos d’altres. (Eva Vibliani)

Aquest dia el David ens ha dit de posar-nos en rotllana i ens ha dit que havíem d’actuar com un alumne exemplar, el que nosaltres crèiem que era, i cadascú havia d’interpretar-ho. Després vam fer el mateix però amb el professor ideal. També ens va fer dir una frase, la persona següent ha de començar una altra frase amb la darrera paraula de la frase de la persona anterior. (Gisela Núñez)

Avui hem fet una activitat que consisteix en fer un cercle tots junts i cada persona tenia que dir com era per a ell/a la persona exemplar que ens deia el David (primer vam haver de dir com era un alumne exemplar per a nosaltres). Una vegada acabada aquesta activitat, vam haver de fer-ne un altre que consistia en dir una petita frase amb l’última paraula que deia la persona anterior. Són activitats molt senzilles però que a la vegada m’han semblat una molt bona idea per improvisar. (Júlia Güell)

Aquest dia era diferent perquè, en comptes de ser en dimarts, va ser en dimecres que va venir el David. Vam parlar sobre les persones exemplars, com els alumnes exemplars, la parella exemplar, etc. Em va semblar molt interessant el tema que estàvem parlant i el que ens va demanar el David es que féssim com si fóssim gent “exemplar”. Jo crec que la gràcia era veure com era per a cada persona algun exemplar. (Miró Humet)

En aquesta sessió, de l’1 de desembre, vam estar parlant, explicant i fent què era un alumne exemplar, una parella exemplar… Aquesta activitat m’ha semblat xula, ja que cadascú té un pensament diferent de cada cosa i, d’aquesta manera, tots donem la nostra opinió. També vam estar fent una altra activitat: amb l’última paraula que havia dit la persona anterior a tu, havies de fer una frase. Aquesta activitat també em va agradar ja que has d’improvisar en aquell mateix moment, no t’ho pots pensar. (Mireia Moliné)

Avui el David ens ha dit que actuéssim com ho faria algú exemplar, com per exemple, un professor exemplar, una parella exemplar, i també ens va fer fer un exercici en el que algú deia una frase i la persona del costat havia de fer una frase amb l’última paraula de la frase de la persona anterior. Ha estat divertit i calmat, no hem fet massa. (Júlia Padonou)

Aquest dia em va agradar bastant ja que podíem fer-nos passar per persones que no érem, com per exemple un alumne exemplar, haha. També vam poder fer veure que li parlàvem a la nostra parella i dir-li com ens agradaria que ens tractessin. (Giada Trapasso)

Aquest dimecres va venir el David, vam estar l’hora que teníem parlant sobre la sortida al Teatre Lliure, vam parlar sobre els llocs que més ens van agradar, sensacions… Em va semblar divertit ja que m’ho vaig passar molt bé al teatre. En conclusió, he tingut una classe molt entretinguda. (Hugo Ledo)

Havíem d’interpretar un alumne exemplar; per exemple, van dir que un alumne exemplar en comptes de quedar amb els amics es quedava a casa fent els deures. (Ariadne Zuazaga)

Em va agradar aquesta tasca, vam retratar diferents papers i també m’agradava veure com als meus companys els canviava les expressions facials. Crec que aquesta és una tasca força interessant, ja que has d’esbrinar com retratar una persona que no coneixes. (Azhar Khalel)

Me ha gustado esta sesión porque hemos hablado con David acerca del Teatre Lliure (al que fuimos ayer), profundizando en “cómo nos visualizamos actuando allí ” y también en “¿es como esperábamos que fuera?”. Y ya conociendo el teatro hablamos más técnica y profesionalmente con él, haciendo también ejercicios de improvisación, hablando de la implicación que tenemos cada uno en el teatro y lo que significa y/o conlleva eso. En resumen, hablamos de cosas de las que no podíamos hablar anteriormente porque no conocíamos tan a fondo el teatro. Estuvo genial xD. (Dio Carbone)

Me gustó mucho la clase: hicimos un círculo explicando y actuando cómo sería  un alumno, un profesor ideal. Todos dimos nuestras opiniones y fueron interesantes cada una de ellas porque tenían que ser diferentes mientras Marta nos grababa. (Ella Whiteman)

Aquell dimecres va venir el David ja que el dimarts vam anar al Teatre Lliure. Primer ens va preguntar com ens sembla un alumne i un professor exemplar. I també havíem d’explicar coses estranyes que ens han passat. (María Fernández)

Em va semblar una classe molt divertida, però la majoria de gent es basava en els deures i els exàmens; per a mi ser un alumne exemplar és, a més de fer deures i exàmens, ajudar els professors a les classes o participar a les classes. (Paula Moreno)

En aquesta classe la dinàmica principal era definir o posar-nos d’acord en què era un alumne exemplar. Aquesta tasca la vam fer amb tots els companys i  companyes de classe. Aquesta dinàmica ens va agradar molt a tots perquè vam coincidir en molts aspectes, tots tenim una idea més o menys semblant del que era un alumne normal. També cap al final de la classe vam discutir sobre el que era un professor normal. (Víctor Mendo)

Va ser una classe que no va ser en dimarts, sinó en dimecres, per alguna cosa que no recordo. Va ser una classe on vam treballar el que era exemplar o no, com ara, un alumne exemplar, una parella exemplar o un professor exemplar, i també vam parlar sobre coses que havíem fet i que sabíem que havíem fet malament. (Mateo Seith)

En aquesta sessió vam parlar sobre com es un alumne exemplar, vam dir com actuaria, què pensava i què faria en qualsevol moment; vam actuar durant uns segons dient una cosa que diria un alumne exemplar, com per exemple: ”Oh, ja he arribat a casa, quines ganes de fer deures!”. (Martí Sepúlveda)

Hoy nos hemos hecho pasar por personas que no éramos, por ejemplo un alumno ejemplar, y otras ideas como, por ejemplo, decir cómo nos gustaría que nos tratara nuestra pareja, padres, etc. Me gustó mucho la actividad. (Santhiago Ubilluz)

I altres coses…:

Avui hem anat al Teatre Lliure de Montjuïc. Ha sigut una experiència molt interessant. He quedat meravellada amb el gran que és la sala principal ! Ens han ensenyat tot el teatre, és a dir, els camerinos, la part del darrere d’un escenari, el soterrani, les sales d’assaig, etc. El que més m’ha cridat l’atenció ha sigut que ens han explicat que la part dels seients del públic es pot personalitzar segons es vulgui. Cada seient forma part d’un grup de plataformes que es poden moure i elevar, formant així diferents formes. També ens han ensenyat la sala on actuarem: si sóc sincera, no m’imaginava que actuaríem a una sala d’aquest tipus però no està malament i a més a més trenca amb els estàndards que nosaltres estem acostumats a veure.  (Júlia Güell)

Per començar, aquesta excursió va transfigurar la meva plena i estable visió sobre aquesta construcció. Quan em plantejava la possible aparença, pensava que hauria de ser un lloc únic, no tan complex, amb decoració feta per sobre sense massa detall. Un lloc on el centre d’atenció son els actors, improvisadors sense una vestimenta repensada i carregada de sentit. Però la realitat em va fascinar. La bellesa de l’edifici no només la donava el seu estil passat de moda, elements antics, a la vegada barrejats amb un interior modern, a vegades cridaner i a vegades minimalist, sinó també amb la seva estructura inclusiva per cada element del teatre. Més que la història de la creació d’ella em va arribar al cor la maqueta, entenen que la maqueta ensenyada va ser l’última creació d’un autor.  Acabant d’ expressar el meu encanteri, voldria a més referir-me al lloc on actuarem. No vull dir mentides, a mi, igual que a algunes persones més, m’entusiasmaria molt anar a l’escenari gran, tan espantós i professional. Però, quan vaig contemplar la vertadera plataforma pel nostre art, m’ha fet seu. Crec que un contacte tan a prop amb el públic dóna el seu punt a la jugada, i a més, regala una sensació de confort i seguretat amb el seu disseny. En conclusió, perdonant-me per l’extensió del comentari, puc dir amb fermesa que ja no puc esperar el dia quan trepitjarem les portes del Teatre Lliure amb un destí plantejat per mesos, l’actuació. (Eva Vibliani)

Aquesta setmana hem fet una sortida amb la classe de Creadors en residència al Teatre Lliure. Ha estat molt divertida, he après molt sobre el teatre, com les seves parts, sales, també sobre els actors, què fan a l’actuar… Ha sigut una visita guiada per la major part del teatre lliure, totes les sales eren molt interessants, però les millors eren els camerinos: em va semblar molt interessant que cada actor tingués el seu camerino personal, i que també hi hagin camerinos públics en els que poden entrar més d’un actor. A més a més vam veure la sala en la que actuarem a final de curs, així que va fer aquesta visita guiada encara millor. En conclusió m’ho vaig passar genial i tot el que hem fet ha sigut molt interessant. (Hugo Ledo)

La visita em va agradar molt ja que em pensava que seria més avorrida i poc interessant. Quan vam arribar, ens van explicar curiositats sobre el Teatre Lliure de quan es va inventar i de la seva distribució. Ens van portar per dins del teatre ensenyant-nos les diferents parts i sales que n’hi havien. La sala on s’actuava era molt gran i em va agradar molt com funcionaven les cortines i els focus de dalt de l’escenari. També em van sorprendre els camerinos ja que els miralls tenien molta llum. El que em va decebre va ser el teatre on actuarem nosaltres ja que me l’esperava diferent. La visita va ser molt xula i tinc ganes de tornar-hi a anar. (Víctor Mendo)

La visita al Teatre Lliure em va agradar, ja que mai abans havia vist com era un teatre per dins, tot el que hi ha darrera l’escenari. Les sales d’assaig, els “camerinos”… El que em va cridar més l’atenció són les butaques on el públic s’asseu: poden canviar de lloc i l’escenari es pot tapar i d’aquesta manera queda camuflat, i hi ha un altre escenari, a un altre lloc de la sala. També vam veure una sala més petita on el tipus d’obres de teatre són més properes al públic. En aquesta sala hi caben aproximadament 150 persones. Personalment em va agradar més el primer tipus d’escenari, però de l’altre tipus (proper al públic) no n’havia vist mai. (Mireia Moliné)

El dia que vam anar a visitar el teatre vaig aprendre les diferents formes de modificar una sala per l’obra, una mica de la seva història i com es va crear. Va ser divertit ja que jo havia estat al Teatre Lliure prèviament i vaig tenir molts records. (Giada Trapasso)

La salida me encantó, la verdad, me gustó mucho explorar y saber cómo es un teatro por dentro, especialmente el Lliure de Montjuic, que es enorme. Lo que más me llamó la atención fue que se podían cambiar los asientos, su altura o su sitio en el espacio. (Ella Whiteman)

El dia 30 de novembre vam fer una sortida al Teatre Lliure, un lloc rellevant en el món del teatre ja que es fan actuacions en sales de més de cents de persones. Al arribar-hi, davant del Lliure ens van explicar què es el Teatre Lliure, la seva història i les diferents sales que hi havia dintre. Seguit vam entrar dins on les mateixes persones que ens van rebre a l’entrada ens van fer una visita per dintre del Lliure, ens van explicar la història i les curiositats d’aquest i de les seves diferents sales. Va ser una visita entretinguda i molt informativa, va ser interessant aprendre la història del teatre de Barcelona i més concretament del Lliure. (Martí Sepúlveda)

Aquest dia vam anar a visitar el Teatre Lliure. Ens van ensenyar les dos sales principals, però també ens van ensenyar tot el que el públic no veu. De les dos sales hi ha una que és molt gran i l’altre que és bastant petita i és on nosaltres actuarem. La sala gran em va agradar molt. I la petita, que és on actuarem, no em va agradar gaire ja que estàs molt a prop del públic. (María Fernández)

Aquest dia no vaig poder venir però també m’agradaria haver vist el teatre, crec que hagués estat molt interessant i divertit. (Miró Humet)

Vaig visitar aquest teatre per primera vegada i va ser molt interessant! La manera com ens van mostrar els bastidors i l’escenari va ser molt xulo! Em va sorprendre molt quan ens van dir que els seients es mouen. També puc recomanar amb confiança visitar-lo a totes les altres persones. I, sens dubte, puc dir que el teatre no es pot comparar amb el cinema ni amb cap altra cosa, perquè és un moment totalment diferent. Estic molt contenta d’haver decidit fer una excursió al teatre amb la classe. Em sembla que el visitaré moltes més vegades. (Azhar Khalel)

Avui hem anat al Teatre Lliure, m’ha agradat molt. És molt bonica la sala gran, quan vam anar estava un escenari posat (mobles, cadires…,) tot estava preparat per una altra obra. Ens van deixar fer fotos i jo vaig fer moltes. Les grades de la sala gran es poden moure i, segons l’obra que es fa, es posen de maneres diferents. També ens van ensenyar la sala petita, que és on actuarem, ens van ensenyar els camerinos, la maqueta del teatre… Em va agradar molt. (Gisela Núñez)

La visita al Teatre Lliure em va agradar ja que vam fer alguna cosa diferent dintre de la rutina. Va ser una experiència nova amb la que vam aprendre moltes coses noves sobre el món del teatre. Em van semblar molt interessants els diferents escenaris on actuaven els actors i les quantitats de butaques i distribucions que tenen. Va ser una visita educativa que va estar molt bé. (Martina Ollero)

La visita que vam fer al Teatre Lliure va ser molt interesant, jo he anat varies vegades a l’Institut del Teatre, però mai m’havia fixat en l’edifici que hi havia davant, no sabia que hi havia el Teatre Lliure. Em va agradar molt l’escenari que ens van ensenyar, el gran, la sala gran em va agradar molt, però no em va agradar tant la sala petita on ens van dir que actuaríem allà, però mentre l’obra sigui interessant, ens quedarà bé, i estarà bé. (Júlia Padonou)

Em va semblar molt interessant la visita, i em va agradar molt el teatre, però sincerament el que em va semblar més curiós va ser el passadís de color blau neó. (Ariadne Zuazaga)

Hoy estuvimos de visita en el Teatre Lliure, donde presentaremos una obra más adelante. Es un teatro gigantesco que tiene unas 4 salas para funciones, los camerinos son los mejores, muy bonitos xD, la utillería es asombrosa y la estructura en general es muy bonita e imponente. Nos dieron un súper tour por todos lados, fue increíble. (Dio Carbone)

La sortida al Teatre Lliure va ser una mica llarga però entretinguda. Primer vam agafar el metro per anar al Poble Sec i vam pujar fins al Teatre Lliure i vam fer-nos una foto en la porta de l’entrada i vam entrar al teatre. L’entrada era bastant espaiosa i càlida, donava una sensació de tranquil·litat. Després vam anar com a la zona que està abans de l’escenari, on esperen els actors i actrius per sortir a l’escenari. Em va semblar un espai molt còmode per quan estàs nerviós per la funció, lluminós i agradable, un lloc bastant adequat per la funció. (Mateo Seith)

Avui hem fet una nova activitat, hem utilitzat els micros! L’activitat consistia en pujar a l’escenari en grups de 3 i cadascú tenia un micro. El que havíem de fer era el següent: havíem d’improvisar i dir què era normal o anormal cada vegada que el David ens assenyalava. L’activitat en si estava molt bé perquè havíem de pensar ràpid el que havíem de dir abans que el David en assenyalés. A més a més passada una estona parlant del que era o no normal per nosaltres, havíem de fer el mateix però amb una emoció (cosa que era bastant més difícil). Abans d’acabar la classe, hem fet un intent de fer una batalla de rap però no ens ha donat gaire temps d’acabar. En general, m’ho he passat molt bé i m’ha agrada molt utilitzar els micros! (Júlia Güell)

Puc assegurar que aquesta activitat va ser molt dinàmica, fins i tot a vegades massa. Estava plena d’experiment, i crec que és la més flexible que vam tenir, ja que l’únic requisit per a ella va ser tenir un micròfon. I sobre el contingut, m’ha mostrat molt que és el que hauria de treballar, i a més, quina és la meva intuïtiva opinió en diferents tractats. Ja que no tenia temps per pensar, per la creativitat. Va ser pur impuls i improvisació. (Eva Vibliani)

A la classe d’avui ens hem passat la majoria del temps parlant sobre les coses que són normals o no; és un tema molt interessant ja que et fa pensar molt i a més és entretingut. Quan finalment vam acabar de parlar, ens vam posar a fer una activitat d’actuació amb els micros. Tractava de posar tres micros, un al costat de l’altre, i tres persones a l’escenari. Havíem d’anar parlant molt ràpidament, improvisant i parlant sobre coses normals o no normals; només hi havien uns tres segons per respondre o el torn passava a l’altra persona. Després vam anar afegint variants, com per exemple posar només un micro i  les persones s’havien d’anar tornant d’una en una. Era molt graciós veure com la gent es quedava en blanc. Així que, en conclusió, m’ho he passat molt bé a la classe d’avui. (Hugo Ledo)

El dia 23 de novembre vam continuar amb les improvisacions, però d’una manera diferent. Vam muntar micròfons, i a partir d’això, vam estar fent proves de parlar a través d’ells. Quan ens tocava parlar amb el micròfons, havíem de parlar sobre la normalitat (que és el tema de l’obra) però sempre improvisant, sense tenir un guió pensat, les idees que se t’acudien en aquell moment. Aquesta activitat a mi m’ha agradat ja que parlar amb un micròfon no es fa qualsevol dia i d’aquesta manera també treballem la improvisació ràpida. (Mireia Moliné)

Avui hem fet un exercici que era pujar a l’escenari de tres en tres i, quan ens tocava, havíem de dir coses que fossin o ens semblessin normals o no normals. L’activitat ha estat molt divertida i fins i tot els que no sortim molt a l’escenari ho hem fet. És interessant parlar de la normalitat, per més que jo personalment, ja vull començar a fer l’obra. (Júlia Padonou)

A la classe d’avui hem estat treballant amb micròfons, hem sortit de 3 en 3 a l’escenari. Hem treballat diferents maneres d’utilitzar-los amb els diàlegs que s’han proposat a classe. L’activitat consistia en pujar a l’escenari i parlar del que és normal o no. El David anava canviant de persona i així successivament formàvem diàlegs individuals que conjuntament quedaven molt bé. Estem treballant força la paraula NORMAL i estem aprofundint molt en aquesta. (Martina Ollero)

Avui hem fet una dinàmica en la qual amb el micros parlàvem de la normalitat. Era de tres en tres i cada persona anava dient el que no li semblava normal. Era un dinàmica molt ràpida ja que el David ens anava assenyalant i n’anàvem dient el que fos. (María Fernández)

Ese día me lo pasé muy bien pero me daba muchísima VERGÜENZA salir a hablar con un micrófono. Pero me hacía gracia pelearnos por hablar co nel micrófono. (Paula Moreno)

Aquest dia vam experimentar com és parlar amb micròfons davant d’una audiència. Va ser molt divertit perquè teníem que fer moltes coses estranyes amb ells, i a l’inici vaig tenir vergonya però després em vaig deixar anar. (Giada Trapasso)

Aquest dia també em va agradar molt ja que l’activitat que vam fer era amb micros i era una cosa que mai havíem fet. Havíem d’anar dient coses sobre el que era o no normal i, en el meu cas, hi havia vegades que anava tan ràpid el canvi de torn que no sabia què dir perquè encara no m’havia donat temps per pensar. Vaig aprendre a improvisar més ràpid i a parlar amb micròfon. (Miró Humet)

Durant la sessió del 23 de novembre vam fer activitats sobre la normalitat i el que és normal. Al principi de la sessió vam  posar-nos en un cercle i vam parlar sobre què volia dir normal i que era la normalitat per a cadascun. Va ser una activitat molt interessant ja que va ser interessant escoltar les diferents definicions que li donàvem a la normalitat. Després vam començar una activitat que tractava de sortir a improvisar amb un micròfon en grups de 3 persones; consistia en que cadascun del grup tenia un micròfon i anàvem dient coses que eren normals i coses que no ho eren; després anava avançant de manera que ho fèiem amb variacions: per començar tots havíem de parlar a la vegada, després havíem de fer moviments tot el temps, com per exemple: saltar, aplaudir… tot mentre continuàvem parlant. Va ser una activitat molt graciosa ja que era molt divertit sortir a parlar mentre feies el que el David et deia. (Martí Sepúlveda)

Va ser bastant divertida l’activitat, sobretot pels micròfons, és el que més m’agrada. L’activitat consistia en improvisar i dir coses que no et semblaven normals, com per exemple dir: “no és normal que portis gorra si és hivern” o “no és normal que estigui plovent”, etc. Va ser graciós el que que se’ns acudia. (Ariadne Zuazaga)

Aquesta setmana va ser molt diferent a les altres ja que vam implementar una nova dinàmica a l’hora d’actuar. Durant aquestes classes vam fer servir micròfons en les nostres actuacions amb diferents dinàmiques de grup. Una d’elles consistia en ficar tres micròfons dins del escenari i anant movent-nos a l’hora de parlar. Aquesta activitat em va agradar molt ja que la dinàmica era molt estranya i divertida. Quan sortíem a l’escenari amb diferents companys havíem de tractar el tema de la normalitat mentre fèiem aquesta prova. En aquesta setmana hem fet més activitats però aquesta és la que m’ha agradat més. (Víctor Mendo)

El dia 23 de novembre vam fer una activitat molt graciosa. Era que hi havia un grup de tres que sortien a l’escenari i agafaven els micròfons i començaven a dir el que els semblava normal o no els semblava normal; ho deien amb l’ordre que els donava el David. Després vam fer una rotllana i vam tenir una conversa entre tots sobre el que era normal o no. Al final es va intentar fer una batalla de rap però va ser una cosa que no tenia cap sentit. (Mateo Seith)

Fue una sesión interesante, eso me han contado porque no estuve prensente y me lo contaron todo días más tarde. Me contaron que hicieron ejercicios como siempre pero que fue interesante y que les gustó mucho. (Ella Whiteman)

Avui a la classe de teatre vam fer unes improvisacions dient coses sobre el que ens sembla normal o no. Al principi era cadascú amb el seu micròfon i després s’anaven canviant (Ada Aparicio)

Avui el que hem fet m’ha semblat bastant diferent, hem muntat els micros i havíem de pujar en el escenari de tres en tres. Llavors parlàvem de la normalitat quan el David ens deia que era el nostre torn, però cada vegada més ràpid; després ho havíem de fer amb una emoció. I al final de la classe hem intentat fer una batalla de rap però no hem tingut molt de temps. (Gisela Núñez)