Interpretacions i traduccions

Avui, com que és l’últim dia abans de nadal, al principi hem estat comentat sobre una obra que vam anar a veure que es diu CASA (jo no hi vaig poder anar) i després hem estat fent improvisacions. Nosaltres també hem proposat algunes activitats per anar fent durant la sessió. Com, per exemple, actuar (fer improvisacions) però com si fóssim uns personatges estrangers: havíem de posar, per exemple, accent mexicà. Aquesta sessió ha sigut molt entretinguda mirant com actuava la resta de companys i actuant jo mateixa. (Mireia Moliné)

Aquesta ha sigut la nostre última classe del trimestre. Hem estat comentant l’obra que vam anar a veure l’altre dia, la de CASA. Desprès hem estat fent activitats d’improvisació que ja havíem fet durant el trimestre. Per últim, hem fet una nova activitat. L’activitat consistia en fer una improvisació però intentant posar un accent d’una altre país. Ha sigut una classe molt divertida. (Júlia Güell)

Avui, com era l’últim dia abans de vacances de Nadal, ens han deixat escollir entre totes les diferents activitats sobre la “Normalitat” que hem fet al llarg del 1er trimestre. Nosaltres vam escollir fer els diàlegs on es donaven diferents situacions i personatges amb els micros, ja que ens agrada molt fer-los servir. Va ser una bona forma d’acabar el trimestre. (Martina Ollero)

Aquest dia hem estat fent activitats que hem practicat durant tot l’any, ja que era la última classe de l’any. A més, hem fet una activitat d’accents, sortíem a l’escenari, ens deien un accent i havíem de parlar amb aquest accent. I també una altra activitat molt divertida: hi havien dues persones, una parlava amb un idioma inventat, i l’altra l’havia de traduir e inventar-se el que deia. (Gisela Núñez)

Vam comentar l’obra de teatre Casa. Després vam fer improvisacions. I vam proposar activitats per fer. Com per exemple, improvisar situacions representat personatges estrangers. (María Fernández)

Aquest dia va ser un dia molt estrany, ja que suposadament havia de parlar noruec, però, com que no en sabia, m’havia d’inventar l’idioma, i una companya traduïa allò que deia; també, amb un grup, estàvem parlant amb diferents accents, d’avi, agut, andalús, rus… estàvem experimentant i, encara no va ser la millor classe, em va divertir força. (Giada Trapasso)

Aquell dia vaig riure molt ja que, quan vaig sortir com a ajudant en una presentació, gairebé em parteixen un braç (gràcies, Azhar!), ja que jo era un “criminal”. Em feia molta gràcia com traduïen les coses i de vegades no tenia cap mena de sentit, però m’ho vaig passar bé. (Paula Moreno)

Avui, com era l’últim dia, hem estat comentant sobre l’obra que vam anar a veure el passat dijous, la obra de CASA; també vam fer un exercici sobre diferents accents/pronunciacions per a fer personatges de diferents nacionalitats, diferents llocs, i també vam fer exercicis que ja havíem fet en anteriors classes. (Júlia Padonou)

Durante la sesión del 21 de diciembre hicimos varias actividades, entre las cuales destaca una que consistía en actuar según las condiciones que David marcaba. En una ocasión una persona interpretaba un personaje determinado pero sin hablar: se movía, hacía sonidos, saltaba…, mientras sus compañeros interpretaban esos actos y ‘’traducian’’ lo que quería expresar sin hablar. (Martí Sepúlveda)

Esta clase fue la última antes de las vacaciones de navidad. Hicimos muchas actividades pero la mejor fue cuando hicimos la actividad de traducir con gestos: se suponía que yo era la muerte y me tenía que mover haciendo tonterías, y Victor tenía que “traducir” mis gestos a palabras. También actué con Marta: éramos compañeras de piso con un secreto… (Ella Whiteman)

Des de el principi, ja es podia deduir que l’actuació és el fet de convertir-se en una altra persona. Però quan fas alguna improvisació, és moltíssim més natural i ràpid deixar anar alguna veritat sobre si mateix, i així poder desenvolupar un paper adequat, ja que mentir i imaginar sempre costa més temps. Aquesta activitat, exactament, tractava d’això; fer una actuació difícil per improvisar d’una manera més àgil i tenir el cervell sempre connectat. Havíem de parlar un idioma que desconeixíem o imitar l’accent. (Eva Vibliani)

El 21 de desembre, com era l’últim dia abans de les vacances de Nadal, vam parlar sobre l’obra que els els meus companys van anar a veure, i vam fer unes improvisacions de personatges estrangers: havíem d’actuar amb accents de altres països i va ser molt entretingut i graciós escoltar els meus companys com imitaven els accents. (Mateo Seith)

El 21 de desembre, com era l’últim dia abans de les vacances de Nadal, vam parlar sobre l’obra que els els meus companys van anar a veure i vam fer unes improvisacions de personatges estrangers i havíem d’actuar amb accents d’altres països, i va ser molt entretingut i graciós escoltar els meus companys com imitaven els accents. (Brenda Díaz)

Aquest dia vam seguir les instruccions del David i vam tenir diverses tasques, i em va agradar la d’una persona que realitzava diverses accions, intentava explicar alguna cosa sense paraules, i una altra persona va traduir les seves accions i de vegades era alguna cosa inimaginable i divertit! (Azhar Khalel)

Avui hem estat fent interpretacions. Una cosa molt divertida i a la vegada estranya ha sigut que hem fet que una persona parlava un idioma estrany que estigués inventat per ell i l’altre havia de tractar de traduir-la intentant endevinar el que deia en el seu idioma inventat. Ha sigut molt divertit. (Hugo Ledo)

Objectes i vincles

Aquest dia ens van demanar que portéssim un objecte. Vaig venir amb una calavera. Intuïa des del principi que es tractava sobre el tema de la normalitat, com gairebé totes les sessions passades. I a més, ho vaig escollir per la inspiració que em dóna a seguir endavant amb el que vull estudiar, la medicina forense. Després d’explicar el perquè, vam intercanviar aquestes possessions i vam tenir que inventar una història relacionada. Personalment, en el moment, no vaig agafar prou il·lusió per les claus (l’article que vaig agafar), així que m’he quedat amb la sensació d’insatisfacció i set per l’acció. La idea va ser interessant, i anhelo que el tractat es desenvolupi encara més amb el pas del temps. (Eva Vibliani)

Avui hem hagut de portar un objecte especial per a nosaltres o que ens aportés inspiració. Desprès, cadascú ha hagut de dir què significava per ell/a l’objecte que havia portat. A continuació, hem hagut d’agafar un dels objectes que no fos el teu. Quan cadascú ha tingut un objecte, hem començat a improvisar. L’activitat consistia en explica una història sobre aquell objecte. Ha sigut una activitat molt divertida. (Júlia Güell)

Avui a classe de teatre havíem de portar un objecte cada persona, no importava qual. Jo vaig portar una funda de mòbil. A continuació ens vam reunir i vam haver de parlar d’aquest objecte i comentar una cosa que no era normal d’aquest. Després vam haver d’agafar l’objecte d’un company i a continuació anar sortint explicant un per un una història fictícia amb aquell objecte. M’ha semblat una classe molt divertida i entretinguda.  (Hugo Ledo)

Esta clase ha sido diferente porque estuvo Alícia, que estuvo orientándonos junto a David sobre una actividad bastante interesante y graciosa xD (desde mi punto de vista). Esta consistia en  que nosotros teníamos un objeto (aleatorio), y con este objeto debíamos crear una historia fantasiosa pero con un toque de realismo; total, que ha quedado súper bien y nos la hemos pasado bastante bien hoy, GG. Mi historia favorita ha sido la de Hugo y su abuelo, que murió hace 73 años, y sus historias que extrañaban a pesar de que murió hace mucho xD. (Dio Carbone)

Ahir vam tenir que portar un objecte per fer una activitat que tractava de sortir a l’escenari i inventar-te una història amb l’objecte d’un company. La veritat, al principi no volia sortir perquè no sabia què dir amb l’objecte que vaig agafar però al final em va convèncer l’Alejandro. (Brenda Díaz)

Avui, cadascú ha portat un objecte que representés inspiració o alguna cosa important per a ell/a. Cadascú ha explicat als altres què representa per a ell aquell objecte, per què l’ha portat… Després, hem deixat tots els objectes en un racó de l’escenari i cadascú ha agafat un objecte que no era seu. Tot seguit, un per un, hem anat pujant a l’escenari, i amb l’objecte que hem agafat ens hem inventat una història amb aquell objecte. Aquesta història l’hem explicat als altres companys davant d’un micròfon. M’ha agradat aquesta activitat ja que les històries dels altres companys eren molt divertides. (Mireia Moliné)

Havíem de portar un objecte i explicar per què serveix. Després hem deixat els objectes i havíem d’escollir qualsevol objecte. Després hem creat una història amb l’objecte. (Gregory Júnior)

Avui, havíem de portar un objecte estrany cadascú. Un per un, vam dir quin objecte portàvem i que tenia de normal o no. Després, els vam deixar tots junts i vam agafar un objecte d’aquells que no fos el nostre. Vam sortir un per un a fer un (monòleg), a explicar amb el micròfon la rara història d’aquell objecte que havíem agafat, i ens podien fer preguntes… (Martina Ollero)

Aquest dia vam haver de portar tots un objecte que vam haver de comentar i després fer una obra improvisada amb ell. L’obra que havíem de fer era sobre inventar-nos una història amb l’objecte d’algú que no fos el nostre, i jo ho vaig fer amb una gorra. Va ser entretingut escoltar les històries dels demés i també fer la meva pròpia. (Miró Humet)

Havíem de portar qualsevol article de casa, i jo portava lents de contacte. Primer hem parlat de per què els hem portat i sobre si és normal o no. Després vam posar tots els elements en un sol lloc i els vam seleccionar. Vaig triar la sabata del meu company i vaig parlar de com ho vaig aconseguir. El meu altre company va triar el meu objecte i va dir que hi ha un dimoni dins d’aquesta capsa, i aquesta idea m’ha agradat molt! (Azhar Khalel)

A la sessió del 14 de desembre vam fer activitats relacionades amb uns objectes especials que cadascun vam portar a petició dels nostres referents en el teatre. Per començar vam formar un cercle i vam ensenyar tots els objectes, i seguit els vam deixar tots a un racó. Minuts després cadascun va agafar un objecte que no era seu i va haver d’improvisar una història amb aquell objecte. Van sortir històries molt interessants. L’activitat va ser molt divertida i creativa, em va agradar molt. Em va semblar molt interessant una història: es va actuar d’una manera en la qual un objecte va simbolitzar la identitat de la mort; aquesta la interpretava un company, que no podia parlar, només podia ser interpretat per altres tres companys que inventaven les interpretacions per donar un “missatge que volia donar”. (Martí Sepúlveda)

Avui hem portat objectes importants per a nosaltres i hem hagut de parlar d’ells. Quan tots vam parlar d’ells, els vam deixar al terra i després vam agafar un d’aquells objectes (que no fos el nostre) i vam fer una història on sortís aquell objecte. (Gisela Núñez)

Ens van dir que portéssim un objecte qualsevol, i cada persona havia d’explicar per què l’havia portat. Després cadascú va agafar un a l’atzar i ens vam inventar històries súper creatives, i em vaig divertir molt creant i escoltant els meus companys. (Giada Trapasso)

Avui havíem de portar un objecte interessant o que tingués valor o signifiqués alguna cosa per a nosaltres. Hem parlat sobre per què l’objecte tenia valor per a nosaltres, després cadascú ha agafat un objecte que no era el seu i hem hagut d’explicar una història real (també podia ser inventada) sobre alguna cosa que ens hagués passat amb aquell objecte. Ha estat molt bé. (Júlia Padonou)

Vam portar un objecte i havíem d’explicar què era i dir el que no era normal. Jo vaig portar una calculadora. (Ariadne Zuazaga)

Ayer tuvimos que traer unos objetos para comentar sobre ellos, y más tarde salimos al escenario uno a uno inventándonos una historia sobre de dónde había salido ese objeto. (Ada Aparicio)

Havíem de portar un objecte i explicar per què serveix. Després vam deixar els objectes i vam haver d’escollir qualsevol d’ells per després crear una història amb un. (Santhiago Ubilluz)

Hem tingut que portar un objecte que fos important per a nosaltres. El primer que vam fer va ser explicar un per un què significava aquell objecte per a nosaltres. I després havíem d’agafar un objecte d’un altra persona i inventar-nos una història amb aquell objecte. (María Fernández)

En esta clase junto con David, Alicia y mis compañeros hicimos actividades y ejercicios sobre la improvisación, Maria, Mireia y Júlia estuvieron hablando sobre su viaje a California mientras el público, que éramos nosotros, les preguntaba. Me gustó mucho la sesión y han habido momentos muy graciosos. (Ella Whiteman)

El dia 14 de desembre va ser un dia que jo no vaig poder anar a l’escola. Va ser un dia que hi havíem de portar un objecte que ens aportés inspiració o que fos especial per nosaltres. Després havies d’explicar el perquè d’haver portat aquell objecte. A continuació van haver d’agafar un que no fos el teu i començar a improvisar.  L’activitat consistia en explicar una història sobre aquell objecte. Ha sigut una activitat molt divertida. (Mateo Seith)

Exemplaritat, coses estranyes i altres coses

Avui hem treballat la paraula EXEMPLARITAT. El David ens donava diferents situacions, per exemple, alumnes, professors, pares, una parella… I havíem de dir alguna cosa que facin aquelles persones que fos “exemplar”. Vam estar parlant una estona sobre les accions exemplars. (Martina Ollero)

En aquest exercici, no vam tenir prou temps per reflexionar. Com acostuma a passar, n’hi havia lloc només per la improvisació i reaccions. Personalment, per a mi, vaig fer la conclusió que tots tenim diferents opinions sobre què és ser una persona exemplar. Per a alguns, és ser moralment correcte i anar d’acord amb les lleis, i per a altres, és ser flexible i escoltar els desitjos d’altres. (Eva Vibliani)

Aquest dia el David ens ha dit de posar-nos en rotllana i ens ha dit que havíem d’actuar com un alumne exemplar, el que nosaltres crèiem que era, i cadascú havia d’interpretar-ho. Després vam fer el mateix però amb el professor ideal. També ens va fer dir una frase, la persona següent ha de començar una altra frase amb la darrera paraula de la frase de la persona anterior. (Gisela Núñez)

Avui hem fet una activitat que consisteix en fer un cercle tots junts i cada persona tenia que dir com era per a ell/a la persona exemplar que ens deia el David (primer vam haver de dir com era un alumne exemplar per a nosaltres). Una vegada acabada aquesta activitat, vam haver de fer-ne un altre que consistia en dir una petita frase amb l’última paraula que deia la persona anterior. Són activitats molt senzilles però que a la vegada m’han semblat una molt bona idea per improvisar. (Júlia Güell)

Aquest dia era diferent perquè, en comptes de ser en dimarts, va ser en dimecres que va venir el David. Vam parlar sobre les persones exemplars, com els alumnes exemplars, la parella exemplar, etc. Em va semblar molt interessant el tema que estàvem parlant i el que ens va demanar el David es que féssim com si fóssim gent “exemplar”. Jo crec que la gràcia era veure com era per a cada persona algun exemplar. (Miró Humet)

En aquesta sessió, de l’1 de desembre, vam estar parlant, explicant i fent què era un alumne exemplar, una parella exemplar… Aquesta activitat m’ha semblat xula, ja que cadascú té un pensament diferent de cada cosa i, d’aquesta manera, tots donem la nostra opinió. També vam estar fent una altra activitat: amb l’última paraula que havia dit la persona anterior a tu, havies de fer una frase. Aquesta activitat també em va agradar ja que has d’improvisar en aquell mateix moment, no t’ho pots pensar. (Mireia Moliné)

Avui el David ens ha dit que actuéssim com ho faria algú exemplar, com per exemple, un professor exemplar, una parella exemplar, i també ens va fer fer un exercici en el que algú deia una frase i la persona del costat havia de fer una frase amb l’última paraula de la frase de la persona anterior. Ha estat divertit i calmat, no hem fet massa. (Júlia Padonou)

Aquest dia em va agradar bastant ja que podíem fer-nos passar per persones que no érem, com per exemple un alumne exemplar, haha. També vam poder fer veure que li parlàvem a la nostra parella i dir-li com ens agradaria que ens tractessin. (Giada Trapasso)

Aquest dimecres va venir el David, vam estar l’hora que teníem parlant sobre la sortida al Teatre Lliure, vam parlar sobre els llocs que més ens van agradar, sensacions… Em va semblar divertit ja que m’ho vaig passar molt bé al teatre. En conclusió, he tingut una classe molt entretinguda. (Hugo Ledo)

Havíem d’interpretar un alumne exemplar; per exemple, van dir que un alumne exemplar en comptes de quedar amb els amics es quedava a casa fent els deures. (Ariadne Zuazaga)

Em va agradar aquesta tasca, vam retratar diferents papers i també m’agradava veure com als meus companys els canviava les expressions facials. Crec que aquesta és una tasca força interessant, ja que has d’esbrinar com retratar una persona que no coneixes. (Azhar Khalel)

Me ha gustado esta sesión porque hemos hablado con David acerca del Teatre Lliure (al que fuimos ayer), profundizando en “cómo nos visualizamos actuando allí ” y también en “¿es como esperábamos que fuera?”. Y ya conociendo el teatro hablamos más técnica y profesionalmente con él, haciendo también ejercicios de improvisación, hablando de la implicación que tenemos cada uno en el teatro y lo que significa y/o conlleva eso. En resumen, hablamos de cosas de las que no podíamos hablar anteriormente porque no conocíamos tan a fondo el teatro. Estuvo genial xD. (Dio Carbone)

Me gustó mucho la clase: hicimos un círculo explicando y actuando cómo sería  un alumno, un profesor ideal. Todos dimos nuestras opiniones y fueron interesantes cada una de ellas porque tenían que ser diferentes mientras Marta nos grababa. (Ella Whiteman)

Aquell dimecres va venir el David ja que el dimarts vam anar al Teatre Lliure. Primer ens va preguntar com ens sembla un alumne i un professor exemplar. I també havíem d’explicar coses estranyes que ens han passat. (María Fernández)

Em va semblar una classe molt divertida, però la majoria de gent es basava en els deures i els exàmens; per a mi ser un alumne exemplar és, a més de fer deures i exàmens, ajudar els professors a les classes o participar a les classes. (Paula Moreno)

En aquesta classe la dinàmica principal era definir o posar-nos d’acord en què era un alumne exemplar. Aquesta tasca la vam fer amb tots els companys i  companyes de classe. Aquesta dinàmica ens va agradar molt a tots perquè vam coincidir en molts aspectes, tots tenim una idea més o menys semblant del que era un alumne normal. També cap al final de la classe vam discutir sobre el que era un professor normal. (Víctor Mendo)

Va ser una classe que no va ser en dimarts, sinó en dimecres, per alguna cosa que no recordo. Va ser una classe on vam treballar el que era exemplar o no, com ara, un alumne exemplar, una parella exemplar o un professor exemplar, i també vam parlar sobre coses que havíem fet i que sabíem que havíem fet malament. (Mateo Seith)

En aquesta sessió vam parlar sobre com es un alumne exemplar, vam dir com actuaria, què pensava i què faria en qualsevol moment; vam actuar durant uns segons dient una cosa que diria un alumne exemplar, com per exemple: ”Oh, ja he arribat a casa, quines ganes de fer deures!”. (Martí Sepúlveda)

Hoy nos hemos hecho pasar por personas que no éramos, por ejemplo un alumno ejemplar, y otras ideas como, por ejemplo, decir cómo nos gustaría que nos tratara nuestra pareja, padres, etc. Me gustó mucho la actividad. (Santhiago Ubilluz)

I altres coses…:

Visita al Teatre Lliure!

Avui hem anat al Teatre Lliure de Montjuïc. Ha sigut una experiència molt interessant. He quedat meravellada amb el gran que és la sala principal ! Ens han ensenyat tot el teatre, és a dir, els camerinos, la part del darrere d’un escenari, el soterrani, les sales d’assaig, etc. El que més m’ha cridat l’atenció ha sigut que ens han explicat que la part dels seients del públic es pot personalitzar segons es vulgui. Cada seient forma part d’un grup de plataformes que es poden moure i elevar, formant així diferents formes. També ens han ensenyat la sala on actuarem: si sóc sincera, no m’imaginava que actuaríem a una sala d’aquest tipus però no està malament i a més a més trenca amb els estàndards que nosaltres estem acostumats a veure.  (Júlia Güell)

Per començar, aquesta excursió va transfigurar la meva plena i estable visió sobre aquesta construcció. Quan em plantejava la possible aparença, pensava que hauria de ser un lloc únic, no tan complex, amb decoració feta per sobre sense massa detall. Un lloc on el centre d’atenció son els actors, improvisadors sense una vestimenta repensada i carregada de sentit. Però la realitat em va fascinar. La bellesa de l’edifici no només la donava el seu estil passat de moda, elements antics, a la vegada barrejats amb un interior modern, a vegades cridaner i a vegades minimalist, sinó també amb la seva estructura inclusiva per cada element del teatre. Més que la història de la creació d’ella em va arribar al cor la maqueta, entenen que la maqueta ensenyada va ser l’última creació d’un autor.  Acabant d’ expressar el meu encanteri, voldria a més referir-me al lloc on actuarem. No vull dir mentides, a mi, igual que a algunes persones més, m’entusiasmaria molt anar a l’escenari gran, tan espantós i professional. Però, quan vaig contemplar la vertadera plataforma pel nostre art, m’ha fet seu. Crec que un contacte tan a prop amb el públic dóna el seu punt a la jugada, i a més, regala una sensació de confort i seguretat amb el seu disseny. En conclusió, perdonant-me per l’extensió del comentari, puc dir amb fermesa que ja no puc esperar el dia quan trepitjarem les portes del Teatre Lliure amb un destí plantejat per mesos, l’actuació. (Eva Vibliani)

Aquesta setmana hem fet una sortida amb la classe de Creadors en residència al Teatre Lliure. Ha estat molt divertida, he après molt sobre el teatre, com les seves parts, sales, també sobre els actors, què fan a l’actuar… Ha sigut una visita guiada per la major part del teatre lliure, totes les sales eren molt interessants, però les millors eren els camerinos: em va semblar molt interessant que cada actor tingués el seu camerino personal, i que també hi hagin camerinos públics en els que poden entrar més d’un actor. A més a més vam veure la sala en la que actuarem a final de curs, així que va fer aquesta visita guiada encara millor. En conclusió m’ho vaig passar genial i tot el que hem fet ha sigut molt interessant. (Hugo Ledo)

La visita em va agradar molt ja que em pensava que seria més avorrida i poc interessant. Quan vam arribar, ens van explicar curiositats sobre el Teatre Lliure de quan es va inventar i de la seva distribució. Ens van portar per dins del teatre ensenyant-nos les diferents parts i sales que n’hi havien. La sala on s’actuava era molt gran i em va agradar molt com funcionaven les cortines i els focus de dalt de l’escenari. També em van sorprendre els camerinos ja que els miralls tenien molta llum. El que em va decebre va ser el teatre on actuarem nosaltres ja que me l’esperava diferent. La visita va ser molt xula i tinc ganes de tornar-hi a anar. (Víctor Mendo)

La visita al Teatre Lliure em va agradar, ja que mai abans havia vist com era un teatre per dins, tot el que hi ha darrera l’escenari. Les sales d’assaig, els “camerinos”… El que em va cridar més l’atenció són les butaques on el públic s’asseu: poden canviar de lloc i l’escenari es pot tapar i d’aquesta manera queda camuflat, i hi ha un altre escenari, a un altre lloc de la sala. També vam veure una sala més petita on el tipus d’obres de teatre són més properes al públic. En aquesta sala hi caben aproximadament 150 persones. Personalment em va agradar més el primer tipus d’escenari, però de l’altre tipus (proper al públic) no n’havia vist mai. (Mireia Moliné)

El dia que vam anar a visitar el teatre vaig aprendre les diferents formes de modificar una sala per l’obra, una mica de la seva història i com es va crear. Va ser divertit ja que jo havia estat al Teatre Lliure prèviament i vaig tenir molts records. (Giada Trapasso)

La salida me encantó, la verdad, me gustó mucho explorar y saber cómo es un teatro por dentro, especialmente el Lliure de Montjuic, que es enorme. Lo que más me llamó la atención fue que se podían cambiar los asientos, su altura o su sitio en el espacio. (Ella Whiteman)

El dia 30 de novembre vam fer una sortida al Teatre Lliure, un lloc rellevant en el món del teatre ja que es fan actuacions en sales de més de cents de persones. Al arribar-hi, davant del Lliure ens van explicar què es el Teatre Lliure, la seva història i les diferents sales que hi havia dintre. Seguit vam entrar dins on les mateixes persones que ens van rebre a l’entrada ens van fer una visita per dintre del Lliure, ens van explicar la història i les curiositats d’aquest i de les seves diferents sales. Va ser una visita entretinguda i molt informativa, va ser interessant aprendre la història del teatre de Barcelona i més concretament del Lliure. (Martí Sepúlveda)

Aquest dia vam anar a visitar el Teatre Lliure. Ens van ensenyar les dos sales principals, però també ens van ensenyar tot el que el públic no veu. De les dos sales hi ha una que és molt gran i l’altre que és bastant petita i és on nosaltres actuarem. La sala gran em va agradar molt. I la petita, que és on actuarem, no em va agradar gaire ja que estàs molt a prop del públic. (María Fernández)

Aquest dia no vaig poder venir però també m’agradaria haver vist el teatre, crec que hagués estat molt interessant i divertit. (Miró Humet)

Vaig visitar aquest teatre per primera vegada i va ser molt interessant! La manera com ens van mostrar els bastidors i l’escenari va ser molt xulo! Em va sorprendre molt quan ens van dir que els seients es mouen. També puc recomanar amb confiança visitar-lo a totes les altres persones. I, sens dubte, puc dir que el teatre no es pot comparar amb el cinema ni amb cap altra cosa, perquè és un moment totalment diferent. Estic molt contenta d’haver decidit fer una excursió al teatre amb la classe. Em sembla que el visitaré moltes més vegades. (Azhar Khalel)

Avui hem anat al Teatre Lliure, m’ha agradat molt. És molt bonica la sala gran, quan vam anar estava un escenari posat (mobles, cadires…,) tot estava preparat per una altra obra. Ens van deixar fer fotos i jo vaig fer moltes. Les grades de la sala gran es poden moure i, segons l’obra que es fa, es posen de maneres diferents. També ens van ensenyar la sala petita, que és on actuarem, ens van ensenyar els camerinos, la maqueta del teatre… Em va agradar molt. (Gisela Núñez)

La visita al Teatre Lliure em va agradar ja que vam fer alguna cosa diferent dintre de la rutina. Va ser una experiència nova amb la que vam aprendre moltes coses noves sobre el món del teatre. Em van semblar molt interessants els diferents escenaris on actuaven els actors i les quantitats de butaques i distribucions que tenen. Va ser una visita educativa que va estar molt bé. (Martina Ollero)

La visita que vam fer al Teatre Lliure va ser molt interesant, jo he anat varies vegades a l’Institut del Teatre, però mai m’havia fixat en l’edifici que hi havia davant, no sabia que hi havia el Teatre Lliure. Em va agradar molt l’escenari que ens van ensenyar, el gran, la sala gran em va agradar molt, però no em va agradar tant la sala petita on ens van dir que actuaríem allà, però mentre l’obra sigui interessant, ens quedarà bé, i estarà bé. (Júlia Padonou)

Em va semblar molt interessant la visita, i em va agradar molt el teatre, però sincerament el que em va semblar més curiós va ser el passadís de color blau neó. (Ariadne Zuazaga)

Hoy estuvimos de visita en el Teatre Lliure, donde presentaremos una obra más adelante. Es un teatro gigantesco que tiene unas 4 salas para funciones, los camerinos son los mejores, muy bonitos xD, la utillería es asombrosa y la estructura en general es muy bonita e imponente. Nos dieron un súper tour por todos lados, fue increíble. (Dio Carbone)

La sortida al Teatre Lliure va ser una mica llarga però entretinguda. Primer vam agafar el metro per anar al Poble Sec i vam pujar fins al Teatre Lliure i vam fer-nos una foto en la porta de l’entrada i vam entrar al teatre. L’entrada era bastant espaiosa i càlida, donava una sensació de tranquil·litat. Després vam anar com a la zona que està abans de l’escenari, on esperen els actors i actrius per sortir a l’escenari. Em va semblar un espai molt còmode per quan estàs nerviós per la funció, lluminós i agradable, un lloc bastant adequat per la funció. (Mateo Seith)

Micros i normalitat

Avui hem fet una nova activitat, hem utilitzat els micros! L’activitat consistia en pujar a l’escenari en grups de 3 i cadascú tenia un micro. El que havíem de fer era el següent: havíem d’improvisar i dir què era normal o anormal cada vegada que el David ens assenyalava. L’activitat en si estava molt bé perquè havíem de pensar ràpid el que havíem de dir abans que el David en assenyalés. A més a més passada una estona parlant del que era o no normal per nosaltres, havíem de fer el mateix però amb una emoció (cosa que era bastant més difícil). Abans d’acabar la classe, hem fet un intent de fer una batalla de rap però no ens ha donat gaire temps d’acabar. En general, m’ho he passat molt bé i m’ha agrada molt utilitzar els micros! (Júlia Güell)

Puc assegurar que aquesta activitat va ser molt dinàmica, fins i tot a vegades massa. Estava plena d’experiment, i crec que és la més flexible que vam tenir, ja que l’únic requisit per a ella va ser tenir un micròfon. I sobre el contingut, m’ha mostrat molt que és el que hauria de treballar, i a més, quina és la meva intuïtiva opinió en diferents tractats. Ja que no tenia temps per pensar, per la creativitat. Va ser pur impuls i improvisació. (Eva Vibliani)

A la classe d’avui ens hem passat la majoria del temps parlant sobre les coses que són normals o no; és un tema molt interessant ja que et fa pensar molt i a més és entretingut. Quan finalment vam acabar de parlar, ens vam posar a fer una activitat d’actuació amb els micros. Tractava de posar tres micros, un al costat de l’altre, i tres persones a l’escenari. Havíem d’anar parlant molt ràpidament, improvisant i parlant sobre coses normals o no normals; només hi havien uns tres segons per respondre o el torn passava a l’altra persona. Després vam anar afegint variants, com per exemple posar només un micro i  les persones s’havien d’anar tornant d’una en una. Era molt graciós veure com la gent es quedava en blanc. Així que, en conclusió, m’ho he passat molt bé a la classe d’avui. (Hugo Ledo)

El dia 23 de novembre vam continuar amb les improvisacions, però d’una manera diferent. Vam muntar micròfons, i a partir d’això, vam estar fent proves de parlar a través d’ells. Quan ens tocava parlar amb el micròfons, havíem de parlar sobre la normalitat (que és el tema de l’obra) però sempre improvisant, sense tenir un guió pensat, les idees que se t’acudien en aquell moment. Aquesta activitat a mi m’ha agradat ja que parlar amb un micròfon no es fa qualsevol dia i d’aquesta manera també treballem la improvisació ràpida. (Mireia Moliné)

Avui hem fet un exercici que era pujar a l’escenari de tres en tres i, quan ens tocava, havíem de dir coses que fossin o ens semblessin normals o no normals. L’activitat ha estat molt divertida i fins i tot els que no sortim molt a l’escenari ho hem fet. És interessant parlar de la normalitat, per més que jo personalment, ja vull començar a fer l’obra. (Júlia Padonou)

A la classe d’avui hem estat treballant amb micròfons, hem sortit de 3 en 3 a l’escenari. Hem treballat diferents maneres d’utilitzar-los amb els diàlegs que s’han proposat a classe. L’activitat consistia en pujar a l’escenari i parlar del que és normal o no. El David anava canviant de persona i així successivament formàvem diàlegs individuals que conjuntament quedaven molt bé. Estem treballant força la paraula NORMAL i estem aprofundint molt en aquesta. (Martina Ollero)

Avui hem fet una dinàmica en la qual amb el micros parlàvem de la normalitat. Era de tres en tres i cada persona anava dient el que no li semblava normal. Era un dinàmica molt ràpida ja que el David ens anava assenyalant i n’anàvem dient el que fos. (María Fernández)

Ese día me lo pasé muy bien pero me daba muchísima VERGÜENZA salir a hablar con un micrófono. Pero me hacía gracia pelearnos por hablar co nel micrófono. (Paula Moreno)

Aquest dia vam experimentar com és parlar amb micròfons davant d’una audiència. Va ser molt divertit perquè teníem que fer moltes coses estranyes amb ells, i a l’inici vaig tenir vergonya però després em vaig deixar anar. (Giada Trapasso)

Aquest dia també em va agradar molt ja que l’activitat que vam fer era amb micros i era una cosa que mai havíem fet. Havíem d’anar dient coses sobre el que era o no normal i, en el meu cas, hi havia vegades que anava tan ràpid el canvi de torn que no sabia què dir perquè encara no m’havia donat temps per pensar. Vaig aprendre a improvisar més ràpid i a parlar amb micròfon. (Miró Humet)

Durant la sessió del 23 de novembre vam fer activitats sobre la normalitat i el que és normal. Al principi de la sessió vam  posar-nos en un cercle i vam parlar sobre què volia dir normal i que era la normalitat per a cadascun. Va ser una activitat molt interessant ja que va ser interessant escoltar les diferents definicions que li donàvem a la normalitat. Després vam començar una activitat que tractava de sortir a improvisar amb un micròfon en grups de 3 persones; consistia en que cadascun del grup tenia un micròfon i anàvem dient coses que eren normals i coses que no ho eren; després anava avançant de manera que ho fèiem amb variacions: per començar tots havíem de parlar a la vegada, després havíem de fer moviments tot el temps, com per exemple: saltar, aplaudir… tot mentre continuàvem parlant. Va ser una activitat molt graciosa ja que era molt divertit sortir a parlar mentre feies el que el David et deia. (Martí Sepúlveda)

Va ser bastant divertida l’activitat, sobretot pels micròfons, és el que més m’agrada. L’activitat consistia en improvisar i dir coses que no et semblaven normals, com per exemple dir: “no és normal que portis gorra si és hivern” o “no és normal que estigui plovent”, etc. Va ser graciós el que que se’ns acudia. (Ariadne Zuazaga)

Aquesta setmana va ser molt diferent a les altres ja que vam implementar una nova dinàmica a l’hora d’actuar. Durant aquestes classes vam fer servir micròfons en les nostres actuacions amb diferents dinàmiques de grup. Una d’elles consistia en ficar tres micròfons dins del escenari i anant movent-nos a l’hora de parlar. Aquesta activitat em va agradar molt ja que la dinàmica era molt estranya i divertida. Quan sortíem a l’escenari amb diferents companys havíem de tractar el tema de la normalitat mentre fèiem aquesta prova. En aquesta setmana hem fet més activitats però aquesta és la que m’ha agradat més. (Víctor Mendo)

El dia 23 de novembre vam fer una activitat molt graciosa. Era que hi havia un grup de tres que sortien a l’escenari i agafaven els micròfons i començaven a dir el que els semblava normal o no els semblava normal; ho deien amb l’ordre que els donava el David. Després vam fer una rotllana i vam tenir una conversa entre tots sobre el que era normal o no. Al final es va intentar fer una batalla de rap però va ser una cosa que no tenia cap sentit. (Mateo Seith)

Fue una sesión interesante, eso me han contado porque no estuve prensente y me lo contaron todo días más tarde. Me contaron que hicieron ejercicios como siempre pero que fue interesante y que les gustó mucho. (Ella Whiteman)

Avui a la classe de teatre vam fer unes improvisacions dient coses sobre el que ens sembla normal o no. Al principi era cadascú amb el seu micròfon i després s’anaven canviant (Ada Aparicio)

Avui el que hem fet m’ha semblat bastant diferent, hem muntat els micros i havíem de pujar en el escenari de tres en tres. Llavors parlàvem de la normalitat quan el David ens deia que era el nostre torn, però cada vegada més ràpid; després ho havíem de fer amb una emoció. I al final de la classe hem intentat fer una batalla de rap però no hem tingut molt de temps. (Gisela Núñez)

Fotogrames

Avui hem creat fotogrames amb grups de 3 o 4. L’activitat consistia en què el públic tenia que triar un títol per després els que estaven actuant interpretessin mitjançant la improvisació. Una vegada triat el títol, els actors tenien que crear un fotograma (una petita escena sense moviment, com si fos una fotografia). Llavors, es preparava el teló i quan el teló s’obria i els actors estaven preparats, començava l’acció. També hem fet improvisacions amb parella creant un petit vincle i una situació. (Júlia Güell)

Em va semblar molt interessant i original aquesta activitat ja que mai l’havíem fet i em vaig divertir molt. L’activitat consistia en estar parats al començament i, quan ens diguessin ja, començar l’obra. En el cas de la meva actuació vam fer veure que jo atropellava algú amb un cotxe sense voler i al veure-ho cridava perquè algú em vingués a ajudar. Van venir dues persones a ajudar-me i a dir-me que per què no havia mirat si hi havia gent al davant abans de passar amb el cotxe, i jo, en comptes de seguir ajudant a la persona atropellada, em queixava i deia que no era culpa meva que ella s’hagués posat al davant. (Miró Humet)

Va ser molt xulo quan es van obrir les cortines i molt emocionant quan jugàvem, però vaig jugar amb una persona força forta i emotiva i em va semblar que s’estava superposant i cridant per sobre meu. (Azhar Khalel)

El 16 de novembre vam estar fent fotogrames. O sigui unes persones es posaven a l’escenari, d’una determinada manera, i a la que s’obria el teló, havíem de començar a improvisar a partir d’un tema que la resta del grup havia triat. També vam estar expressant-nos amb signes, o sigui, una persona feia signes i l’altre havia d’interpretar-la i mantenir una conversa amb una tercera persona. Aquesta activitat a mi em va agradar molt, ja que vàrem treballar diferents maneres, ja sigui gestos, veu, emocions… (Mireia Moliné)

Avui hem fet fotogrames, és a dir, hem posat un títol a la interpretació (obra) i després hem tancat el teló. Quan s’ha tornat a obrir el teló, els actors i actrius estaven quiets a l’escenari i han hagut d’improvisar segons el títol que havien assignat. Ha sigut divertit ja que han hagut alguns títols molt raros. (Gisela Núñez)

A la classe d’ahir vam fer actuacions a partir de fotogrames: es posava una situació en l’escenari i es tancaven les cortines, després els que estaven dintre es col·locaven de la manera que fos per crear el fotograma i es tornaven a obrir les cortines, i llavors començava l’actuació. Va ser una activitat entretinguda i amb dinàmica. Cada cop més persones de la classe hi volen sortir a actuar i estem perdent molt la vergonya. (Martina Ollero)

Avui hem fet improvisacions, hem començat fent grups de quatre persones, el públic deia un títol per l’obra, es tancaven les cortines i, quan s’obrien, estaven col·locats com si estiguessin en un fotograma, i després havien de començar a actuar des d’aquella posició. Després hem fet improvisacions en parelles en les que el públic decidia el vincle de les dues persones i elles actuaven a partir del vincle que tinguessin. (Júlia Padonou)

Aquell dia vam fer una activitat que tractava d’improvisar una escena. Però tenia una gran diferència respecte de les activitats que fèiem en el passat. En aquest cas, abans de començar, havíem de parar en una imatge en front del públic, i arrencar la nostra actuació només després d’un senyal. La dificultat més gran amb la que em vaig d’haver-hi d’enfrontar és el fet de com donar inici a la trama. Qui és el primer o primera que farà el moviment? Aquestes preguntes em plantejava estant en el escenari sense ni tan sols respirar pels nervis. D’aquella introducció depenia tot.  (Eva Vibliani)

Aquell dia vam fer una activitat en la que sortien unes persones a l’escenari i els hi deien un títol, llavors es tancaven els telons i quan s’obrien estaven col·locats com si fos un quadre i començava la història. (María Fernández)

El 16 de novembre, el dimecres d’aquesta setmana, ha estat una classe bastant entretinguda i divertida ja que els dimecres sempre està David i fem tots plegats activitats d’actuació. La millor activitat que hem fet ha sigut una que es diu fotogrames: aquesta tracta de representar una escena/imatge i a continuació tancar el teló, per preparar-nos i representar aquella imatge per a què, quan s’obri el teló, comencem a actuar a partir de com estàvem col·locats. M’ha semblat una activitat bastant entretinguda i m’ho he passat molt bé aquesta estona al teatre. (Hugo Ledo)

El 16 de novembre va ser un dia molt entretingut. Vam començar amb l’escalfament que fem sempre, després vam fer una activitat que ens va durar tota l’hora, que era que els que sortien a l’obra es posaven en una posició i després es tancaven els telons i es movien en un altre lloc i s’obrien els telons i començava la història des d’on estaven. Van sortir obres molt interessants. (Mateo Seith)

Va ser un dia molt estrany, ja que el públic havia de dir un títol i nosaltres havíem de fer una obra amb allò. Va ser una tasca difícil però es va poder aconseguir, va ser molt divertit i ho vaig voler fer una altra vegada! (Giada Trapasso)

Paperets i vincles

Avui hem fet més exercicis d’improvisació amb el David. Els exercicis que hem fet consistien en fer una improvisació amb parella on havíem d’incloure dues paraules aleatòries que ens donava el David. A més a més, havíem de fer veure que entre les dues persones que actuàvem teníem un vincle, ja sigui d’amistat, d’amor, etc. Crec que ha sigut una activitat molt original. Gràcies a ella, hem après a ficar-nos en el paper de varis vincles i a introduir paraules sense tenir res a veure amb el diàleg, gràcies a la improvisació. És una activitat que m’ha agradat molt. (Júlia Güell)

El dia 2 de novembre, amb el David vam estar fent improvisacions amb parelles o amb grups. El David ens va donar uns paperets i cada persona n’havia d’agafar un. Aquestes paraules les havíem d’incloure  a la improvisació en algun moment o altre. (Mireia Moliné)

Avui hem fet improvisacions amb parelles. Sortíem a l’escenari i ens donaven un tema del que parlar i unes paraules que havíem de dir. (María Fernández)

Ese día, en parejas, agarramos dos papelitos, donde en cada uno había  escrito una palabra, como por ejemplo: casa, falda, etc… y teníamos que crear un diálogo donde salieran esas palabras. (Giada Trapasso)

La classe passada vam començar fent un repàs conjunt del que vam fer les anteriors classes i als que no van estar els van explicar breument què ens semblava la paraula normal, ja que l’anterior classe vam fer un debat. Després, vam estar la resta de l’hora treballant obres amb grups reduïts de persones amb diferents improvisacions i escenes. Vam treballar un aspecte en el que es posaven persones darrere de les que actuaven i amb gestos com a medium els deien el que havíem de dir al diàleg aquelles persones, a més tenien unes paraules que havíem d’incloure també. Els diàlegs van funcionar molt bé i ens vam riure bastant. (Martina Ollero)

Avui dia dos de novembre ha estat un dia divertit, hem estat les dues hores actuant i això ha estat emocionant. Hem estat fent actuacions en grups de tres, i després va venir el més divertit, vam fer obres de dues persones, aquestes havien de treure dos paperets i a l’obra havien de dir les dues paraules que sortien als dos papers. A més, el públic havia d’escollir el context i la relació de les dues persones que actuaven i ho feia encara més emocionant i graciós. Això va ser el més divertit i en conclusió he tingut una classe de 10.. (Hugo Ledo)

Доброго утра! Мое мнение о заданиях Давида? Оно положительное! Мне очень нравится все задания что он дает нам хотя я и не понимаю что он иногда говорит но опять же спасибо моим одноклассникам за то что объясняют мне! Все задания определенно хороши но иногда расстраивает то что они все немного похожи друг на друга. И я очень жду когда нам поставят спектакль!

Bon dia! La meva opinió sobre els encàrrecs de David? És positiu! M’agraden molt totes les tasques que ens fa, encara que no entenc el que diu de vegades, però de nou gràcies als meus companys per explicar-m’ho! Totes les tasques són sens dubte bones, però de vegades és frustrant que totes siguin una mica iguals. I tinc moltes ganes que ens facin una obra de teatre! (Azhar Khalel 🙂 )

Encara que he faltat moltíssim, crec que tinc prou recursos per comentar. Puc contemplar un clar professionalisme en aquest home i una anhelació inspirant en descobrir què som capaços de fer. A més, cada dia que actuem és una sorpresa el que representarem. No es deduïble, i a més, aquest misteri motiva i produeix ànsies, que son molt favorables per un positiu estat anímic.  (Eva Vibliani)

El 2 d’octubre era un dimarts. Els dimarts ve el David i fem dinàmiques però sobretot utilitza els temps que està aquí amb nosaltres per agafar idees per l’obra de final de curs. M’ho passo molt bé. (Ella Whiteman)

Hicimos unas improvisaciones basadas en la palabra “normal”. Hicimos también una pequeña asamblea hablando sobre lo que opinamos acerca de la palabra normal, y salieron muchas ideas muy interesantes. (Ada Aparicio)

Durant la sessió del 2 de novembre vam fer varies activitats, entre elles una que tractava d’improvisar d’una manera molt interessant. L’activitat comença amb una parella de companys que van a improvisar, seguit els demés companys donaven una idea sobre el tipus de relació que hi havia entre els dos companys. Cadascun dels dos companys treuen un paper amb una paraula que tindrà que sortir a la improvisació. Aquesta activitat va ser divertida i entretinguda ja que mai podies estar segur del que tindries que fer o de què tindràs que improvisar. (Martí Sepúlveda)

El dia 2 de novembre, el David ens va fer agafar un paper en el qual posava una paraula. El que havíem de fer amb aquesta paraula era fer una actuació en la que la paraula és el centre de tota la improvisació. Mentrestant els que no actuàvem escollíem el tema i un vincle que havien de tenir les actuacions. Les actuacions, en la meva opinió, crec que han sortit molt interessants i entretingudes de veure. (Mateo Seith)

Durant aquest dia vam fer diferents activitats didàctiques amb els companys en el saló d’actes. A la primera activitat vam haver d’actuar davant del públic però ells ens donaven paraules i nosaltres teníem que fer interpretació dient-les. Em va agradar molt aquesta activitat ja que era diferent a les demés que fem normalment i moltes de les paraules no tenien res que veure amb l’actuació i això li donava un punt de dificultat. Després vam haver de improvisar amb objectes a l’atzar, aquest exercici era difícil ja que no podíem donar-li l’ús normal que tenen aquests objectes. És a dir, si jo tinc una ampolla d’aigua, tinc que donar-li un altre ús com per exemple un martell. Em va agradar aquest dia i m’ho vaig passar molt bé actuant i improvisant amb els meus companys. (Víctor Mendo)

Avui amb el David hem fet improvisacions. El David ens donava uns papers amb unes paraules i havíem d’introduir aquestes paraules en la nostra improvisació. Era molt divertit ja que et tocaven paraules molt rares. (Gisela Núñez)

Avui hem actuat fent improvisacions, el David ens ha donat papers per parelles on posaven dues paraules i hem hagut de fer una improvisació on sortissin aquestes paraules. Els que estàvem asseguts escollíem un vincle que tinguessin les dues persones i elles actuaven amb el vincle havent de dir les dues paraules del full. Han sortit improvisacions interessants i ha estat divertit de veure. (Júlia Padonou)

L’altre dia el David ens donava un paperet i havies de fer el que posava al paperet. A més una persona que tenies darrera li deia a una altra el que havia de dir. (Gregory Júnior)

Avui a teatre hem fet una activitat en la qual fèiem parelles i havíem d’agafar d’una caixa un paperet i el paper que agafàvem posava una paraula, aquesta paraula havia de sortir en l’actuació que vam fer. La veritat és que va ser molt divertit i em vaig riure molt veient les actuacions dels meus companys. (Ariadne Zuazaga)

Aquest dia vam haver de fer una improvisació en la qual havíem d’agafar un paper amb una paraula i fer alguna cosa relacionada amb aquella paraula. Els que no actuaven, havien de pensar un tema i la relació que havien de tenir els que actuaven. Em vaig divertir molt fent l’activitat i sobretot veient  els temes que pensava la gent que no actuava. (Miró Humet)

El David ens va fer pujar a l’escenari per parelles per improvisar amb uns paperets que ens va donar a l’atzar i ens va donar també un tema, com, per exemple, la relació, i altres coses. I després es va unir més gent. (Santhiago Ubilluz)

Primeres reflexions

En les últimes classes hem treballat la improvisació en diferents exercicis. Al final d’algunes classes hem expressat com ens sentíem i hem millorat molt l’actuació des del primer dia. En la meva opinió Creadors en Residència m’està agradant molt ja que treballem en diferents situacions i fem servir molt la imaginació i creativitat. És divertit veure com la gent actua en les diferents situacions i escenaris que es donen. Em sento molt còmoda en aquestes classes ja que podem expressar les nostres opinions lliurement i parlar sobre diferents temes de la societat molt interessants. També m’agrada veure actuar a companys que normalment parlen molt poc o no s’expressen gaire. El que més m’agrada és inventar-me les diferents situacions en les que han d’actuar els meus companys ja que tinc molta imaginació en aquest aspecte. (Martina Ollero)

Pel que portem de curs, en residència penso que pot ser un projecte xulo perquè els adolescents puguin veure com és el món del teatre, i també per no tindre tanta vergonya. Jo m’he apuntat en aquest projecte perquè penso que és un bon mètode que em pot ajudar a perdre la vergonya. De moment, hem estat practicant la  improvisació que és molt important en el teatre, també hem treballat una mica les emocions, que també és una de les coses més importants del teatre. (Mireia Moliné)

Мне всегда нравилось выступать! В моей прошлой школе мы ставили маленькие сценки на какие то мероприятия и я всегда в них участвовала, но это происходило довольно редко что очень огорчало. Но когда я перешла в эту школу и узнала что у нас будет урок театра то очень обрадовалась и была взволнована перед первым уроком. Конечно я понимаю учителей через слово, но мне всегда помогают мои одноклассники и учителя за что я им очень благодарна! (Азхар Халель/Azhar Khalel)  

Sempre m’ha agradat actuar! A la meva darrera escola, vam fer esbossos petits d’alguns esdeveniments i jo sempre hi vaig participar, però això passava molt poques vegades, la qual cosa em va molestar molt. Però quan em vaig traslladar a aquesta escola i vaig saber que tindríem una lliçó de teatre, estava molt contenta i emocionada abans de la primera sessió. Per descomptat, no entenc els professors a través de les paraules, però els meus companys i professors sempre m’ajuden, cosa que els estic molt agraïda! (Azhar Khalel)

El que més m’agrada és que estic aprenent a perdre la vergonya. Ens divertint molt i també socialitzen amb més gent.  Creadors en residència no és igual que les altres classes i això també m’agrada perquè no fas el mateix; fas improvisacions i no classe normal. Mai havia fet teatre abans, aquesta és la primera vegada i em sembla molt bé  perquè com que soc nou conec a noves persones i faig nous amics i em diverteixo més i aprenc coses noves que mai havia fet. (Gregory Junior)

M’agrada molt aquesta matèria perquè el teatre és una cosa que m’interessa i em diverteix i a part em fa perdre la por i la vergonya, i em fa aprendre a saber improvisar actuant. Em sento molt bé amb el grup que m’ha tocat i cada vegada perdo més la vergonya. El que més m’agrada és que molta gent participa i és entretingut veure’ls actuar i també actuar tu mateix. (Miró Humet)

M’està agradant molt el que estem fent a classe. Estem treballant la improvisació, cosa que és molt important en l’àmbit teatral. Les hores em passen volant, i de moment ho estic disfrutant molt. Per altra banda, crec que tots estem millorant moltíssim si ens comparem amb el principi de curs i veure l’evolució que fem individualment és molt reconfortant. Crec que el projecte de final de curs pot quedar molt bé si continuem així. (Júlia Güell)

Jo em vaig apuntar perquè m’agrada molt actuar. I m’està semblant molt interessant i m’ho estic passant molt bé. Em sento molt còmoda actuant amb el grup. Però a vegades m’avorreixo, quan la gent està actuant, ja que a vegades fem molt llargues les improvisacions i ens hem d’esperar molt per actuar. (María Fernández)

És la primera vegada que faig teatre. Vaig entrar perquè volia provar i perquè la meva mare em va obligar, però m’agrada. És diferent de la resta de classes. En Creadors en Residència no hem de fer deures, podem parlar, no fem exàmens… Em sembla molt interessant treballar amb un artista professional com el David. (Santhiago Ubilluz)

Des del principi m’ha motivat l’idea. Encara que m’ha semblat un complet caos, vaig prendre la decisió d’entrar. Tot i així, no m’ha decebut.  No sabia ben bé quina relació més forta agafaria aquest projecte amb teatre, però el primer dia m’ha inspirat confiança, ja que el fet de treure tothom de la seva zona de confort va ser molt arriscat. I en aquest precís punt vaig comprendre quines emocions em provocaria enfrontar-me a la meva vergonya. No és que en tingui molta, mai he patit problemes per exposar-me en públic o de improvisar. Però m’està ajudant molt a comprovar de què, realment, sóc capaç. A més, trobo un fet meravellós veure gent indecisa i tímida enfortir-se i descobrint-se. (Eva Vibliani)

M’està semblant molt entretingut i divertit, la veritat, ens ho passem molt bé i m’agrada veure els meus companys actuant. El que més m’agrada és sortir amb el meus amics a improvisar davant de tota la classe. Al principi em donava més vergonya però ara em deixo anar. (Ariadne Zuazaga)

Aquest projecte em sembla genial, ja que estic aprenent a perdre la vergonya i enforteixo la meva creativitat. És un projecte on es juga amb el costat creatiu de la teva ment, pots crear el que vols; un personatge, un diàleg, una història, un sentiment o emoció, pots ser el que vulguis. (Giada Trapasso)

Creadors en residència es una actividad y asignatura muy divertida, pero cada vez más, ya que vamos perdiendo el miedo y la vergüenza a actuar y hablamos más entre nosotros. (Martí Sepúlveda)

La primera classe de creadors en residència em va semblar de lo més avorrit del món, la segona ja ni la vaig poder aguantar. Així que vaig decidir desapuntar-me, però l’Alejandro no em va deixar, així que em vaig haver de quedar fent-ho. A mesura que passava el temps les classes eren més entretingudes i divertides, i de fet, he acabat perdent la por a actuar davant el públic. He après a estimar encara més el teatre del que ja ho feia. Finalment haurem d’esperar per veure què acabarà passant però de moment creadors en residència m’està semblant molt entretinguda. (Hugo Ledo)

De moment a mi m’està semblant un molt bon projecte i m’ho estic passant molt bé. Jo soc molt vergonyosa i també em pot anar molt bé per això. Crec que aquest projecte és l’indicat per a gent de la nostra edat ja que estem en una edat molt important. (Gisela Núñez)

No portem massa temps amb aquest projecte, però m’està semblant molt bo, interessant i divertit. M’agrada molt el teatre i crec que amb aquest projecte estem aprenent bastantes tècniques i maneres d’interpretació. Tinc esperances de que l’obra que farem sigui interessant i entretinguda per al públic i també per a nosaltres. Espero que sigui un curs divertit. (Júlia Padonou)

Al principi no m’agradava el taller perquè em feia molta vergonya actuar davant dels meus companys i no em sentia còmode, tampoc m’agradava molt aquesta optativa i la classe d’exercicis que fèiem em resultaven avorrits. Però amb el pas del temps he anat formant una espècie de vincle amb els meus companys i he anat millorant la meva vergonya, les activitats eren més diverses que al principi i més originals. Ara m’ho passo molt bé en aquesta optativa i no ho deixaria. Si l’haig de posar algun inconvenient és que alguns dels meus companys no volen actuar i el meu comportament a vegades no és molt correcte i parlo a classe, però això és perquè aquesta assignatura és molt diferent de les que faig diariament i no estic en un ambient tan centrat. Tampoc m’agrada molt que alguns dels exercicis que fem es semblin molt a d’altres, m’agrada que siguin diversos i diferents.
En conclusió m’agrada molt aquesta optativa i cada vegada aprenc més.
(Víctor Mendo)

El primer dia em vaig sentir una mica avergonyida però passant els dies em vaig deixar anar molt més i vaig cooperar més a l’escenari i a participar més. Al principi em va semblar avorrit però passant els dies em vaig adonar que les activitats que fèiem eren molt guais i entretingudes. Ara estem fent improvisacions, cosa que m’està agradant molt. (Brenda Díaz)

Jo en general m’ho passo bé a la classe, però al començament no em semblava tan divertit perquè m’avorria i a més no m’agradava actuar de cara al públic i durant uns dies pensava en desapuntar-me, però al cap d’unes setmanes em va anar agradant cada vegada més i no ho vaig fer i no em penedeixo de no haver-me desapuntat de teatre. El que més m’ha agradat d’aquestes classes és el dinamisme de les clases i la improvisació perquè no paro de fer volar la meva imaginació. (Mateo Seith)

Creadors en Residència em sembla una oportunitat genial, ho gaudeixo molt i m’ho passo molt bé. Amb el grup em sento cada vegada més còmoda. La meva actitud crec que la majoria del temps és bastant correcte, encara que parlo bastant quan no toca. (Ada Aparicio)

Jo em vaig apuntar a teatre perquè és un tema que sempre he viscut i que m’agrada molt. El 20 d’octubre vam començar tots en rotllana cadascun explicant com es sentia en el moment. Després vam fer dinàmiques, o sigui, vam fer activitats d’improvisació. Una que em va agradar var ser l’activitat de fer riure. (Ella Whiteman)

Realmente me parece una asignatura muy divertida, me gusta mucho la idea de salir al escenario y actuar de algo; aún asi a día de hoy sigo teniendo vergüenza. (Paula Moreno)