#5 Retalls de la sessió de contaminació

“Vam estar un temps fent la música digital y unes altres parelles fent la musica acústica”

“Alguns professors van treure uns papers amb proves per fer: representar gèneres musicals amb el ball o mímica, pensar els ritmes d’unes obres d’art i tocar-los, etc.”

“vam aconseguir fer una cançó conjuntament amb els professors, que era el nostre objectiu”

“Alguns parlàvem més que els altres, hi ha persones que volen parlar però al final sempre acaben parlant els mateixos”

“la gràcia de la sessió és que els alumnes fem de mestres”

“com a aspecte a millorar, en comptes de un beepbox, agafaria una app molt millor i que es pugui fer una cançó molt millor”

“ens van felicitar per les activitats. Al principi ens vam quedar una miqueta parades, després ja tot va anar sobre rodes”

“A partir d’ara, la resta del curs, a mi el que m’agradaria seria seguir amb la música una miqueta més enllà , fer algo més professional”

“La sensació de canviar els rols. Ara sabem com es poden sentir el profes”

“La resta del curs m’agradaria que tirés cap a fer un canço amb todo el que he fet desde el principi del any”

“La coordinació dels alumnes i els profes va ser molt bona”

#4 Sinestèsia

Podem dibuixar la música? Podem olorar-la o tocar-la?

La música ens inspira imatges, emocions, colors, paisatges, conceptes, olors… I per experimentar els canvis sensorials que ens produeix hem creat diferents composicions, musicals i plàstiques, inspirant-nos en els diferents elements naturals.

Hem barrejat els sentits inspirant-nos a partir dels diferents elements naturals (aire, aigua i foc) i hem experimentat amb els colors, les formes, els ritmes, els materials i objectes, els sons…

I aquí us deixem les nostres composicions!

AIRE

AIGUA

FOC

“La sinestèsia és, en neurofisiologia, una condició neurològica en la qual els sentits es combinen de forma poc corrent, aquesta condició comporta una interferència de diversos tipus de sensacions de diferents sentits en un mateix acte perceptiu.”

#3 Experimentant amb la música digital i l’edició de vídeo

Podem dibuixar la música? A creadors en residència cada alumne de 3r d’ESO ha fet una composició pròpia, utilitzant el programa de creació digital Beepbox. Ens ha agradat molt descobrir com, a més de tocar música en acústic, també som capaços de crear música a través de patrons, escales, dibuixos, efectes de so, representacions… Aquí en teniu un tast!

Veient els resultats d’aquestes composicions, que van ser molt variades i interessants, vam decidir fer una primera incursió en el món de l’edició digital, perquè vèiem que els loops que havíem creat ens evocaven imatges i sensacions que podíem fixar per tal de complamentar-les. Així doncs, vam fer un exercici de “traducció” de les cançons a través d’imatges o vídeos. Us en deixem algunes mostres:

#2 Aproximació a l’electrònica

Durant les primeres sessions amb el MansO hem treballat diferents opcions d’instruments, efectes i de tècniques útils per crear música.

Vam fer unes sessions de reflexió i d’aproximació per definir de forma grupal les diferents tècniques i les utilitats del maquinari vist o manipulat amb les sessions amb l’artista. Les definicions dels conceptes treballats per part de l’alumnat han estat les següents;

Un looper no és altra cosa que un sampler que repeteix. Un dispositiu que registra la nostra música i la reprodueix en bucle en temps real. A més pot crear loops superposats. Hem après que es poden fer molts ritmes, sons amb el piano i una base amb la nostra veu.

La cimàtica és la ciència que estudia la relació entre el patró de les notes de música i la freqüència de la vibració. Hem vist que segons les notes que es tocaven, el líquid, la sal o el foc s’anava tornant d’una forma diferent. El que hem experimentat és que és relaxant i bonic i que es poden fer formes geomètriques amb música.

El sampler és un instrument musical electrònic que grava àudios i que després forma una cançó abstracta. Hem après que no tots els tipus de música són amb lletres i paraules, també poden ser amb números i això també es pot considerar música. 

El delay és un efecte de so que modifica el so de l’instrument i fa que el so s’endarrereixi. Hem posat tres vegades so per demostrar que fa el so s’endarrereix. En la sessió quan tocava una nota a la guitarra s’escoltava molt eco.

El Reverb és l’efecte del so que depenen d’on incideix sona d’una manera o altra. Per treballar el reverb vam agafar diversos instruments i els vam manipular amb el reverb i feia sons molt diferents.

Un oscil·loscopi és una pantalla on es pot visualitzar una gràfica elèctrica i és una màquina que transforma els sons en diferents figures. Un exemple és la màquina en la que es controla els batecs del cor en un hospital.

Aquí trobeu una selecció de vídeos i imatges on podeu observar amb què hem anat experimentant i què hem anat descobrint:

#1 Primeres sensacions

“Quan vam arribar a l’aula de música estava amb una miqueta de vergonya però quan vam començar a parlar i a fer jocs em vaig obrir més cap a l’artista i el seu mediador. Vam fer música amb una màquina per fer ritmes. Nosaltres dèiem al micro uns números i ell el que feia era fer un ritme molt xulo”

“Ens va sorprendre que s’assamblés al Río de la Casa De Papel i les formes com inventava la música. L’artista era baixet, ulls marrons i amb roba amb classe”

“Vam fer un ritme amb les nostres veus gravades. Al principi va ser confús però després fent alguns arranjaments sonava que m’agradava, encara que era estrany”

“La primera sensació va ser que era molt creatiu. La seva manera de fer les coses era com molt agradable i content. A més, ell treballa d’una forma diferent. És com una forma molt improvisada i molt curiosa. Ha anat a molts concerts importants i diu que la gent, quan el veu, està més atenta, perquè la improvisació crida més l’atenció que una coreografia… però jo penso que no es molt factible fer això. Però cadascú és com és”

“L’artista em va recordar moltíssim a un youtuber, Alexby11. Vaig parlar amb una amiga del parentesc, ella opinava el mateix xddd.

Quan el Roman va dir que, per presentar-nos, cadascú digués el seu nom i una cançó que ens agradés molt, em vaig quedar en blanc. Quan no es obligatori me’n surten com 6 de cançons que m’encanten, però quan he de decidir-les no em decideixo. Just després de no dir cap cançó i passar torn al següent, em va vindre al cap un grup que m’agrada molt i una cançó, però molt tard.

Els balls de l’artista… ja veia que mes o menys era improvisat, que el ball sortia d’ells i ho feien bastant bé. En algun pas de ball potser es torçava l’espatlla la meva mare xd”

“Al principi era una miqueta tallant i amb vergonya (almenys per mi), perquè ens estaven coneixent. Després de presentar-nos ja tots estaven “més sueltos” i entrant en confiança.

L’artista (MANS 0) ens va proposar de fer uns jocs: al primer ens posàvem al mig i un per un fèiem un ritme/so i l’altra havia d’imitar-lo sense parar. Al principi tenia vergonya perquè alguns professors em proposaven de sortir al mig i això a mi em fa molta vergonya, però el joc en si em va agradar molt perquè ens motivava i ens entretenia. L’altre joc consistia en gravar les nostres veus dient un per un els números en orde. Després tots s’ajuntaven i feien un poliritme. Aquell joc em va agradar també molt però no mes que l’altre”.

“Em va sorprendre, la veritat. Em vaig quedar tranqil·la, ja no per el fet de no fer activitats que em fessin vergonya, si no ja com a persona. Crec que és una bona persona. No el conec de res però jo sé que treballaré molt bé amb el MANSO”.