Les contaminacions

A l’aula de dibuix de l’INS Jaume Balmes ha començat la primera onada de contaminacions, que arribaran per tot l’institut. Aquí tenim les primeres imatges que ho corroboren i un vídeo fet per la Júlia i la Nerea que ens introdueix molt bé aquesta entrada del bloc.

El collage

Passats uns quants mesos, ens hem conegut i hem posat damunt la taula les nostres cartes. Després d’haver dedicat els nostres esforços a fer reflexions sobre l’institut, sobre nosaltres, sobre què fem i, també, com ho fem; després de tot això, i abans de començar el que volem que constitueixi la nostra obra, hem explorat algunes tècniques d’expressió.

Una d’elles ha estat el collage, un recurs expressiu que ha tingut molt d’èxit. Les primeres aproximacions a la tècnica han estat més espontànies i atzaroses: hem jugat amb el material, sense tenir gaire en compte les idees, les emocions o els conceptes que volíem expressar. En Jordi va proposar una sèrie d’exercicis creatius per fer en grup o individualment. Vàrem emprar diaris, dibuixos, trames, fotografies, textos, etc.

Quan vàrem tenir dominada la tècnica, vàrem concentrar-nos en una idea principal a transmetre: l’experiència personal de la situació Covid a l’institut. I sense perllongar-nos més amb paraules, aquí teniu un “collage dels collage” i el procés artístic que hem fet:

Com

Més enllà del qui i de l’on, hem treballat el com. Com esdevenen els fets que ens envolten? Fins a quin punt hi estem involucrats? A través d’una dinàmica amb un joc de cartes de Tarot, vam reflexionar sobre les capacitats que té cadascú d’intervenir en l’entorn, les nostres debilitats i les nostres forces, i, també, sobre com hem encarat els reptes en el passat, com els encarem en el present i com els podem encarar en el futur.

Per fer-ho, després d’una explicació dels orígens del joc, la dinàmica va consistir en crear i donar nom a una carta de Tarot pròpia, seguint els patrons habituals del joc, com, per exemple, que cada carta té, també, una posició invertida.

Guia de comprensió de la carta, feta per l’autora:

Si et surt la carta dreta (o sigui bé, o com es digui)

D’aquesta banda, la carta pot variar en tres termes:

Actitud: Una persona despreocupada, sempre s’ho deixa tot per l’últim moment, mira més pels altres però no per ell/a. Ha de canviar coses de la seva personalitat tan forta si no vol fer sentir malament a una persona propera.

Aspectes positius: Ganes d’aprendre coses noves, actitud de millorar, molt crític amb la seva persona, sempre volent donar el màxim en allò que fa.

Aspectes negatius: Si no comences a tenir més confiança en tu, perdràs moltes oportunitats  a la teva vida. Deixa de comparar el teu amb el dels altres, i intenta no fer més del que pots, perquè pot sortit pitjor del que esperes.

Si et surt la carta del revés (o cap avall)

Si la carta t’ha sortit d’aquesta forma,  has de tenir en compte aquests consells per evitar problemes en el futur:

Consell plus: Pensa més en el que fas amb els diners, estalviar et por donar moltes oportunitats, i treure les cares de tristor gaudint d’un te a la teva  cafeteria preferida. Intenta somriure més, aprofita el temps, deixa la mandra, i  allibera la teva ment explicant els teus  problemes a algú que et sigui de confiança.

Consell less: Pots estar-hi més amb els amics, així descarregues la ment de tant estudi, segueix el que vols tu, i no el que t’imposa algú. No recordis coses que et semblin avorrides,  passa-ho bé sempre que puguis, i no t’obris amb ningú, no has de confiar en el altres, sempre mira al teu camí, i pensa a on vols arribar, sense ajut de ninguna persona.

On

Una altra de les parts indestriables del nostre entorn és l’espai. Per això, després de reflexionar sobre qui som, toca fer-ho sobre on som. I és que, a vegades, trepitgem cada dia un mateix lloc i, alhora, el desconeixem profundament. En el nostre cas, tot i que el lloc principal on té lloc aquesta experiència sigui la classe de dibuix del centre, ha estat fonamental escrutar tot l’institut.

Així, planta per planta i amb l’ajuda de l’Albert Daví, coordinador pedagògic del centre, hem fet un recorregut per l’edifici, en el qual molts de nosaltres hem descobert parts del centre que mai no havíem vist i que ni tan sols sabíem que existien. I no només espais, sinó objectes lligats al lloc i que ens parlen del funcionament dels espais i de la mateixa història del centre.

Qui

Una de les parts indestriables de l’entorn som nosaltres mateixos. D’aquesta manera, una de les primeres sessions, va ser una presentació dels integrants del projecte. Més enllà d’una presentació normal i corrent, la sessió dedicada al qui va convertir-se en un espai de reflexió sobre qui som.

Cavil·lar sobre la nostra identitat, en aquest cas, va haver de sobrepassar l’aula, ja que actualment no només expressem la identitat en carn i ossos, sinó que ho fem a través de les xarxes, amb imatges. Un dels resultats més sorprenents d’aquesta sessió va ser la diferència entre la imatge que tenim de nosaltres mateixos quan ens presentem en persona i la que tenim quan ho fem al mur.

Per això, una de les activitats que vàrem dur a terme aquell dilluns dedicat al qui va ser mostrar una fotografia que ens representés. Posteriorment, i per fer una passa més enllà en la reflexió sobre imatge i identitat, els alumnes varen realitzar una tasca en què havien de cercar una fotografia d’un fotògraf de referència i substituir-ne la persona que s’hi retratava.

A continuació podeu veure’n alguns exemples amb extractes dels escrits dels alumnes:

“Per mi el que vol transmetre (o el que em transmet a mi) és com les persones intentem encaixar en els cànons de bellesa o ser acceptades per la societat.”

“La Maren va venir a casa meva i em va ajudar a fer la foto. El que vaig fer va ser pintar-me els llavis de vermell i després, per fer la foto, em vaig posar davant d’una porta amb un forat i amb un mòbil vaig utilitzar la llanterna perquè la llum m’enlluernés directament l’ull.”

“Per a mi té un significat molt especial perquè em recorda una persona propera. Crec que em representa pel fet que es tapa els ulls; i a mi de vegades m’agrada fer veure que no he vist res.”

“El significat que té per a mi és que mai no es neix amb el do de la música. Pot ser molt difícil i no per això t’has de donar per vençut, ja que tothom a començat des d’un inici sense saber res i has de fer el sacrifici d’estudiar bastantes hores per aconseguir ser bo tocant qualsevol instrument.”

Jordi Ferreiro a l’Institut Jaume Balmes

La proposta

A l’aula de dibuix, al pis superior de l’Institut Jaume Balmes, fa setmanes que s’hi cou alguna cosa nova. Cada dilluns, la visita d’un artista i una mediadora ens fa parar un moment el rellotge. A través de la proposta de Jordi Ferreiro, aquestes dues hores es converteixen en un temps de reflexió que ens fa prendre consciència, a través de la metodologia site-specific, de totes les parts indestriables que conformen l’entorn que vivim.

En un curs escolar de molta incertesa i reformulació com es preveu aquest 2020/2021, el projecte que volem desenvolupar amb els alumnes de l’Institut Jaume Balmes pretén treballar a través de la història del centre educatiu, el passat, present i futur de l’educació a Catalunya, donant resposta a algunes de les següents preguntes: Quina és la funció de l’escola en temps de confinament? Pot ser l’educació una activitat col·lectiva encara que estem separats en la distància? Podem trobar altres maneres de compartir i socialitzar a través de les arts? Pot el pensament contemporani ser un espai per imaginar un futur post-COVID?

Jordi Ferreiro