“Nostàlgia del futur: travessant el col·lapse”, a La Capella. 4 de desembre

https://www.lacapella.barcelona/ca/programacio/exposicions/nostalgia-de-futur-travessant-el-collapse

https://www.bonart.cat/ca/n/45854/nostalgia-de-futur-atravesant-el-collaps

Hem fet una sortida al Raval per visitar una exposició. Primer hem recorregut una mica la zona per situar-nos i entendre l’entorn, i després hem entrat a l’exposició per observar les obres amb calma.

Un cop dins, hem fet una activitat per grups. Cada grup havia d’escollir un element o una obra de l’exposició i imaginar-li una nova funció, de la mateixa manera que ja havíem fet en una activitat anterior amb els invents. La idea era mirar les peces d’una altra manera i transformar el seu significat a través de la imaginació.

Quan ha acabat l’activitat, hem compartit les idees entre els grups i així s’ha tancat la sessió.

M’ha agradat sortir del centre i visitar una exposició real, perquè veure les obres fa que tot tingui més sentit. Treballar en grup m’ha ajudat a escoltar idees diferents i a construir una proposta conjunta. També m’ha semblat interessant tornar a fer l’exercici de canviar la funció d’un objecte, però aquesta vegada a partir d’obres d’art. 

He après que una exposició no només serveix per mirar, sinó també per pensar i reinterpretar. Canviar la funció d’una obra m’ha ajudat a entendre que l’art no necessita paraules. També he après a observar amb més atenció i a treballar en grup. (Cristina Wacily)

Hem entrat a una exposició que es diu “Nostàlgia del futur: travessant el col·lapse”, que parla d’una mena de nostàlgia per un futur que no arribarà. Primer, en grups, ens hem inventat el significat d’un objecte i hem explicat el seu origen i tot el que ens imaginàvem. Després ens han fer una visita guiada per tota l’exposició.
L’exposició m’ha fet pensar en com sovint imaginem futurs perfectes que després no passen com esperàvem. M’ha agradat perquè barrejava art i imaginació, i et feia mirar els objectes d’una manera diferent, com si tots poguessin explicar una història. També m’ha servit per entendre que el futur no és una cosa fixa, sinó que va canviant segons com mirem el present. Ha estat una experiència interessant i diferent del que fem normalment a classe. (Claudia Royuela)

Nosaltres hem triat uns fils molt llargs que penjaven i els hem donat el significat d’un arpa que cada corda és un record. Després de posar-ho en comú hem fet una visita guiada. L’exposició va sobre un futur apocalíptic i la nostàlgia de pensar en un futur que podríem haver tingut però no tindrem.

M’ha agradat molt la exposició ja que m’ha fet reflexionar sobre el mal que hem fet els humans al planeta i m’ha fet pensar en com crec que serà el futur d’aquí molts anys. (Sara Alejandre)

M’ha agradat poder escollir lliurement un objecte de l’exposició i imaginar-lo com si fos meu. M’ha semblat interessant escoltar les explicacions dels companys i veure que un mateix objecte pot tenir significats molt diferents.

He après a interpretar obres i objectes d’una exposició d’una manera més personal, i a expressar les meves idees davant dels altres.

Aquesta activitat es relaciona amb el dia 13 de novembre, quan vam transformar objectes i imaginar-los amb funcions diferents. També connecta amb tot el projecte, ja que treballa la creativitat i l’expressió personal. (Naiara Cárdenas)

El parc de les aigües i la càmera analògica. 27 de novembre

Observar per dibuixar i fotografiar

Hem decidit sortir de l’institut per connectar amb l’exterior. En comú, hem triat anar al Parc de les Aigües, que ens queda a prop del centre. Un cop allà, hem començat amb un joc inicial en què havíem d’escollir dues persones (sense dir-ho) i intentar formar un triangle equilàter amb elles.

Més tard, la Paula, ens ha ensenyat la seva càmera i com funciona: com fer les fotos, com canviar el carret i tot el mecanisme per fer cada un una foto del que vulguem. Després ens hem distribuït per tot el parc per dibuixar algun objecte, planta o qualsevol cosa que ens cridés l’atenció.

M’ha agradat molt perquè m’he adonat que, quan surto a dibuixar a l’exterior, començo a observar detalls que normalment passo per alt. És com si el parc es convertís en un espai ple d’idees i formes que no hauria vist si simplement hagués passat caminant. M’ha ajudat a desconnectar i a mirar l’entorn d’una manera més tranquil·la i creativa. (Claudia Royuela)

M’ha agradat molt sortir fora de l’aula perquè el parc té espais tranquils. Fer fotos amb la càmera analògica de la Paula ha estat guay, perquè no és com fer-les amb el mòbil: has de pensar bé el moment. També m’ha agradat dibuixar al meu ritme pel parc em fa sentir més lliure.

He après que observar l’entorn és divertit i que sortir de la rutina de l’aula pot canviar la manera com dibuixem o fem fotos. També he entès una mica com funciona una càmera analògica i que cada fotografia és una decisió pensada. A més, he après a fixar-me més en detalls petits del paisatge. (Cristina Wacily)

M’ha agradat molt dibuixar a l’aire lliure perquè és diferent de dibuixar a classe. També ha estat divertit utilitzar la càmera i pensar quin moment o quin objecte volia fotografiar. L’únic que podria desagradar és que feia una mica de fred, però l’activitat ha estat interessant. He après a observar l’entorn amb més atenció i a buscar composicions atractives tant per dibuixar com per fotografiar. (Naiara Cárdenas)

El carbonet embruta…, i ens agrada. 20 de novembre.

Avui hem posat en comú l’objecte que vam dibuixar a la biblioteca i hem explicat la utilitat que li havíem donat. Després hem vist imatges dels dibuixos d’uns artistes que feien com plantes i maquines inventades. Seguint això, han portat a classe uns objectes i plantes i els hem dibuixat amb carbonets. Cadascú ha fet dibuixos molt diferents ja que cada persona ho ha interpretat d’una manera diferent, alguna gent ha dibuixat objectes de la sala donant-los una interpretació diferent. També hi ha hagut gent que ha dibuixat la planta però li ha donat un toc surrealista i així han sortit dibuixos molt variats i interesants.

M’ha agradat molt ja que dibuixar amb carbonets es molt divertit i relaxant i et fa no ser tant perfeccionista ja que el carbonet no es pot esborrar. (Sara Alejandre)

La majoria de la gent ha fet alguna cosa imaginària. Jo, per exemple, m’he inventat una màquina que replica pintures molt famoses, com la Mona Lisa… (Milo Vila)

Jo he acabat dibuixant una planta inventada amb ulls, orelles i boca, barrejant elements reals i imaginaris. Quan hem acabat, hem fixat els dibuixos amb un esprai perquè no s’embrutessin.

L’activitat m’ha semblat molt divertida i creativa perquè m’ha permès combinar la realitat amb la imaginació. (Naia Valero)

Jo he dibuixat una planta que en comptes de tenir fulles té altaveus que d’allà sortia música. Ha estat una experiència que m’ha agradat perquè mai abans havia fet servir un carbonet per dibuixar. (Júlia Salma Martínez)

Hem col·locat diversos objectes al centre per representar-los lliurement. Algunes persones els han dibuixat de manera realista, altres els han interpretat segons el seu punt de vista i d’altres han creat formes totalment noves. Algú també ha decidi canviar de cavallet, fet que ha permès combinar diferents estils i maneres de pensar en una mateixa obra.

Jo he decidit dibuixar individualment un dels objectes que hi havia a l’aula, un extintor, i li he donat el significat que era un extintor capaç d’apagar els problemes de les persones.

L’activitat m’ha agradat molt, perquè ens ha permès expressar-nos amb llibertat i representar els objectes des de la nostra pròpia mirada, sense necessitat de fer-ho de manera literal. (Claudia Royuela)

M’ha agradat molt dibuixar amb carbó perquè és un material diferent i permet fer ombres i textures molt expressives. També m’ha semblat interessant intercanviar els dibuixos, ja que així podíem veure altres maneres de treballar. L’únic que m’ha desagra és que el carbó embruta bastant les mans.

He après una nova tècnica de dibuix i he entès que, amb només un color, es poden fer moltes variacions de llum i volum i també a fer ombres. Es relaciona amb les activitats de dibuix que hem anat fent, però aquesta vegada era més lliure i expressiva. També s’assembla al treball d’observació que vam fer amb les llavors. (Naiara Cárdenas)

M’ha agradat comentar els invents perquè cada idea era molt diferent i creativa. La part del dibuix amb carbonet ha estat interessant: el material tacava molt, però permetia fer línies molt expressives. També ha estat xulo poder triar entre treballar rotant o fer el dibuix tot sol, perquè cadascú podia decidir com se sentia més còmode.

He après que el carbonet és un material molt lliure i que permet jugar amb ombres i formes sense por a equivocar-se. També he entès que les inspiracions (com plantes o invents) poden servir només com a punt de partida: després cadascú transforma allò que veu. A més, comentar els invents m’ha ajudat a comprendre millor el procés creatiu dels companys. 

Aquesta sessió es relaciona amb el dibuix d’observació i amb les tècniques artístiques, ja que el carbonet és molt utilitzat en arts plàstiques. També amb la creativitat i el disseny, perquè transformar inspiracions en un dibuix és una habilitat útil en molts àmbits. El comentari dels invents també connecta amb projectes d’innovació i imaginació. (Cristina Wacily)

De barques i invents per sortir del remolí. 13 de novembre

Avui hem parlat sobre el remolí i què seria la nostra barca, que ens ajudaria a sortir-ne. Hem apuntat en papers llocs, moment i situacions que ens fan sentir fora del remolí, on ens sentim bé i tranquils.  Després els hem llegit tots en veu alta per veure quins són els moments tranquils dels altres. M’ha agradat molt pensar en les coses que em fan feliç i poder compartir-les amb els altres.

Després hem baixat a la biblioteca i hem escollit un objecte dels antics que estan a les vitrines i l’hem dibuixat. Havíem de trobar un significat o utilitat diferent per l’objecte.

M’ha agradat molt la quantitat de possibilitats que hi ha per imaginar d’un sol objecte i poder dibuixar objectes tan antics i interessants. (Sara Alejandre)

Hem triat uns objectes de la biblioteca del centre, i els hem dibuixat. Els hem convertit en objectes diferents amb funcions diferents. I després les hem explicat.

M’ha agradat molt imaginar nous usos per a objectes normals. Ha estat una activitat creativa i divertida, però alguns objectes eren difícils de reinventar.

He après a desenvolupar la imaginació i a entendre que qualsevol objecte pot tenir noves funcions si el pensem d’una altra manera.

Relaciono aquesta activitat amb altres exercicis creatius que hem fet amb la Paula, perquè tots ens fan pensar d’una manera diferent i artística. (Naiara Cárdenas)

Hem baixat cap a avall, a la biblioteca amb la llibreta i un llapis. El nostre objectiu era analitzar objectes particulars a la sala en vitrines i inventar-nos artefactes semblants que estigui relacionats amb les situacions que hem escrit als paperets. En el meu cas, he dibuixat un esbós d’un artefacte i l’he modificat perquè estigui relacionat amb el que he escrit al paperet. L’he anomenat ”el detector d’amics”  que localitza els amics més propers amb els que podria passar una bona estona. (Jan Marc León) 

Jo he escollit dibuixar un telescopi que podia veure els teus pensaments. (Andreu Casas)

Jo he triat un rellotge molt antic que per a mi representa el temps que la gent passa fent el que de veritat li agrada i el que li transmet tranquil·litat. Hi ha molta gent que no dedica molt de temps en fer les coses que de veritat l’apassionen. (Júlia Garcia)

Jo he triat un que era com una màquina d’escriure però diferent, i he decidit que sigui una taula de dj, amb la que barrejar la música. (Lola Moral)

He creat un rellotge que pot tornar al passat o al futur, però també té funció de xofer. Cada vegada que tornes al passat, consumeix la teva força vital original. Crec que aquest rellotge és força interessant, així que m’ha agradat molt avui. (Kaidi Xu)

Jo he dibuixat una màquina que fisiona i comprimeix electrons i neutrons i trenca nuclis però el dibuix havia de ser realista i veure’s igual que com és. (Milo Vila)

Jo he acabat dibuixant un invent que tenia una forma semblant a un bolígraf. La seva funció seria fer els deures i els exàmens de manera excel·lent per mi. Considero que aquest invent em resoldria la majoria dels meus problemes i em portaria força pau.

L’activitat m’ha agradat perquè m’ha permès pensar en solucions creatives i imaginar una manera de gestionar les situacions difícils. També m’ha fet reflexionar sobre quins problemes em preocupen més i com m’agradaria que fossin més manejables. (Naia Valero)

Jo he dibuixat una espècie de balança i ho he relacionat amb les coses bones i les coses dolentes. És a dir, si la part dolenta de la balança va cap a baix vol dir que tens més coses dolentes que bones i si les coses bones pesen més vol dir que tens mes coses bones que dolentes. (Júlia Salma Martínez)

En general, l’activitat ha estat molt positiva perquè ens ha permès reflexionar, expressar-nos amb llibertat i treballar la creativitat d’una manera diferent. També ens ha ajudat a conèixer millor els nostres companys i a sentir-nos més connectats com a grup.(Claudia Royuela)

La primera activitat m’ha semblat una manera interessant d’expressar coses personals, i també m’ha agradat escoltar el que compartien els companys. A la biblioteca, m’ha divertit molt observar els invents i imaginar una funció completament diferent. Ha estat una activitat creativa i bastant relaxada, i m’ha fet veure els objectes d’una manera més oberta. 

He après que expressar el que ens treu del “remolí” pot ajudar a comprendre millor com ens sentim. També he vist que qualsevol objecte pot transformar-se en una idea nova si canviem el punt de vista. Canviar la funció d’un invent m’ha fet adonar que la creativitat és jugar amb el que ja existeix i donar-li un altre sentit. 

Aquesta sessió es pot relacionar amb l’escriptura i la reflexió personal, perquè la primera activitat era molt personal. També està connectada amb  la tecnologia i el disseny, ja que observar invents i reinventar-ne la funció és similar al que fan inventors, dissenyadors i creadors. A més, té relació amb la imaginació. (Cristina Wacily)


Artistes i més remolí. 6 de novembre

Hem començat la sessió veient vídeos de diferents artistes. La Paula ens ha mostrat fragments breus amb vídeos dels seus treballs i de diversos creadors contemporanis. Cada artista treballa amb materials o idees diferents. Aquests són els artistes que hem vist i, què fa cadascun:

  1. Damián Ortega – objectes desmuntats
  2. -Fischli & Weiss – accions chain-reaction
  3. -Tarek Atoui – so experimental
  4. -Maika Garnica – ceràmica sonora
  5. -Leon D. Vásquez – escultura orgànica
  6. -Paula Bruna – art-natura

Després de visualitzar aquests vídeos, la Paula ens ha explicat una mica més sobre alguns dels projectes, circuits o obres que han realitzat.

Quan hem acabat aquesta primera part, hem passat a una activitat pràctica. Amb celo enganxat al terra, objectes de la classe i el fang que havíem creat el dia anterior, havíem de construir entre tots un gran remolí. El celo marcava el recorregut, i a partir d’aquí cada persona podia col·locar lliurement objectes o la seva peça de fang dins del circuit del remolí.

Quan el remolí ha quedat complet, hem fet una volta seguint el camí que havíem creat. En ordre, cada persona explicava què havia posat, on, i sobretot per què, incloent la raó de la peça de fang que havíem fet el dia anterior.

M’ha agradat molt veure vídeos d’artistes diferents, sobretot perquè cadascun treballa d’una manera molt distinta. M’ha donat noves idees sobre l’art. L’activitat del remolí ha estat divertida i molt col·laborativa. Explicar què havia fet i per què també m’ha ajudat a ser més conscient del que estava creant. 

He après que l’art pot prendre moltes formes i que els artistes utilitzen materials molt diversos. També he entès que un treball col·laboratiu necessita participació conjunta i sentit. A més, m’ha ajudat a reflexionar sobre la meva pròpia peça de fang i sobre la intenció que hi havia al darrere. (Cristina Wacily)

Un dels artistes que m’ha cridat més l’atenció és Fischli and Weiss. En un dels seus vídeos, hem vist un circuit creat amb tot tipus d’objectes que s’activaven els uns als altres, com una reacció en cadena. El recorregut acaba amb tot en flames.

Finalment, hem reflexionat conjuntament sobre per què havíem situat cada objecte en un lloc concret del remolí i que representava. (Naia Valero)

Jardins i remolins. 30 d’octubre

Avui primer hem posat en comú els dibuixos de les mans i les formes de guix que havíem fet en grups i les hem posat totes juntes formant un jardí subjectiu. Cada grup ha explicat què representen les coses que han posat. (Sara Alejandre)

Després la Paula ens ha donat la carta del remolí que ens havia tocat el dia de l’excursió i l’hem enganxat a la llibreta, i al costat de la carta hem fet una llista de llocs, objectes, persones, sentiments i animals que ens fessin pensar en un remolí. (Sara Alejandre)

Hem parlat sobre què significa per a nosaltres la paraula “remolí”. Molts de nosaltres hem dit que ens recorda a un lloc amb molt embolic, perdut, amb ràbia, però també ens recorda a coses positives com un remolí de amor, com quan sents el sentiment de estar enamorada o enamorat o que t’agrada algú. (Júlia Garcia)

Ens ha dit que fem dibuixos sobre representar llocs, sentiments, objectes que relacionem amb el remolí; després hem triat un d’aquells dibuixos per convertir-lo en fang. (Naiara Cárdenas)

Quan hem anat acabant  la Paula ens ha donat fang i hem fet alguna de les coses que havíem apuntat o alguna altre cosa que ens fes pensar en un remolí. (Sara Alejandre)

Hem fet figures de fang que havien de representar i cadascú ha fet un objecte diferent. Jo he fet un rellotge. (Andreu Casas)

Jo he fet una flor perquè he pensat que com hi ha molts tipus de flors i amb moltes mescles de colors és bona idea fer una flor i que representi aquestes coses. Per altre banda, he fet una flor també perquè m’agrada la naturalesa i ho volia relacionar amb alguna cosa que tingui a veure. (Júlia Salma Martínez)

Jo he ficat uns noms que representen molt a un amic. (Jose Vilela)

En el meu cas he fet una petita piscina amb aigües mogudes i una mandala. La piscina amb aigües mogudes, perquè em recorda els nervis i l’estrès estar allà dins, com a un remolí, i la mandala perquè és el contrari, quan faig mandales em concentro i em relaxen. (Lola Moral)

En el meu cas, un vàter amb una caca per representar el gir de l’aigua. (Yassine Tazi)

He fet una tassa de cafè perquè representa un nou dia per a mi. (Kaidi Xu)

Jo he decidit representar un cargol amb el fang, perquè la seva forma en espiral em recorda al moviment d’un remolí. Per començar, he agafat un tros de fang i l’he treballat una mica amb les mans i l’aigua per estovar-lo i fer-lo més manejable. Després he modelat primer el cos allargat del caragol. També he fet detalls de la cara amb un llapis. Al final he afegit alguns detalls, com la punta de les antenes o petites marques a la closca per fer-la més realista. L’activitat m’ha agradat perquè he pogut transformar una idea en una figura amb les mans, i això m’ha fet reflexionar sobre la idea de “remolí” i en coses presents al meu entorn que em que em transmeten aquest sentiment. (Naia Valero)

M’ha agradat molt imaginar què ens transmet el remolí i transformar-ho en un dibuix. Convertir-lo en fang ha estat divertit però també complicat. M’ha sorprès com cadascú interpretava el remolí de forma diferent. Es relaciona amb els dies anteriors perquè continuem treballant el tema del moviment, les formes i l’art amb materials naturals. (Naiara Cárdenas)

He trobat divertida l’activitat inicial de pensar paraules relacionades amb un remolí, perquè m’ha fet veure com cadascú té el seu punt de vista.  La idea de treballar amb fang al principi no m’ha agradat, però després poc a poc m’ha anat agradant; ha estat entretingut. M’he sentit còmoda, relaxada i bastant creativa. He après que una mateixa paraula pot tenir idees molt diferents. Aquesta activitat m’ha ajudat a interpretar i imaginar. Puc relacionar aquesta sessió amb altres activitats creatives, com l’escriptura o el dibuix, on també has de tenir una idea i posar la creativitat i imaginació. A més, em recorda exercicis de brainstorming  que es fan en projectes de classe o treballs en grup. (Cristina Wacily)

L’Escocesa, taller d’artistes. 23 d’octubre

Aquest dia hem anat a visitar la Escocesa, que és un centre públic de residències artístiques i de producció d’art contemporani. L’Escocesa és una antiga fàbrica molt gran on hi ha petits tallers dels diferents artistes i hi ha zones comunes que comparteixen.  Nosaltres a part del taller de la Paula hem vist el taller de la Rae Teitebaum i de la Helena Civit Kopeinig. (Sara Alejandre)

És on la Paula fa els seus treballs i invents. Primer de tot la Paula ens ha ensenyat l’espai on treballa. Hem vist que al mig del seu taller tenia un circuit que havia fet ella que consistia en diferents experiments. Un era que hi havia una muntanya d’arròs i un guant que anava girant amb una màquina i metres girava anava tocant l’arròs. Un altre experiment era que en un bol hi havia aigua i quan posava un extrem del cable i un altre material, com per exemple una flauta, la llum que estava connectada s’encenia. Un altre era una base que aguantava una pedra. Y per últim hi havia una màquina que semblava una guitarra, era una base de fusta amb cordes mentre que una màquina sostenia una branca d’arbre i s’anava movent i feia soroll. (Júlia Salma Martínez)

Després d’això, hem anat a mirar l’Helena Civit Kopeinia, que fa diverses formes amb argila. Més tard, hem pujat a dalt per visitar la Rae Teitebaum, que fa coses amb llana. Ha participat en la producció de pel·lícules i moltes altres coses…… Crec que les coses de llana deuen ser molt agradables al tacte. Vaig aprendre que es poden utilitzar coses comunes de la realitat per fer moltes obres divertides i sorprenents. (Kaidi Xu) 

A l’Escocesa hem visitat la residència d’alguns artistes, inclosa la Paula Vicente. L’espai té  un ambient molt creatiu, i cada taller mostra processos i materials diferents. Una artista treballa amb ceràmica, una altra amb llana… M’ha cridat l’atenció veure com cadascú té la seva manera de treballar i com transformen materials simples en art. També m’ha sorprès la varietat de tècniques i la llibertat que tenen per experimentar. 

Al final de la visita hem tirat les cartes del tarot creades per la Paula. Havíem de preguntar d’on venim, on som i cap a on ens dirigim. Les cartes que ens han sortit han estat un aqüífer, un remolí i una granota, cadascuna amb un simbolisme propi sobre l’origen, el moment present i el canvi.  M’ha impactat com cada carta podia connectar amb alguna cosa personal. (Naia Valero)

M’ha impressionat veure un espai on treballen artistes professionals i tots els materials que utilitzen. M’ha agradat especialment el taller de ceràmica. No m’ha desagradat res, però sí que tot era molt gran i diferent del que estem acostumats a l’escola. He après com funciona un centre d’art real i que per treballar-hi cal presentar un projecte i ser seleccionat. (Naiara Cárdenas) 

Ha estat una sortida molt interessant i diferent. M’ha sorprès la creativitat dels circuits de la Paula, sobretot com combinen aigua i objectes del dia a dia. També m’ha agradat veure espais diferents i els materials amb què treballen els altres artistes. El joc del Tarot del final ha donat un punt més divertit. (Cristina Wacily)

Què em sustenta. Gestos i llavors. 16 d’octubre

Avui, la Paula ens ha portat les llavors de l’última vegada. Ens hem dividit en grups de tres i cadascun de nosaltres ha dibuixat una figura mentre les altres dues persones agafaven les llavors i feien figuretes. Després, la tercera persona ha dibuixat una figura. (Kaidi Xu)

Al meu grup ens hem organitzat d’aquesta manera: una persona dibuixava mentre les altres dues observàvem la llavor i anàvem comentant detalls, i després ens anàvem tornant perquè cadascú pogués participar dibuixant. Això feia que el dibuix fos realment un treball compartit, on totes col·laboràvem. (Cristina Wacily)

Ens hem dividit per grups, alternant-nos  per fer diferents activitats, però que tenen relació en una cosa, que és en adoptar una variació de formes amb mans mentres sostenim llavors molt petites o d’un tamany  mitjà. (Jan Marc León)

En parelles hem fet una forma amb les mans ii l’hem cobert d’escaiola, així quan s’ha assecat, ens podia quedar una figura curiosa. (Lola Moral) 

Primer hem preparat el material, després l’hem modelat i li hem donat forma amb les mans o amb eines, explorant textures, volums i relleus. L’objectiu era entendre el procés de transformació del material i experimentar amb el treball tridimensional. (Claudia Royuela)

El nostre grup ha fet una estrella de cinc puntes agafant una de les mans de la Paula. Aquest procés ha estat força difícil perquè havíem de mantenir les mans aixecades en tot moment i no podíem moure’ns massa, cosa que era cansada. De totes maneres, m’ha agradat força aquesta activitat perquè m’ha permès participar. (Kaidi Xu)

Nosaltres hem ajuntat les 4 mans de costat creant com un remolí. M’ha semblat una activitat curiosa perquè només jugant amb les mans podem crear figures molt diferents. (Naia Valero)

Després d’una estona, els grups s’anaven intercanviant les activitats perquè tothom pogués provar tant el dibuix com la creació amb guix, combinant així l’observació, la creativitat i el treball manual. (Claudia Royuela)

Després, cada grup ha hagut d’explicar el que havia fet i arribar a una conclusió sobre el procés i el resultat de l’activitat. He après a expressar les conclusions d’una activitat. M’ha agradat treballar en grup i veure com cada persona aporta una idea diferent. També m’ha cridat l’atenció fer servir guix per fer motlles, era una cosa nova. Ens ha costat una mica posar-nos d’acord al principi, però després ha anat bé. (Naiara Cárdenas)

He gaudit molt de les dues activitats. Treballar en grup m’agrada per passar més temps amb companys i m’ha agradat veure com cadascú ha aportat al dibuix conjunt, em semblava graciós. Dibuixar entre tres ha estat divertit i alhora hem hagut de posar-nos d’acord i coordinar-nos. L’activitat del guix també m’ha sorprès, perquè era una manera molt divertida de crear una peça en grup. M’he sentit còmoda i motivada en el que fèiem. He après que el treball en equip funciona millor i és més divertit quan tothom participa i aporta. També he vist que l’art no sempre és individual, sinó que pots compartir-lo. A més, m’ha ajudat a millorar la meva observació i la paciència  per d’adaptar-me més. (Cristina Wacily)

EL primer dia. 9 d’octubre

Avui ha estat el primer dia de la Paula i la Francesca. Primer, s’han presentat i Per ajudar-nos a conèixer-nos millor, la Paula ens ha fet dibuixar com hem arribat fins aquí. (Kaidi Xu) 

Per presentar-nos nosaltres, ens ha proposat una activitat que consisteix en que tots hem dibuixat com hem arribat fins aquí. Llavors cada un ha explicat el seu camí.  (Júlia Salma Martínez) 

Hem posat  un full gran i, al centre, on hi havia escrita la paraula “aquí”. Hi hem dibuixat un recorregut que expliqui com hem arribat fins aquí. Aquesta activitat m’ha fet pensar en totes les coses que ens han portat al moment present, i això m’ha impactat més del que esperaba. (Naia Valero)

M’ha semblat força divertit, tot i que al principi no he entès del tot de què anava. Jo he dibuixat una versió més imaginativa: primer hem agafat un avió, després he pujat a un núvol, després a un coet, més tard he assegut a estrelles i finalment hem arribat aquí. Després d’això, la Paula ha donat una bossa màgica i n’hem tret llavors. Jo he agafat la més gran, que crec que era un pinyol d’alvocat. Hem caminat agafant el pinyol i hem fet diversos gestos amb les mans. Més tard, ens han fet per parelles. Tot i que no m’ha agradat gaire perquè era el primer dia i no coneixia ningú, així que ha estat una mica incòmode. (Kaidi Xu)

Les seves històries,, aprenentatges i moments que els han marcat, han permès entendre el camí que han recorregut fins al present. Cada intervenció ha aportat una mirada personal que, en conjunt, dibuixa un trajecte compartit però alhora únic per a cadascun de nosaltres. (Claudia Royuela)

A continuació d’això, hem fet una altre activitat, que consisteix en què per petits grups de 3 persones hem de caminar mentre aguantem una llavor amb una mà  de cada persona. (Júlia Salma Martínez) 

Ens han donat una llibreta per dibuixar a cadascuna. Després hem jugat a un joc on havíem de dibuixar una línia recta fins al nas, tot i que molts de nosaltres no ho hem entès. (Kaidi Xu)

Hi hem enganxat alguns fragments de poemes.  A la llibreta ens ha demanat que tracem el recorregut que hi ha des del nas fins al paper. D’entrada m’ha semblat una activitat estranya, però m’ha fet reflexionar sobre el significat d’això. (Naia Valero)

L’experiència m’ha agradat perquè m’ha fet aturar i pensar en com faig les coses.  M’han interessat sobretot les activitats que et fan reflexionar sense adonar-te’n. (Naia Valero)

Les activitats que ens ha proposat la Paula m’han semblat molt interessants i dinàmiques. A través d’aquestes activitats, vol transmetre creativitat, cooperació i  reflexió. També m’ha semblat molt bona idea lo de les llibretes, així podem dibuixar i expressar-nos com vulguem. (Júlia Salma Martínez) 

He après una nova visió de l’art,. M’he adonat més de les maneres que es pot interpretar una cosa, perquè la Paula ha anat demanant dibuixos i tal i com tu pensaves o podies fer, o sigui que tenia diferents “respostes” i totes són vàlides. També he treballat la improvisació, perquè en poc temps havia de fer un dibuix. El treball en equip i la paciència cap a la resta del grup. I per últim la motivació, perquè sense motivació no pots arribar a res. (Cristina Wacily)

He après que l’art pot començar amb coses molt petites i quotidianes, i que observar amb detall ajuda molt a crear idees. Aquesta activitat m’ha recordat altres moments a classe on havíem treballat l’observació, però aquesta vegada ha estat més pràctica i artística. (Naiara Cárdenas)