El 25 de setembre, la classe d’Expressió Artística de l’Institut Jaume Botey de l’Hospitalet es va reunir a la Capella amb l’artista Milena Rossignoli i la mediadora Agnès Sebastià. La finalitat era visitar l’exposició de la Milena en el marc del projecte En Residència, del qual formem part integrant.
Vam accedir a l’exposició per la part del darrere, que és per on entren els treballadors, els artistes i els organitzadors. Allà vam veure diferents obres d’artistes i el treball de la Milena. Ella ens va explicar que expressava algunes de les seves vivències i que moltes d’aquestes quedaven integrades en el procés de l’obra (la mort del seu pare, les guerres al món representades per la història de Bola de Drac, l’Art Marcial de l’Aikidō).
Després de consultar els nostres dubtes i fer diferents preguntes, l’artista ens va animar a fer propostes que durem a terme al llarg de les properes sessions (fer segells, mini figures de ceràmica, un escape room artístic, fer paper reciclat, fer una classe d’Aikido, entre altres).
També hem preparat la benvinguda de la Milena i l’Agnès al nostre institut.
La Milena ha visitat l’institut i l’hem fet un tour per totes les instal·lacions, vam començar pel final, com va fer ella quan la vam visitar, entrant per la part del darrere. El fet de fer això reivindica la part menys visible d’una exposició, com el personal obrer que construeix l’exposició: tècnics, personal administratiu, neteja etc.
Ens vam dividir en grups i cadascú va presentar una part diferent: els mòduls, l’edifici principal i el pati, fent intervencions sobre les nostres vivències a cada lloc, les nostres queixes i experiències negatives també. Vam fer una parada als lavabos, explicant com de controlats els tenen i la poca higiene que hi ha. També al pati explicant els llocs més amagats i parts del pati que voldríem decorar com els bancs, la taula de pedra, part del terra, etc.
En aquest recorregut, recollim les queixes que van sorgir amb la Milena:
- Alguns profes tendeixen a no escoltar, acabant en malentesos. Pensem en propostes per convertir aquesta queixa en una proposta artística, per exemple: Com fer que el professorat escolti activament? Podem dissenyar des de l’art un “dispositiu d’escolta activa per professorat? Com seria? Unes senyes (performance) per a què el professor es doni compte que ha d’escoltar? Pensem en possibilitats… Els profes sempre volen que diguem la nostra opinió com ells volen. Tenim la sensació que a vegades els professors ens menteixen, no fan repassos d’exàmens quan potser una setmana abans deien que si. Altres no s’enteren del dia màxim que poden posar les notes i de sobte ens canvien les dates d’entregues o d’examens dies o inclús setmanes abans.
- Els lavabos estan bruts i quasi sempre estan tancats o espatllats. A més a primera i a última hora no ens deixen anar-hi, igual que abans del pati i després. I si et deixen has de buscar al professor/a de guàrdia dels mòduls i apuntar el teu nom, cognoms, la data, el curs, l’hora i classe. Moltes vegades no hi ha guàrdia als mòduls i hem d’anar a l’edifici a buscar al professor de guàrdia per anar al lavabo allà, ja que molt sovint quan no hi ha guàrdia els tenim tancats aqui. Ens agradaria que el paper estigués dins, també que hi hagués sabó i fins i tot productes com compreses.
- El pati és molt lleig i brut. Amb poc manteniment i material molt vell, poques papereres, ja que només en tenim 5, hi ha moltes que de les que estan a la paret que si llences algo cau tot per sota. D’altra banda està tot ple de males herbes, hi ha vegades que vas pel pati i les herbes t’arriben pel genoll. A més a més li falta més color, tant dins com fora.