Projecte al pati

Hem presentat un projecte a la Direcció del Centre per decorar el pati. El disseny que hem escollit està basat en una kefia. La zona escollida és una esplanada llisa perfecte per començar, de color blanc. És una zona on hi ha bancs i una taula de picnic. L’elecció de l’espai de l’institut com a escenari principal reflecteix la importància d’aquest entorn en la nostra vida quotidiana. 

És a través de la reapropiació de la kefiah que plantegem una transformació de símbols tradicionals per adaptar-los a la nostra realitat. 

La xarxa de pescar passa a ser una representació de petites personetes, que ens simbolitzen com a alumnat. Units, som l’institut. 

Les fulles d’olivera es transformen en llibres, que figuren la nostra formació acadèmica, base del nostre creixement personal i intel·lectual. 

Finalment, el camí de la seda es converteix en peces de trencaclosques, que simbolitzen tant les nostres relacions interpersonals. També volem representar com el centre educatiu ens prepara i ens “modela» per acabar complint una funció dins la societat.

Hem estat a l’espai escollit, per mesurar-lo i pensar la proposta en el lloc. També hem estat debatent les possibles formulacions de la proposta.

Les illes

Hem preparat la presentació al professorat del nostre procés de creació amb la Milena Rossignoli. Com que hem descobet móns molt diversos però entre ells tots interconnectats, vam pensar que podiem explicar-ho com un viatge per diverses illes. Cada illa contenia el món que havíem explorat juntes.

ILLA DELS CONCEPTES

És una illa amb base estampada i una capella feta de filferro, on penja un brillantet que simila el cristall de l’expo de la Milena. Vam explicar les nostres percepcions del dia que la vam conèixer i el significat de la seva exposició.

ILLA DE LA PROTESTA 

És una illa en forma de “A” anàrquica amb elements protestants de la kefia que vam fer amb la Milena i juntament amb els segells que vam fer nosaltres. També van posar les activitats que vam realitzar durant aquests dies.

ILLA AIKIDO 🥷

l’illa de l’aikido la representem amb un arbre de sakura, perquè l’arbre de sakura és delicat i representa la pau, i representa molt bé l’Aikido,que és un art marcial que no cerca la vioència i no busca competir, busca la resolució pacífica de conflictes.

ILLA ALEGRIA 🙂

Aquesta és una illa en forma d’emoji amb cara feliç perquè està basada en la Galeria Alegria es diu així perquè es una galeria independent, que no esta sempre oberta al públic.  Aquesta plataforma de difusió d’obres d’art busca difondre artistes que no tenen tanta visibilitat en el mon artístic. 

En aquesta illa hem descobert una galeria diferent; un centre d’art que ajuda als artistes a difondre les seves idees polítiques. 

La galeria es dividia en diferents espais: 

  1. La sala d’exposició: és un espai on estan les obres expostes, que en aquest cas eren kefias.
  2. El magatzem d’obres d’art: es una zona on hi han obres i escultures guardades per ser expostes més tard.
  3. La terrassa: és un espai que s’accedeix mediant una escala molt empinada on pots relaxar-te i passar l’estona.

ILLA DELS DESITJOS

És una illa en forma de calcifer un dels personatges de la película, que en la película aquest personatge era una estrella. També tenim dues illes flotants, i unes altres estrellas flotant. Tota la illa representa la dificultat de poder arribar als desitjos.

La Galeria Alegria

El dijous 15 de gener vam anar caminant fins Santa Eulalia per visitar un espai que està molt aprop del nostre institut: La Galeria Alegria. 

En arribar vam descobrir una nau industrial adaptada per fer-la servir d’espai d’exposició. Allà, estava exposada la feina sobre la qual estan treballant la Milena i l’artista NEMO, amb qui vam fer les Kufias a l’institut. 

Ens va sorprendre molt descobrir un lloc tan bonic i interessant tan a prop nostre. A la galeria hi havia varies keffies per fer veure que recolza a Palestina, cada Kufia era diferent, de diferent color, sobre una tela amb una composició diferent o simplement de diferents mesures. El resultat eren una serie de keffies desiguals, o diferents, que ens reflexions sobre la Kufia com a instrument de representació política. 

L’espai es dividia en diferents espais: 

-un de treball, on varem veure diferents Kufia recentment fetes que encara s’estaven secant, 

-un altre d’exposició, on hi havia les keffies penjades

– dos espais que funcionavem com a espai d’emmagatzematge d’obres de diferents artistes que no estan exposades

– el terrat, on ens vam reunir per comentar la nostra percepció sobre les sessions/classes que hem fet fins ara amb la Milena .

Pràctica Aikido

Hem anat dues vegades a un dojo, que és l’espai on es practica l’Aikido, l’art de la caiguda.

Hem observat els moviments que feien els cossos i els hem dibuixat. El segon dia, hem après alguns dels passos i moviments. Han estat dues jornades molt especials i emocionants.

Aikido

En el tercer post, vam assistir a dues classes de Aikido amb la Milena. A la primera, vam observar a com es practicava i també vam fer un esbossos ràpids per copsar i comprendre els moviments corporals. 

En la següent classe vàrem practicar l’Art Marcial, amb la introducció de diferents moviments en un curs per principiants.

Al arribar a classe ens han proposat representar de manera artistica les nostres percepcions sobre l’activitat.  

Cadascun ha pogut triar la tècnica que més li convenia, i podem treballar de manera individual o en grup. Hi ha treballs d’escultura i d’altres de dibuix. Hem treballar amb fang, plastilina i altres tècniques de dibuix. 

Aquests han sigut els nostres resultats:

Sintetitzem el treball fet al primer trimestre

En el segon post, volíem presentar una sèrie de treballs nostres que són reflexions sobre diferents processos de creació que hem realitzat amb la Milena. En aquest cas, vam decidir presentar els nostres treballs de forma artística (en dibuix digital, tradicional o maquetes) en comptes d’explicar-ho en forma de redacció.

En aquests treballs, hem volgut parlar de com vam treballar amb tela utilitzant rotllos i pintura per fer els símbols de dues kuffies palestines. També vam fer diferents cartells sobre els temes que vam discutir a les sessions anteriors. Un exemple són les queixes de què tenim pocs dies de descans. Per acabar, vam fer segells identitaris amb formes lliures. Aquestes activitats les vam fer en un plaç de 5 setmanes aproximadament. Tot aquest procés l’hem intentat recollir en un sol treball artístic.

Primeres sessions: a La Capella i a l’Institut

El 25 de setembre, la classe d’Expressió Artística de l’Institut Jaume Botey de l’Hospitalet es va reunir a la Capella amb l’artista Milena Rossignoli i la mediadora Agnès Sebastià. La finalitat era visitar l’exposició de la Milena en el marc del projecte En Residència, del qual formem part integrant.

Vam accedir a l’exposició per la part del darrere, que és per on entren els treballadors, els artistes i els organitzadors. Allà vam veure diferents obres d’artistes i el treball de la Milena. Ella ens va explicar que expressava algunes de  les seves vivències i que moltes d’aquestes quedaven integrades en el procés de l’obra (la mort del seu pare, les guerres al món representades per la història de Bola de Drac, l’Art Marcial de l’Aikidō).

Després de consultar els nostres dubtes i fer diferents preguntes,  l’artista ens va animar a fer propostes que durem a terme al llarg de les properes sessions  (fer segells, mini figures de ceràmica, un escape room artístic, fer paper reciclat, fer una classe d’Aikido, entre altres). 

També hem preparat la benvinguda de la Milena i l’Agnès al nostre institut. 

La Milena ha visitat l’institut i l’hem fet un tour per totes les instal·lacions, vam començar pel final, com va fer ella quan la vam visitar, entrant per la part del darrere. El fet de fer això reivindica la part menys visible d’una exposició, com el personal obrer que construeix l’exposició: tècnics, personal administratiu, neteja etc.

Ens vam dividir en grups i cadascú va presentar una part diferent: els mòduls, l’edifici principal i el pati, fent intervencions sobre les nostres vivències a cada lloc, les nostres queixes i experiències negatives també. Vam fer una parada als lavabos, explicant com de controlats els tenen i la poca higiene que hi ha. També al pati explicant els llocs més amagats i parts del pati que voldríem decorar com els bancs, la taula de pedra, part del terra, etc.

En aquest recorregut, recollim les queixes que van sorgir amb la Milena:

  1. Alguns profes tendeixen a no escoltar, acabant en malentesos. Pensem en propostes per convertir aquesta queixa en una proposta artística, per exemple: Com fer que el professorat escolti activament? Podem dissenyar des de l’art un “dispositiu d’escolta activa per professorat? Com seria? Unes senyes (performance) per a què el professor es doni compte que ha d’escoltar? Pensem en possibilitats… Els profes sempre volen que diguem la nostra opinió com ells volen. Tenim la sensació que a vegades els professors ens menteixen, no fan repassos d’exàmens quan potser una setmana abans deien que si. Altres no s’enteren del dia màxim que poden posar les notes i de sobte ens canvien les dates d’entregues o d’examens dies o inclús setmanes abans. 
  1. Els lavabos estan bruts i quasi sempre estan tancats o espatllats. A més  a primera i a última hora no ens deixen anar-hi, igual que abans del pati i després. I si et deixen has de buscar al professor/a de guàrdia dels mòduls i  apuntar el teu nom, cognoms, la data, el curs, l’hora i classe. Moltes vegades no hi ha guàrdia als mòduls i hem d’anar a l’edifici a buscar al professor de guàrdia per anar al lavabo allà, ja que molt sovint quan no hi ha guàrdia  els tenim tancats aqui. Ens agradaria que el paper estigués dins, també que hi hagués sabó i fins i tot productes com compreses.
  1. El pati és molt lleig i brut. Amb poc manteniment i material molt vell,  poques papereres, ja que només en tenim 5,  hi ha moltes que de les que estan a la paret que si llences algo cau tot  per sota. D’altra banda està tot ple de males herbes, hi ha vegades que vas pel pati i les herbes t’arriben pel genoll. A més a més li falta més color, tant dins com fora.