ESCULTURES D’UN MINUT!

Seguim endavant amb el procés de creació! Avui Magda ens presenta uns quants reptes i no ens podem adormir perquè tenim un temps per fer-los.

Ens vam divertir molt!!

QUART REPTE:

LLIURE!!!

FEU SERVIR EL QUE VULGUEU!

(TENIU 10 MINUTS)

Els dubtes, les dificultats…

No hi ha res més a dir!!! Tot un exit!

23-4-2020 un Sant Jordi rapero!


PRIMERA PART: Per fer durant la sessió:

  1. Escriure el rap (mínim una estrofa). El tema és lliure, però
    veient els raps que ja vau fer tots i totes, tenen a veure amb com
    us sentiu, en com ser un mateix o una mateixa. Endavant amb la
    vostra creativitat!
  2. Gravar-te cantant-lo (per seguir bé el ritme, posa’t la base del
    rap i escolta-la amb cascos i així no perdràs el ritme mentre et graves
    cantant-lo). La base del rap us l’envio ara per whatsup.
  3. Grava també l’estribillo (posarem tots els audios alhora perquè
    sembli que canteu en grup). És un tros del rap que van fer el
    Christian i el Nico.
    No todas las personas tienen los gustos iguales
    Tienes que expresar tus propias personalidades
    Haz lo que te gusta, no hagas caso a los demás
    Sigue hacia adelante, nunca hacia atrás.

Us envio l’exemple amb el rap de la NEUS que ja va enviar fa
uns dies, perquè veieu com queda el muntatge. Ella va enviar un
audio on cantava escoltant la música amb cascos. L’audio l’he afegit
jo després i va molt bé perquè quadra perfectament!
ARXIUS ADJUNTATS:

BASE RAP
MOSTRA RAP NEUS
MOSTRA GRAVACIÓ ESTRIBILLO
SEGONA PART: EL VIDEOCLIP
(Termini entrega fins dilluns)
Farem un VIDEOCLIP amb el vostre rap!
Cadascú ha d’enviar unes imatges gravades amb vídeo
HORITZONTAL, on sortiu, o bé cantant el vostre tros +
estribillo. O bé, si voleu posar-vos creatives i creatius, podeu fer
qualsevol proposta d’imatges que us sembli que il·lustren o
acompanyen el tros de rap que heu creat!.
AQUÍ TENIU LINKS DE RAPS COM A MOSTRA.
ESCOLTEU-LOS QUE SEGUR QUE US AJUDA!
Videoclip del David, que va venir a fer-vos la sessió a
l’institut. Aquesta setmana passada el va estrenar, és de
la cançó NIÑO, que és la que vam escoltar a classe
sobre aquell nen refugiat que va morir en una platja.
L’altre dia vaig parlar amb ell i em va dir que us
l’ensenyés que li feia il·lusió que el veiéssiu i que també
volia veure com quedava el vostre rap final:
https://www.youtube.com/watch?v=vymqDU6AgXc
RAP ARGENTONA, que han fet uns nois d’un centre que
tenen transtorns de conducta, sobre les seves sensacions
durant aquest confinament. En conec un d’ells i vam
quedar que jo li enviaria el vostre quan estés acabat perquè
els hi ensenyés a tot el grup. La setmana passada el van
passar per Catalunya Radio:
https://soundcloud.com/user-305468027/streetvirus
RAP AT VERSARIS, un rap que ha fet un institut de
Sabadell, podeu veure com van fer la gravació:
https://www.youtube.com/watch?v=0XLqQLsNm-c

Que comenci el rodatge !!

PRIMER MISSATGE WHATSUP a les 12.30:

Hola a totes i a tots! Com esteu? Com proven aquests dies? Ha arribat el moment de reprendre les sessions d’EN RESIDÈNCIA! Les farem cada dijous de 12.30 a 14.30 a través del whatsup. Us proposarem una feina a fer durant les pròximes dues hores i a les 14.30 tothom ha d’haver-la entregat. Qualsevol dubte durant aquestes dues hores estarem disponibles! Així doncs, comencem!

SEGON MISSATGE WHATSUP:

A continuació us envio un document on hi ha detallat els vídeos que heu de fer cadascú, busqueu el vostre nom i trobareu el que heu de fer. Veureu que teniu un vídeo on cadascú fa un trosset parlant i uns altres vídeos curts que aniran sobre música (cadascú ha d’enviar uns 8 o 9 vídeos, són molt curts, no patiu!).

Exploteu la vostra creativitat al gravar els vídeos!

Vestiu-vos de negre (per anar tots iguals) i escolliu quin serà el vostre escenari de rodatge, mireu que tingueu prou llum i que se us vegi bé.        

Que comenci el rodatge doncs!    

VÍDEO PARLANT (Mirant a càmera i amb un to enèrgic, veuràs que hi ha
un moment que parles d’uns hashtags, estaria bé que fessis aparèixer un full en
blanc els hashtags escrit en gran perquè es pugui veure en pantalla):
TEXT: “Expliqueu-nos com és el vostre avi o àvia a través d’objectes, fotos i audios.
Graveu-ho i publiqueu-ho a les xarxes amb els hashtags #MagdaPuigENRESiDENCiA

i nosaltres ho compartirem”.

PLACIDO MO a Girona!!!!

El Dijous, 12 de març, just abans que s’aturessin les classes, vam tenir la sort de fer la sortida que teníem preparada a Girona. Anàvem a veure un espectacle, molt especial, de la nostra creadora, la Magda.

Vam fer el trajecte en minibus fins a Girona i un cop allà ens vam atansar fins a la plaça de les Mercaderies, on ja ens estaven esperant la Magda i el Lluís, per presentar-nos la seva creació, “Plácido Mo”.

Plácido Mo, no es una obra convencional, ni es representa en un teatre. L’obra s’exposa en un recorregut pel cor de Girona, guiat per les veus de qui ha viscut al seus carrers. 

Ens col·loquem uns auriculars i un receptor. Sona una música que ens indica que l’obra comença i seguint les indicacions que ens arriben, comencem a caminar.

Caminem lentament pels carrers de Girona, passejant i aturant-nos en molts racons. No és un passeig qualsevol, el recorregut ens porta a veure, amb el ulls de qui no té sostre, els racons de la ciutat on mengen, dormen, orinen o llegeixen i en definitiva on viuen el Lluís i d’altres persones sense llar.

En acabar, tots tenim preguntes a fer. Ens fa vergonya parlar i preguntar al Lluís per la seva vida. Sentim que és un tema difícil i molt íntim. Tot i això, de seguida veiem que al Lluís li agrada parlar i explicar-nos coses, així que ens anem animant a preguntar-li.

En explica molts detalls de la seva vida i també de la situació en que es troben les persones quan perden la seva llar i resten al carrer, sense res.

La Magda ens anima a expressar sobre un paper allò que hem sentit i, de tornada deixem la nostra empremta pel recorregut, enganxant els nostres pensaments pels racons.

La tornada en bus ha estat curta i agradable. En arribar, però, de sobte, en un moment s’ha trencat la màgia. Tornem a la realitat amb la notícia que demà no hi ha classes. Tothom marxa cap a casa i tot allò que hem viscut sembla esvair-se.  Però de ben segur, que ens ha deixat a tots una petita i alhora profunda petjada al cor. Alícia M

La verdad, es que a mí la experiencia me gustó mucho porque tuve la oportunidad de conocer a una persona que vivía en la calle y que nos explicó cosas nuevas. Hablé un rato con Lluís a solas y me explicó que para él vivir en la calle era difícil porque pasaba frío y cuando llovía lo pasaba mal. También me explico que ahora estaba mucho más contento al vivir en una casa, se siente mucho más feliz y la verdad es que ya no pasa tanto frío como lo pasaba en la calle. La experiencia en Girona fue increíble me gustó muchísimo.  Yo la verdad estoy muy contenta y la volvería hacer. Andrea

La excursión a Girona la verdad es que fue bastante interesante. Me gustó la experiencia de poder hablar con alguien que estuvo viviendo en la calle y escuchar su vivencia a partir de sus propias palabras. Me sorprendió que Luis hablará de eso como si fuese algo que todo el mundo hace, algo normal, ya que a la gente no le suele gustar vivir en la calle y me esperaba que lo dijese con un poco más de disgusto o algo así. En general el tour por los diferentes puntos y lo que nos explicaron de esas personas estuvo muy bien.   Ingrid

El dia dijous 12, vam anar a Girona a fer una visita guiada pel lloc on vivia un sense sostre. Des del meu punt de vista, vaig aprendre molt, i crec que tots els del grup en vam conscienciar amb la gent del carrer i la seva zona. També penso que mereix la pena fer aquesta petita ruta, pel simple fet de que et mostra coses que potser t’hagis pogut plantejar durant la teva vida. Doncs aquí pots trobar la resposta a tantes preguntes, en el seu moment, sense resposta. Es una experiència que, tan per nens petits com per gent gran esta molt bé . Aquests tipus de coses fan veure a la gent pel que passen algunes persones. 

A part que està molt ben montat i es reconeix molt el mèrit que ha tingut fer tot això, ja que tampoc és fàcil. Neus

Gràcies Magda.

5 de març: Molta merda!!!

Gran dia!!!

Estem nerviosos, una mica espantats i també força il·lusionats.

Estrenem al Teatre Lliure de Montjuïc la nostra exposició. Anem carregats amb tot el que necessitem i i no sabem què esperar.

Quan veiem la sala que ens han preparat a tots se’ns obren els ulls, està molt bé!!! En aquell moment som conscients, de què això va de debò.

El nostre espectacle consisteix en explicar la nostra història amb fotos, objectes, àudios… asseguts cadascú a la nostra cadira i taula i davant nostre: l’espectador.

Quan has acabat l’espectador se’n va, tornes a col·locar tot com a l’inici i quan estàs preparat de nou aixeques la mà i ve una altra persona.

Tenim una hora per preparar-ho tot i assajar: provem que arribi el corrent a totes les tauletes i que els llums de les taules funcionin, són part important de l’efecte de l’obra.

El nostre públic serà part del personal del Lliure. Ens ajuda que siguin desconeguts i del mon del teatre.

Tothom repassa el text i ordena els objectes. Ens va molt bé aquesta estona per centrar-nos i quan estem a punt de començar la Magda ens convoca, fem un cercle, ens encoratja i ens llegeix un text del director del Lliure: MOLTA MERDA!!!!

A mi me resultó súper divertido y guay el trabajo del lliure que propuso Magda. Me encantó hacer de la vida de mi abuela una vida explicada por manualidades, ya que es lo que más me gusta hacer. También interactuar usando los diferentes sentidos hace que se haga más interesante para el que lo ve, y más divertido para tí. Es un trabajo que me encantó prepararlo y aprendermelo, pero a la hora de hacerlo fue impresionante ya que estábamos todos en una mesita con una luz pequeña, y eso lo hacía más interesante, bueno a mi en general ha sido el trabajo que más me ha gustado. Ingrid

Lo del lliure me gustó mucho porque un señor del público me dijo que a su abuela también le gustaba Manolo Escobar como a la mía. Al principio estaba un poco nerviosa pero después de hacerlo 8 veces pues ya se me fue la verguenza. Y nada, que lo volvería a repetir.  Andrea

A mí Estela, profesora, me resultó muy gratificante participar en esta actividad. Debo reconocer que estaba muy nerviosa, pero también muy orgullosa de haberlo podido preparar. La verdad es que llegados a ese punto lo menos importante es como saliera, entenderme no es que quisiera que me saliera mal, pero fue muy bonito todo el proceso de preparación, con muchísima ayuda de Magda por supuesto.

Yo lo quise hacer de mi padre al que perdí cuando era muy pequeña y lo viví como un homenaje a él, saliera como saliera, era para mí muy personal.

Per mi va ser molt emocionant veure i escoltar aquests nois i noies explicant la història dels seus pares, mares, àvies i avis, em va semblar un exercici de memòria històrica molt necessari i més en aquests temps que estem vivint. Em vaig sentir molt afortunada! Gràcies! Noemí

Poques vegades em treuen dels meus pensaments… i anar al teatre em serveix just per això. Per sentir a d’altres, altres històries que em questionin profundament i em proporcioni de nous. Sentir la veu i les vostres històries de la mà creativa de la Magda Puig va ser un descobriment. Sense caretes. Crec que heu demostrat que no podem silenciar-vos i que cal escoltar-vos profundament. Persones molt joves que utilitzen la seva veu per explicar històries de persones més grans, de família… com una cadena invisible que ens uneix a totes i que ens fan aproximar-nos els uns als altres mitjançant estimuls, objectes, sons, emocions, fins i tot amb xocolata blanca i lletres xineses… em va encantar, em va emocionar, em va fer feliç i em va donar esperança. Gràcies! Juan Carlos M.

Va ser màgic! Em vaig sentir afortunada de poder endinsar-me a la vida de diferents famílies des d’un punt de vista tant íntim i artístic. Estic molt encuriosida de saber com evolucionarà aquest Work In Progress! Violeta.

Tenia moltes ganes de veure que havien preparat en el programa, però no m’esperava gens que seria així.

Van aconseguir crear un espectacle d’objectes; amb la distribució en taules individuals i la pròpia llum que els il·luminava aconseguien generar una atmosfera com de confessionari, i es creava una cosa màgica i única. Em va agradar molt com aprofitaven i jugaven amb diferents formats (paper, vídeo, àudios…). La primera noia amb la que em vaig seure, em va parlar de la seva mare, i era molt guai com havia retallat una foto en la que apareixien la seva avia, la seva mare i ella, per fer entendre la relació i la distancia que hi havia entre elles. També recordo una noia que utilitzava la plastilina per representar la seva família, i com amb una llibreta, havia dibuixat diferents escenaris, i t’ajudava a avançar en la historia. Em vaig quedar amb ganes de fer el circuit sencer, i escoltar cada una d’aquelles histories. Ona

Gràcies a la Alicia que em va animar i convèncer per anar a veure la sessió “en residencia”, pot ser anava jo més nerviosa que els propis alumnes/actors. Va ser una experiència molt bonica i emocionant. A través d’ells i dels seus objectes vam viure per un moment, la vida de les seves àvies, mares, o persones estimades. Ens vam emocionar, vaig riure i també vaig plorar..… em va fer molta enveja perquè m’hagués agradat molt fer aquest exercici amb la meva àvia, jo ja no la tinc però, animaré a la meva filla a fer-ho per a que mai oblidi la història dels seus avis. Nois i noies, us animo a seguir amb aquest projecte tan bonic i pot ser un dia ho podeu fer en un escenari davant de molta gent,  ho vàreu fer molt bé! Susana

Em va agradar moltíssim veure aquest projecte. L’atmosfera general va ser màgica. Cada alumne havia preparat una presentació diferent, original i molt creativa. Et feia sentir especial que t’ho expliquessin només a tu. Va ser molt emocionant. Alícia

Entrem a la sala d’assaig i ens trobem el grup de noies i nois, nerviosos, cadascú a la seva taula amb un munt d’objectes (no falta el mòbil, és clar) a punt per explicar-nos qui són els seus avis i àvies. Narren petites històries de vida amb una ràdio, una cançó en xinès, un tros de fang, unes fotografies, mirant-nos als ulls amb emoció.  Em quedo amb la sensació que l’exercici teatral els ha ajudat a entendre la seva història i la de la seva gent gran. Olga

Tenia molta curiositat en veure el que havien preparat els nens i realment vaig sortir entusiasmada. Vaig trobar que l’ambient de la sala era íntim, ideal, i encara que els nens estaven molt nerviosos (jo també ho estaria), va ser màgic, tendre, fantàstic i divertit a la vegada, una molt bona posada en escena.

Enhorabona per la feina ben feta!!!! Ana

El selfie final!!

Cadascú ho va viure d’una manera diferent, però tots estàvem molt contents a la tornada cap a l’institut amb el nostre chupa chup regal del Lliure.

Moltes gràcies Magda!!

Avancem el nostre projecte!

La sessió la dediquem a treballar de forma individual en el nostre projecte. És curiós com som de diferents: algunes gairebé ho tenen tot fet perquè han avançat a casa i ara la Magda els hi fa suggeriments, d’altres anem amunt i avall i ens costa centrar-nos i fer les coses, tothom, però, encara que al seu ritme, va fent.

Compartint les curiositats dels nostres familiars!

Avui ha sigut una sessió en la que ens hem conegut una mica més al parlar de les nostres famílies.

Hem sortit d’un en un i hem mostrat a tot el grup el que ens ha sorprès de la xerrada amb els nostres avis, àvies i alguna mare. Continua havent-hi una certa vergonya, però en la majoria dels casos semblava, que fins i tot, ens feia il·lusió. La majoria hem sortit per voluntat pròpia i ens ho havíem preparat una mica.

Hi ha hagut bastant silenci i expectació durant les exposicions. En alguns casos hem fet suggeriments de com fer la posada en escena i què podria ajudar a explicar la història.