El dijous 13/11/25 va ser la primera vegada que vam sortir fora de l’institut per fer activitats a l’aire lliure. Va ser un dia normal… Normal en el sentit que un altre cop quasi ningú havia esmorzat i teníem l’energia baixa, però emoció de començar un dia més. Vam començar al gimnàs, i de sobte el Pau diu “Anem al turó”.
Ens vam quedar parats durant cinc segons, no sé si era perquè tots anàvem mig adormits o per si no ens esperaven aquestes paraules. Encara no havíem flipat prou, perquè només posar un peu al turó el Pau va dir que havíem de fer una carrera fins a la creu que estava a dalt de tot. Molts van començar a remugar com avís, però vam pujar contents, i en el meu cas em vaig il·luminar i vaig córrer fins a dalt. I el premi? Arribar el primer i acabar exhaust. En un temps d’uns cinc minuts van arribar tots i ens vam posar en cercle. Va arribar la Cèlia, i començarem l’activitat. El Pau no sé què s’havia pres al matí, però ens va fer cridar. Va fer un exemple i vam esclatar a riure de què absurd que ens va semblar. En anar un per un teníem més vergonya, però quan ens vam deixar anar i semblarem bojos escapats d’un manicomi (en resum ens vam quedar a gust); va ser la millor activitat que vam fer el dijous.
Després vam haver de donar una volta pel parc per poder intentar retratar-lo (ho vam fer per grups). Un cop tots junts amb els esquemes, el Pau junt amb la Cèlia van demanar dos voluntaris per que s’amaguessin en alguna part del parc i amb els seus crits poder esbrinar on estaven. Uns quants es van assabentar i uns quants altres no. Va acabar d’una forma estranya perquè van desaparèixer, però va ser un gran dia.
Hola!
Som els alumnes de 4t de la ESO de l’institut Josep Pla, i aquest curs estem fent l’assignatura d’Arts Escèniques, que participa en el projecte “En residència”.
Al principi pensàvem que faríem teatre, música, ball…Però la realitat va ser una altra: vam fer activitats de moviment corporal, vam donar-li diferents usos a la cadira, vam fer una actuació mímica i la interpretació de personatges.
El passat 9 d’octubre van venir dos artistes, el Pau i la Cèlia, que es dediquen al món del teatre i la música, i esperàvem fer representacions teatrals i també textos. Al principi estàvem una mica nerviosos, ja que no sabíem què ens farien fer, però a la vegada també sentíem curiositat, però va ser una sorpresa tot el que ens van preparar.
Primer de tot ens vam presentar i cadascú va dir el que havia esmorzat, però ningú havia menjat res. Després vam pujar al pati i vam jugar al joc de fet i amagat i, per acabar la sessió, vam fer una visita per l’institut als artistes, i els vam explicar les anècdotes que havíem viscut a cada espai. Allò que ens va sorprendre més d’aquesta visita va ser el descobriment d’una caixa forta al despatx de direcció, ja que ens van dir que feia molt temps que estava allà, perquè estava enganxada a terra i ningú l’havia pogut obrir.
Ens ho vam passar molt bé el primer dia, ja que vam descobrir coses que no sabíem i vam fer activitats que no ens esperàvem.
Estem molt il·lusionats amb aquest projecte!
Pau Matas i Cèlia Rovira ja han iniciat el procés de creació EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla (el Turó de la Peira, Barcelona). En aquest blog podreu seguir els moments clau d’un procés obert, amb un final no predefinit. Fins molt aviat!!
