SÓN ELS ULLS L’ÚNIC CAMÍ PER ARRIBAR A LA IMATGE?

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és 001315-26-VK04032021-1024x692.jpg

Al parc, us proposem jugar a un petit joc. El joc és molt senzill. Una de les dues persones ha de tancar els ulls i ser dirigida per la persona que hi ha darrere. La persona que hi ha darrere taparà els ulls de l’altre. Així vam començar a experimentar sobre què passa quan tanquem els ulls i ens hem de moure.

Wanling Zhu

Jo parlaré sobre el joc que vam fer al parc de les glòries, el vam fer a partir  d’una ‘’dansa’’ que vam veure al centre cívic Fort Pienc. A la  dansa ballaven amb els ulls tancats, havien de confiar en els seus companys i desenvolupar els altres  sentits per no xocar-se i poder  anar coordinats. A mi em va agradar bastant,  però el joc es basa en la confiança que tinguis  amb la resta de companys i jo no en tenia gaire. 

Júlia Aragón

Personalment aquella sensació de no poder veure res, d’estrès i també una mica de por, perquè sento com que no sé que estic fent o a on sóc, m’agobia bastant.

Amarena Bradossian

Per nosaltres, la sensació de caminar sense veure-hi és, sobretot, agobiant, però et fa pensar en les altres parts del cos a l’hora de fer-ho. Te n’adones que les altres parts del cós també hi són presents i són les que realment fan possible que et moguis, que sentis i toquis. També aprens a posar la teva plena confiança en el teu instint i en la persona que et guia.

Hem provat de tancar els ulls i apropar-nos a una paret a veure si podíem parar al temps correcte perquè no ens xoquéssim. Cada cop ho vam anar provant de diferents velocitats, espais, llocs i si és veritat que la majoria de cops paràvem abans d’arribar a tocar la paret. També si ens fixem en el que fèiem normalment posàvem el peu o la panxa primer per si xocàvem que no ens donéssim al cap (per por).

Noa Hermel, Martina Medina

Caminar sense veure és una sensació estranya i  claustrofòbica, al no veure res t’has de deixar portar i confiar en aquella persona, o en el cas d’estar cec confiar en tu mateix o en el gos que et guia. Personalment penso que quedarte cec o ser cec, és més dur del que pensem. Necessites una ajuda i guiar-te per alguna cosa, com per exemple el só, el tacte, tot l’entorn en general. Això és el que transmetia la dansa de la sortida del dia 3 de març. 

Veure a tres nois fent dansa a cegues, coordinats, guiant-se pel so, i pel tacte, és bastant sorprenent, a mi em va fer molta gràcia perquè mai havia vist una actuació d’aquest tipus.

Mireia Carvajal

Jo crec que s’ha de tenir confiança amb les altres persones, i molt més quan no hi veus, ja que si t’han d’ajudar i acompanyar algun lloc o qualsevol cosa, hem de confiar amb l’altre persona i també al treballar amb altre gent la coordinació és molt important.

Biel Navarra

Vam haver de confiar en la primera persona de la fila i en l’última. En l’última perquè era l’única que tenia els ulls oberts i donava les ordres, i en la primera persona, perquè, encara que no tingues els ulls oberts, era a la que tothom seguia, degut això, la confiança juga un paper molt important.

Romina Desante, María Igón

De vegades no ens adonem que sense el sentit de la vista no en som res. La nostra coordinació s’ens dificulta, fins que nosaltres mateixos tenim por de l’entorn que ens envolta, ja que ens costa de podem visualitzar-lo. Les persones cegues, per desgràcia, tenen aquest desavantatge que afavoreix, però, el desenvolupament dels altres sentits, sobretot el del tacte. Quan tanques els ulls pots percebre com l’atenció va dirigida als peus per poder detectar el lloc per on trepitges, enviant aquesta informació al cervell, per poder fer una petita imatge de per on camines. D’aquesta manera converteixes els nostres peus en ulls.

María Civit

FANG I FUSTA

Aquestes darreres sessions, a més de continuar amb la construcció en fusta ja hem començat la creació d’escultures de fang.

L’Eulàlia ens va demanar de veure un vídeo, en el que parlava sobre el terra molt filosòficament, l’objectiu era inspirar-nos i d’allà extreure idees sobre el tipus de peces escultòriques que volem començar a realitzar. Veureu també a la Julieta que és escultora i ens ajuda a concebre les nostres peces.

En aquestes imatges podeu veure com anem avançant;

CONSTRUÏM

Dimecres 7 d’abril vam començar a fer part del projecte final, muntar cada peça per fer la plataforma. Ens vam organitzar amb quatre grups, uns llimaven, altres marcaven els punts per fer els forats, d’altres perforaven i per últim nosaltres, cargolàvem les peces.

La primera sessió el nostre grup que érem el Jafet la Mireia i el Makhlouf, ens vam organitzar força bé, vam fer un bon equip, vam poder acabar un mòdul, i ens va sortir bastant bé, era estable, estem molt satisfets del nostre treball. 

Durant les següents sessions, els grups escollits el primer dia aniran canviant per així tots passar per totes les fases del treball.

Cada mòdul està format per onze peces, tres peces no tenen forats que són les que queden per dins del quadrat, hi ha quatre peces més petites que mesuren 32’2 que són les quatre potes, després hi ha dues peces que es col·loquen a la part superior per sobre de la fusta de 32’2 cm, tenen 4 forats, i per últim hi ha dues peces que es col·loquen a la part inferior sense tocar el terra.

L’objectiu és poder avançar el més ràpid possible i fer un treball adequat, i ho podem aconseguir de la mateixa manera que ens vam organitzar la primera sessió. Volem fer una plataforma de 25 mòduls (3 metres quadrats) per desenvolupar el nostre futur projecte. 

OS, PELL, CUIR / FUSTA, CIMENT, FANG. Sessió de contaminació

Com podeu veure a les fotografies la nostra recerca té com a motiu les sabates, la superfície, el subsòl, ens centrem en el límit entre els nostres peus i la superfície que ens suporta. Després de reflexionar durant setmanes, documentar-nos i fer diverses activitats, vam decidir realitzar una acció, la vam realitzar tots coordinats i fent servir una tauleta per poder dirigir la mirada dels espectadors.

L’acció va ser en temps real i els professors des de casa seva, a través de les seves pantalles, van poder seguir-la. Vam haver d’estar a l’Institut a les 15:30h per així tenir temps per preparar a l’aula i repassar el nostre text. A les 16:00h vam començar l’acció i va durar uns vint minuts, quan vam finalizar ens vam anar a seure a les cadires, com podeu veure a les fotografies, i el professorat ens van anar fent preguntes sobre el treball que vam fer.

Jafet Sabillon

La nostra experiència amb la presentació als profes va ser emocionant, la veritat és que teniem ganes que el professorat veies el nostre treball i esforç de classe. Teníem molts nervis però tot va sortir com s’esperava.

Yasmine Bensalem

MUSEU DEL DISSENY. CENTRE DE DOCUMENTACIÓ

El dimecres 10 de Febrer, els alumnes de Creadors en Residència de l’Institut Caterina Albert vam anar al Museu del Disseny, al centre de documentació.

Un cop vam arribar allà ens vam trobar amb dues taules plenes de molts llibres. En una hi havia informació sobre sabates, i l’altre tenia llibres sobre paviments. A partir d’aquí cada grup, de dos o tres alumnes, vam consultar els llibres que ens interessaven i apuntàvem a la nostra llibreta la informació que consideràvem interessant pel tema de la nostra recerca.

Amb aquesta activitat teníem com objectiu recaptar dades per poder fer la presentació a la resta del professorat i que podreu veure a la propera entrada del Blog

SABATES

El dimecres 27 de gener, l’artista, Eulàlia, ens va deixar una tasca a tot l’alumnat, per fer a classe.

En aquesta activitat ens va dir d’escollir una sabata de moltes imatges que hi havia en un enllaç del drive. Totes eren de diferents èpoques, des de prehistòriques fins a futuristes.

Després havíem de imprimir-la, retallar-la, i enganxar-la, o dibuixar-la en un full, on poder afegir amb dibuix, retoladors o la tècnica que volguéssim , altres elements a part del calçat:

Un terra: Podria ser un terra regular o irregular, fangós o sec, amb rajoles o sense, amb una catifa, unes pedres, un terra de vidre, pla o en pendent, unes escales… Però, l’única condició era que la sabata no podia tocar el terra. Havíem d’imaginar un objecte, un obstacle, una cosa, algú… el que fos que separés la sabata del terra. I que la fes aguantar-se amb equilibri, o més aviat en desequilibri.

Aquí teniu algunes de les nostres produccions:


….un terra com aigua, amb una sabata amb una plataforma molt rara, vermella, a sobre d’un cacauet que es trencava…
Yasmine Bensalem

Júlia Aragón
… aquest treball requereix molta imaginació i creativitat.
Biel Navarra

… un terra negre com una carretera, amb un toll d’aigua, una bota, amb una plataforma de punxes, i a sota hi ha una rata morta, que aquell home sense adonar-se va trepitjar.
Amarena Badrossian

Aquesta és una sabata elegant i glamourosa i contrasta amb el voltant, ja que es mostra en un jardí fent equilibri damunt d’una corda.
Mireia Carvajal

María Civit

Aquesta foto que es mostra a dreta 
es veu que el peu està en equilibri 
damunt d’un patinet per què no es 
caigui i també es veu que hi ha capes 
de terra per sota sostenint el patí.
Maklouf Chaibi

A mi personalment, l’activitat em va semblar molt interessant, i em va agradar bastant perquè a partir d’una foto vaig poder crear una obra que s’assembla més al meu estil. 
A part d’això, la feina podia anar més enllà. Jo vaig dibuixar també una història a partir de la sabata. Vaig fer el peu d’una persona, amb un mitjó d’aquells llargs d’encaix que ara només porten les àvies, però que en l’antiguitat eren imprescindibles en una dona. Després del mitjó vaig dibuixar un vestit i un tamboret per assentar-hi a la noia. Per fer el dibuix em vaig inspirar en “Los piratas del Caribe”, perquè la protagonista és una noia rica i va vestida d’una manera bastant semblant a la que he dibuixat jo. En acabat, per fer l’obstacle, vaig dibuixar un camp de força i un terre de ciment amb terra a sota.
Martina Medina
Clàudia Enjuanes
Noa Hermel
El meu dibuix té aquestes pilotes enganxades perquè a la sola hi havia uns pinxos, llavors vaig decidir ficar unes pilotes, amb un terra verd com si d’un camp de tenis.
María Igón
Èrica Parès
Jafet Sabillon
Wanling Zhu
Romina Desante

PRIMERA PEDRA I CORONACIÓ

Mireia Carvajal, Makhlouf Chaibi, Biel Navarra, Wanling Zhu

Aquesta activitat la vam començar a realitzar, buscant informació sobre la primera pedra que la Eulalia ens va exposar a tota la classe.

Antigament, abans de construir un edifici, s’enterrava una pedra amb algun diari o algun objecte significatiu per si al futur alguna persona podia arribar a trobar aquella informació.

Igual que per començar a fer un edifici s’enterra una pedra, al final de construir-lo se li incorpora un arbre al punt més alt. A molts llocs també hi fiquen banderes o algun altre objecte significatiu.

Procés d’escriptura creativa

Un dies abans del 25 de Novembre, vam escriure un text, individualment. En aquest text s’havia d’afegir alguna de les paraules que vam proposar una sessió anteriorment, aquestes paraules van sortir a través d’un treball que parlava de buscar diferents objectes, animals, vegetals, persones, infraestructures, fenòmens naturals, ficció fent referència coses que poden travessar les superfícies. 

Vam seleccionar, cadascuna de les persones, uns quants conceptes i vam començar a escriure. El procés va ser diferent per cadascú, perquè per exemple: a la Romina. la Maria, la Martina i la Alimatu no ens va costar gaire escriure la història i que ens vingués la inspiració, però a l’Ismael li va costar molt.

Quan va arribar el dia de la lectura, de cada narració, l’Eulàlia ens va demanar agafar un dels paperets doblegats que havia preparat, on  dins hi havien unes frases que t’indicava de quina manera hauries de llegir, com per exemple: sota una taula, assegut, a sobre d’una cadira, recalcant cinc paraules, etc… Vam fer servir un micro i feia impressió llegir i que tothom et sentís, i a més d’una persona li va costar molt llegir o directament no ho van fer, però va ser una bona experiència per perdre la vergonya.

Sobre Rodes

Mireia, Noa, Maria, Makhlouf i Clàudia.

En el nostre projecte hem volgut donar-li una utilitat a una zona del pati que no s’utilitzava. Volíem canviar una mica el pati, perquè no fos tan avorrit i rutinari amb les mateixes activitats, tan per l’hora de l’esbarjo com per Educació Física.

El nom d’aquest projecte és Sobre Rodes, en l’honor de la mini rampa de skate que hem volgut posar. 

El seu subtitul és Portem l’Art Urbà, per les dues aportacions: la rampa, i la pissarra de grafitis, on allà els alumnes tindran tota la llibertat i l’oportunitat de mostrar el petit artista urbà que te a dins. Aquestes dues noves activitats promouen petites coses que generalment caracteritza el carrer. 

En la rampa hem pensat de que l’alumnat ha de portar el seu skate, bicicleta o patins de casa, en poques paraules els estudiants seran responsables del que porten.

Al igual que en la rampa, la pintura o qualsevol material que faciliti fer els grafitis a la pissarra, també seran responsabilitat dels propis estudiants. 

Blanket-19

Aquest projecte tracta sobre crear una idea per tapar un lloc del institut i poder renovar-ho.

El nostre grup, composat per Alimatu Cande, Biel Navarra, Maria Igón, Martina Medina i Romina Desante, ha decidit fer un projecte que pot ser molt profitós. Consisteix en colocar mantes per quan faci fred. Hem dissenyat un moble amb tres calaixos i dins de cada calaix, quatre compartiments.

A cada moble es distribuiran les mantes per grup clase i curs, i disposaran de portes de vidre.

Cada curs disposaran d’una clau per classe, i d’aquesta manera les mantes quedarien distribuïdes d’una millor manera i estarien en un lloc segur.

Les mantes entrarien al pagament del material escolar a principi de curs i es rentarien una vegada per setmana a l’institut.

Conclusió: Aquest projecte podría ser molt eficient pels dies de fred en l’institut, sobretot ara amb el Covid-19, que hem d’estar amb les finestres obertes totes les classes.

Com es veurian els armaris
Cartell informatiu al pati

Els nostres cartells:

El nom del projecte és Blanket-19.

Blanket pot dir manta en anglès, i el 19 l’hem posat perquè hem fet el projecte pensant en el fred que tenim a classe gràcies al covid-19 ya que hem de estar amb les finestres obertes

Hem decidit posar els mobles a la fassana de l’institut, perquè trobem que és un espai bastant desutilitzat i una mica lleig, i volem aprofitar-lo.

Hem fet també el disseny d’un cartell amb un eslògan, i si finalment es fa el projecte pensariem més eslògans cridaners.

Alimatu Cande, Biel Navarra, Maria Igon, Martina Medina, Romina Desante.